El Consell d’Afers Generals de la Unió Europea ha ajornat la decisió sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE. La proposta, impulsada pel govern espanyol de Pedro Sánchez, requeria la unanimitat dels 27 estats membres, però ha topat amb les reticències d’alguns països com Croàcia, Alemanya, Finlàndia, Suècia i Àustria, i les pressions del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha fet trucades a capitals europees governades pel PPE per intentar bloquejar la iniciativa. Els dubtes se centren en les implicacions legals, la possible modificació dels tractats, el precedent per a altres llengües minoritàries i el finançament, tot i que el govern espanyol s’ha compromès a assumir els costos. Països com França s’han mostrat disposats a treballar amb Espanya per trobar una solució de consens. L’oficialitat d’aquestes llengües a la UE ha estat una reivindicació històrica i és un element clau per a l’estabilitat del govern espanyol, ja que Junts per Catalunya ha condicionat el seu suport a l’executiu a l’obtenció de “resultats concrets” en aquest àmbit. Malgrat l’ajornament, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha defensat la solidesa de la proposta i ha destacat la importància del reconeixement de la “plurilingüitat” d’Espanya. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha expressat la seva confiança en la petició “ben fonamentada”.