El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el lehendakari, Imanol Pradales, han acordat la creació d’un òrgan bilateral aeroportuari que permetrà al govern basc participar en la gestió dels aeroports de Bilbao, Vitòria i Sant Sebastià. Aquest pacte atorga a Euskadi veu en les decisions estratègiques i en els plans d’inversió d’Aena, una demanda històrica que també reclama Catalunya, on la situació es manté bloquejada per l’oposició de l’ens gestor. La trobada bilateral també ha servit per avançar en el traspàs de competències per completar l’Estatut de Gernika, incloent-hi una major participació de l’Ertzaintza en matèria d’estrangeria i accés a bases de dades europees contra el crim organitzat, a més de la gestió de la inspecció pesquera i la seguretat privada, reforçant així l’autogovern basc.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha nomenat el valencià Arcadi España com a nou ministre d’Hisenda, en substitució de María Jesús Montero, que deixa el càrrec per centrar-se en la campanya electoral andalusa. Aquest canvi també implica l’ascens de Carlos Cuerpo a vicepresident primer de l’executiu. España, exconseller del govern de Ximo Puig i fins ara secretari d’Estat de Política Territorial, és percebut com un perfil dialogant i negociador, en contrast amb la seva predecessora. La seva arribada genera expectatives per desencallar diverses carpetes clau, com l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, la reforma del model de finançament autonòmic —caducat des de fa 14 anys— i la condonació del deute del FLA. Especialment rellevant és la negociació amb Catalunya, on s’espera que pugui avançar en el traspàs de l’IRPF i un finançament singular, qüestions en què Montero era considerada el principal escull.

La jutgessa del Tribunal d’Instància de Catarroja que investiga la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024 al País Valencià ha citat a declarar com a testimoni l’expresident de la Generalitat, Carlos Mazón. Aquesta decisió es produeix després que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) descartés la seva imputació en excloure la seva responsabilitat penal per omissió. La magistrada, Nuria Ruiz Tobarra, considera que la declaració de Mazón és clau per aclarir el procés de presa de decisions al centre de coordinació d’emergències (Cecopi) i pot ser determinant en la instrucció contra l’exconsellera Salomé Pradas i el seu equip. A més de la citació, la jutgessa ha sol·licitat a Mazón que aporti de manera voluntària el registre de les seves trucades i missatges del dia de la tragèdia.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat la petició de revisar la sentència sobre la presó preventiva dels líders independentistes Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez, fent així ferma la resolució anterior. Un panell de cinc jutges ha desestimat elevar el cas a la Gran Sala, confirmant la decisió de novembre que negava la vulneració dels seus drets polítics. Els demandants havien al·legat que la seva reclusió durant la instrucció del cas de l’1-O els va impedir exercir els seus mandats com a diputats electes després de les eleccions del 2017, incloent-hi l’assistència a sessions parlamentàries i debats d’investidura. Amb aquesta decisió final, el TEDH conclou que el Tribunal Suprem espanyol va aportar raons “suficients” per justificar la mesura cautelar i que les autoritats van equilibrar els interessos en joc sense vulnerar la lliure expressió popular.

El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, ha convocat eleccions autonòmiques per al pròxim 17 de maig, una decisió que marca un moment decisiu per al panorama polític espanyol. L’objectiu principal del Partit Popular és revalidar la majoria absoluta obtinguda el 2022 per governar en solitari i evitar la dependència de Vox, amb qui la relació a la regió és actualment tensa. Moreno justifica l’avançament per la necessitat de garantir “estabilitat i anticipació” davant un context econòmic complex. Per la seva banda, el PSOE, amb la vicepresidenta María Jesús Montero com a candidata, afronta el repte d’obtenir un resultat digne que no debiliti el govern de Pedro Sánchez. Aquests comicis són considerats un termòmetre nacional en un context d’inestabilitat parlamentària a Madrid i amb la mirada posada en un possible avançament de les eleccions generals.

El govern espanyol ha aprovat un nou pla anticrisi per mitigar els efectes econòmics del conflicte a l’Orient Mitjà, en un procés marcat per les tensions entre els socis de coalició, PSOE i Sumar. La reunió del Consell de Ministres va patir un retard considerable perquè Sumar exigia incloure mesures sobre habitatge, com la pròrroga automàtica dels lloguers, i un límit als beneficis empresarials. El president Pedro Sánchez es va resistir a aquestes propostes per garantir els suports necessaris al Congrés. El pla final se centra en ajudes fiscals, destacant la rebaixa de l’IVA dels carburants, l’electricitat i el gas del 21% al 10%, a més de l’eliminació temporal de l’impost especial sobre l’electricitat. Aquestes mesures, que ja han entrat en vigor, estaran vigents fins a finals de juny i inclouen una clàusula de desactivació si els preus baixen substancialment.

El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i l’eurodiputada de Podem, Irene Montero, protagonitzaran un debat conjunt a Barcelona el pròxim 9 d’abril sota el títol “Què s’ha de fer?”. L’acte, que serà moderat per Xavier Domènech, s’emmarca en la insistència de Rufián per promoure una aliança plurinacional de les esquerres davant les pròximes eleccions espanyoles. Aquesta trobada segueix una de similar a Madrid amb Emilio Delgado de Més Madrid, on Rufián va exposar el seu pla per evitar la fragmentació electoral, citant els mals resultats a Castella i Lleó com a exemple de la “negligència” de la desunió. Malgrat que la seva proposta d’unitat d’acció i “renúncies” ha rebut negatives per part del seu propi partit, ERC, així com de Bildu i el BNG, el dirigent republicà continua defensant la necessitat d’un front comú per frenar l’onada ultra.

Després de setmanes de negociacions bloquejades, el president Salvador Illa ha acordat retirar el projecte de pressupostos de la Generalitat per evitar una derrota parlamentària. Aquesta decisió és fruit d’un pacte amb ERC, que mantenia la seva esmena a la totalitat a causa del principal escull: la demanda d’avanços en la gestió de l’IRPF, una competència que depèn del govern espanyol i que ha trobat l’oposició frontal de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. A canvi de la retirada, ERC donarà suport a un suplement de crèdit per garantir el funcionament de l’administració. Ambdues parts, incloent els equips negociadors liderats per Alícia Romero i Lluís Salvadó, es comprometen a continuar negociant per aprovar uns nous comptes abans de l’estiu, un termini que obre una finestra d’oportunitat davant la previsible sortida de Montero del govern espanyol.

El Govern de la Generalitat, liderat per Salvador Illa, ha acordat amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) la retirada del projecte de pressupostos per evitar una derrota parlamentària imminent. La negociació es trobava en un punt mort a causa de l’esmena a la totalitat presentada per ERC, que exigia com a condició prèvia el compliment de l’acord per a la gestió del 100% de l’IRPF. Amb aquest nou pacte, ERC, amb Oriol Junqueras al capdavant, ha flexibilitzat la seva postura i ja no considera l’IRPF una línia vermella per negociar, tot i que continua sent un objectiu important. A canvi, ambdues formacions es comprometen a negociar uns nous comptes abans de l’estiu. Mentrestant, l’executiu aprovarà un suplement de crèdit d’entre 5.000 i 6.000 milions d’euros per finançar els serveis públics, mantenint els acords previs amb els Comuns.

El rei Felip VI ha reconegut que hi va haver “molt abús” durant la conquesta d’Amèrica, unes paraules considerades un gest diplomàtic cap a Mèxic. Aquesta declaració es produeix després que la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, el convidés a un partit del Mundial de futbol a Guadalajara. Sheinbaum ha valorat positivament les paraules del monarca com un “gest d’acostament”, tot i que ha admès que no compleixen totes les expectatives del seu país, que històricament ha reclamat una disculpa formal. A Espanya, la declaració ha generat una forta controvèrsia política. Mentre el Govern espanyol ha donat suport al rei, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, i Vox han criticat durament les seves paraules, defensant el llegat de la conquesta. Per la seva banda, partits d’esquerra com Sumar o els Comuns han considerat el gest positiu però insuficient per no incloure una petició de perdó.