L’Audiència de Barcelona ha condemnat un home a dos anys de presó, una multa i una indemnització per delictes d’odi i contra la integritat moral per les seves publicacions a la xarxa social X. Els missatges anaven dirigits contra la família de Canet de Mar que va sol·licitar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’aplicació del 25% de classes en castellà a l’escola Turó del Drac. La sentència estableix que els tuits de l’acusat, que incitaven a “perseguir” la família, publicar les seves dades i fer-los “viure un infern” per forçar-los a marxar, van superar els límits de la llibertat d’expressió i van constituir un discurs d’odi. En el mateix judici, altres dos acusats van ser absolts en considerar el tribunal que les seves manifestacions, tot i ser crítiques, s’emmarcaven dins del debat públic legítim.

L’huracà Melissa ha provocat efectes devastadors al seu pas pel Carib, causant la mort de més d’una trentena de persones a Haití, Jamaica, Cuba i la República Dominicana. El fenomen, que va començar com a tempesta tropical, es va intensificar fins a assolir la categoria 5 en arribar a Jamaica, on el primer ministre Andrew Holness va declarar el país zona catastròfica per la destrucció “immensa i sense precedents”. A Haití, la situació es va veure agreujada pel desbordament del riu La Digue, que va provocar nombroses víctimes en un país ja afectat per una greu crisi social. A Cuba, les fortes inundacions van obligar a evacuar més de 700.000 persones i a aturar infraestructures clau. L’huracà continua la seva trajectòria, tot i que amb menys força, cap a les Bahames i les Bermudes.

La gestió del Partit Popular en diverses comunitats autònomes enfronta una sèrie de crisis que desgasten el lideratge nacional d’Alberto Núñez Feijóo. L’exemple més recent i greu és la situació del president valencià, Carlos Mazón, arran de la seva presumpta negligència durant la dana. En el funeral d’Estat per les víctimes, Mazón va ser durament increpat per les famílies amb crits d’“assassí”, evidenciant la profunda indignació social. Aquesta polèmica se suma a altres escàndols que afecten figures clau del PP: a Madrid, Isabel Díaz Ayuso és qüestionada per la mortalitat a les residències de gent gran durant la pandèmia; a Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla afronta una crisi per errors en el programa de cribratge del càncer de mama; i a Castella i Lleó, la gestió dels incendis forestals també ha generat fortes crítiques. Aquest cúmul de problemes posa de manifest les dificultats de gestió del partit en els territoris on governa.

Milers de ciutadans han participat en diverses manifestacions a València i municipis afectats per homenatjar les 229 víctimes de la DANA i exigir responsabilitats polítiques al govern de Carlos Mazón. Les protestes, organitzades per entitats com l’Acord Social Valencià, han denunciat la “negligència criminal” i les “polítiques negacionistes” del Consell. Una de les marxes més simbòliques va recórrer el trajecte fins al restaurant El Ventorro, on es trobava el president durant les hores crítiques de la tragèdia. Paral·lelament, una altra marxa silenciosa va confluir a Benetússer i es van organitzar cassolades a diversos barris de València. Amb lemes com “Mazón dimissió” i “No són morts, són assassinats”, els manifestants van expressar la seva indignació i van reclamar justícia, realitzant actes com la col·locació de 229 mantes tèrmiques a la plaça de la Verge en record dels morts.

La intel·ligència artificial viu una febre inversora que ha disparat la valoració de les grans empreses tecnològiques a nivells històrics, amb Nvidia convertint-se en la primera companyia a assolir una capitalització borsària de cinc bilions de dòlars. Aquest creixement exponencial és impulsat per un grup reduït de corporacions, conegudes com les “set magnífiques” (Nvidia, Apple, Microsoft, Amazon, Meta, Alphabet i Tesla), que participen en complexos “acords circulars” i bilions de dòlars en apostes especulatives. Un exemple clau és l’acord pel qual Microsoft posseeix el 27% d’OpenAI, que al seu torn compra xips a Nvidia. Aquesta dinàmica genera una creixent preocupació sobre una possible bombolla semblant a la de les “.com”, tal com adverteix l’economista Joan Torrent, qui assenyala el risc que aquesta esclati si els guanys previstos triguen a arribar i la tecnologia no es tradueix ràpidament en un benefici social generalitzat.

Les administracions del Consorci de la Mina, liderades per la Generalitat, han presentat un nou pla de transformació per al barri de Sant Adrià del Besòs amb un horitzó fins al 2030 i una inversió de 113 milions d’euros. El projecte se centra en l’enderrocament del bloc Venus, un símbol de la degradació del barri. Per accelerar el procés, s’ha canviat l’estratègia de reallotjament de les 200 famílies restants, que seran reubicades en pisos de segona mà per poder buidar l’edifici el 2027 i enderrocar-lo el 2028. A més, el pla inclou la construcció de 356 habitatges socials, una residència per a gent gran, una escola bressol i un Centre Internacional de Lluites Olímpiques. El president Salvador Illa ha destacat el compromís institucional, mentre que l’alcaldessa Filo Cañete ha subratllat que l’enderroc del bloc Venus suposa “enderrocar l’estigmatització”.

El partit Junts per Catalunya ha iniciat una consulta a la seva militància per ratificar la decisió unànime de la direcció, impulsada per Carles Puigdemont des de Perpinyà, de trencar el pacte d’investidura amb el PSOE. El motiu principal són els “incompliments reiterats” dels socialistes en compromisos clau, com les balances fiscals o l’oficialitat del català a Europa. Aquesta ruptura implica la fi del suport parlamentari al govern de Pedro Sánchez, la suspensió del mecanisme de negociació a Suïssa i fa pràcticament inviable l’aprovació dels pressupostos. El secretari general, Jordi Turull, ha afirmat que l’acord s’ha acabat i ha allunyat la possibilitat d’una moció de censura amb el PP, declarant que mentre “el PSOE ha suspès assignatures”, el PP “hauria de repetir curs”. La militància haurà de respondre a una pregunta binària per avalar la decisió de passar a l’oposició.

En el primer aniversari de la tràgica dana al País Valencià, que va causar 229 morts, la gestió del president Carlos Mazón es troba sota un intens escrutini per les seves versions contradictòries sobre les seves accions el 29 d’octubre de 2024. Noves proves, com el seu dinar amb la periodista Maribel Vilaplana al restaurant El Ventorro i la seva arribada tardana al centre de coordinació (Cecopi) a les 20:28, han augmentat la pressió. Una jutgessa de Catarroja investiga els fets i ha sol·licitat el registre de trucades del president, mentre que un testimoni del 112 ha revelat que es va valorar enviar l’ES-Alert a les 18:35, molt abans que s’emetés finalment. La desconfiança creix, amb una enquesta que indica que el 75% dels valencians demana la seva dimissió i la manca de suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.

La treva a la Franja de Gaza s’ha trencat després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ordenés la represa d’atacs contundents contra l’enclavament, que ja han causat una vintena de morts. Aquesta decisió arriba després d’acusacions mútues de violacions de l’alto el foc, principalment arran d’un atac contra tropes israelianes a Rafah, del qual Hamàs nega la responsabilitat. La tensió també ha escalat per la gestió dels cossos de 13 ostatges israelians. Israel i els Estats Units acusen Hamàs de mentir i ocultar-ne la ubicació, mentre que el Comitè Internacional de la Creu Roja ha qualificat d’inacceptable una “falsa recuperació” d’un cos per part del grup palestí. Com a resposta als nous bombardejos, Hamàs ha posposat l’entrega d’un altre cadàver i col·labora amb equips egipcis i de la Creu Roja en la cerca de les despulles.

La mobilitat a l’àrea de Barcelona s’ha vist greument afectada per dos incidents de trànsit diferents. A l’autopista AP-7, un accident entre Cerdanyola del Vallès i el Papiol ha provocat el tall d’un carril i ha generat retencions significatives en ambdós sentits: 7 quilòmetres en direcció a Tarragona i 5 quilòmetres cap a Girona, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. D’altra banda, a la ciutat de Barcelona, s’ha produït un atropellament mortal a l’avinguda Diagonal, a la cruïlla amb la Gran Via de Carles III. Una menor de 14 anys ha mort en ser envestida per un autobús de l’empresa Monbus. Aquest tràgic succés, que ha obligat a restringir la circulació, representa la novena víctima mortal en accidents de trànsit a la ciutat durant l’any 2025.