El govern espanyol ha implementat noves mesures per combatre l’spam telefònic. A partir d’aquest dissabte, les trucades comercials realitzades des de números mòbils queden prohibides, i aquestes comunicacions s’hauran de fer des de números fixos amb prefix provincial, 800 o 900. A més, es bloquejaran les trucades i SMS d’origen internacional amb numeració espanyola fraudulenta, amb la col·laboració de les companyies telefòniques. Isidor Garcia, director de l’Agència Catalana de Consum, ha destacat la importància del paper de les operadores en el filtratge d’aquestes trucades. Aquestes mesures se sumen a la ja vigent des del 7 de març, que bloqueja trucades i SMS de números no assignats. El Ministeri de Transformació Digital informa que, des de març, s’han bloquejat més de 14 milions de trucades i 800.000 missatges fraudulents. Gemma Oliver, de Telefònica, ha confirmat que Movistar ja aplica aquestes mesures. L’OCU, a través de la seva portaveu a Catalunya, Imma Guillén, ha alertat sobre la dificultat de denunciar aquestes pràctiques per la dificultat d’identificar les empreses responsables.

La Conferència de Presidents celebrada a Barcelona va estar marcada per la tensió i la manca d’acords. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va abandonar la sala en protesta per l’ús del català i l’euskera per part del president de la Generalitat, Salvador Illa, i el lehendakari, Imanol Pradales. Ayuso va tornar a la sala posteriorment, però l’incident va evidenciar la crispació política existent. Els presidents autonòmics del PP van demanar a Pedro Sánchez la convocatòria d’eleccions generals, argumentant la “situació crítica” del país i la falta de suport parlamentari del govern. Sánchez va rebutjar la petició, afirmant que les eleccions se celebraran el 2027. Illa va defensar l’ús del català i va reivindicar un nou sistema de finançament per a Catalunya, tot i que aquest tema no estava a l’ordre del dia. Malgrat la manca d’acords concrets, la Generalitat va donar suport a les propostes del govern espanyol en matèria d’habitatge, energia i immigració. L’ús de les llengües cooficials va ser un altre punt de fricció, amb Sánchez i Illa defensant la seva inclusió com a símbol de la “diversitat territorial”. El govern espanyol va contractar serveis de traducció per a les llengües cooficials.

Durant el primer trimestre del 2025, el preu de l’habitatge a l’Estat espanyol va experimentar un augment interanual del 12,2%, la pujada més significativa des del 2007, segons l’INE. Aquest increment, superior en nou dècimes al del trimestre anterior, marca 44 trimestres consecutius d’alces en els preus. L’habitatge de segona mà va liderar la pujada amb un 12,3%, el màxim en 18 anys. Totes les comunitats autònomes van registrar augments superiors al 10%, amb Andalusia i Melilla al capdavant (14%), seguides de Múrcia (13,3%) i Aragó i La Rioja (13,2%). Les Balears (10%), Cantàbria (10,2%) i Castella-la Manxa (10,4%) van experimentar les pujades més moderades. CaixaBank Research, davant d’aquesta situació, ha revisat a l’alça les seves previsions, anticipant un creixement del 9% el 2025 i del 5,7% el 2026. Judit Montoriol, economista en cap de l’entitat, atribueix aquesta escalada a factors conjunturals i estructurals, com la reducció dels tipus d’interès, la millora del poder adquisitiu i la demanda estrangera. Fotocasa apunta a la discrepància entre l’oferta i la demanda com a causa principal de l’augment de preus, amb una producció anual de 100.000 habitatges nous enfront d’una necessitat estimada de 240.000. A més, el ‘boom’ de compravendes dels últims anys ha reduït el nombre de vivendes disponibles, agreujant la pressió sobre els preus. A Catalunya, la pujada va ser de l'11,7%, per sota de la mitjana estatal.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha publicat l’informe detallat que justifica l’autorització de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell. L’informe argumenta que el Banc Sabadell “no és imprescindible” a Catalunya, ja que les pimes tenen “alternatives” de finançament en altres entitats. La CNMC reconeix que Catalunya és la comunitat més afectada, però destaca que el Sabadell hi ha perdut quota de mercat des del 2021, mentre altres operadors han crescut. Per tant, considera que el risc de l’operació és “limitat”. L’informe també refuta l’argument del Sabadell sobre la seva importància en el crèdit a les pimes, assenyalant que ha perdut quota de mercat a Catalunya i a nivell nacional, mentre que bancs petits i mitjans l’han guanyada. La CNMC destaca que el Sabadell no és líder en pimes en cap comunitat autònoma i que altres bancs han expressat la seva capacitat per cobrir la demanda de les pimes. A més, l’organisme rebutja la idea que el Sabadell sigui un actor disruptiu en preus, ja que aquests són similars als d’altres entitats com el BBVA. Finalment, la CNMC considera suficients els compromisos adquirits pel BBVA i descarta obligar-lo a vendre carteres de crèdit a pimes, ja que els problemes de competència detectats són “puntuals i localitzats”. El Parlament de Catalunya ha aprovat una moció d’ERC que demana al Govern la màxima contundència per defensar la posició del Banc Sabadell davant l’OPA. El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, va portar l’OPA al Consell de Ministres per considerar que hi ha elements d’interès general.

La XVIII Conferència de Presidents, celebrada a Barcelona, ha estat marcada per la tensió entre el govern espanyol i el PP, que ha amenaçat amb l’absència dels seus presidents autonòmics. El desacord inicial sobre l’ordre del dia es va centrar en la inclusió de temes com el finançament autonòmic, la immigració i la condonació del deute, considerats pel govern espanyol com a fora del marc competencial del fòrum. Pedro Sánchez va acceptar incloure aquests temes per evitar el boicot del PP, liderat per Isabel Díaz Ayuso, fet que va posar en una situació incòmoda al president de la Generalitat, Salvador Illa, que pretenia centrar la reunió en l’habitatge. Sánchez va proposar augmentar la inversió en habitatge fins als 7.000 milions d’euros entre 2026 i 2030, una proposta acceptada per cinc comunitats, incloent Catalunya. Malgrat la voluntat d’Illa de mantenir un debat serè i constructiu sobre el finançament, la conferència va estar marcada per l’enfrontament entre el PP i el PSOE, amb crides a eleccions anticipades per part dels populars i la defensa de la legislatura fins al 2027 per part de Sánchez. La trobada va acabar sense acords significatius, evidenciant el xoc entre les dues formacions. El president Illa es va mostrar satisfet per la celebració de la conferència a Catalunya, destacant el simbolisme de la trobada.

El Govern d’Illa, amb el suport d’ERC i els Comuns, ha aconseguit la validació del tercer suplement de crèdit, sumant un total de 4.000 milions d’euros als pressupostos prorrogats del 2023. Aquest tercer suplement, de 469 milions d’euros, s’ha aprovat gràcies a acords amb ambdós partits. Amb ERC, s’ha pactat la creació de 200 places per a l’ATC, 200 milions per a rehabilitació d’habitatges i augment del parc de lloguer assequible, 40 milions per a instal·lacions esportives, la creació de places d’escoles bressol, i 55 milions per al Pacte Nacional per la Llengua. Amb els Comuns, s’ha acordat una campanya informativa sobre els drets dels llogaters, la finalització de la llista d’espera d’habitatges d’emergència, la recuperació dels menjadors escolars en instituts d’alta i màxima complexitat, i un reforç de dues hores setmanals de català, anglès i matemàtiques a les escoles, amb una inversió de 37 milions d’euros. Aquests acords permeten al Govern desplegar la seva agenda i complir amb els acords d’investidura, malgrat no haver aprovat pressupostos propis per al 2025. La consellera Romero ha destacat la importància d’aquests acords per a l’estabilitat i ha expressat el desig de començar a treballar en els pressupostos del 2026. Els suplements també inclouen l’actualització salarial dels funcionaris, ajudes per a la pagesia afectada per la pedregada, i el pla d’ajudes a empreses afectades per la guerra aranzelària de Trump. David Cid, portaveu dels Comuns, ha instat el Govern a complir els acords. Albert Salvadó, d’ERC, ha emfatitzat la importància del nou finançament per a futurs pressupostos.

El Consell de la Unió Europea ha acordat augmentar el temps mínim de retard per poder reclamar compensacions a les aerolínies. Per a vols de menys de 3.500 quilòmetres, el retard haurà de ser d’almenys quatre hores, mentre que per a vols més llargs, serà de sis hores. Aquesta decisió, que s’ha de negociar amb el Parlament Europeu, ha rebut el vot en contra d’Espanya, Alemanya, Portugal i Eslovènia, i l’abstenció d’Àustria i Estònia. Pablo Bustinduy, ministre espanyol de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, ha criticat l’acord, argumentant que perjudica els consumidors. A més, la reforma permet a les aerolínies cobrar per l’equipatge de cabina que no càpiga sota el seient, establint unes dimensions màximes gratuïtes de 40x30x15 cm. Organitzacions de consumidors, com FACUA i l’OCU, han denunciat aquesta pràctica i han presentat una denúncia contra set aerolínies, entre elles Vueling i Ryanair, per pràctiques abusives. L’Associació de Línies Aèries (ALA), en canvi, ha celebrat la decisió, argumentant que aporta claredat a la normativa. Airhelp, una xarxa d’advocats especialitzada en reclamacions a aerolínies, ha alertat que la reforma podria reduir significativament el nombre de reclamacions per retards. El comissari de Transports, Apostolos Tzitzikostas, ha destacat la importància de l’acord per desbloquejar una reforma pendent des de fa més d’una dècada.

Amb motiu del pont de la Segona Pasqua, el Servei Català de Trànsit (SCT) i els Mossos d’Esquadra han preparat un dispositiu especial de trànsit que començarà divendres a la tarda i finalitzarà dilluns a la nit. Es preveu que uns 490.000 vehicles surtin de l’àrea metropolitana de Barcelona, principalment cap a la Costa Brava i la Costa Daurada, on es concentraran les principals retencions a causa de la previsió de bon temps. L’AP-7, entre Sant Cugat i la Roca, i entre Castellbisbal i Gelida, serà un dels punts amb més mobilitat, així com les vies d’accés a poblacions costaneres. Els Mossos realitzaran 1.348 controls, incloent-hi més de 300 d’alcoholèmia i drogues, i desplegaran 1.409 agents. A més, es mantindran diversos trams d’obres que podrien afectar la circulació, i cal tenir en compte la Volta Ciclista Catalunya Femenina, que se celebrarà entre el 6 i el 9 de juny. S’han establert restriccions per a vehicles pesants, carrils addicionals i limitacions de velocitat en alguns trams de l’AP-7. L’SCT recomana consultar el seu compte d’X (@transit) i la seva web d’incidències per informar-se de l’estat del trànsit i recorda la importància de respectar les normes de circulació.

Les negociacions de pau entre Ucraïna i Rússia, amb la mediació de Turquia, a Istanbul, han aconseguit un acord per a un nou intercanvi de presoners, prioritzant els ferits greus i els joves. El ministre de Defensa ucraïnès, Rustem Umérov, ha confirmat l’acord, que inclou el retorn de 6.000 cossos de soldats ucraïnesos i la presentació d’una llista de nens ucraïnesos suposadament deportats a Rússia. Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, ha reclamat un alto el foc incondicional, l’alliberament de presoners i el retorn dels nens. Malgrat l’acord sobre l’intercanvi, no s’han produït avenços significatius cap a un alto el foc. Ucraïna ha acusat Rússia de rebutjar la seva proposta d’alto el foc permanent, mentre que Rússia afirma haver proposat una treva de 2 a 3 dies per a la retirada de cadàvers. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha anunciat una nova ronda de converses per a finals de juny, i ha expressat el seu desig que tant Zelenski com Putin, i fins i tot Donald Trump, hi participin. Aquestes negociacions es produeixen després d’un atac ucraïnès amb drons a diverses bases aèries russes, incloent-ne a Sibèria, que hauria destruït més de 40 avions i causat importants danys materials. Rússia, per la seva banda, ha llançat drons i míssils sobre Ucraïna.

El Rijksmuseum d’Amsterdam exhibeix un preservatiu que data de la dècada de 1830, fabricat amb budell d’ovella. La peça, adquirida en una subhasta a Haarlem per 1.000 euros, destaca per un gravat eròtic que representa una monja escollint entre tres clergues amb els genitals exposats. L’escena, amb la llegenda en francès “Voilà mon choix”, s’interpreta com una referència irònica al Judici de Paris. Joyce Zelen, conservadora del museu, suggereix que el preservatiu, probablement venut en bordells o barberies, mai va ser utilitzat. Forma part de l’exposició temporal “Sexe segur?”, que explora la sexualitat i la prostitució al segle XIX a través d’objectes, estampes i fotografies. L’exposició, que inclou aquest preservatiu com a peça central, estarà oberta fins al novembre i ofereix una visió sobre la salut sexual, el plaer i la por a les malalties com la sífilis, en una època anterior als preservatius de làtex.