L’exministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro, està implicat en una presumpta trama de corrupció durant els seus mandats (2000-2004 i 2011-2018). Segons una investigació dels Mossos d’Esquadra, Montoro, a través del despatx Equipo Económico, que va fundar amb exalts càrrecs del ministeri, presumptament cobrava xifres milionàries a empreses de diversos sectors (gasístiques, tabaqueres, joc i banca) a canvi de modificacions legislatives favorables. Un correu electrònic interceptat revela que empreses gasístiques van pagar a Equipo Económico per aconseguir una modificació legal que els va estalviar prop de 60 milions d’euros en impostos. Altres empreses implicades són Codere, dirigida per l’exministre Rafael Catalá, i Philip Morris, que presumptament va pagar dos milions d’euros. Aquest afer va provocar un enfrontament entre Montoro i l’exministre d’Indústria, José Manuel Soria, per conflictes d’interessos amb empreses d’energies renovables. A més, Montoro presumptament va accedir a informació confidencial sobre rivals polítics com Esperanza Aguirre i Rodrigo Rato, així com del tenista Rafa Nadal i la baronessa Thyssen. El PSOE ha criticat el silenci d’Alberto Núñez Feijóo sobre el cas, mentre que el PP al·lega que és un assumpte del passat i no relaciona l’actual direcció del partit. Internament, la investigació va causar un cisma a la Fiscalia Anticorrupció pel veto del fiscal en cap, Alejandro Luzón, a la fiscal del cas, Carmen García Cerdá, que volia aprofundir en uns correus electrònics. La discrepància va acabar amb una sanció a García Cerdá i la seva substitució parcial per Antonio Romeral.

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha destapat 295 milions d’euros en frau fiscal durant el 2024, un increment del 3,15% respecte al 2023. Els impostos de successions i donacions, i de patrimoni, van concentrar el 75% del frau, amb 124 i 97 milions d’euros respectivament. L’impost de transmissions patrimonials va representar el 23% del frau (69 milions), mentre que la resta de tributs van sumar 5 milions. L’ATC ha atribuït l’augment de la quantitat defraudada a l’eficiència de l’Agència, que amb menys actuacions (52.933, un 2,8% menys que el 2023) ha aconseguit descobrir més frau, suggerint que els defraudadors amb més recursos econòmics defrauden quantitats més elevades. S’han detectat canvis ficticis de residència que van suposar 15,5 milions d’euros en frau, dels quals 8,5 milions es van intentar localitzar en altres comunitats autònomes i 7 milions a l’estranger. Des del 2015, l’ATC ha identificat un total de 2.376 milions d’euros en frau. El Pla 2023-2026 inclou mesures de prevenció, com la consolidació del pagament de tributs via Bizum, amb 92.999 pagaments que van sumar 3,7 milions d’euros. Finalment, l’ATC ha intensificat l’explotació de dades per identificar nous patrons de frau, definint 14 tractaments que van generar 6.127 sol·licituds i 3.101 autoliquidacions per un total de 12 milions d’euros.

Cristóbal Montoro, exministre d’Hisenda, està sent investigat per un jutjat de Tarragona per presumptament utilitzar la seva influència per afavorir empreses gasistes i energètiques a canvi de comissions “ingents” pagades a Equipo Económico (EE), el bufet que va fundar. La investigació, iniciada el 2018 pels Mossos d’Esquadra i la Fiscalia Anticorrupció, ha aixecat el secret de sumari i implica 28 persones i 6 empreses, incloent alts càrrecs d’Hisenda com Miguel Ferré, Pilar Mateo, Felipe Martínez, Diego Martín-Abril, José Alberto García, Oscar del Amo i Rogelio Menéndez, així com socis d’EE com Ricardo Martínez, Manuel de Vicente, Salvador Ruiz, Francisco Piedras i Covadonga Gómez. Les empreses implicades, entre les quals figuren Air Liquide, Praxair, Messer, Carburos Metálicos i Abelló Linde, haurien pagat a EE 779.705 euros entre 2011 i 2019 per modificar lleis a favor seu, com l’Impost Especial sobre l’Electricitat i l’Impost d’Activitats Econòmiques. El modus operandi consistia en què les empreses contactaven amb EE, que aconseguia els canvis legislatius desitjats a través de la seva influència al Ministeri. A més, s’ha revelat que EE va cobrar 679.000 euros de Codere entre 2008 i 2012, empresa vinculada a l’exministre de Justícia, Rafael Català. El govern espanyol ha destituït Oscar del Amo i Rogelio Menéndez dels seus càrrecs al Ministeri d’Hisenda. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, s’ha pronunciat dient que “el que s’hagi d’investigar, que s’investigui”, mentre el partit intenta distanciar-se de Montoro, qui ja ha renunciat a la seva militància. Els delictes investigats inclouen suborn, frau, prevaricació, tràfic d’influències, negociacions prohibides, corrupció i falsedat documental.

Catalunya es troba immersa en la canícula, el període més calorós de l’any, que va començar el 15 de juliol i s’allargarà fins al 15 d’agost. Les temperatures han anat en augment durant la setmana, superant els 30 graus a la majoria del territori i arribant fins i tot als 40 °C a zones de l’interior, especialment a Ponent i a les Terres de l’Ebre. Dimecres es va preveure un dia assolellat amb temperatures lleugerament superiors a les de dimarts, amb alguns núvols baixos a la tarda a la meitat nord del litoral i prelitoral. Divendres, el cel es va mantenir clar amb possibles bandes de núvols alts, i les temperatures van continuar pujant. El Meteocat va alertar sobre la calor intensa i les nits tropicals i tòrrides, especialment a la costa de Barcelona. De cara al cap de setmana, es preveia un descens de temperatures dissabte a causa d’una nova vaguada, amb precipitacions al Pirineu i al nord-est, i un avís groc per calor intensa al Montsià, Baix Ebre, Baix Camp i Tarragonès. Diumenge, les precipitacions es limitarien al Pirineu i les temperatures tornarien a pujar. S’espera que la setmana següent les temperatures baixin i les nits siguin més suportables a la costa.

Donald Trump ha afirmat que ha convençut Coca-Cola per modificar la fórmula de la seva beguda als Estats Units, substituint el xarop de blat de moro per sucre de canya. El president ho ha anunciat a Truth Social, agraint als directius de l’empresa i assegurant que aquest canvi farà la beguda “millor”. La Casa Blanca ha compartit el missatge, acompanyat d’una imatge promocional amb l’eslògan “Pren-te una coca-cola amb Trump”. No obstant això, Coca-Cola no ha confirmat oficialment la modificació, limitant-se a agrair “l’entusiasme” de Trump i prometent compartir més detalls sobre noves ofertes properament. Aquesta incertesa planteja la possibilitat que es tracti d’un nou producte i no d’un canvi en la fórmula original. A més, la decisió podria afectar els agricultors de blat de moro dels Estats Units i generar pèrdues de llocs de treball, segons l’Associació de Refinadors de Blat de Moro. Aquest canvi, a més, podria resultar irònic, ja que el sucre de canya s’importa majoritàriament de Mèxic, un país afectat per aranzels del 30% imposats pels Estats Units. Finalment, cal destacar que Trump consumeix habitualment Coca-Cola Light, que utilitza un edulcorant artificial diferent i no es veuria afectada per aquest canvi.

L’Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona han signat un acord per reduir el nombre de terminals de creuers de set a cinc al moll Adossat per al 2030. Aquest acord implica l’enderroc de les terminals públiques A, B i C, i la construcció d’una nova terminal pública amb capacitat per a 7.000 passatgers, prioritzant els creuers de port base i els vaixells petits. Es mantindran les quatre terminals privades, inclosa la terminal G, actualment en construcció. Aquesta reconfiguració, amb una inversió publicoprivada de 185 milions d’euros, reduirà la capacitat màxima de creueristes en un 17%, passant de 37.000 a 31.000 passatgers diaris. L’alcalde Jaume Collboni ha destacat la importància d’aquest acord per posar límits al creixement del turisme de creuers, seguint l’exemple d’altres ciutats europees. El projecte inclou també l’ampliació del pont Porta d’Europa i la creació d’un corredor per a transport públic i vianants. El calendari d’actuacions preveu el tancament de la terminal del moll de Barcelona Sud i l’inici de l’enderroc de la terminal C el 2026, la inauguració de la terminal G i l’inici de la construcció de la nova terminal pública el 2027, i la plena operativitat de la nova terminal C el 2030. José Alberto Carbonell, president del Port, ha anunciat la modernització del moll Adossat amb sistemes OPS per connectar els vaixells a la xarxa elèctrica.

L’amnistia concedida als líders del procés independentista i les traves del govern espanyol a l’opa del BBVA sobre el Sabadell han estat objecte d’escrutini per part de la Comissió Europea. En el cas de l’amnistia, l’advocat de la Comissió davant el TJUE ha qüestionat la seva concreció i la seva compatibilitat amb els valors de la UE, suggerint que sigui la justícia espanyola qui determini si s’ajusta al marc legal. La defensa dels implicats, coordinada per Alerta Solidària, ha argumentat que l’amnistia no perjudica la lluita antiterrorista. L’advocat de la UE ha insistit que la llei d’amnistia respon a interessos polítics, relacionant-la amb l’acord per a la investidura del govern espanyol. Pel que fa a l’opa, la Comissió ha obert un procediment d’infracció contra Espanya per considerar que les lleis que permeten al govern intervenir en fusions bancàries vulneren les competències del Banc Central Europeu i restringeixen la llibertat d’establiment i la lliure circulació de capitals. Brussel·les busca que Espanya modifiqui aquestes lleis, argumentant que les consolidacions bancàries beneficien l’economia de la UE. El Ministeri d’Economia espanyol defensa la seva actuació i la seva conformitat amb la normativa europea. Ambdues situacions posen de manifest la tensió entre les decisions polítiques i legals espanyoles i el marc jurídic i econòmic europeu.

Carles Puigdemont, a través del seu advocat Gonzalo Boye, ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació. La defensa argumenta que el Suprem no té competència per aplicar l’amnistia, ja que Puigdemont és diputat al Parlament i, per tant, la competència recau en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A més, sol·licita al TC que suspengui l’ordre de detenció existent, ja que considera que vulnera els seus drets fonamentals, com la lliure circulació i la participació política. Boye argumenta que la decisió del Suprem representa una “resistència judicial” a l’aplicació de l’amnistia i una “interferència il·legítima” en les competències del legislador. La defensa compara el cas amb el d’Arnaldo Otegi, en què el TC va suspendre una decisió del Suprem, i destaca que la situació de Puigdemont és diferent a la d’Oriol Junqueras, ja que no hi ha una sentència ferma contra ell. L’escrit presentat al TC emfatitza la transcendència constitucional del cas, qüestionant si un òrgan judicial sense competència pot decidir sobre l’amnistia i si una interpretació extensiva d’una excepció a l’amnistia pot restringir drets fonamentals. Puigdemont defensa que l’actuació del Suprem constitueix una “amenaça sistèmica per a la democràcia constitucional”.

Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha endurecido la seva postura sobre la immigració irregular, afirmant que aquells que delinqueixin o no vinguin a treballar no seran benvinguts a Espanya i seran deportats immediatament. Aquestes declaracions s’han produït després dels incidents a Torre Pacheco (Múrcia), on s’han registrat enfrontaments i un augment de la tensió racial. A Barcelona, unes 800 persones es van concentrar convocades per entitats com Top Manta, SOS Racisme i Tanquem els CIE per protestar contra els atacs racistes i la proliferació de missatges d’odi a Torre Pacheco i a Catalunya. Els manifestants van denunciar el racisme estructural i van exigir una resposta institucional contundent. A Mataró, la jutgessa ha decretat presó provisional per a un líder d’un moviment ultra detingut per incitar a la “cacera” d’immigrants a través de les xarxes socials arran dels fets de Torre Pacheco. Aquests esdeveniments han intensificat el debat sobre immigració i racisme a Espanya.

El Departament d’Interior ha exclòs definitivament un aspirant a les oposicions de Bombers de la Generalitat per presumpte frau de la llei trans. L’aspirant, identificat com a F. M., hauria canviat el seu sexe registral al DNI per accedir a la quota del 40% de places reservades a dones, establerta per la llei d’igualtat del 2007 i reforçada per la llei 4/2023 (llei trans). Aquest aspirant ja havia intentat utilitzar aquest mètode a la convocatòria del 2024, inscrivint-se com a dona però sense presentar-se a l’examen. A la convocatòria del 2025, F. M. va repetir el procediment, sent inclòs a les llistes provisionals però finalment exclòs de les definitives després d’una investigació interna d’Interior, que va concloure que hi havia indicis de frau de llei. Aquesta exclusió es basa en les noves bases de la convocatòria del 2025, que preveuen la possibilitat de descartar aspirants per frau de llei trans, una modificació introduïda després de dos casos similars detectats als parcs de Badalona i Vic. Aquesta mesura s’emmarca en la política de discriminació positiva impulsada pel conseller Joan Ignasi Elena per reduir la bretxa de gènere als cossos d’emergència, com Bombers, Mossos d’Esquadra i Agents Rurals. Actualment, el cos de Bombers compta amb un 3,3% de dones (74 de 2.220 efectius) i cap en càrrecs de comandament. Des de 1994, les proves físiques tenen barems diferenciats per sexe per garantir l’equitat d’accés.