Israel ha aprovat 22 nous assentaments a la Cisjordània ocupada, augmentant la tensió a la regió mentre el món observa la situació a Gaza. Paral·lelament, s’han intensificat els atacs de colons i les batudes de l’exèrcit israelià, amb detencions i demolicions de cases palestines. Benjamin Netanyahu ha anunciat l’eliminació de Mohammed Sinwar, líder de Hamàs, i ha negat la fam massiva a Gaza, tot justificant el control israelià sobre l’ajuda humanitària per evitar que Hamàs la utilitzi com a “arma de guerra”. Després d’incidents en punts de distribució d’ajuda, on van morir almenys tres persones, Israel ha interromput l’enviament de materials. L’ONU, a través de Tom Fletcher, ha condemnat el pla de distribució israelià, insistint en l’entrada massiva d’ajuda i criticant la no adhesió a la llei internacional. La Unió Europea, representada per Kaja Kallas, ha demanat que l’ajuda humanitària no sigui polititzada ni militaritzada, reiterant la importància del rol de l’ONU. Mentrestant, Netanyahu ha acceptat un alto el foc proposat per l’enviat de Donald Trump, Steve Witkoff, que inclou l’alliberament d’ostatges i presos a canvi d’una treva de 60 dies a Gaza. Hamas ha confirmat que està revisant la proposta.

Elon Musk ha abandonat el seu càrrec com a assessor de Donald Trump al capdavant del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE). La decisió arriba després de 130 dies al càrrec, el límit legal permès per a la seva designació com a “empleat especial”, que li permetia evitar la divulgació de les seves finances i les normes sobre conflictes d’interessos. Musk va expressar la seva “decepció” amb el megaprojecte fiscal de Trump, que inclou retallades d’impostos però també un augment de la despesa pública, contradient els esforços de reducció de costos del DOGE. La tensió entre Musk i Trump ha crescut, especialment per la relació de la Casa Blanca amb OpenAI i el seu CEO, Sam Altman, rival de Musk en el camp de la intel·ligència artificial. Musk planeja centrar-se en les seves empreses, Tesla, SpaceX, X i xAI, especialment després de la caiguda dels beneficis de Tesla. La seva sortida coincideix amb la decisió del Tribunal de Comerç Internacional de suspendre els aranzels imposats per Trump, considerant-los il·legals.

La política espanyola s’ha vist immersa en una gran polèmica arran de la publicació d’àudios i missatges que revelen presumptes maniobres d’espionatge i desacreditació. Leire Díez, militant socialista i ex-alta càrrec d’empreses públiques, ha estat assenyalada per intentar obtenir informació comprometedora d’Antonio Balas, tinent coronel de la UCO, qui investiga casos relacionats amb familiars de Pedro Sánchez, com el cas Koldo. En els àudios, Díez conversa amb advocats i empresaris, prometent acords amb la Fiscalia a canvi d’informació. El PSOE ha obert un expedient informatiu a Díez, negant qualsevol vincle amb les seves accions. El PP, per la seva banda, acusa el PSOE d’orquestrar una “cacera” contra policies i jutges, i ha convocat una manifestació. A més, s’han filtrat missatges de l’agent de la UCO, Juan Vicente Bonilla, expressant temor a un atemptat, i s’ha revelat un suposat informe de la Guàrdia Civil sobre Santos Cerdán, número tres del PSOE, relacionat amb el cas Koldo. Aquestes revelacions se sumen a l’enviament a judici del germà de Sánchez, David Sánchez, per prevaricació, i al processament de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, per frau fiscal, augmentant la tensió política.

Barcelona ha assolit la seva població més alta en 40 anys, arribant a 1.732.066 habitants a l’inici del 2025. Aquest increment de gairebé 30.000 persones respecte al 2024 es deu principalment a la immigració, que ha aportat 46.000 noves persones, mentre que el creixement natural es manté negatiu, amb més defuncions (14.680) que naixements (11.091). Només Ciutat Vella presenta un creixement natural positiu. La immigració representa un 35% de la població total, superant per sisè any consecutiu la població autòctona, que constitueix el 45%. Més d’un terç dels immigrants han obtingut la nacionalitat espanyola. Els principals països d’origen són l’Argentina, Colòmbia, Perú, Veneçuela, Pakistan, Marroc, Equador, Itàlia, Hondures i Xina. La natalitat ha disminuït per vuitè any consecutiu, i només el 21,8% de les llars tenen menors de 15 anys. El 12,4% dels barcelonins viuen sols, i la ciutat compta amb un nou rècord de 1.104 persones centenàries. Els noms més populars per als nadons són Sofia, Olivia, Emma, Lucía i Ona per a les nenes, i Mateo, Bruno, Leo, Pol i Jan per als nens. No obstant això, els noms Antonio i Jordi per als homes, i Maria i Montserrat per a les dones, continuen sent els més comuns a la ciutat.

Un estudi coliderat pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha demostrat que una nova estratègia terapèutica duplica la supervivència en pacients amb càncer colorectal metàstic amb la mutació BRAF V600E. La combinació de fàrmacs encorafenib i cetuximab, juntament amb quimioteràpia, ha aconseguit una supervivència mitjana de 30,3 mesos en pacients en primera línia de tractament, en comparació amb els 15,1 mesos de supervivència amb la quimioteràpia estàndard. Presentat al congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO) i publicat a ‘The New England Journal of Medicine’, l’estudi ‘Breakwater’ ha inclòs 637 pacients. La Dra. Elena Élez, oncòloga del VHIO i cap del grup de Càncer Colorectal, ha destacat que aquest avenç no només redueix la mida del tumor i retarda la seva progressió, sinó que també obre la porta a altres opcions terapèutiques com la cirurgia. Aquest descobriment, que podria canviar les guies clíniques internacionals, es basa en un estudi previ del 2019, també liderat pel VHIO i el Dr. Josep Tabernero, que va demostrar l’eficàcia d’aquesta teràpia dirigida en segona i tercera línia de tractament. Tot i l’impacte d’aquests resultats, els fàrmacs encara han de passar per un procés regulador abans d’estar disponibles a la sanitat pública catalana. El càncer colorectal és el tercer més diagnosticat al món i la segona causa de mort per càncer a Europa, amb un 20-30% dels pacients presentant metàstasi al moment del diagnòstic.

Junts i el PSOE han arribat a un acord per tal que Catalunya recuperi la gestió dels secretaris, interventors i tresorers municipals. Aquest acord, assolit durant la tramitació de la llei de funció pública estatal, es concretarà mitjançant una disposició addicional a la llei de Bases de Règim Local, que atorgarà a la Generalitat les competències de creació, classificació i supressió de places, aprovació de l’oferta pública d’ocupació, selecció, nomenament i gestió administrativa d’aquests funcionaris. Junts ho considera un compliment del compromís adquirit pel PSOE al gener del 2024, en relació amb el reconeixement de la singularitat institucional de la Generalitat basada en els seus drets històrics. Aquest traspàs de competències, que la Generalitat ja havia gestionat amb èxit fins a la recentralització del 2013, pretén solucionar la situació crítica de molts ajuntaments catalans, on el 66% d’aquestes places estan vacants o cobertes per interins. L’acord també preveu mesures per abordar l’abús de temporalitat entre els empleats públics i garantir els drets lingüístics dels catalans, com l’atenció en la llengua escollida pel ciutadà i la reserva de places per a catalanoparlants a la justícia.

La situació a Gaza continua sent crítica mentre Hamàs consulta amb altres faccions palestines sobre la proposta de treva presentada per l’enviat dels EUA, Steve Witkoff. Aquesta proposta, que ha estat acceptada per Benjamin Netanyahu, inclou l’alliberament d’ostatges a canvi d’un alto el foc de 60 dies i l’alliberament de presos palestins. Tot i això, Hamàs expressa preocupació per la manca de garanties d’un alto el foc permanent i la no inclusió de la fi de la guerra en les condicions. Mentrestant, activistes palestins, incloent Maha Abdallah, Issam Younis i Alys Samson, han instat al Parlament de Catalunya a suspendre totes les relacions amb Israel, demanant un embargament d’armes i criticant la presència d’empreses armamentístiques israelianes a la Fira de Barcelona i la participació del ministre israelià Nir Barkat al Mobile World Congress. Elogien el tancament de l’oficina d’Acció Exterior de la Generalitat a Tel-Aviv per part de Salvador Illa, però consideren que calen mesures més contundents. Paral·lelament, el Congrés espanyol ha aprovat la presa en consideració d’una llei per a embargaments d’armes a països investigats per genocidi. La distribució d’ajuda humanitària continua sent problemàtica, amb incidents en punts de distribució de la Fundació Humanitària de Gaza, i l’exèrcit israelià ha emès noves ordres d’evacuació al nord de Gaza.

Una menor de 13 anys ha mort a Bilbao presumptament a mans del seu pare, de 43 anys, que posteriorment s’ha suïcidat. L’Ertzaintza investiga el cas com un possible acte de violència vicària. Els cossos de la nena i l’home van ser trobats al seu domicili al barri de Rekalde amb signes de violència, probablement causats per arma blanca. La mare de la menor va ser trobada ferida i traslladada a l’Hospital de Basurtu. La Policia Municipal de Bilbao va alertar l’Ertzaintza després de rescatar la dona ferida. Els agents van trobar la nena i el pare ja morts a l’interior de l’habitatge. Aquest succés es considera el segon assassinat per violència vicària a Espanya des de l’inici de l’any i el número 64 des del 2013. La violència vicària es defineix com la violència exercida contra els fills per causar el màxim dolor a la mare. El terme va ser encunyat per la psicòloga Sofia Vaccaro.

Amancio Ortega, fundador d’Inditex, a través de Pontegadea Inversiones, ha adquirit la seu del Grup Planeta a Barcelona per 250 milions d’euros. L’edifici, ubicat al número 662 de l’avinguda Diagonal, va ser venut pel fons d’inversió Blackstone, que el posseïa des del 2018 després de comprar-lo per 210 milions. Aquesta operació representa la inversió immobiliària més gran d’Ortega a Espanya des de la compra de la Torre Cepsa a Madrid el 2016. L’immoble, de 27.300 metres quadrats i dissenyat pels arquitectes Josep Maria Fargas i Enric Tous, allotja actualment més del 50% de les operacions del Grup Planeta, incloent-hi diversos segells editorials i mitjans de comunicació. Aquesta adquisició reforça la presència de Pontegadea al mercat immobiliari barceloní, on ja posseeix diversos actius com l’hotel 45 Times Barcelona i un edifici d’oficines al passeig de Gràcia. L’operació s’emmarca dins l’estratègia d’inversió de Pontegadea, centrada en actius immobiliaris prime. Amb aquesta compra, Ortega amplia el seu ja extens patrimoni immobiliari, que inclou uns 120 actius en tretze països, valorats en més de 20.000 milions d’euros, consolidant el seu lideratge en el sector.

El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha assegurat que l’actuació del govern espanyol respecte a l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell està “perfectament alineada” amb la normativa europea. Després que l’operació fos elevada al Consell de Ministres i que la Comissió Europea advertís que examina l’actuació de l’executiu espanyol, Cuerpo ha defensat que segueixen “pas a pas” el que permet la llei. El govern espanyol avaluarà l’operació per protegir interessos generals com la inclusió financera, la cohesió territorial i l’impacte en l’ocupació. Cinc ministeris (Indústria, Treball, Seguretat Social, Drets Socials i Transició Ecològica i Repte Demogràfic) van sol·licitar que l’operació s’elevés al Consell de Ministres. Aquest cas recorda la fusió d’Antena 3 i La Sexta el 2012, on el govern de Mariano Rajoy va utilitzar arguments similars per suavitzar les condicions imposades per la CNMC. La llei de defensa de la competència de 2007 permet al govern espanyol pronunciar-se sobre operacions complexes, com aquesta i la d’Antena 3 i La Sexta, tot i que no pot prohibir-les. La consulta pública realitzada pel govern ha apuntat a un impacte potencial en qüestions d’interès general.