Elon Musk ha abandonat el seu càrrec al Departament d’Eficiència Governamental (DOGE) després de 130 dies, expressant la seva “decepció” amb el projecte de reforma fiscal de Donald Trump. Musk va criticar el projecte de llei, que augmenta el dèficit pressupostari, per considerar-lo una “abominació repugnant”, “enorme, escandalós i ple de despeses supèrflues”. Aquesta crítica contrasta amb els elogis mutus que es van dedicar Musk i Trump durant la roda de premsa on es va anunciar la sortida del magnat del govern. Tot i que Musk va afirmar que continuaria sent “amic i assessor” de Trump, les seves crítiques posteriors indiquen una ruptura en la seva relació. La sortida de Musk del DOGE coincideix amb una davallada en els resultats de les seves empreses i la seva declaració d’intenció de centrar-se en Tesla, SpaceX, xAI i X. A més, s’ha revelat que Musk consumia ketamina, èxtasi i bolets al·lucinògens durant el seu període com a assessor, arribant a patir problemes de salut a causa del consum freqüent de ketamina.

La policia portuguesa, a petició de les autoritats alemanyes, ha iniciat una nova ronda d’investigacions en el cas de la desaparició de Madeleine McCann. Aquests procediments, que tindran lloc entre el 2 i el 6 de juny a Praia da Luz (Lagos, Algarve), on la nena de tres anys va ser vista per últim cop el 2007, inclouen diverses diligències que seran lliurades al Servei Federal de Policia alemany. L’objectiu d’aquesta operació és recollir més proves contra Christian Brückner, el principal sospitós de l’assassinat de McCann, segons la justícia alemanya. Brückner, actualment empresonat per la violació d’una dona americana el 2005 a la mateixa zona, podria ser alliberat al setembre després de ser absolt d’altres càrrecs d’abús sexual. La seva presència a la zona en el moment de la desaparició de McCann, confirmada pel senyal del seu mòbil, i la confessió de l’assassinat a un testimoni, el situen com a principal sospitós. Aquesta és la primera recerca oficial en el cas des del 2023.

La sentència del Tribunal Suprem ordenant el retorn de les pintures murals de Sixena del MNAC al monestir aragonès ha generat una forta controvèrsia. Experts catalans, incloent els Conservadors Restauradors Associats de Catalunya (CRAC), alerten sobre la fragilitat de les obres i el risc de danys irreparables durant el trasllat. El MNAC afirma que les pintures, rescatades per Josep Gudiol del Comitè de Salvament de Patrimoni Artístic de la Generalitat durant la Guerra Civil, no han sortit mai del museu, excepte un moviment intern fa 30 anys i préstecs de petits fragments abans del 1997. L’exdirectora de Patrimoni d’Aragó, Marisancho Menjón, qüestiona els arguments del MNAC i denuncia que no es va permetre l’accés dels tècnics aragonesos al museu. El govern aragonès, liderat per Jorge Azcón, pressiona per al retorn immediat de les pintures, mentre que el president de la Generalitat, Salvador Illa, prioritza la conservació de les obres i espera l’informe tècnic del MNAC. Nou exconsellers de Cultura han signat un manifest a favor de la permanència de les pintures al MNAC, destacant la seva fragilitat i el paper del museu en la seva conservació. El president del Parlament, Josep Rull, ha expressat el seu suport al MNAC i ha instat a exhaurir totes les vies judicials. L’Associació Professional de Conservadors i Restauradors d’Espanya (ACRE) recolza el trasllat basant-se en la sentència del Suprem.

Una funcionària de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) de l’Ajuntament de Barcelona ha estat acusada de desviar aproximadament 400.000 euros d’ajudes socials. Segons “El matí de Catalunya Ràdio”, la treballadora hauria dipositat els fons en comptes bancaris que no pertanyien als beneficiaris legítims. L’Ajuntament, després d’una revisió exhaustiva interna, ha trobat indicis sòlids que confirmen el desviament i ha iniciat un expedient disciplinari contra la funcionària. Com a mesura cautelar, ha estat suspesa de sou i feina. El consistori ha assegurat que, gràcies a la implementació de nous procediments i a l’actualització dels sistemes informàtics i del reglament d’ajuts, s’ha pogut detectar el frau ràpidament. A més, una auditoria interna ha conclòs que es tracta d’un cas aïllat i que la funcionària hauria actuat sola. El cas ja està en mans de la justícia. L’IMSS compta amb una plantilla de 1.500 treballadors.

Un equip internacional de científics, amb participació del CSIC, ha descobert un planeta gegant gasós orbitant l’estrella nana vermella TOI-6894. Aquesta troballa, publicada a Nature Astronomy, desafia les teories actuals de formació planetària. L’estrella TOI-6894, situada a 241 anys llum de la Terra, té només un 20% de la massa del Sol, cinc vegades menys. Segons les teories establertes, les estrelles petites no tenen prou material al seu disc protoplanetari per formar planetes gegants. No obstant això, aquest exoplaneta, amb una mida 9,6 vegades superior a la de la Terra, similar a Saturn, i 10 vegades major que la Terra, orbita aquesta estrella diminuta. Francisco J. Pozuelos, investigador de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), ha expressat la sorpresa de l’equip davant d’aquest descobriment. A més de la seva mida inesperada, el planeta es caracteritza per una temperatura excepcionalment freda, fet que obre noves possibilitats per a l’estudi d’atmosferes planetàries fredes o tèbies, un camp poc explorat fins ara. La seva atmosfera podria contenir elements com metà, nitrogen, oxigen o amoníac, convertint-lo en un cas únic per a la investigació. Les observacions del telescopi de l’Observatori de Sierra Nevada van ser claus per confirmar l’existència del planeta.

El Departament de Justícia ha autoritzat el subministrament de paper de plata a interns de la presó de Brians 2 que segueixen un tractament de desintoxicació al Centre d’Atenció i Seguiment (CAS). La mesura, que ja s’aplicava a Brians 1 i es podria estendre a altres centres, pretén minimitzar els riscos associats al consum de drogues inhalades, afavorint la via nasal en lloc de l’intravenosa. Aquesta pràctica, freqüent en els CAS externs, busca reduir els danys del tòxic, el risc de sobredosi i la transmissió de malalties infeccioses. El Departament de Salut calcula que un 40% de la població penitenciària té problemes de drogodependència. Tot i els arguments sanitaris, sindicats com la UGT, a través de la seva portaveu Montserrat Balaguer, critiquen la mesura, argumentant que normalitza el consum de drogues dins dels centres penitenciaris i que impacta negativament en la seguretat. Demanen aturar-la i qüestionen la prova pilot en què es basa. Justícia defensa que la distribució del paper de plata sense plom no és lliure, sinó restringida als interns autoritzats pel CAS, i forma part d’un programa de reducció de riscos dins del procés de rehabilitació.

La Generalitat de Catalunya ha obert una convocatòria per a 218 places de funcionaris d’habilitació nacional –22 secretaris, 67 interventors-tresorers i 129 secretaris-interventors–, essencials pel funcionament dels ajuntaments, especialment els petits. Aquesta acció, fruit d’un acord amb l’Estat, permet a Catalunya gestionar el procés de selecció i formació d’aquests professionals per primera vegada en més d’una dècada. L’objectiu és cobrir el dèficit existent, atraure talent jove i reduir la temporalitat en aquests càrrecs, molts ocupats per interins. Castellbisbal, on la interventora només dedica 10 hores setmanals a l’ajuntament, exemplifica la problemàtica que dificulta la gestió econòmica municipal. Xavier Amor, secretari d’Administració Local, va destacar la importància d’aquesta convocatòria per garantir un servei públic de qualitat. El procés inclourà requisits de titulació superior, domini del català i un curs a l’Escola d’Administració Pública. Aquest és un primer pas per recuperar la competència total sobre la selecció, formació i nomenament d’aquests funcionaris, competència perduda el 2013. L’acord entre Junts i el PSOE, i el pacte entre Albert Dalmau, conseller de la Presidència, i Óscar López, ministre de Funció Pública, han fet possible aquesta iniciativa. La manca d’aquests professionals, com a Torrebesses (Segrià), segons el seu alcalde Mario Urrea, dificulta la gestió municipal, ja que la seva presència és indispensable per validar actes administratius.

Alfonso Villares Bermúdez, conseller del Mar de la Xunta de Galícia, ha dimitit arran d’una investigació per agressió sexual a la presentadora de televisió Paloma Lago. Villares va anunciar la seva decisió després de rebre una notificació del Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSXG) informant-lo de la investigació. La denúncia, interposada per Lago als jutjats de Ferrol al gener, es refereix a uns fets ocorreguts el 27 de desembre. Villares va justificar la seva dimissió per la pèrdua de l’aforament, afirmant que vol ser jutjat “com qualsevol altre ciutadà”. Amb la dimissió, el cas torna als jutjats de Ferrol. Villares va convocar una roda de premsa sense preguntes, on va emmarcar el cas en l’àmbit privat i va expressar la seva confiança en una resolució ràpida del procés, amb l’esperança de retornar a la política posteriorment. Fonts pròximes a Villares van indicar que ell i Lago havien mantingut una “relació sentimental” durant mesos després de conèixer-se l’estiu passat. La família de Lago es va declarar “destrossada” i “impactada” pels fets.

La Conferència de Presidents, que tindrà lloc a Barcelona, abordarà temes clau com l’habitatge i el conflicte al Pròxim Orient. Pedro Sánchez ha ofert 4.000 milions d’euros per a un Acord Estatal d’Habitatge 2026-2030, gairebé el doble de la inversió actual, amb l’objectiu d’augmentar la construcció d’habitatges públics, rehabilitar edificis i facilitar l’accés al lloguer. Aquesta proposta busca un acord amb les comunitats autònomes, especialment amb el PP, per abordar l’escassetat d’habitatge assequible. Les comunitats haurien d’augmentar les seves aportacions al 40% per accedir als fons, i es garantiria la protecció indefinida dels habitatges construïts amb diners públics. A més, es vol crear una base de dades pública amb preus de compra, venda i lloguer per a una major transparència. La Comissió Europea ha instat Espanya a augmentar l’oferta d’habitatge públic, que es troba per sota de la mitjana de la UE, i a simplificar els tràmits burocràtics per a la construcció. Paral·lelament, la Conferència també abordarà la situació al Pròxim Orient, on la UE busca una postura comuna davant el conflicte i les accions d’Israel a Gaza. Espanya vol impulsar sancions més contundents contra Israel per la situació dels palestins. Salvador Illa, president de la Generalitat, vol centrar el debat en el problema de l’habitatge a Catalunya, sense oblidar la qüestió del finançament autonòmic.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha proposat un nou Acord Estatal d’Habitatge 2026-2030 als presidents autonòmics. La proposta, enviada per carta, busca triplicar la inversió pública en habitatge, passant de 2.300 milions d’euros a 7.000 milions per al període 2026-2030. D’aquesta quantitat, el govern espanyol aportaria 4.000 milions, condicionat a una aportació mínima de 2.700 milions per part de les comunitats autònomes. Aquesta iniciativa s’alinea amb la política d’habitatge de Salvador Illa, que preveu una inversió de 4.400 milions entre 2024 i 2028 per afrontar l’emergència habitacional. Sánchez també busca blindar l’habitatge públic construït amb diners públics, evitant el seu retorn al mercat privat. A més, ha proposat la creació d’una base de dades pública amb informació sobre el preu dels pisos, criticant el “monopoli de la informació” de portals com Idealista i Fotocasa. Aquesta proposta arriba en el context de la Conferència de Presidents, on el PP ha pressionat per incloure els seus temes a l’ordre del dia. Sánchez busca emmarcar l’habitatge com a prioritat i desactivar el pols dels barons del PP, oferint més recursos per a una de les principals preocupacions de la ciutadania. Malgrat les tensions, Sánchez ha demanat un debat “serè i constructiu” a la Conferència.