Barcelona serà la seu de la tercera edició del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani l’any 2026, recollint el testimoni de Màlaga. Aquesta iniciativa, impulsada per Prensa Ibèrica i la Fundació “La Caixa”, busca convertir l’arc mediterrani en un motor econòmic, abordant reptes com l’estrès hídric, la dificultat per trobar habitatge i la massificació turística. Durant l’edició a Màlaga, els alcaldes de Barcelona, Màlaga, Cartagena, València i Palma van debatre sobre aquestes qüestions, i Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, va destacar la importància de la col·laboració entre ciutats. Collboni va proposar polítiques de retenció de professionals, reforç dels serveis públics, urbanisme sostenible, topalls als preus dels lloguers, revocació de llicències de pisos turístics i límits al turisme. Coincidint amb l’arribada de l’estiu, la Flama del Canigó s’estendrà per Catalunya el 23 de juny, simbolitzant l’inici dels focs de Sant Joan. Des del Coll d’Ares, la flama es distribuirà per diverses rutes, arribant a Mallorca i el País Valencià. Entitats com Òmnium Cultural i Tradicat, així com grups locals i ciclistes, col·laboraran en la seva distribució per tot el territori català, des de les comarques pirinenques fins a la costa, passant per ciutats com Barcelona, Lleida, Girona i Reus.

Els Estats Units han bombardejat tres instal·lacions nuclears iranianes: Fordow, Esfahan i Natanz. Fordow, una instal·lació subterrània, alberga milers de centrifugadores per enriquir urani. Esfahan, un complex nuclear antic, conté la planta de conversió d’urani i laboratoris xinesos. Natanz, el centre principal d’enriquiment d’urani, ha estat objecte d’atacs previs. L’atac, ordenat per Donald Trump, ha estat dut a terme amb bombarders B-2 i míssils llançats des de submarins. L’Iran, a través del ministre d’Exteriors Abbas Araghchi, ha advertit de “conseqüències eternes” i ha anunciat un viatge a Moscou per reunir-se amb Vladímir Putin. Rússia i la Unió Europea han expressat preocupació per l’escalada del conflicte. Les Nacions Unides, a través d’António Guterres, han instat a la diplomàcia per evitar una “espiral de caos”. Diversos països, com Espanya amb Pedro Sánchez i José Manuel Albares, han demanat contenció i diàleg. Organitzacions com Hamas han condemnat l’atac. La comunitat internacional ha reaccionat majoritàriament amb preocupació, demanant la tornada a la negociació i una solució diplomàtica. Úrsula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, i Keir Starmer, primer ministre del Regne Unit, s’han sumat a les crides a la negociació. El Papa Lleó XIV ha lamentat les “notícies alarmants” i ha demanat la fi de la guerra. Altres líders mundials, com Gustavo Petro de Colòmbia, Luis Arce de Bolívia, i Gabriel Boric de Xile, han condemnat l’atac.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, s’enfronta a una greu crisi política arran de l’anomenat “triangle tòxic” format per Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García, implicats en presumptes casos de corrupció. El govern ha reaccionat amb l’expulsió d’Ábalos i la substitució de Cerdán, prometent contundència contra la corrupció i demanant disculpes per la confiança dipositada en persones que no la mereixien. Sánchez ha enviat una carta a la militància del PSOE intentant reanimar-los i prometent “continuar lluitant” malgrat la decepció generada. La situació ha generat incertesa sobre l’estabilitat del govern, amb els socis polítics congelant el seu suport a Sánchez a l’espera de l’evolució de les investigacions. S’obren diversos escenaris possibles, com canvis al govern i al partit, una qüestió de confiança, la dimissió de Sánchez o un avançament electoral, però cap d’ells sembla fàcil en el context actual. La pressió dels dirigents territorials del PSOE per a un avançament electoral afegeix més complexitat a la situació, tot i que Sánchez ho rebutja argumentant la irresponsabilitat de deixar el govern en mans del PP i Vox.

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) ha publicat l’Informe Ocupadors, basat en enquestes a més de 1.400 organitzacions. L’informe revela que la meitat dels ocupadors tenen dificultats per contractar graduats universitaris, especialment en els sectors de la salut, les enginyeries i l’educació. La manca de titulats en salut i enginyeries és la principal causa, mentre que en l’àmbit social, les condicions laborals són un factor determinant. Les empreses valoren especialment les pràctiques i l’experiència laboral prèvia, així com la formació complementària, especialment la de curta durada orientada a l’especialització. Si bé un alt nivell d’anglès és important en àmbits com les TIC, les ciències i les llengües, no és un requisit generalitzat. L’informe destaca la necessitat de millorar competències com la resolució de problemes, la formació pràctica i la planificació i organització. Sandra Nieto, responsable de l’informe, emfatitza la importància de les pràctiques com a primer contacte amb el món laboral i la necessitat que les universitats potenciïn aquestes competències transversals. Malgrat aquestes mancances, el sistema universitari català rep una valoració mitjana de 7,5 sobre 10 per part de les empreses.

La setmana política a l’Estat espanyol ha estat marcada per la crisi de corrupció que afecta el PSOE, el traspàs de Rodalies a Catalunya i la debilitat del govern de Pedro Sánchez. Santos Cerdán i José Luis Ábalos, ex-alts càrrecs socialistes, estan sent investigats per presumpte cobrament de comissions il·legals, fet que ha portat a l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu del PSOE. S’investiga la seva relació amb empreses constructores com Acciona, Sacyr i Ferrovial, i es qüestiona la responsabilitat d’aquestes en les pràctiques corruptes. Mentre el PSOE intenta presentar el cas com un fet aïllat, la premsa i l’oposició, liderada per Alberto Núñez Feijóo, pressionen per aclarir l’abast de la trama. Enmig d’aquesta crisi, Sánchez s’ha reunit amb Salvador Illa, líder del PSC, buscant suport davant la desconfiança dels seus socis de govern. Paral·lelament, s’ha anunciat la posada en marxa de l’empresa mixta que gestionarà Rodalies a Catalunya a partir del 2026, amb un acord entre Renfe i la Generalitat, liderada per Sílvia Paneque. Aquesta decisió, fruit d’un pacte entre ERC i PSOE, representa un pas important en la gestió del servei, tot i que la seva implementació podria veure’s afectada per la inestabilitat política. Finalment, el MNAC, dirigit per Pepe Serra, ha acceptat retornar les pintures murals de Sixena, tot i al·legar “incapacitat tècnica” per al seu trasllat.

Donald Trump ha criticat Espanya i el Canadà per la seva baixa contribució a la despesa en defensa de l’OTAN. Trump ha afirmat que Espanya “sempre ha pagat molt poc” i ha insistit que tots els membres de l’OTAN haurien de dedicar el 5% del seu PIB a defensa, molt per sobre de l’actual objectiu del 2%. Aquestes declaracions responen a la negativa del president espanyol, Pedro Sánchez, d’augmentar la despesa militar espanyola, expressada en una carta dirigida al secretari general de l’OTAN, Mark Rutte. Sánchez ha qualificat la proposta del 5% d’“irracional i contraproduent” i ha defensat una despesa del 2,1% com a suficient. Trump també ha criticat el Canadà per un raonament similar. A més, Trump ha qüestionat el paper d’Europa en el conflicte entre Israel i l’Iran, afirmant que “Europa no podrà ajudar” perquè no té la influència necessària a la regió. Aquestes declaracions es produeixen abans de la cimera de l’OTAN que tindrà lloc a la Haia.

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) ha emès una alerta alimentària per la presència de salmonel·la en el fuet llescat de les marques La Tabla i Valldan. Els lots afectats de La Tabla són l’L5136 i l’L5140, mentre que el lot afectat de Valldan és l’L5134. La distribució inicial s’ha concentrat a Catalunya, Castella i Lleó, Madrid i el País Valencià, tot i que es considera possible la redistribució a altres zones. Aesan recomana a la població que s’abstingui de consumir el producte. En cas d’haver-lo ingerit i presentar símptomes com diarrea, vòmits, febre o mal de cap, es recomana acudir a un centre de salut.

Catalunya està experimentant un període prolongat de calor intensa, amb temperatures significativament superiors a la mitjana climàtica per a aquesta època de l’any. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha emès avisos per calor extrema, especialment per a les comarques de Ponent, com el Segrià i el Pla d’Urgell, on s’esperen temperatures properes als 40 °C. Aquestes són les primeres alertes emeses pel Meteocat aquest any, ja que es basen en un criteri estricte que només s’activa quan les temperatures entren en el 2% de les més altes registrades. Aquesta calor persistent, tot i no haver assolit els pics extrems del 2022, podria convertir aquest juny en el més càlid mai registrat. Diversos municipis del litoral i prelitoral, com Amposta, el Vendrell, Vilafranca del Penedès i Torredembarra, ja han batut rècords de temperatura mitjana per a la primera quinzena de juny. Santi Sagalà, responsable de predicció del Meteocat, destaca la persistència d’aquesta calor, amb temperatures entre 5 i 10 graus per sobre de la mitjana, tant de dia com de nit, amb nits tropicals freqüents i alguna de tòrrida. Es preveu que la calor continuï, com a mínim, fins després de Sant Joan, amb un possible pic durant el cap de setmana. Tot i una lleugera disminució de les temperatures màximes a partir de diumenge, l’ambient seguirà sent molt càlid, amb mínimes elevades. S’espera un estiu més càlid del normal, amb temperatures per sobre de la mitjana climàtica durant els propers mesos. Protecció Civil recomana prendre precaucions, especialment durant les hores centrals del dia i per a la població vulnerable, i recorda la disponibilitat de refugis climàtics.

Catalunya s’enfronta a un cap de setmana marcat per altes temperatures, coincidint amb l’inici de l’estiu astronòmic i el pont de Sant Joan. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha activat avisos de perill per calor intensa a diverses comarques, principalment a Ponent, les Terres de l’Ebre i l’Empordà. S’esperen temperatures que poden superar els 39 graus a l’interior i al sud, mentre que al litoral de la Costa Daurada es podrien mantenir lleugerament per sota dels 30 graus. Barcelona ja ha viscut la seva primera nit tòrrida de l’any, amb mínimes de 25 graus al centre de la ciutat. Protecció Civil recomana prendre precaucions, com hidratar-se, evitar les hores centrals del dia per a activitats a l’exterior i tenir especial cura de la població vulnerable. A més de la calor, el Meteocat ha emès un avís per risc de pluges intenses i tempestes per a diumenge al nord del país, amb possibilitat de calamarsa. Els Bombers també han alertat del perill molt alt d’incendis forestals a Lleida i les Terres de l’Ebre.

La Policia Nacional espanyola investiga la filtració de dades personals de set ministres del govern espanyol i diversos exdirigents del PP en un grup de Telegram vinculat a l’eurodiputat d’extrema dreta Alvise Pérez. El canal, anomenat “Alvise Pérez Chat” i amb més de 92.000 seguidors, va difondre telèfons mòbils, DNI, adreces i correus electrònics de figures com la vicepresidenta María Jesús Montero, el ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska, i l’exministra María Dolores de Cospedal. L’Audiència Nacional, sota el jutge Francisco de Jorge, ha obert una investigació sota secret de sumari. Aquest incident no és el primer que involucra el xat, ja que el Tribunal Suprem també investiga Alvise Pérez per difondre missatges d’odi i revelació de secrets a través del mateix canal. El grup, a més de promocionar contingut d’Alvise Pérez, s’ha utilitzat per atacar el govern espanyol i difondre missatges xenòfobs. La filtració de les dades va ser realitzada per un usuari sota pseudònim, i segons Europa Press, la llista va ser publicada prèviament per un conegut hacker.