El Govern d’Illa ha aconseguit aprovar tres suplements de crèdit per un total de 4.000 milions d’euros, gràcies a una “aliança sòlida” amb ERC i els Comuns. Aquest acord, assolit després de mesos de negociacions, permetrà a la Generalitat afrontar les despeses del 2025, tot i no haver-hi pressupostos. Salvador Illa, president de la Generalitat, ha destacat la importància de l’acord i la disposició dels socis a col·laborar. Sílvia Paneque, portaveu del Govern, ha subratllat la “generositat” dels partits implicats i la necessitat d’executar els recursos amb celeritat. Ara, el Govern es prepara per afrontar tres reptes clau: la concreció del finançament singular amb l’Estat abans de finals de juny, el traspàs de Rodalies, començant per la línia R1, i la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, amb la possible ampliació de la tercera pista en 350 metres. Aquests temes seran crucials per a les negociacions dels pressupostos del 2026, que el Govern vol tenir aprovats per a l'1 de gener. L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) també es veurà reforçada amb un augment de personal fins a 3.200 treballadors per a la recaptació de l’IRPF. Mentrestant, la integració del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès a la T-mobilitat a partir de juliol suposarà un estalvi significatiu per als usuaris de transport públic d’aquestes comarques. Junts, per la seva banda, critica l’acord i acusa el Govern d’assumir el programa dels Comuns.

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, liderat per Elma Saiz, ha presentat una proposta als agents socials per a la reincorporació progressiva dels treballadors després d’una baixa laboral llarga, concretament de més de 180 dies. La proposta planteja que els empleats puguin tornar a la feina a mitja jornada durant 30 dies, cobrant el 100% del seu salari. L’empresa abonaria la meitat corresponent a la jornada treballada i l’Estat complementaria l’altra meitat. Aquesta mesura s’aplicaria després de rebre l’alta mèdica i només per a treballadors a jornada completa o a temps parcial superior al 80%. A més, es permetria als treballadors amb més d’una ocupació continuar amb l’activitat per la qual no estiguin de baixa, sempre amb recomanació mèdica. La proposta també inclou que les mútues puguin proposar altes en baixes de menys de 365 dies per malalties comunes i en baixes de més de 365 dies per contingències comunes i professionals, amb l’objectiu d’alleugerir la càrrega de l’INSS i unificar criteris d’avaluació. Aquesta proposta ha generat controvèrsia, amb reticències per part de Yolanda Díaz i els sindicats, que expressen preocupació per la possible inseguretat que podria generar en els pacients.

La Fundació Bofill ha presentat un estudi basat en enquestes a 852 docents i 68 entrevistes que revela la inestabilitat en els centres educatius de màxima complexitat a Catalunya. Aquests centres, que representen el 24% del total, acullen alumnes amb necessitats socials i dificultats d’aprenentatge, i han vist com en cinc anys s’ha substituït el 53% del seu professorat. Aquesta rotació, segons Antoni Verger, director de l’equip d’investigació de la UAB, perjudica especialment els alumnes que necessiten vincles estables amb els professionals. A més, la matrícula viva, que ja arriba als 75.000 alumnes, majoritàriament provinents de contextos desfavorits, agreuja la situació. L’estudi també destaca la falta de temps, recursos i suport de l’Administració que pateix el professorat d’aquests centres, que sent més pressió pels resultats acadèmics. La Fundació Bofill proposa mesures com incentius a la formació i reducció de la càrrega lectiva. Paral·lelament, el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC) reclama la continuïtat de les 85 places d’educadors socials en centres d’alta complexitat, com l’Institut Eduard Fontserè, creades per un pla que finalitza el 31 d’agost. Professionals com Elena Aracil i Tania Moriana destaquen la importància del seu rol en la convivència i l’atenció a alumnes amb dificultats, i reclamen l’estabilització de les seves places.

El dilluns 9 de juny se celebra la Segona Pasqua, també coneguda com a Dilluns de Pasqua Granada o Pentecosta, una festivitat religiosa que commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció. Aquesta festivitat, que enguany cau a principis d’estiu a causa de la tardana Setmana Santa del 2025, serà festiu en gairebé 200 municipis de Catalunya, incloent-hi grans ciutats com Barcelona, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat. Cada ajuntament pot escollir dos dies festius locals, i molts han seleccionat aquesta data. La Generalitat de Catalunya ofereix un cercador de festivitats a la seva pàgina web per consultar si el 9 de juny és festiu en un municipi concret. La Segona Pasqua, considerada la festivitat religiosa més important després de Nadal i Setmana Santa, té orígens en la festivitat jueva de Xavuot i és celebrada també per altres confessions cristianes com l’Església ortodoxa oriental, el luteranisme i la Comunió anglicana.

Suu, coneguda per la seva barreja d’inseguretat existencial i calidesa estiuenca, va actuar a la Casa Seat com a part del cicle Secret Shows de Les Nits de Barcelona. El concert, organitzat per Occident, Cervezas Alhambra, EL PERIÓDICO i el Grupo Clipper’s, va servir com a preludi a la seva gira d’estiu per presentar el seu quart àlbum, “Material sensible”. Suu va interpretar cançons del seu nou disc, com “Cantando goles” i “Passen coses”, així com èxits anteriors com “Tant de bo” i “Eres un temazo”. Mentrestant, el Primavera Sound 2023 va acollir més de 400 artistes en 16 escenaris al Parc del Fòrum. Entre els artistes destacats, es van incloure Ciutat, amb el seu funky electrònic; Aiko el Grupo, amb el seu riot punk; CMAT, amb la seva barreja de música de cantautora i americana; Red Stamp, el nou grup de Núria Graham; Wolf Alice, amb el seu rock expansiu; TV on the Radio, veterans de l’indie; Wet Leg, amb el seu rock britànic enèrgic; Maig, amb la seva música electrònica i melodies; Black Country, New Road, amb la seva música complexa i posades en escena elaborades; i Fontaines DC, amb el seu estil post punk i rock d’estadis.

Catalunya ha aconseguit xifres d’ocupació històriques al maig del 2024, amb 3,88 milions de treballadors afiliats a la Seguretat Social, la millor dada des del 2012. Aquest augment de l'1,97% interanual, juntament amb una reducció de l’atur de l'1,9% (319.519 aturats), marca el quart mes consecutiu de descens en l’atur i la xifra més baixa des del 2008. Aquestes dades positives arriben malgrat la inestabilitat internacional causada per la guerra aranzelària de Donald Trump. Catalunya lidera la creació d’ocupació a Espanya, amb 37.065 nous llocs de treball al maig, superant altres regions com Madrid. El creixement interanual de l’ocupació es situa al 2%, mostrant una lleugera desacceleració respecte a anys anteriors. Lleida ha liderat el creixement de l’ocupació amb un 2,7%, impulsada per la campanya de la fruita, seguida de Tarragona (2,1%) i Girona (2%), ambdues afavorides pel turisme. Barcelona, en canvi, ha experimentat un creixement més moderat del 0,6%. Els serveis han estat el sector amb més creació de llocs de treball, seguits de la indústria, la construcció i l’agricultura.

Diversos macrodispositius policials s’han dut a terme a Catalunya contra el tràfic de drogues i armes. Els Mossos d’Esquadra, en dues operacions simultànies coordinades per la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de Barcelona i Girona, i amb el suport de l’Agència Tributària, han detingut 28 persones i desmantellat tres organitzacions criminals. Aquests operatius, que han implicat més de 400 agents i una vintena d’escorcolls en municipis de Girona, Barcelona, Tarragona i la Catalunya Central, han permès desmantellar 11 plantacions de marihuana i comissar cocaïna, heroïna, cabdells de marihuana, 72.350 euros, munició i 4 armes de foc. Paral·lelament, la Guàrdia Civil ha realitzat una tercera operació a Girona i Barcelona amb 22 detinguts. El comissari Ramon Chacón, cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal, ha destacat la presència creixent de grups criminals albanesos dedicats al tràfic de marihuana i cocaïna, especialment a les comarques gironines. Els Mossos d’Esquadra han utilitzat diverses unitats especialitzades, com el Grup Especial d’Intervencions (GEI), la unitat canina, la brigada mòbil i la unitat de drons, en aquests dispositius.

La Conferència de Presidents, que se celebrarà divendres a Barcelona amb la presència del rei Felip VI, es troba immersa en una forta tensió política. El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha acceptat totes les demandes de les comunitats autònomes governades pel PP, després que aquestes amenacessin amb no assistir-hi si no s’ampliava l’ordre del dia. La portaveu del govern, Pilar Alegría, ha acusat el PP d’intentar “entorpir el diàleg” i ha recordat la freqüència de les cimeres sota el mandat de Sánchez en comparació amb les de Mariano Rajoy. El PSOE, a través del seu portaveu Patxi López, ha demanat al PP “sentit d’institucionalitat” i ha criticat la seva deriva “antisistema”. Els barons populars havien enviat una carta al ministre de Política Territorial sol·licitant la inclusió de vuit temes addicionals, com el finançament autonòmic, la crisi energètica i el control de fronteres. El PP, per la seva banda, ha denunciat davant la Fiscalia Anticorrupció a la militant socialista Leire Díez, acusant-la de “guerra bruta” contra la Guàrdia Civil per intentar aturar investigacions a persones de l’entorn de Sánchez. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat que totes les trames de corrupció porten a Sánchez. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha fet una crida a la “política útil” i ha instat el PP a reflexionar. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha lamentat l’“espectacle lamentable” del PP i la seva actitud de “confrontació”.

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha emès un dictamen no vinculant en contra del decret llei del Govern que ajornava la pujada de la taxa turística. Aquest és el segon cop que el CGE es posiciona en contra d’un decret sobre aquest tema, reiterant que no hi ha “necessitat extraordinària i urgent” que justifiqui aquesta via. Junts, que va recórrer el decret, ha celebrat la decisió del CGE i ha demanat al Govern que el retiri, acusant-lo de “governar a cop de decret” i generar “inseguretat jurídica”. L’ajornament de la taxa va ser la resposta del Govern a l’incident parlamentari del 7 de maig, quan el Parlament va aprovar la pujada de la taxa però va rebutjar el decret que n’ajornava l’entrada en vigor. Aquest fet va provocar confusió en el sector turístic. Posteriorment, el PSC i els Comuns, liderats per Jéssica Albiach, van pactar un nou decret d’ajornament a canvi de destinar 60 milions de la recaptació a polítiques d’habitatge. Aquest acord preveu assegurar els vots dels Comuns per a la convalidació del decret al Parlament al juny. Mònica Sales, portaveu de Junts, ha recordat que el CGE ja havia advertit al Govern sobre la manca d’urgència per a aquest decret, insistint que s’hauria de tramitar com a projecte de llei.

Dos casos recents han tornat a posar de manifest la tragèdia de la violència masclista a Catalunya. A Aldeanueva del Camino (Càceres), una dona de 38 anys va ser assassinada per la seva parella, qui també la va ferir amb arma blanca abans de ser detingut. Ambdós van caure d’un balcó, i l’home va ser traslladat a l’hospital. La parella tenia un fill de 14 anys. Aquest assassinat se suma als 11 casos de violència masclista registrats a Espanya des de principi d’any. En un altre incident a Sentmenat, un home de 60 anys va assassinar el seu fillastre de 22 anys i va ferir greument la seva parella de 57, abans de suïcidar-se. L’atac va ocórrer al carrer, davant de diversos testimonis. La dona va ser traslladada a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. En ambdós casos, no hi havia denúncies prèvies. Davant d’aquesta situació, es recorda la importància de conèixer els recursos disponibles, com el telèfon 900 900 120, el WhatsApp 601 00 11 22 i el 112 en cas d’emergència. També es destaca el senyal internacional de socors, promogut per la Fundació de les Dones Canadenques, per demanar ajuda discretament en situacions de perill.