Un any després de l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés, la situació dels líders del procés no s’ha normalitzat. Carles Puigdemont continua a Waterloo i Oriol Junqueras, així com Jordi Turull, segueixen inhabilitats. Malgrat que la llei va ser clau per a la investidura de Pedro Sánchez, el Tribunal Suprem es manté ferm en el delicte de malversació, dificultant l’aplicació de l’amnistia a figures com Puigdemont i Junqueras. ERC i Junts denuncien una “rebel·lió judicial”, criticant la intromissió dels jutges en l’àmbit polític i la no aplicació de la llei aprovada pel Congrés. Junqueras qualifica la situació d’“injustícia vergonyant” i Turull lamenta que la cúpula judicial es rebel·li contra el poder legislatiu. Si bé desenes de policies implicats en l'1-O han estat amnistiats, fet que ha generat un recurs d’Òmnium Cultural i l’ANC, figures com Miquel Buch han vist com les seves condemnes desapareixien. El Tribunal Constitucional previsiblement avalarà la llei al juny, però això no garanteix l’aplicació efectiva de l’amnistia, ja que el Suprem espera pronunciaments d’instàncies europees. Aquesta situació beneficia Sánchez, ja que l’aliança amb Junts i ERC es manté necessària. Mentrestant, el PSOE ha capitalitzat els beneficis de l’amnistia, amb la victòria de Salvador Illa a les eleccions catalanes i el retorn d’algunes empreses. La desjudicialització, però, no ha comportat canvis substancials més enllà de l’arribada d’Illa a la presidència de la Generalitat.