Les universitats catalanes han obtingut excel·lents resultats en els rànquings internacionals d’universitats. Segons el Center for World University Rankings (CWUR), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) es posicionen com les millors d’Espanya, ocupant les posicions 126 i 136 a nivell mundial, respectivament. El rànquing CWUR, que avalua més de 21.000 institucions, destaca la UAB pel seu rendiment en els indicadors d’educació, ocupabilitat, professorat i recerca. A més, la Fundació CYD situa cinc universitats catalanes entre les deu millors d’Espanya, amb la UAB liderant la llista. Aquest rànquing, que analitza 82 universitats espanyoles, destaca la UAB, la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Ramon Llull (URL) per la seva transferència de coneixement. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) també sobresurt en titulacions STEM, liderant sis de les onze analitzades. Finalment, el rànquing CYD també revela una menor presència femenina en càrrecs de lideratge acadèmic, especialment en àmbits STEM, una situació que Àngela Mediavilla, directora del rànquing, insta a abordar.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha signat un acord amb els sindicats UGT i CCOO, i les patronals Pimec i Foment del Treball, per als suplements de crèdit dels pressupostos prorrogats del 2025. Aquest acord, que ascendeix a gairebé 4.000 milions d’euros, s’ha aconseguit després de pactar amb ERC i En Comú Podem, i es votarà al Parlament. Illa ha destacat la importància d’aquest “consens” per a l’estabilitat, especialment en una legislatura sense pressupostos nous. L’acord inclou mesures socials impulsades pels Comuns, com ara dues hores setmanals de reforç escolar, un primer pas cap a la gratuïtat dels menjadors escolars, més recursos per a l’escola inclusiva i inversions en infraestructures educatives. També s’han pactat mesures per a la mobilitat sostenible, com la planificació d’una xarxa ferroviària que connecti les capitals de comarca de la segona corona metropolitana i inversions en el metro de Barcelona. A més, s’inclou un pla de xoc per a les meses d’emergència en matèria d’habitatge i una campanya per informar els inquilins sobre els seus drets. Finalment, l’acord preveu inversions en atenció primària, hospitals i places residencials. Tant sindicats com patronals han demanat que es negociïn els pressupostos per al proper any i que no es torni a prorrogar. Belén López (CCOO) i Camil Ros (UGT) han lamentat que s’estigui fent un “pressupost a trossos”, mentre que Antoni Cañete (Pimec) ha afirmat que “un país sense pressupost no funciona”. Josep Sánchez Llibre (Foment) ha valorat positivament l’acord, però ha criticat les mesures fiscals del Govern en matèria d’habitatge. La consellera d’Economia, Alícia Romero, i el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, també han participat en l’acte de signatura.

Els Mossos d’Esquadra investiguen dos casos de descobriment de cadàvers a l’àrea metropolitana de Barcelona. A Ciutat Meridiana, al districte de Nou Barris de Barcelona, es va trobar un cos en avançat estat de descomposició dins d’un domicili. Un home de 55 anys ha estat detingut en relació amb aquest cas, i la policia treballa amb la hipòtesi d’un possible crim masclista, pendent de confirmació per l’autòpsia. Paral·lelament, un altre cos sense vida va ser trobat en un descampat entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, prop de l’Hospital Esperit Sant. En aquest cas, la policia no ha detectat indicis de criminalitat i considera que la causa de la mort podria ser una mort sobtada per motius de salut, a l’espera dels resultats de l’autòpsia. En ambdós casos, l’autòpsia serà crucial per determinar la identitat de les víctimes i les causes exactes de la mort.

Aquest dimecres, un home de 51 anys i veí de Lleida ha mort en un accident de trànsit a l’A-140, al terme municipal d’Albelda (Osca). El seu vehicle tot terreny va sortir de la via i va caure al canal d’Aragó i Catalunya. La Guàrdia Civil de Fraga investiga les causes de l’accident. El cos de la víctima ha estat traslladat a l’Institut de Medicina Legal d’Osca. En un altre incident, una dona ha resultat ferida a la Via Augusta de Barcelona després de ser atropellada per un vehicle que va perdre el control. El cotxe, conduït per una dona, va envair el carril bici, va xocar contra dos arbres i un fanal, i finalment es va encastar contra la façana d’un edifici. La Guàrdia Urbana de Barcelona investiga les circumstàncies de l’accident. La vianant va patir una fractura a la cama. Els Bombers de Barcelona van intervenir per retirar el vehicle.

La Fiscalia Superior de Catalunya s’oposa a l’indult de Laura Borràs, expresidenta del Parlament, condemnada a quatre anys i mig de presó, tretze d’inhabilitació i una multa de 36.000 euros per prevaricació i falsedat documental durant la seva direcció a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El ministeri públic rebutja tant la petició d’indult parcial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com la total de l’escriptora Margarida Aritzeta. Argumenten que els fets constitueixen un “abús de poder” per afavorir un conegut, i que la corrupció perjudica la democràcia. La Fiscalia defensa que l’indult ha de ser “excepcional” i que Borràs no ha acceptat la seva responsabilitat ni s’ha “rehabilitat”, presentant-se com a víctima de “lawfare”. A més, s’oposen a l’indult de la inhabilitació, ja que la seva feina com a professora a la UB podria permetre-li reincidir. Junts per Catalunya ha criticat la posició de la Fiscalia, qualificant-la de “lawfare” i de “fanatisme polític” per part de la judicatura espanyola. El TSJC havia suspès l’ingrés a presó de Borràs a l’espera de la decisió del govern espanyol sobre les peticions d’indult, considerant la pena de presó desproporcionada.

L’esborrany de sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la llei d’amnistia, elaborat per la magistrada Immaculada Montalbán, avala la constitucionalitat del nucli central de la norma. La sentència, que es debatrà al ple del TC els dies 24, 25 i 26 de juny, inclou matisos en tres punts concrets. Primer, estableix que l’amnistia ha d’incloure també els qui van manifestar-se contra el procés independentista. Segon, limita l’abast temporal de la llei entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023. Tercer, obliga el Tribunal de Comptes a donar audiència a les acusacions populars abans d’arxivar les causes comptables. Malgrat el recurs presentat pel PP, que al·legava arbitrarietat i vulneració del principi d’igualtat, el TC considera que la llei és constitucional. L’esborrany no esmenta el delicte de malversació, ja que no estava inclòs en el recurs del PP. El Tribunal Suprem, però, s’aferra a aquest delicte per no aplicar la llei d’amnistia a figures com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras. La decisió del TC, tot i ser un pas important, no garanteix la tornada dels exiliats ni canvia la situació dels condemnats per inhabilitació. S’espera que la sentència compti amb els vots favorables de la majoria progressista del TC, mentre que el PP hi votarà en contra. Juan Carlos Campo i José María Macías no participaran en la deliberació. Representants del govern espanyol, com Óscar López, han defensat la constitucionalitat de la llei, mentre que el PP, amb Borja Sémper, la considera immoral. Des de Junts, Josep Rius, ha evitat valorar la ponència i ha criticat la “rebel·lia del Suprem”, i Oriol Junqueras (ERC) ho ha considerat “una passa més”.

Glovo i la seva matriu, Delivery Hero, han estat multades amb 329 milions d’euros per la Comissió Europea per infringir les normes de competència. La investigació, iniciada arran d’una denúncia anònima a la CNMC i que va incloure registres a les oficines de Glovo a Barcelona el novembre de 2023, va revelar que entre 2018 i 2022, quan Delivery Hero tenia una participació minoritària en Glovo, ambdues empreses van actuar com un càrtel. Van intercanviar informació sensible sobre preus, costos i estratègies comercials, es van repartir el mercat geogràficament per evitar la competència i van acordar no contractar empleats l’una de l’altra. La vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, va destacar la gravetat d’aquestes pràctiques, especialment l’acord per no “robar-se” treballadors, un fet inèdit en aquest tipus de sancions. Ambdues empreses van admetre la seva responsabilitat i van acceptar la multa, que es divideix en 223,3 milions d’euros per a Delivery Hero i 105,7 milions d’euros per a Glovo. Aquesta sanció reflecteix la preocupació de la UE per la propietat creuada entre competidors i el seu potencial per generar riscos antimonopoli.

Sis joves han estat condemnats a 13 anys de presó per l’assassinat d’un jove de 19 anys davant la discoteca Brisas de Barcelona el 2022. La víctima va morir dessagnada després de ser agredida amb cops i ganivetades per un grup de set persones. Un setè implicat va rebre una condemna menor de 8 anys per haver indemnitzat la família de la víctima. El tribunal no va acceptar el consum de drogues ni la col·laboració amb la justícia com a atenuants. Aquest cas se suma a la condemna prèvia de quatre menors per la seva participació en la mateixa agressió. Mentrestant, la celebració de la Champions a París va resultar en aldarulls i violència, amb un balanç de dos morts i 500 detinguts. Un jove de 17 anys va morir apunyalat a Dax i un home va morir en un accident de moto. Els incidents van incloure 692 incendis, 264 vehicles afectats, un assalt a una sabateria i diversos atropellaments. El ministre de l’Interior francès, Bruno Retailleau, va condemnar la violència i va demanar una actuació policial contundent.

La violència a Gaza ha augmentat amb un atac israelià a un centre de distribució d’aliments a Rafah, gestionat per la Fundació Humanitària de Gaza (GHF), una entitat privada amb suport nord-americà i israelià. L’atac ha provocat la mort de 30 palestins i més de 100 ferits, segons l’Agència de Notícies Palestina (WAFA). Testimonis afirmen que tancs i drons israelians van disparar contra civils que es dirigien al centre. Aquest incident s’afegeix a la confirmació per part d’Israel de la mort de Mohammad Sinwar, líder militar de Hamas. Paral·lelament, Israel ha bloquejat una reunió entre ministres d’Exteriors àrabs i el president palestí Mahmud Abbas a Cisjordània. La delegació, que incloïa representants de l’Aràbia Saudita, Egipte, Jordània, Bahrain i la Lliga Àrab, ha denunciat el bloqueig com una violació del dret internacional. Israel argumenta que la reunió buscava promoure un estat palestí, considerat una amenaça per a la seva seguretat. Aquestes tensions es produeixen enmig del bloqueig a un alto el foc, amb Hamas exigint la retirada completa de les tropes israelianes de Gaza a canvi de l’alliberament d’ostatges israelians. La UNRWA ha denunciat la difamació per part d’Israel i l’ajuda humanitària de les Nacions Unides continua bloquejada a la frontera.

Hamàs ha respost a la proposta d’alto el foc presentada per l’enviat nord-americà, Steve Witkoff. La proposta de Hamàs inclou l’alliberament de 10 ostatges israelians vius i 18 cossos a canvi d’un alto el foc permanent, la retirada de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) de Gaza, l’alliberament de presos palestins i garanties per a l’entrada d’ajuda humanitària. Aquesta resposta representa una contraoferta a la proposta inicial dels Estats Units, que preveia un alto el foc de 60 dies a canvi de l’alliberament de 28 ostatges en una primera fase i 30 més posteriorment. Tot i que coincideixen en el nombre d’ostatges i cossos a alliberar, Hamàs ha afegit condicions addicionals, com el control del pas fronterer de Rafah. Mentrestant, el govern israelià, liderat per Benjamin Netanyahu, encara no s’ha pronunciat oficialment, però fonts apunten a un possible rebuig de la contraoferta. Familiars dels ostatges israelians han expressat la seva preocupació per un acord parcial, tement per la vida dels ostatges que no siguin inclosos en un primer intercanvi. Einav Zangauker i Yehuda Cohen, familiars d’ostatges, han criticat públicament la gestió de Netanyahu, acusant-lo de posar en perill la vida dels seus fills per motius polítics.