Santos Cerdán, secretari d’Organització del PSOE i persona de confiança de Pedro Sánchez, es troba implicat en un presumpte cas de cobrament de comissions per adjudicacions d’obra pública. Àudios interceptats per la Guàrdia Civil el relacionarien amb José Luis Ábalos i Koldo García en converses sobre deutes d’empreses adjudicatàries al partit. El PSOE nega rotundament la implicació de Cerdán i assegura que donarà explicacions. Aquest cas se suma a altres escàndols judicials que afecten el partit, com la trama que implica l’exmilitant socialista Leire Díez. Malgrat la situació, el CIS situa el PSOE com a guanyador en unes hipotètiques eleccions, ampliant la distància amb el PP de Alberto Núñez Feijóo. Vox es manté com a tercera força, seguit de Sumar. La crisi de l’habitatge es consolida com la principal preocupació dels ciutadans, seguida de la immigració i els problemes polítics i econòmics. La corrupció també ha augmentat la seva preocupació entre la població. Aquests esdeveniments coincideixen amb la Conferència de Presidents a Barcelona, marcada per la manca d’acords i la protesta d’Isabel Díaz Ayuso.

Les negociacions entre ERC i el govern espanyol sobre el nou finançament per a Catalunya es troben en una fase crucial, amb la data límit del 30 de juny acostant-se ràpidament. Malgrat alguns avenços en el traspàs de Rodalies, ERC ha expressat preocupació per la lentitud en les negociacions del finançament, atribuint-ho a la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i la seva candidatura a les eleccions andaluses. Jordi Albert i Isaac Albert, portaveus d’ERC, han advertit que el suport del partit als pressupostos no està garantit si no s’observa un canvi de ritme. Elisenda Alamany, secretària general d’ERC, ha subratllat la necessitat de concrecions i ha advertit que es buscaran “noves aliances” si no hi ha prou avenços. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat que defensarà el finançament a la Conferència de Presidents autonòmics, tot i que ERC descarta un “anunci simbòlic” sense contingut real. Mentre la Generalitat es mostra optimista sobre el compliment del calendari, ERC exigeix un acord basat en un model d’ingressos i no de despesa, amb més competències per a l’Agència Tributària de Catalunya. La negociació es centra en els canvis a l’Agència Tributària i la definició del nou model, amb discrepàncies sobre el ritme de les converses i la implicació de Montero.

Aquest estiu, el metro de Barcelona durà a terme obres de renovació a les línies L4 i L11. Entre el 25 de juny i el 7 de setembre, el servei de l’L4 quedarà interromput entre Verdaguer i Trinitat Nova, tot i que a partir de l'1 de setembre es restablirà parcialment fins a Maragall. L’L11 també es veurà afectada amb un tall entre Trinitat Nova i Casa de l’Aigua durant el mateix període. Les obres de l’L4, amb una inversió de 20 milions d’euros, se centraran en la renovació de 6 quilòmetres de via per millorar la fiabilitat i reduir les vibracions. A més, la Generalitat invertirà 10 milions d’euros en la modernització de la senyalització. TMB recomana l’ús de les línies L3 i L5 com a alternativa, i habilitarà un servei especial d’autobús llançadora amb parada a totes les estacions afectades. Laia Bonet, presidenta de TMB, ha anunciat una campanya de comunicació per informar els usuaris. Paral·lelament, les dades de l’INE mostren una disminució del 5,7% en el nombre de passatgers del metro de Barcelona a l’abril, amb 39,634 milions d’usuaris, i una caiguda similar en l’ús de l’autobús urbà. Aquest descens contrasta amb el rècord positiu registrat al març.

Un Boeing 787-8 Dreamliner d’Air India, amb 242 passatgers a bord, es va estavellar prop de l’aeroport d’Ahmedabad, a l’Índia, poc després d’enlairar-se aquest dijous. El vol 171 es dirigia a Londres Gatwick i transportava 169 ciutadans indis, 53 britànics, 7 portuguesos i un canadenc, a més de la tripulació. L’accident va tenir lloc en una zona residencial, deixant restes de l’aparell sobre els edificis. Natarajan Chandrasekaran, president d’Air India, va confirmar l’accident i va expressar el seu “profund dolor”. Els ferits van ser traslladats als hospitals propers. Les autoritats, incloent el ministre de l’Interior indi, Amit Shah, i el cap de Govern de Gujarat, Bhupendra Patel, van coordinar les tasques de rescat i emergència. L’aeroport d’Ahmedabad va suspendre tots els vols. El primer ministre indi, Narendra Modi, va qualificar la tragèdia d’“esfereïdora”, mentre que el primer ministre britànic, Keir Starmer, va descriure les imatges com a “devastadores” i va confirmar la cooperació amb les autoritats índies. L’avió va perdre el senyal menys d’un minut després d’enlairar-se, a uns 190 metres d’altura.

La Guàrdia Civil ha presentat al Tribunal Suprem una gravació d’una conversa que implica Santos Cerdán, secretari d’organització del PSOE i negociador amb Junts, en un presumpte cas de cobrament de comissions. En la conversa, Cerdán, l’exministre José Luis Ábalos, i el seu exassessor Koldo García, discuteixen sobre 400.000 euros que presumptament els deuen quatre constructores adjudicatàries d’obres públiques. Aquesta gravació s’emmarca dins la trama Koldo, una investigació sobre l’adjudicació fraudulenta de contractes públics durant la pandèmia. El PSOE ha negat la participació de Cerdán en aquestes adjudicacions i ha lamentat la filtració de la informació. Aquestes revelacions arriben després de l’escorcoll del domicili d’Ábalos per la UCO en una peça separada del cas, relacionada amb el presumpte cobrament de comissions a canvi de contractes de material sanitari i obra pública. Cerdán, home de confiança de Pedro Sánchez, va ser qui va recomanar García com a xofer d’Ábalos, iniciant així la seva carrera a Madrid. El PP ha publicat un vídeo a xarxes socials criticant Sánchez i el PSOE per aquest escàndol.

L’Audiència de Barcelona ha amnistiat una trentena d’excàrrecs de la Generalitat, empresaris i directius de mitjans públics processats per l’organització de l’1-O en la macrocausa del jutjat número 13. Se’ls acusava de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació pels preparatius del referèndum. La Fiscalia havia sol·licitat l’aplicació de l’amnistia. Entre els amnistiats hi ha l’exconseller Raül Romeva, l’exdirector general de Comunicació Jaume Clotet, l’exdirector de la delegació del Govern a la UE Amadeu Altafaj, l’expresidenta de la CCMA Núria Llorach, l’exdirector de TV3 Vicent Sanchis i l’exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo. L’Audiència ha aplicat la llei d’amnistia també al delicte de malversació, argumentant que els processats van actuar en compliment d’un mandat governamental i sense propòsit d’enriquiment, a diferència dels casos de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras al Tribunal Suprem. Albert Royo i Roser Clavell, ex-directius del Diplocat, no han estat amnistiats per dos contractes considerats aliens al procés. ERC ha celebrat la decisió, mentre que Romeva ha recordat que encara té causes obertes al Suprem i al Tribunal de Comptes. Sanchis i Clotet han criticat la divergència de criteris entre tribunals respecte a la malversació.

Espanya, el Regne Unit i la Unió Europea han assolit un acord polític històric sobre Gibraltar, que defineix la relació de la colònia amb la Península i l’espai Schengen després del Brexit. L’acord, assolit després de quatre anys de negociacions i una reunió a Brussel·les entre Maros Sefcovic, José Manuel Albares, David Lammy i Fabian Picardo, preveu l’eliminació de la Tanca i la lliure circulació de gibraltarenys i dels més de 15.000 treballadors transfronterers. Es tracta d’un pas significatiu després de cinc anys de l’eixida del Regne Unit de la UE, marcat per tensions i protestes diplomàtiques. L’acord inclou la retirada de Gibraltar de la llista negra de la UE sobre blanqueig de capitals. Es preveu un sistema “dual” de control fronterer amb presència de policia espanyola i gibraltarenya als ports i aeroports. El Regne Unit manté la sobirania militar sobre la base naval de Gibraltar, crucial per a la Royal Navy. L’acord estableix els principis d’una futura unió duanera i aborda el contraban de tabac. Tot i l’optimisme, ambdues parts mantenen les seves reclamacions de sobirania sobre Gibraltar. Pedro Sánchez ha destacat els beneficis per als ciutadans, mentre que Alberto Núñez Feijóo ha criticat la falta de transparència en la negociació. L’acord representa un nou capítol en la relació UE-Regne Unit i una fita històrica en la qüestió de Gibraltar.

La llei d’amnistia, aprovada fa un any pel Congrés dels Diputats per desjudicialitzar el procés, ha estat qüestionada per la Comissió Europea en un escrit enviat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). La Comissió considera que alguns punts de l’articulat són “contraris a l’estat de dret” i la qualifica d’“autoamnistia”, argumentant que els vots dels seus beneficiaris, principalment dirigents de Junts i ERC, van ser decisius per a la seva aprovació. L’escrit també critica la tramitació d’urgència de la llei, que va eludir informes d’òrgans consultius i la consulta pública, i assenyala que ha agreujat la divisió política i social a Espanya. Malgrat això, el Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat la petició del PP, del Senat i d’alguns magistrats d’esperar el pronunciament del TJUE abans de decidir sobre el recurs presentat contra la llei. El TC té previst validar l’amnistia en un ple a finals de mes. El Govern, per la seva banda, defensa la llei, assegurant que va seguir la tramitació legislativa correcta i que ha tingut efectes “beneficiosos”. No obstant això, l’aplicació de la llei està incompleta, ja que el Tribunal Suprem es nega a retirar les causes contra Carles Puigdemont i Oriol Junqueras argumentant que la malversació no és amnistiable. Puigdemont continua amb una ordre de detenció vigent i Junqueras segueix inhabilitat.

La política espanyola continua immersa en la tensió. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va encapçalar una manifestació a Madrid contra Pedro Sánchez sota el lema “màfia o democràcia”, exigint la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions. Feijóo acusa Sánchez de corrupció i de liderar una “trama mafiosa”, basant-se en casos com el presumpte frau de llei de Miguel Ángel Gallardo i la reunió de Teresa Ribera amb Víctor de Aldama. El PP també exigeix el cessament del fiscal general, Álvaro García Ortiz, processat per presumpta revelació de secrets en el cas del nòvio d’Isabel Díaz Ayuso, i assenyala la “corresponsabilitat” dels socis parlamentaris de Sánchez. Mentrestant, Ayuso va protagonitzar un nou incident en abandonar la Conferència de Presidents a Barcelona en protesta per l’ús de l’eusquera per part d’Imanol Pradales. El govern espanyol, per la seva banda, defensa García Ortiz, al·legant la presumpció d’innocència i acusant el jutge Ángel Hurtado d’actuar “sense proves”. Sánchez va defensar el fiscal general al Congrés, mentre que Junts per Catalunya, amb Míriam Nogueras al capdavant, es desmarca de la confrontació entre PSOE i PP, denunciant la “decadència” de l’Estat espanyol.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha comparegut al Parlament per explicar la reforma de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), ara DGPPIA (Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència), arran del cas d’una menor tutelada víctima d’una xarxa de pederàstia. La consellera ha admès deficiències en la gestió del cas, destacant que el protocol d’abusos es va activar amb més d’un any de retard després de la primera sospita de l’escola de la menor. Martínez Bravo ha afirmat que la DGAIA desconeixia l’abast de la trama fins a la seva aparició als mitjans, i ha enumerat altres errors com la no derivació de la menor a serveis especialitzats. S’ha anunciat la creació d’una comissió mixta entre Mossos d’Esquadra i la DGPPIA per prevenir casos similars, amb la policia utilitzant intel·ligència artificial per detectar pederastes online. La reforma de la DGAIA inclou canvis de nom, estructura i competències, amb la incorporació de 300 professionals, principalment per a la prevenció. Diversos organismes, com la Sindicatura de Comptes, l’Oficina Antifrau i la Sindicatura de Greuges, investiguen la gestió de la DGAIA, després de detectar-se irregularitats en la contractació i deficiències en la protecció dels menors. Treballadors del sector social han protestat contra la “mercantilització” i “precarització” del sistema, exigint participar en la reformulació de l’organisme.