Pedro Sánchez va enfrontar una cimera de l’OTAN tensa a la Haia, marcada per les crítiques a la seva negativa a augmentar la despesa militar al 5% del PIB, com la resta d’aliats. Malgrat intentar mantenir un perfil baix, va rebre crítiques de líders com Mette Frederiksen i Bart de Wever, que van qüestionar la seva proposta del 2,1%. Sánchez va defensar la seva posició, argumentant que és suficient per complir amb les obligacions militars i compatible amb el model social espanyol. La solitud de Sánchez a la foto de família va simbolitzar l’aïllament d’Espanya. Donald Trump, en un gir inesperat, va criticar durament la postura “terrible i hostil” d’Espanya i va amenaçar amb represàlies comercials. Mentrestant, a Espanya, Alejandro Fernández, líder del PP a Catalunya, va proposar vetar els pactes amb Junts, generant tensions amb la direcció d’Alberto Núñez Feijóo. Aquest últim, aprofitant l’empresonament de Santos Cerdán del PSOE per corrupció, va revifar la idea d’una moció de censura contra Sánchez, tot i les dificultats per aconseguir els suports necessaris. El Govern de Catalunya, liderat per Salvador Illa, va reiterar el seu suport a Sánchez, destacant els acords assolits en Rodalies, l’aeroport del Prat i el finançament. La Moncloa va ridiculitzar l’intent de Feijóo i va assegurar haver actuat amb contundència en el cas Cerdán. Finalment, el govern espanyol va anunciar l’ampliació del parc públic d’habitatge amb 40.000 habitatges de la Sareb.