La situació a Gaza continua sent crítica, amb més de 64.455 morts i 162.776 ferits des de l’inici dels atacs israelians el 7 d’octubre de 2023. Hamas ha anunciat la seva disposició a negociar un alto el foc i l’intercanvi d’ostatges, després d’una proposta de Washington i un ultimàtum de Donald Trump, que ha parlat d’una vintena d’ostatges i 38 cadàvers. Tot i que Israel ha acceptat les condicions de Trump, els detalls no s’han fet públics. Mentrestant, Israel ha intensificat els bombardejos sobre Gaza, amenaçant amb “l’aniquilació total” de Hamas i preparant-se per conquerir la ciutat. L’exèrcit israelià ha instat la població de Gaza a evacuar cap al sud. Pedro Sánchez ha anunciat un paquet de mesures contra Israel, incloent un embargament d’armes, la prohibició d’entrada a persones involucrades en el que ell anomena “genocidi” a Gaza i un augment de l’ajuda humanitària. Volker Türk, alt comissionat de l’ONU per als Drets Humans, ha condemnat la “retòrica genocida” dels alts responsables israelians. Israel ha acusat Espanya d’antisemitisme i ha prohibit l’entrada al país a Yolanda Díaz i Sira Rego. Un tiroteig a prop de l’assentament de Ramot ha resultat en sis morts, inclòs un jove espanyol.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat la condonació del deute del FLA com un “acte de justícia” que beneficia l’interès general d’Espanya i de totes les autonomies. Illa ha destacat la necessitat d’aquesta mesura per permetre a les comunitats autònomes implementar polítiques socials. A més, ha reiterat la seva proposta d’un finançament singular per a Catalunya, qualificant-la de solidària i lleial, i ha instat a un debat constructiu sobre el model de finançament, contraposant el model de “prosperitat compartida” al de “col·laboració insolidària”. El Consell de Ministres va aprovar la condonació de 83.252 milions d’euros del deute del FLA, dels quals 17.104 milions corresponen a Catalunya, la segona comunitat més beneficiada després d’Andalusia. En un altre ordre d’idees, Illa ha afirmat que la normalitat política a Catalunya només s’aconseguirà amb l’aplicació de la llei d’amnistia, permetent així el retorn de Carles Puigdemont i la participació d’Oriol Junqueras en les eleccions. Illa ha defensat una “Catalunya de tothom” i ha demanat respecte al poder legislatiu en relació amb l’aprovació de la llei d’amnistia. Finalment, ha valorat positivament els avenços en matèria d’habitatge, especialment el programa de 50.000 habitatges protegits, però ha reconegut la lentitud en la simplificació administrativa i la millora de Rodalies, i ha confirmat la seva intenció de tenir pressupostos per a l’any vinent.

El ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha anunciat mesures per pressionar Israel i alleujar la situació humanitària a Gaza. Albares ha garantit “protecció diplomàtica” als ciutadans espanyols que participen a la Flotilla que sortirà de Barcelona el 31 d’agost, amb figures com Ada Colau, Jaume Asens, i Lluís Llach, entre d’altres. Espanya presentarà un pla a la UE per suspendre l’acord d’associació amb Israel i ampliar les sancions als colons, a més de promoure un embargament d’armes i evitar l’asfíxia econòmica de l’Autoritat Nacional Palestina. Albares insta la UE a actuar amb fermesa, similar a la resposta a la invasió russa d’Ucraïna, i defensa que el Tribunal Internacional de Justícia determini si les accions d’Israel constitueixen un genocidi. A més, ha reiterat el compromís d’Espanya amb la oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE, considerant-ho un “camí irreversible” per acostar Europa als ciutadans. Finalment, Albares ha presentat la conferència Mondiacult de la Unesco a Barcelona, destacant la ciutat com a capital cultural del Mediterrani i defensant el multiculturalisme.

La inauguració de l’any judicial a Espanya ha estat marcada per una forta tensió entre el govern espanyol i el poder judicial. Isabel Perelló, presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va criticar durament les declaracions del president del govern, Pedro Sánchez, que havia qüestionat la imparcialitat d’alguns jutges. Perelló va qualificar les crítiques de Sánchez d’“inoportunes i rebutjables”, i va defensar la independència del poder judicial. A més, va expressar la seva preocupació per la reforma de la judicatura proposada pel PSOE, que atorgaria més poder a la Fiscalia. Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat, va reivindicar la seva posició i va defensar la independència i imparcialitat del ministeri fiscal. L’acte va estar marcat per l’absència d’Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, en senyal de protesta. En un altre context, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va criticar indirectament la política antidroga de Donald Trump, defensant els mètodes policials i civils utilitzats per Espanya. Aquestes dues situacions reflecteixen la complexa situació política i judicial que viu l’Estat espanyol.

El ministre de Transports, Óscar Puente, ha admès que la xarxa de Rodalies és la “més deteriorada” i la “pitjor tractada” de l’Estat. Durant una compareixença al Congrés, Puente va reconèixer la desinversió històrica en la infraestructura, tot i defensar que el govern espanyol està complint amb l’acord de traspàs a la Generalitat. Va destacar que la millora del servei dependrà de la materialització de les inversions actuals i l’arribada de nous trens a partir del 2026. Puente va qüestionar la capacitat de FGC per assumir el servei a curt termini, tot i que va confirmar el traspàs de la gestió amb majoria al consell d’administració per a la Generalitat. Diputats com Isidre Gavín (Junts) i Inés Granollers (ERC) van criticar la situació, comparant-la negativament amb el nucli de Madrid i qualificant-la de “caos crònic”. Puente va anunciar un pressupost rècord de 56,6 milions per al Pla Alternatiu de Transport de l’R3, afectat per obres de desdoblament. Finalment, va defensar el caràcter comercial de l’alta velocitat, negant que sigui un servei d’interès públic.

Jaume Giró, exconseller d’Economia i figura destacada del sector pragmàtic de Junts, ha anunciat la seva sortida del partit i de la política activa. Giró ha justificat la seva decisió per la discrepància entre les “orientacions actuals” del partit, liderat per Carles Puigdemont, i la seva pròpia visió de la política catalana. Segons l’exconseller, la priorització dels interessos partidistes per sobre dels del país dificulta la col·laboració entre forces polítiques i frena el progrés de Catalunya. Aquesta decisió arriba després d’una trajectòria política que va començar amb la seva incorporació al Govern el 2021, reclutat per Jordi Sànchez, i marcada per la seva defensa de la continuïtat del govern de coalició amb ERC, una postura que contrastava amb la decisió final del partit. Giró, que va ocupar el càrrec de director general de la Fundació La Caixa, va destacar per l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat i la seva voluntat de diàleg amb formacions com la CUP i els Comuns. Malgrat haver estat sondejat com a possible candidat a l’alcaldia de Barcelona, Giró va declinar la proposta per centrar-se en la seva tasca com a conseller. La direcció de Junts, encapçalada per Puigdemont i Jordi Turull, ha expressat el seu respecte per la decisió de Giró, tot i lamentar-la. L’exconseller ha agraït la col·laboració del grup parlamentari i ha afirmat que la seva vocació de servei a Catalunya continua intacta.

L’obertura de l’any judicial al Tribunal Suprem està marcada per una forta tensió política i judicial. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha anunciat que no assistirà a l’acte en protesta per les crítiques de Pedro Sánchez als jutges i el seu suport al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, processat per revelació de secrets. El sector conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), liderat per Isabel Perelló, i diverses associacions de jutges i fiscals han demanat a García Ortiz que no intervingui a l’acte per no comprometre la “serenitat”. La polèmica se centra en el processament de García Ortiz en relació amb el cas de frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Aquesta situació s’emmarca en un context de creixent judicialització de la política espanyola, amb casos que afecten tant el PSOE com el PP. El Suprem ha sol·licitat més informació sobre els pagaments del PSOE a Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García en una investigació sobre presumpta corrupció. A més, s’investiguen casos que afecten la família de Sánchez, com el de la seva esposa, Begoña Gómez, i el seu germà, David Sánchez. Paral·lelament, avança el cas Montoro, que implica l’exministre i el seu bufet en una trama de corrupció al Ministeri d’Hisenda. Aquestes investigacions marquen una tardor políticament tensa a Espanya. Mentrestant, a l’Audiència Nacional, el jutge Francisco de Jorge ha sol·licitat reforços per a la complexa causa contra l’inspector en cap de la UDEF, Óscar Sánchez, àlies El Anodino, descobert amb 21 milions d’euros amagats al seu domicili. Sánchez està vinculat a una trama de tràfic de cocaïna i blanqueig de capitals.

L’obertura de l’any judicial ha estat marcada per una forta tensió política. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha decidit no assistir a l’acte presidit pel rei Felip VI i la presidenta del CGPJ, Maria Isabel Perelló, en protesta per la presència del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, processat per presumpta revelació de secrets en el cas del nòvio d’Isabel Díaz Ayuso. Feijóo argumenta que la presència de García Ortiz, que compta amb el suport del president del govern, Pedro Sánchez, sotmet el rei a un “xoc institucional”. El PP també critica les declaracions de Sánchez sobre la politització d’alguns jutges. Aquesta absència de Feijóo, la primera des que és líder del PP, ha estat qualificada pel ministre de la Presidència, Félix Bolaños, com una “greu desconsideració al rei”. Associacions de jutges i fiscals, majoritàriament conservadores, també han demanat la no assistència de García Ortiz a l’acte. Mentrestant, la defensa del nòvio d’Ayuso, Alberto González Amador, ha presentat un recurs contra el seu processament per frau fiscal i falsificació de document, aportant documentació que justificaria negocis a Mèxic i la Costa d’Ivori. La Casa Reial ha confirmat l’assistència de Felip VI a l’acte, considerant-ho una “obligació institucional”.

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Maciej Szpunar, ha emès les seves conclusions sobre el cas de l’aixecament de la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Szpunar proposa al TJUE que desestimi el recurs presentat per Comín contra la decisió del Parlament Europeu del 2021, que va avalar el suplicatori del jutge Pablo Llarena. L’advocat general argumenta que el Parlament Europeu va actuar correctament i que no es van vulnerar els drets fonamentals dels eurodiputats. A més, considera que el procés penal no tenia com a objectiu impedir la seva activitat política. Pel que fa a Puigdemont i Ponsatí, Szpunar considera que el TJUE ja no s’ha de pronunciar sobre els seus casos, ja que els seus mandats com a eurodiputats han expirat. Tot i que les conclusions de l’advocat general no són vinculants, solen influir en la decisió final del TJUE, que es preveu per als pròxims mesos. Aquesta decisió tindria un impacte relatiu, ja que Puigdemont és diputat al Parlament de Catalunya i Ponsatí ha abandonat la primera línia política. Només Comín aspirava a ser eurodiputat, però actualment no ocupa l’escó. El Tribunal General de la UE ja havia avalat l’aixecament de la immunitat el 2023.

Un problema tècnic al Falcon, l’avió presidencial espanyol, ha obligat Pedro Sánchez a tornar a Madrid durant el vol cap a París per a la cimera sobre la seguretat d’Ucraïna. En conseqüència, la seva participació presencial es va cancel·lar i va assistir a la reunió per videoconferència. La cimera, que va comptar amb la presència de Volodímir Zelenski, va reunir líders com Emmanuel Macron, Friedrich Merz, Donald Tusk, Ursula von der Leyen i Antonio Costa, així com altres dirigents connectats telemàticament, com Donald Trump, Keir Starmer, Giorgia Meloni, Luis Montenegro i Mark Rutte. L’objectiu principal era discutir les garanties de seguretat per a Ucraïna en cas d’un alto el foc o acord de pau amb Rússia, incloent el possible reforç de l’exèrcit ucraïnès i el desplegament de tropes per part d’alguns països. Zelenski buscava augmentar la pressió sobre Rússia per a una solució diplomàtica, però Rússia es manté inflexible i rebutja qualsevol intervenció estrangera. La cimera també va abordar la possibilitat d’augmentar les sancions contra Rússia per part dels EUA. Mentrestant, Rússia ha reiterat la seva postura inflexible i ha advertit que aconseguirà els seus objectius a Ucraïna per la força si cal.