La publicació dels missatges de WhatsApp intercanviats entre l’expresident valencià Carlos Mazón i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, durant la nit de la tràgica DANA del 29 d’octubre ha posat en evidència la gestió de la crisi i ha revelat contradiccions en les seves versions. Aquests missatges, aportats per Feijóo al jutjat de Catarroja, demostren que el líder popular va mentir en afirmar que estava informat “en temps real”, ja que la comunicació es va iniciar a les 20:00 hores a iniciativa seva. Les converses mostren un Mazón desbordat que va qualificar la situació de “puto desastre” i va criticar el gabinet de crisi del govern espanyol, considerant que “no valia per a res”. A més, les comunicacions contradiuen la versió de l’expresident, ja que a les 23:25 hores ja informava Feijóo de l’aparició de morts a Utiel, hores abans del que va admetre públicament. La filtració ha generat una forta polèmica política.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, afronta un final d’any complex, amb la negociació dels pressupostos del 2026 bloquejada pels seus socis parlamentaris. Malgrat que Illa projecta un 2026 optimista, centrat en l’aplicació efectiva de l’amnistia, el retorn de Carles Puigdemont i l’assoliment d’un finançament singular, tant ERC com els Comuns li exigeixen el compliment dels acords pendents. Els republicans han llançat un ultimàtum, condicionant el seu suport als comptes a un pacte sobre el nou finançament abans de febrer. Aquesta pressió se suma a les crítiques de Junts, que acusa el president de manca de lideratge i de supeditar-se a Madrid. Illa defensa la seva gestió en habitatge i seguretat i es compromet a treballar “incansablement” per aconseguir el finançament, esperant una proposta de la ministra María Jesús Montero a principis d’any.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha confirmat la pròrroga dels pressupostos per a l’inici del 2026, tot i que es compromet a “deixar-se la pell” per aprovar uns nous comptes. L’èxit de la negociació depèn del suport d’ERC i els Comuns, que han establert condicions clau. Els republicans exigeixen la concreció d’un model de finançament singular per a Catalunya, un acord que Illa considera imminent, afirmant que “al gener passaran coses” i que s’espera una proposta del govern de Pedro Sánchez. Per la seva banda, els Comuns condicionen el seu vot a l’aplicació efectiva de la llei de l’habitatge, incloent-hi les primeres sancions per incompliment dels lloguers i mesures contra la compra especulativa d’habitatges. Malgrat els reptes, Illa projecta el 2026 com un “punt d’inflexió positiu” on també s’hauria de fer efectiva la llei d’amnistia, i reitera la seva intenció d’esgotar la legislatura fins al 2028.

El Govern espanyol ha aprovat en el darrer Consell de Ministres de l’any un reial decret llei que prorroga l’escut social i les ajudes al transport públic durant el 2026. Les mesures, presentades per la nova portaveu Elma Saiz, inclouen la prohibició dels desnonaments a famílies vulnerables, la revalorització de les pensions en un 2,7% i la congelació de les quotes d’autònoms. En l’àmbit de la mobilitat, el ministre Óscar Puente ha anunciat la creació d’un nou abonament de transport públic únic per a tot l’Estat de 60 euros mensuals (30 per a joves), que cobrirà Rodalies, Mitjana Distància i autobusos estatals. A Catalunya, l’ATM apujarà les tarifes un 3,5% de mitjana, però mantindrà la bonificació del 50% en títols com la T-usual i la T-Jove, sempre que l’Estat mantingui la seva aportació. Totes les iniciatives queden pendents de l’aprovació del Congrés dels Diputats.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ha aprovat la pròrroga dels pressupostos del 2023 per a l’any 2026, davant la impossibilitat d’aconseguir un acord per a uns nous comptes. Aquesta mesura, que entrarà en vigor l'1 de gener, garanteix el funcionament de l’administració i la prestació dels serveis públics mentre no hi hagi un nou pacte. El govern manté l’objectiu de negociar uns nous pressupostos tan aviat com sigui possible, principalment amb ERC i els Comuns. No obstant això, aquestes formacions han condicionat el seu suport a l’espera d’avenços en temes clau com el finançament singular per a Catalunya i les polítiques d’habitatge. La pròrroga allarga la vigència dels darrers comptes aprovats durant la presidència de Pere Aragonès, ajustant les despeses de personal i mantenint els crèdits inicials per a la resta de partides.

Després d’obtenir el pitjor resultat històric del PSOE d’Extremadura a les eleccions autonòmiques, amb només 18 diputats, Miguel Ángel Gallardo ha presentat la seva dimissió com a secretari general. Inicialment, tot i admetre que els resultats eren “molt dolents”, Gallardo va descartar dimitir i va posar el seu futur a disposició dels òrgans del partit. No obstant això, després de la desfeta electoral, que va suposar una pèrdua de deu escons respecte al 2023, i davant les peticions de dimissió de figures com Miguel Ángel Morales, va convocar una executiva regional extraordinària on va anunciar la seva decisió. La seva candidatura ja estava marcada per la seva imputació per presumpta prevaricació i tràfic d’influències en el cas David Sánchez. Gallardo no renunciarà a la seva acta de diputat, mantenint la condició d’aforat, i una gestora dirigirà el partit fins a la celebració de primàries.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat una remodelació del seu executiu arran de la marxa de Pilar Alegría per centrar-se en la seva candidatura a les eleccions d’Aragó. La seva cartera d’Educació, Formació Professional i Esports serà assumida per Milagros Tolón, exalcaldessa de Toledo. A més, la ministra d’Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz, es converteix en la nova portaveu del govern, una funció que també exercia Alegría. Aquests canvis es produeixen en un moment polític complex per a l’executiu, marcat per casos de corrupció, la derrota socialista a les eleccions d’Extremadura i tensions amb el seu soci de coalició, Sumar. El Partit Popular ha criticat durament els nomenaments, vinculant Saiz a una trama corrupta i l’elecció de Tolón a les males relacions de Sánchez amb Emiliano García-Page.

El Partit Popular, liderat per María Guardiola, ha obtingut una victòria històrica a les eleccions d’Extremadura, però sense assolir la majoria absoluta de 33 escons. Malgrat una campanya centrada a distanciar-se de Vox, el resultat augmenta la dependència del PP respecte al partit d’ultradreta, que ha duplicat la seva representació fins als 11 diputats. Guardiola, amb 29 seients, necessitarà com a mínim la seva abstenció per ser investida presidenta. Aquestes eleccions, convocades per la mateixa Guardiola per evitar un bloqueig pressupostari, suposen una dura derrota per al PSOE de Miguel Ángel Gallardo, que obté un dels seus pitjors resultats. La contesa, que inicia un nou cicle electoral a Espanya, va estar marcada per polèmiques com l’absència de la candidata popular a un debat i el robatori de 124 vots per correu.

El Partit Popular (PP) de María Guardiola ha guanyat les eleccions autonòmiques a Extremadura amb 29 escons, un més que el 2023, però sense assolir la majoria absoluta, fet que l’obliga a dependre novament de Vox. La formació d’extrema dreta, liderada per Óscar Fernández i Santiago Abascal, ha estat la gran triomfadora de la nit, més que duplicant la seva representació en passar de 5 a 11 diputats. La jornada electoral va estar marcada per la tensió entre els potencials socis, amb Abascal proclamant Vox com el “guanyador real”. En canvi, el Partit Socialista (PSOE) de Miguel Ángel Gallardo ha patit una davallada històrica, obtenint el seu pitjor resultat amb 18 escons. Unides per Extremadura també ha millorat els seus resultats, arribant als 7 diputats. Guardiola ha anunciat una ronda de contactes per formar govern.

Les eleccions a Extremadura representen un punt d’inflexió polític, marcat per una desfeta històrica del PSOE en un dels seus feus tradicionals. Aquest resultat s’interpreta com un vot de càstig directe a Pedro Sánchez, amb un transvasament de vots socialistes cap a Vox. El Partit Popular, liderat per María Guardiola, es perfila com la força guanyadora, però sense aconseguir la majoria absoluta. Aquesta situació genera la paradoxa que Guardiola, que va convocar eleccions per no dependre de l’extrema dreta, es veu ara obligada a negociar amb un Vox reforçat. La formació de Santiago Abascal esdevé clau per a la governabilitat i adverteix que exigirà condicions més dures que en pactes anteriors. Aquest escenari força una entesa entre el PP i Vox i es considera un termòmetre del possible final del “sanchisme”.