L’exministre José Luis Ábalos ha renunciat a la seva acta de diputat al Congrés des de la presó provisional, on es troba investigat pel cas Koldo. Segons ha comunicat, la seva situació processal actual l’obliga a centrar-se en la seva defensa per demostrar la seva innocència, una decisió presa després que el Tribunal Suprem rebutgés el seu recurs contra l’empresonament. Aquesta dimissió té conseqüències polítiques i judicials significatives. Políticament, el PSOE recupera un escó clau, ja que Ábalos formava part del Grup Mixt, fet que reforça l’ajustada majoria parlamentària del govern. En l’àmbit judicial, tot i perdre l’aforament, la causa principal per la compra de mascaretes continuarà al Tribunal Suprem, mentre que altres peces de la investigació es traslladaran a l’Audiència Nacional. La seva substituta serà l’alcaldessa de Llaurí (València), Ana María González Herdaro, qui va ser condemnada el 2021 per conduir sota els efectes de l’alcohol.

El Parlament de Catalunya ha validat el decret llei del Govern per gestionar les necessitats financeres del sector públic durant la pròrroga pressupostària. La mesura, defensada per la consellera Alícia Romero, ha tirat endavant amb el suport de PSC, ERC i Comuns, mentre que Junts i la CUP s’han abstingut. Aquest decret autoritza l’executiu a realitzar operacions d’endeutament i atorgar avals, a més de garantir l’increment retributiu del personal funcionari i l’actualització de les pensions. Malgrat el seu suport, ERC ha condicionat la negociació dels futurs pressupostos a l’aprovació d’una llei per recaptar tots els impostos a Catalunya. Per la seva banda, els Comuns exigeixen el compliment d’acords previs abans de negociar, i Junts ha criticat la manca de pressupostos, demanant una rebaixa fiscal per oferir el seu suport.

El servei ferroviari a Catalunya pateix greus alteracions que afecten tant l’alta velocitat com Rodalies. Els trens AVE entre Barcelona i Madrid registren retards de fins a dues hores a causa d’una combinació de factors. A les limitacions de velocitat imposades per Adif per revisar la xarxa després de l’accident d’Adamuz, i a una avaria ja reparada a l’Espluga de Francolí, s’hi han sumat els efectes del temporal Kristin. La neu ha obligat a reduir la marxa en trams com el de Guadalajara i Calatayud. Paral·lelament, el servei de Rodalies recupera progressivament la normalitat després de l’accident de Gelida, amb la reobertura de trams com el d’Arenys de Mar a Blanes (R1 i RG1), tot i que persisteixen la confusió i la dependència d’autobusos en diversos punts, generant un gran malestar entre els usuaris.

El servei de Rodalies de Barcelona va registrar el nivell de puntualitat més baix de tot l’Estat durant el 2025, amb només un compliment horari del 50%. Aquesta xifra situa la xarxa catalana a la cua dels 13 nuclis analitzats per Renfe, molt per sota de ciutats com Madrid (68%) o Sevilla (58%). A més de la baixa freqüència de puntualitat, els trens que van patir endarreriments van acumular un retard mitjà de 20 minuts, el més elevat d’Espanya. El mes de juliol va ser el més problemàtic, amb una puntualitat de només el 41,7%. Pel que fa a les causes, Renfe va atribuir-se directament la responsabilitat del 37,4% dels minuts de retard, mentre que més del 60% es van deure a problemes d’infraestructura, gestió de la circulació o altres factors externs.

El Govern de la Generalitat ha pactat amb els Comuns allargar la bonificació del 50% en els abonaments del transport públic durant tota la legislatura, fins a l’any 2028. El compromís, anunciat pel conseller Albert Dalmau en resposta a una petició de Jéssica Albiach, sorgeix arran de la greu crisi de mobilitat provocada pel caos a Rodalies i l’augment del cost de la vida. La mesura, que afecta títols d’ús habitual com la T-Usual i la T-Jove, es continuarà finançant amb una aportació del 30% per part de la Generalitat i un 20% del govern espanyol. Els Comuns han celebrat l’acord com una mesura estructural necessària, considerant insuficient la proposta de gratuïtat temporal, i han criticat la gestió de la xarxa ferroviària per part de Renfe i Adif.

La interrupció del servei de Rodalies de Catalunya, arran d’un accident a Gelida, ha desencadenat una greu crisi política. El govern ha rebut dures crítiques per part de l’oposició i dels seus socis d’investidura, ERC i els Comuns, per l’anunci fallit del restabliment del servei. Figures com Oriol Junqueras i Carles Puigdemont han acusat l’executiu d’incompetència i mala gestió. En resposta, el conseller Albert Dalmau, assumint les funcions de president, ha defensat al Parlament la gestió de la consellera Sílvia Paneque i ha rebutjat les peticions de dimissió. Dalmau ha atribuït el caos a un “problema endèmic” d’infraestructures obsoletes, agreujat per un episodi meteorològic extrem, i ha proposat un “pacte de país” per “refundar” el servei, insistint que el traspàs de Rodalies és una “necessitat operativa i institucional” més urgent que mai.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través del seu Comitè Regional Europeu de Verificació, ha retirat a Espanya l’estatus de país lliure de xarampió que ostentava des del 2016, restablint la consideració de transmissió endèmica del virus. Aquesta decisió, que també afecta altres cinc països europeus com el Regne Unit i Àustria, respon a un augment significatiu de les infeccions, amb 397 casos registrats a l’Estat el 2025. A Catalunya, els casos es van més que duplicar en un any, arribant a 75 el 2025, afectant majoritàriament persones no vacunades. Aquest repunt global s’atribueix a la caiguda de les taxes d’immunització, ja que la cobertura de la segona dosi de la vacuna se situa per sota del 95% recomanat. En resposta, el Ministeri de Sanitat ha anunciat un reforç del seu pla estratègic per recuperar l’estatus d’eliminació.

El Ministeri de Justícia ha iniciat la tramitació d’una petició d’indult per a l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a instàncies de dos particulars. Aquesta acció arriba després que el Tribunal Suprem el condemnés a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets, relacionat amb la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. En el correu, l’empresari admetia dos delictes fiscals. Mentre el govern espanyol demana l’informe preceptiu al Suprem per a l’indult, el cas es desenvolupa en diversos fronts. García Ortiz ha presentat un incident de nul·litat contra la sentència, argumentant que defensava la credibilitat de la Fiscalia, una posició que ha rebut el suport de més de 150 juristes. Paral·lelament, González Amador ha sol·licitat l’expulsió de l’exfiscal de la carrera judicial, oposant-se al seu reingrés.

La crisi a Rodalies ha centrat la sessió de control al Parlament, on el conseller Albert Dalmau, en substitució de Salvador Illa, ha defensat la gestió del Govern davant del col·lapse ferroviari. Dalmau ha proposat un gran acord de país per reformar el servei, considerant la crisi un “punt d’inflexió” i ha insistit en la urgència de completar el traspàs de la gestió a la Generalitat. Tot i admetre que la xarxa patia vulnerabilitats prèvies, ha atribuït la fallida a un episodi de pluges intenses. La seva intervenció ha rebut dures crítiques de tota l’oposició (Junts, ERC, PP, CUP i Comuns), que ha acusat l’executiu d’incompetència i submissió al govern espanyol, demanant de forma generalitzada la dimissió de la consellera Sílvia Paneque. Com a resposta a les crítiques, Dalmau ha garantit que es mantindrà la rebaixa dels abonaments del transport públic durant tota la legislatura.

L’accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova) ha conclòs amb un balanç final de 45 víctimes mortals i desenes de ferits, un cop finalitzades les tasques de rescat elogiades pel president andalús, Juanma Moreno. La tragèdia ha desencadenat una forta crisi política, amb el Partit Popular, a través de Miguel Tellado, exigint la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, a qui acusen de “mentir” sobre el manteniment de les vies, suggerint que es van barrejar materials antics amb nous. Puente ha negat les acusacions, qualificant-les de “notícia falsa”, i ha rebut el suport del president Pedro Sánchez. Com a resposta a la catàstrofe, el govern espanyol ha aprovat un fons de 20 milions d’euros en indemnitzacions per a les víctimes d’Adamuz i de l’accident de Gelida, garantint ajudes ràpides que podrien arribar als 210.000 euros per cada defunció.