Pere Aragonès ha anunciat la seva sortida de la política institucional per incorporar-se a l’empresa hotelera familiar. Aragonès ha renunciat al sou d’expresident, que li corresponia durant tres anys més, i combinarà la seva nova responsabilitat empresarial amb la docència a la Universitat de Vic. L’expresident ha justificat la seva decisió argumentant que vol evitar les “portes giratòries” i que afronta un relleu generacional a l’empresa familiar. Aragonès ha fet balanç del seu pas per la presidència, defensant la seva gestió malgrat les dificultats i reiterant la necessitat d’una amnistia per a tothom implicat en el procés independentista. També ha valorat l’acció del govern d’Illa, destacant la centralitat del finançament com un èxit d’ERC, i ha insistit en la importància d’aprovar pressupostos. La decisió d’Aragonès obre el debat sobre la reubicació laboral dels alts càrrecs després de la seva etapa política, en un context on els mandats són cada cop més curts i les “portes giratòries” cap a lobbies i consells d’administració són freqüents, com exemplifica el cas de Glovo amb fitxatges com Natàlia Mas, Raül Blanco, José Manuel García-Margallo i Marta Pascal. A diferència d’altres expresidents com José Montilla, Aragonès ha optat per no ocupar càrrecs institucionals ni entrar en consells d’administració. La seva manca d’experiència en el sector privat, un tret compartit amb altres figures polítiques com Mas, Pedro Sánchez o Josep Rull, planteja interrogants sobre la permeabilitat entre la política i el món privat.