Laia Estrada ha dimitit com a diputada de la CUP al Parlament per “discrepàncies polítiques” internes, generant una crisi dins la formació. Estrada, que va ser cap de llista a les darreres eleccions i presidenta del grup parlamentari, va comunicar la seva decisió dimarts, i el relleu es farà efectiu al setembre. La CUP ha agraït la seva tasca, però ha mantingut silenci sobre les discrepàncies. Aquestes discrepàncies s’atribueixen a diferències en la manera de fer política, especialment a nivell parlamentari, com ara el pacte amb el Govern per regular els lloguers de temporada, liderat per Laure Vega. La dimissió d’Estrada evidencia la dificultat de la CUP per consolidar lideratges a llarg termini, una situació que politòlegs com Marc Sanjaume i Xavier Tomàs consideren “rara” a Europa. Aquest fenomen s’atribueix a la naturalesa assembleària del partit, on la militància té el poder de decisió, i a la seva base ideològica, que prioritza les idees sobre les figures individuals. La formació ha vist marxar altres líders com David Fernández, Dolors Sabater i Antonio Baños, i els seus resultats electorals s’han mantingut estables des del 2012, sense aconseguir créixer més enllà del seu votant fidel. El cas Inipro, destapat per Estrada durant la seva etapa com a regidora a l’Ajuntament de Tarragona, va marcar la seva trajectòria política abans del salt al Parlament. La sortida d’Estrada coincideix amb el desplegament del Procés de Garbí, un procés de refundació interna que busca, entre altres coses, una actualització comunicativa per connectar millor amb la base electoral. La CUP haurà de definir el seu rumb i la seva estratègia parlamentària en un context polític agitat i amb un moviment juvenil en hores baixes.