El govern espanyol de Pedro Sánchez s’enfronta a una creixent inestabilitat política agreujada per diversos escàndols de corrupció i una agenda legislativa paralitzada. Diversos casos, com el “cas Koldo”, relacionat amb comissions per la compra de mascaretes durant la pandèmia, el del fiscal general de l’Estat, investigat per filtracions a la premsa, el “cas Begoña”, sobre la parella de Sánchez, i el “cas Leire Díez”, sobre una exmilitant socialista, han posat el govern en el punt de mira. A més, el germà del president, David Sánchez, anirà a judici per tràfic d’influències. Aquesta situació es veu agreujada per la dificultat del govern, format per PSOE i Sumar, per aconseguir suports parlamentaris, especialment de Junts i Podem, per tirar endavant la seva agenda legislativa. Lleis clau, com la derogació de la llei mordassa, la reforma del codi penal i la llei de famílies, estan bloquejades. La manca de pressupostos, governant amb els del 2022, i les dificultats per aprovar la reducció de la jornada laboral, il·lustren la paràlisi. Les negociacions amb Junts, liderades per Carles Puigdemont i Santos Cerdán, i les tensions amb Podem, compliquen encara més l’estabilitat del govern. Malgrat les dificultats, el govern assegura que resistirà fins al 2027, tot i la pressió de l’oposició, liderada per Alberto Núñez Feijóo del PP, que acusa el govern de “màfia”.

Barcelona s’enfronta a una crisi d’habitatge persistent, amb el preu mitjà del lloguer el 2024 duplicant el del 2014. Davant d’aquesta situació, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han adquirit 7.389 immobles en l’última dècada, convertint pisos privats en públics per mitigar la pressió del mercat. El 2024 va ser l’any amb més adquisicions per part de la Generalitat, sota els governs d’Aragonès (ERC) i Illa (PSC), amb 1.162 pisos. A Barcelona, el pic es va registrar el 2021, durant el mandat d’Ada Colau (BComú), amb 377 habitatges. Malgrat aquests esforços, la compra d’habitatges existents queda eclipsada per la construcció de nous habitatges, amb un pla del Govern per construir 50.000 llars fins al 2030. Paral·lelament, la renda per càpita dels barcelonins va experimentar un descens del 2,6% el 2022 a causa de la inflació, situant-se en 22.994 euros. Les Tres Torres registra la renda més alta (41.430 euros), mentre que Ciutat Meridiana presenta la més baixa (11.789 euros). Les dades mostren una clara disparitat entre barris, agreujada per la inflació i la crisi d’habitatge.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat processat pel jutge del Tribunal Suprem, Ángel Hurtado, per un presumpte delicte de revelació de secrets. La causa es relaciona amb la filtració d’un correu electrònic en què Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, admetia dos fraus fiscals i proposava un acord amb la Fiscalia. El jutge considera que hi ha indicis que García Ortiz va filtrar informació confidencial a la premsa, concretament a la Cadena Ser, i que va actuar seguint instruccions de la Moncloa. La decisió arriba després de vuit mesos d’investigació, iniciada al Tribunal Superior de Justícia de Madrid i posteriorment assumida pel Suprem degut a l’aforament de García Ortiz. Juntament amb el fiscal general, també ha estat processada la cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Pilar Rodríguez. El PP ha demanat la dimissió immediata de García Ortiz i del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, mentre que el govern espanyol ha expressat el seu “suport total” al fiscal i ha negat qualsevol instrucció des de la Moncloa. García Ortiz ha reiterat la seva innocència i ha afirmat que no dimitirà. Com a prova clau, el jutge destaca que García Ortiz va canviar de telèfon mòbil una setmana després d’obrir-se la causa judicial contra ell, esborrant així tota la informació dels seus dispositius.

L’exèrcit israelià ha interceptat el vaixell Madleen de la Flotilla de la Llibertat, que portava ajuda humanitària a Gaza. A bord hi viatjaven dotze activistes, entre ells Greta Thunberg, que ha denunciat el seu “segrest en aigües internacionals”. El vaixell, que transportava arròs i llet per a nadons, havia salpat de Sicília. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha felicitat l’exèrcit i ha acusat Thunberg d’antisemita. El Ministeri d’Exteriors israelià afirma que els activistes estan “sans i estalvis”. L’incident ha provocat la protesta del govern espanyol, que ha convocat l’encarregat de negocis de l’ambaixada israeliana a Madrid. Durant el trajecte, el Madleen va assistir una pastera amb migrants, posteriorment interceptats per la guàrdia costanera líbia. Aquesta no és la primera vegada que la Flotilla de la Llibertat intenta trencar el bloqueig a Gaza, i ja havia advertit prèviament de la possible intercepció. El Conscience, un altre vaixell de l’organització, va ser atacat amb drons a prop de Malta fa un mes. Aquestes accions volen denunciar el bloqueig israelià a Gaza, que consideren una “presó a l’aire lliure”.

En els darrers deu anys, els forns amb degustació han experimentat un creixement exponencial a Barcelona, passant de 83 establiments el 2014 a més de 300 el 2024. Cadenes com Vivari, 365 Obrador, Granier, Santagloria i El Fornet gestionen actualment un de cada sis punts de venda de “pa, pastisseria i làctics” a la ciutat. 365 Obrador ha liderat aquest creixement, passant d'17 a 115 locals, seguida de Vivari, que ha passat d’un únic local a 86. Aquest auge ha coincidit amb el tancament de molts forns tradicionals, tot i que el Gremi de Flequers atribueix aquest fenomen a la manca de relleu generacional i no a la competència de les grans cadenes. En canvi, el Gremi de Restauració ha denunciat repetidament aquests establiments per competència deslleial, argumentant que operen amb una llicència de forn de pa quan haurien de tenir-ne una de restauració. Segons el Gremi, aquests locals, que ofereixen servei de cafeteria, superen sovint l’aforament permès i no remuneren el personal segons el conveni d’hostaleria. Tant Santagloria com 365 Obrador defensen la seva activitat, assegurant que operen dins del marc legal.

Aquest diumenge, unes 200 persones trasplantades van participar en la 17a caminada anual d’agraïment als donants d’òrgans i teixits a Barcelona. L’esdeveniment, organitzat per vuit associacions de trasplantats, va coincidir amb el Dia Nacional del Donant i el Dia Mundial del Pacient Trasplantat. La caminada va començar a la Pedrera i va finalitzar a la Sagrada Família, on es va realitzar una ofrena floral al Monument dels Donants. Els participants, vestits amb samarretes verdes, van expressar la seva gratitud als donants i les seves famílies, destacant la importància de la donació d’òrgans. Rosa Grau, fundadora del Club de la Cremallera, una associació de persones trasplantades de cor, va emfatitzar la necessitat contínua de donants, ja que actualment hi ha més de 1.400 persones en llista d’espera a Catalunya per a un trasplantament. Grau, qui va rebre un trasplantament de cor el 2013, va compartir la seva experiència, descrivint com la cirurgia li va canviar la vida radicalment. Coincidint amb l’esdeveniment, EL PERIÓDICO va estrenar el documental “Un corazón contra reloj”, que narra la història de Montse López, una pacient de 43 anys en llista d’espera per a un trasplantament de cor.

La Conferència de Presidents celebrada a Barcelona ha estat marcada per la tensió política. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, es va reunir amb els presidents de les comunitats autònomes per debatre temes com l’habitatge, la immigració i el finançament de Catalunya. Sánchez va cedir a les demandes del PP i va incloure tots els seus temes a l’ordre del dia, com un nou pla energètic i inversions en infraestructures. Els barons del PP, però, van rebutjar el finançament singular per a Catalunya. La polèmica lingüística va ser un altre punt de fricció, amb Isabel Díaz Ayuso amenaçant d’abandonar la reunió si es parlava en català o basc. Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, va demanar eleccions generals, criticant la gestió de Sánchez i la polèmica lingüística. Ayuso, en una manifestació del PP, va qualificar les llengües cooficials de “riquesa”, però va rebutjar l’ús polític que se’n fa. Mentrestant, Sánchez descarta avançar les eleccions, malgrat la pressió del PP, que l’acusa d’haver “enverinat” la política. El cas de Leire Díez i la seva roda de premsa han afegit pressió a Sánchez, i ERC i Podem li han demanat que comparegui al Congrés. La presència de Víctor de Aldama a la roda de premsa de Díez ha connectat el cas amb el de José Luis Ábalos, ambdós investigats per la UCO de la Guàrdia Civil. Dins del PSOE, veus crítiques com Javier Lambán, Emiliano García-Page i Eduardo Madina han expressat la seva preocupació. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha endurit el seu discurs i ha donat suport a Ayuso, mentre que José María Aznar li ha recomanat prudència.

Milers de persones es van manifestar a la plaça d’Espanya de Madrid aquest diumenge, convocades pel Partit Popular, per exigir la dimissió de Pedro Sánchez i la convocatòria d’eleccions generals anticipades. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va acusar Sánchez de mentir, amagar-se i governar contra la voluntat popular, insistint que “ningú el va votar per això”. Acompanyat per José María Aznar, José Luis Martínez-Almeida i Isabel Díaz Ayuso, Feijóo va reiterar la seva disposició a liderar el país. Almeida va qualificar la seu del PSOE de “claveguera” i Ayuso va tornar a carregar contra el model plurinacional, afirmant que “Espanya no és plurinacional”. El PP va xifrar l’assistència en 100.000 persones, mentre que la delegació del govern espanyol la va reduir a 50.000. El PSOE, per la seva banda, va qualificar la manifestació de “raquítica” i “fracàs” de l’estratègia de Feijóo, assegurant que els discursos van ser “vergonyosos” i que el PP practica “l’antipolítica”. Diversos dirigents socialistes, com María Jesús Montero, Santos Cerdán, Óscar Puente i Félix Bolaños, van criticar la protesta i van reiterar que les eleccions se celebraran el 2027. La manifestació, sota el lema “Màfia o democràcia”, es va centrar en la denúncia de la suposada corrupció del govern socialista.

Aquest dilluns 9 de juny, se celebra la Segona Pasqua, també coneguda com a Pasqua Granada o Pentecosta, una festivitat religiosa que commemora la vinguda de l’Esperit Sant, 50 dies després del Diumenge de Resurrecció. Aquesta celebració, tot i tenir arrels profundes en la cultura catalana i haver estat festiu oficial a tota Catalunya, actualment depèn de cada ajuntament. Diversos municipis, com Barcelona, Badalona, i l’Hospitalet de Llobregat, l’han inclòs com a festiu local, permetent un cap de setmana llarg, mentre que altres ciutats com Girona, Lleida o Reus, no. Aquesta decisió es basa en la potestat de cada ajuntament d’escollir dues festes locals anuals, a més de les dotze festes oficials fixades per la Generalitat de Catalunya. Per tant, es recomana consultar el calendari laboral de cada municipi o el de la Generalitat per confirmar si el 9 de juny és festiu. Entre els més de 200 municipis que celebren la Segona Pasqua, també s’inclouen alguns de les províncies de Girona, Tarragona i Lleida, com Sant Hilari Sacalm o la Ràpita.

La tensió entre Elon Musk i Donald Trump ha augmentat significativament. Musk, ex-col·laborador de Trump, va publicar un missatge a X acusant Trump d’estar implicat en els arxius d’Epstein, relacionats amb una xarxa de tràfic sexual de menors. Musk va insinuar que aquesta era la raó per la qual els arxius no s’havien fet públics. Aquest atac va succeir després d’amenaces de Trump de cancel·lar contractes amb empreses vinculades a Musk. Musk també va criticar els aranzels impulsats per Trump, prediu una recessió i va plantejar la creació d’un nou partit polític. Malgrat la gravetat de l’acusació inicial, Musk va esborrar posteriorment el missatge que vinculava Trump amb Jeffrey Epstein, així com altres atacs contra el president, incloent-hi un on afirmava haver contribuït a la victòria electoral de Trump. En un gir inesperat, Musk va respondre conciliadorament a un vídeo de Trump desitjant-li el bé. La relació entre ambdós, que va començar amb una col·laboració estreta en el govern, s’ha deteriorat a causa de discrepàncies sobre polítiques fiscals i els interessos empresarials de Musk. La caiguda de Tesla a la borsa en un 14% afegeix més complexitat a la situació.