Aquest estiu, les platges catalanes han estat escenari d’un augment preocupant d’ofegaments. Tretze persones han perdut la vida des de l’inici de la temporada de bany el 15 de juny, una xifra que triplica la de l’any passat. Recentment, un home de 82 anys va morir a la platja de Tamarit (Tarragona) i un altre de 75 anys a la platja de les Botigues a Sitges, elevant la xifra a deu víctimes en aquell moment. A més, un jove de 23 anys va morir ofegat a la platja de la Barceloneta a Barcelona. Aquests incidents van tenir lloc malgrat la presència de serveis de vigilància i bandera verda en alguns casos. Protecció Civil, encapçalada per Núria Parlon, ha intensificat la campanya de prevenció per a un bany segur, recordant la importància de banyar-se en zones vigilades, fer cas als socorristes, evitar entrar bruscament a l’aigua i hidratar-se constantment. Els Bombers de Barcelona, Salvament Marítim i la Guàrdia Civil han participat en les operacions de rescat. Davant d’aquesta situació alarmant, les autoritats insten a extremar les precaucions a platges, piscines i aigües interiors, especialment amb infants i persones grans, i a trucar immediatament al 112 en cas d’emergència.

Diversos factors impulsen canvis demogràfics a Catalunya. L’augment del turisme, la massificació i la dificultat per accedir a l’habitatge a Barcelona obliguen a molts barcelonins a buscar residència a altres municipis, principalment a les comarques del Vallès Oriental i Occidental. Persones com Jaume Berga, Clara Sau, Carla Sisteré, Aarón Vázquez i David E. han deixat la ciutat per buscar tranquil·litat, un entorn més adequat per criar els fills o simplement per poder pagar un habitatge. La doctora Arlinda Garcia, experta en migracions internes, destaca la vivenda com un bé escàs i car, obligant a molts joves a aprofitar recursos familiars fora de la capital. Aquest fenomen migratori, que ja s’observava als anys 90, s’ha intensificat per la crisi de l’habitatge, segons el sociòleg Sergio Porcel. Paral·lelament, els seminaristes de les diòcesis catalanes, excepte la de Terrassa, s’integraran al Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, seguint les directrius del Papa Francesc. Aquesta decisió, impulsada pels arquebisbes Juan José Omella i Joan Planellas, es considera un èxit per a aquest últim. El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, s’ha desmarcat d’aquesta unificació. Mentrestant, Viladrau, un poble d’Osona a prop de Vic, ofereix una alternativa de turisme rural, amb rutes de senderisme com la Ruta de les Fonts i un ric patrimoni històric relacionat amb la caça de bruixes al segle XVII.

Salvador Illa, president de la Generalitat, i Imanol Pradales, lehendakari basc, han enviat una carta conjunta als 26 ministres d’Exteriors de la Unió Europea per demanar l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a les institucions comunitàries. La missiva destaca la importància de la diversitat lingüística a Europa i la contribució d’aquestes llengües a la cultura, tot recordant figures com Ramon Llull o Bernart Etxepare. Amb un “amplíssim suport social”, segons els presidents, la petició busca culminar una reivindicació històrica, present des de l’entrada d’Espanya a la UE. La carta arriba abans d’una reunió del Consell d’Afers Generals on es debatrà la proposta, que compta amb el suport del govern espanyol i la presidència danesa. Malgrat els esforços, països com Alemanya i Itàlia mantenen reticències, i la unanimitat necessària per a l’oficialitat encara no està garantida. Jaume Duch, conseller d’Acció Exterior, i José Manuel Albares, ministre d’Exteriors espanyol, es van reunir a Madrid per tractar el tema, i Duch es mostra optimista sobre el progrés de la proposta, tot i que reconeix que el procés és lent i requereix molta diplomàcia. La carta emfatitza la “singularitat” i “constància” d’aquesta demanda i les “garanties” ofertes per Espanya per assumir-ne els costos. Els presidents consideren que l’oficialitat d’aquestes llengües és clau per a la cohesió social i que Europa ha de contribuir a la seva protecció, després d’unes “èpoques fosques” de repressió lingüística.

La Comissió Europea ha iniciat un procediment d’infracció contra Espanya per la seva intervenció en l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell. Brussel·les argumenta que la llei espanyola, que permet al Consell de Ministres decidir sobre operacions de concentració basant-se en “l’interès general”, contravé la normativa europea. La Comissió considera que aquesta llei soscava l’autoritat del Banc Central Europeu (BCE), que és l’organisme competent en aquest tipus d’operacions. Espanya té dos mesos per respondre a les exigències europees i modificar la seva legislació. Si no ho fa, podria enfrontar-se a sancions econòmiques. El procediment d’infracció es centra en la legislació espanyola i no qüestiona la fusió en si. Tot i això, la intervenció del govern espanyol, que va endurir les condicions inicials imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), ha generat preocupació a Brussel·les. El govern espanyol, liderat pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va justificar la seva decisió al·legant la necessitat de garantir la proximitat al territori i va prohibir la fusió durant tres anys. Mentrestant, el president del BBVA, Carlos Torres, no descartava accions legals si el govern espanyol dificultava l’operació. La Comissió Europea, per la seva banda, afavoreix les fusions bancàries per millorar la competitivitat internacional. Aquest procediment d’infracció sorgeix d’una denúncia ciutadana i s’emmarca en un context de tensions entre Espanya i la UE, ja que Espanya és un dels estats membres amb més expedients oberts. La comissària de Serveis Financers, Maria Luís Albuquerque, ha estat la impulsora d’aquest procediment.

El Tribunal Suprem ha dictaminat que les indemnitzacions per acomiadament improcedent no poden ser incrementades judicialment en funció de les circumstàncies individuals de cada treballador. La sentència avala l’actual fórmula de 33 dies per any treballat, argumentant que proporciona seguretat jurídica i uniformitat. El Suprem rebutja el recurs d’un treballador acomiadat i considera que ni el Conveni de l’OIT ni la Carta Social Europea obliguen a un pagament superior. Segons el tribunal, la menció d’una “indemnització adequada” a la Carta Social Europea és massa inconcreta i requeriria una intervenció legislativa per a la seva aplicació específica. UGT i CCOO critiquen la decisió, considerant-la contrària a la Carta Social Europea, i exigeixen una reforma laboral urgent. UGT planeja recórrer la sentència davant el Tribunal Constitucional i tribunals europeus. En contraposició, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha celebrat la decisió del Suprem, destacant la seguretat jurídica que proporciona.

El PSC, liderat per Salvador Illa, es mantindria com a força guanyadora a les eleccions catalanes amb 40-42 escons, segons el baròmetre del CEO. Junts frenaria la seva davallada i obtindria 28-30 escons, mentre que ERC milloraria lleugerament amb 21-23. El PP (14-15) perdria suport en favor de Vox (12-14), que l’estaria a punt d’atrapar. Aliança Catalana experimentaria un fort creixement, passant de 2 a 10-11 escons, amb votants provinents de Junts. Comuns (5-6) i la CUP (3-4) serien els grups més petits. La majoria del PSC amb ERC i Comuns perillaria, ja que sumarien entre 66 i 71 escons. El govern català ha obtingut la seva millor valoració des del 2016, amb un 4,9, i Illa és el líder polític millor valorat (5,0). La crisi de l’habitatge es manté com el principal problema a Catalunya, especialment entre els votants d’esquerres i els joves d’entre 25 i 34 anys. El suport a la independència es situa al 40%, un dels nivells més baixos des de l’inici del procés, empatant amb l’autonomisme en un 32% quan s’inclouen altres opcions com el federalisme. L’enquesta, realitzada entre maig i juny de 2024 a 2.000 persones, va coincidir amb el cas Cerdán, que no hauria afectat significativament al PSC.

El Tribunal de Corts d’Andorra ha condemnat divuit exgestors de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per blanqueig de capitals. Cinc dels condemnats hauran de complir penes de presó d’entre tres anys i mig i set anys, i la suma total de les penes ascendeix a 84 anys. A més, s’ha imposat una multa global de gairebé 66 milions d’euros. Joan Pau Miquel, exconseller delegat de l’entitat, ha rebut la pena més alta: set anys de presó i una multa de 30 milions d’euros, a més d’una inhabilitació de deu anys. Santiago de Rosselló, exdirector adjunt, ha estat condemnat a sis anys de presó i una multa de 12 milions d’euros. Entre els condemnats també hi ha Isabel Camino Sarmiento, exresponsable de compliment normatiu, i els exgestors Amaya de Santiago i Sergi Fernández, amb penes de cinc anys de presó i multes de 5 milions d’euros cadascun. Sis dels acusats han estat absolts. La sentència, emesa 20 mesos després del judici, es deriva de la intervenció de la BPA el 2015 arran d’una nota del Tresor dels EUA que la vinculava a operacions de blanqueig de la màfia xinesa liderada per Gao Ping. La sentència, de més de 6.000 folis, no és ferma i pot ser recorreguda. Els exdirectius de la BPA ho van atribuir a la “guerra bruta” de l’operació Catalunya.

El Govern i l’executiu espanyol han arribat a un acord sobre el nou model de finançament per a Catalunya, però la inclusió del principi d’ordinalitat genera tensions. Mentre el Govern, amb la consellera d’Economia Alícia Romero i la portaveu Sílvia Paneque al capdavant, el considera “imprescindible” i una “línia vermella”, l’executiu espanyol, representat per la portaveu Pilar Alegría, l’ha relegat al preàmbul de l’acord, considerant-lo una petició de la Generalitat i no un principi fonamental del nou model. L’ordinalitat, que busca que Catalunya rebi recursos en proporció als que aporta, és clau per a la Generalitat, que adverteix que no donarà suport a la reforma si no es respecta. L’executiu espanyol, en canvi, defensa un model basat en la “solidaritat i suficiència financera”, extrapolable a altres territoris, i ajorna el debat sobre l’ordinalitat per a més endavant. ERC, soci d’investidura, demana més concrecions i considera “innegociable” l’ordinalitat, mentre que Junts, amb Jordi Turull i Carles Puigdemont, rebutja l’acord. Les xifres del nou finançament es preveuen publicar entre setembre i octubre. La gestió de l’IRPF per part de l’Agència Tributària Catalana a partir de 2026, tot i estar prevista, encara presenta dificultats.

Diversos casos de frau fiscal han sacsejat l’esfera pública espanyola. Fernando Peña, assessor fiscal en el cas Nummaria, ha estat condemnat a 80 anys de presó per delictes contra la Hisenda Pública. Mentre que l’actor Imanol Arias va acceptar una condemna de dos anys i dos mesos, l’actriu Ana Duato va ser absolta, argumentant desconeixement de la il·legalitat de les seves accions. La sentència ha generat controvèrsia, especialment l’absolució de Duato, que ha retornat els diners defraudats. En un altre cas, Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, s’enfronta a una petició de tres anys i nou mesos de presó per frau fiscal i falsificació de documents. González Amador, presumptament, va defraudar 350.951 euros a Hisenda mitjançant factures falses i societats pantalla. Inicialment, va intentar un pacte amb la Fiscalia per evitar el judici, però la filtració d’aquest pacte va frustrar l’acord i va derivar en una investigació del fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz. A més, s’investiga la compra d’un àtic per part de González Amador, sospitant que els fons podrien provenir del frau o d’un possible blanqueig de capitals. Aquests casos posen en relleu la complexitat dels delictes fiscals i les seves implicacions legals i polítiques.

El Ministeri de Sanitat ha emès un avís sobre els riscos de la suplementació innecessària de vitamina D, arran d’un cas d’intoxicació a les Illes Balears on setze persones van ser hospitalitzades al maig de 2025 després de consumir un suplement defectuós, l’Advanced Vitamin X, comprat per internet. Aquest incident, juntament amb altres casos previs, ha impulsat el Ministeri a recordar la importància d’un consum prudent i basat en l’evidència científica. L’alerta subratlla que la principal font de vitamina D és l’exposició solar i que no es recomana la suplementació sense prescripció mèdica. Mónica García, destaca que, tot i que la vitamina D és essencial per al metabolisme ossi i la regulació del calci, l’excés pot provocar hipercalcèmia, insuficiència renal i arrítmies. El Ministeri recomana la suplementació només en casos de dèficit confirmat o situacions clíniques específiques, com ara trastorns del metabolisme ossi, risc de caigudes en persones grans, malalties cròniques que interfereixen en el metabolisme de la vitamina D o tractaments farmacològics que afecten la seva absorció. Nivells de 25-OH-D entre 12 i 20 ng/ml es consideren suficients per a la majoria de la població. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) també va emetre una alerta sobre el producte implicat en la intoxicació a les Balears.