La diputada del PP, Noelia Núñez, ha renunciat al seu escó al Congrés, al càrrec de vicesecretària de Mobilització i Repte Digital del partit i a la seva posició com a regidora a l’Ajuntament de Fuenlabrada després d’admetre que la informació sobre la seva formació acadèmica era falsa. Núñez havia afirmat tenir títols universitaris en Dret, Filologia Anglesa i un doble grau en Dret i Ciències Jurídiques de l’Administració Pública, informació que constava a la web del Congrés, al portal de transparència de Fuenlabrada i fins i tot en una universitat privada on havia impartit classes. La polèmica va sorgir arran d’una acusació del ministre Óscar Puente a les xarxes socials, on qüestionava la veracitat dels títols de Núñez. La diputada va admetre que no havia completat cap dels estudis esmentats, atribuint-ho a un error i expressant la seva intenció de reprendre’ls. Aquesta renúncia arriba després que el PP presentés Núñez com a vicesecretària el novembre del 2023, assegurant que tenia el doble grau. La dimissió permet al líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, afrontar millor les crítiques del PSOE enmig d’altres polèmiques recents, com la imputació de l’exministre Montoro i el cas Cerdán.

Rússia i Ucraïna van mantenir una tercera ronda de negociacions a Istanbul, amb la mediació de Turquia. La trobada, impulsada per l’ultimàtum de 50 dies donat per Donald Trump a Vladímir Putin per assolir un acord de pau, va tenir resultats modestos. Ucraïna, liderada per Rustem Umérov, va prioritzar un alto el foc de 30 dies i una reunió entre Zelenski i Putin a finals d’agost. Rússia, representada per Vladímir Medinski, es va mostrar reticent a l’alto el foc, oferint només treves breus per a l’evacuació de ferits i la recollida de cossos. El Kremlin va descartar “avenços miraculosos” degut a les posicions oposades, tot i que es va acordar un nou intercanvi de presoners. Ucraïna va acusar Rússia de bloquejar l’alto el foc, mentre que Moscou va reiterar les seves exigències de neutralitat i acceptació de l’ocupació per part d’Ucraïna. L’ultimàtum de Trump, que amenaça amb sancions i aranzels si no s’arriba a un acord, va ser un factor important en les negociacions, tot i que Putin no va fer cap comentari al respecte.

La Diada de 2025 serà descentralitzada, amb manifestacions simultànies a Barcelona, Tortosa i Girona a les 17:14 sota el lema “Més motius que mai. Independència”. L’ANC, juntament amb Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN, organitza les protestes, centrades en l’espoli fiscal, la minorització de la llengua i l’ofensiva contra la nació. Lluís Llach, president de l’ANC, i Xavier Antich, president d’Òmnium, han fet una crida a la mobilització. Aquesta Diada es produeix en un context de crisi interna a l’ANC, amb la dimissió de Josep Costa i altres secretaris nacionals, que critiquen la direcció de Llach i la “dinàmica de divisió i desmobilització”. Mentrestant, els Premis Princesa de Girona van tornar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, amb la presència dels Reis i autoritats. El Rei Felip VI va destacar la importància dels premis per estrènyer llaços entre Catalunya i la resta d’Espanya. La Princesa Elionor va elogiar el talent i l’ètica de treball dels sis joves premiats en diversos àmbits, des de les matemàtiques fins a la transició energètica. Andrés Iniesta, convidat especial, va parlar de la importància de la il·lusió i la salut mental.

Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, continua en presó provisional per ordre del Tribunal Suprem. La decisió es basa en el risc de destrucció de proves, atès el seu presumpte “paper directiu” en el cas Koldo, una trama de cobrament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obra pública. La defensa de Cerdán, liderada per Benet Salellas, va presentar un recurs d’apel·lació argumentant que el seu client és víctima d’una “presumpció d’indecència” i negant el risc esmentat. El jutge instructor, Leopoldo Puente, sosté que hi ha indicis suficients per considerar que Cerdán, juntament amb Ábalos i Koldo García, formaven una organització criminal. Segons el jutge, Cerdán recaptava diners de constructores i els distribuïa. Tant la Fiscalia Anticorrupció, encapçalada per Alejandro Luzón, com l’acusació popular, exercida pel Partit Popular, s’oposen a la llibertat de Cerdán. La Fiscalia destaca el “coneixement privilegiat” de Cerdán sobre la trama. El PP rebutja que Cerdán es presenti com a víctima i emfatitza la gravetat del cas de corrupció.

El DJ italià Michele Noschese, conegut com a DJ Godzi, de 35 anys, va morir durant una festa a la seva casa d’Eivissa. La Guàrdia Civil va intervenir a la festa després de rebre queixes dels veïns per l’alt volum de la música. Segons la família del músic i diversos testimonis, durant la intervenció es va produir un enfrontament entre Noschese i els agents, i un guàrdia civil va agredir el DJ. L’autòpsia oficial atribueix la mort al consum de drogues, però la família rebutja aquesta conclusió i ha demanat una autòpsia independent, alhora que ha presentat una denúncia contra la Guàrdia Civil per homicidi. Asseguren que tenen testimonis que confirmen l’agressió. DJ Godzi, que vivia a Eivissa des de feia 10 anys, era un nom reconegut a l’escena musical underground europea, punxant en locals d’Eivissa, Barcelona, Nova York, París i Londres, i treballava amb la discogràfica Mood Child Art. Abans de dedicar-se a la música, havia tingut una prometedora carrera com a futbolista. La seva mort ha generat una gran commoció entre els seus seguidors i la indústria musical.

Dimarts, els Mossos d’Esquadra van detenir una dona de 25 anys a Calella, al Maresme, en relació amb la mort violenta d’un home. Els agents van rebre un avís a la tarda informant de la possible presència d’un cadàver en un pis del centre de la ciutat. En arribar al lloc, van trobar el cos sense vida de l’home i van procedir a la detenció de la dona. Segons informacions no oficials, la víctima i la detinguda serien companys de pis. La Divisió d’Investigació Criminal de la Regió Policial Metropolitana Nord s’ha fet càrrec de la investigació, que es troba sota secret de sumari, per esclarir les circumstàncies de l’homicidi.

Un jutjat de Barcelona ha ordenat el desnonament de la seu de la Fundació Montserrat Caballé, ubicada al número 259 del carrer Muntaner, per un deute de lloguer acumulat. El desallotjament, previst pel 3 d’octubre, es deu a l’impagament de les rendes, que inicialment ascendien a 41.000 euros i actualment s’acosten als 50.000 euros. La demanda, interposada per l’entitat Punti SL contra Carlos Caballé, germà de la soprano i resident a l’immoble, i la Fundació, s’ha resolt a favor de la propietat davant la manca d’oposició per part dels demandats al requeriment judicial. Carlos Caballé, de 80 anys, al·lega vulnerabilitat econòmica i el seu advocat ha presentat un recurs per intentar aturar el desnonament. Mentrestant, la Fundació, gestionada pel germà i els fills de la soprano, ha emès un comunicat assegurant que el procés judicial no afectarà la seva activitat ni els seus objectius, i negant conflictes familiars. Afirmen estar en converses amb la propietat per intentar resoldre la situació abans de la data límit.

L’Ajuntament de València, governat pel PP i Vox, ha aprovat un canvi en la denominació oficial de la ciutat. La proposta, impulsada per José Luis Moreno (regidor d’Acció Cultural) i José Gosálbez (portaveu de Vox), busca una denominació “més bilingüe”: “Valencia/Valéncia”, amb accent tancat en la versió valenciana. Aquest canvi, basat en un informe del filòleg Abelard Saragossà, s’argumenta com una adaptació a la pronunciació majoritària i un reconeixement de les dues llengües oficials. La proposta, que ha rebut crítiques de l’oposició (Borja Sanjuán del PSPV-PSOE i Papi Robles de Compromís) per considerar-la un pas enrere en la normalització del valencià, ha de ser sotmesa a informació pública i aprovada per la Generalitat Valenciana. Aquest debat sobre la denominació de València s’emmarca en una batalla cultural més àmplia sobre la llengua al País Valencià i les Illes Balears, on s’han viscut precedents similars, com el cas de l’Énova o els canvis impulsats pels governs de José Ramón Bauzá i Marga Prohens a les Illes, i les accions del govern de Carlos Mazón al País Valencià. L’oposició critica que la proposta contravé el decret que estableix que la forma valenciana ha d’anar primer en la denominació bilingüe. Aquest canvi s’afegeix a altres mesures qüestionades, com la consulta per la llengua base a l’escola i la retallada de pressupost a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). El debat sobre el nom de València, que va recuperar la seua denominació original amb accent obert el 2016 sota el mandat de Joan Ribó, torna a ser un punt de fricció política i lingüística.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va comparèixer al Parlament per abordar el Cas Cerdán, una trama de comissions il·legals en l’adjudicació d’obres públiques que implica l’exsecretari general del PSOE, Santos Cerdán, l’exministre José Luis Ábalos i l’assessor Koldo García. Illa va negar qualsevol vinculació del govern català o del PSC amb la trama, expressant “sorpresa, decepció i ràbia” pels fets. Va defensar la resposta de Pedro Sánchez, que va incloure la dimissió de Cerdán i una remodelació de l’executiva del PSOE, i va anunciar mesures anticorrupció com una Llei de Direcció Pública Professional i una llei de protecció d’alertadors. A més, va manifestar que estudiaria personar la Generalitat en la causa relacionada amb les obres d’Adif a Sant Feliu de Llobregat. L’oposició, amb Mònica Sales (Junts), Josep Maria Jové (ERC), Alejandro Fernández (PPC), David Cid (Comuns) i Laia Estrada (CUP), va exigir garanties i contundència a Illa, qüestionant la seva relació amb el cas i demanant mesures més enèrgiques contra la corrupció. El debat va tenir lloc en un context marcat també pel Cas Montoro, que va eclipsar temporalment el Cas Cerdán. Fernández va acusar Illa de permetre la implicació d’Ábalos i García al Ministeri de Sanitat durant el seu mandat, i va esmentar el nom “Chili”, relacionat amb Illa en converses entre Cerdán i Koldo sobre la venda de mascaretes. Illa va negar les acusacions i va amenaçar amb accions legals.

El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei d’informació classificada, que substitueix la llei franquista de Secrets Oficials de 1968. La nova norma, pactada amb Junts i el PNB, estableix la desclassificació automàtica d’informació en terminis de fins a 45 anys, prorrogables 15 anys més en casos d’“Alt Secret”, com el 23F. S’estableixen quatre categories de classificació: Alt Secret, Secret, Confidencial i Restringit. La informació sobre violacions de drets humans i crims de lesa humanitat no podrà ser classificada. S’inclou un règim sancionador de 30.000 a 2,5 milions d’euros per a les filtracions, considerant la llibertat d’informació. Es crearà l’Autoritat Nacional per a la Protecció de la Informació Classificada, dependent del Ministeri de la Presidència. Félix Bolaños, ministre de la Presidència, ha destacat que la llei alinea Espanya amb els estàndards europeus. Tot i la celebració per la substitució de la llei franquista, socis com ERC, Bildu i el BNG consideren la llei insuficient i critiquen els terminis de desclassificació, considerant-los excessius. El PNB, tot i valorar positivament l’aprovació, creu que la llei encara està lluny de les seves demandes.