La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, motivada per una situació personal que va qualificar d’insostenible arran de la gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha obert un període de negociacions clau entre el PP i Vox. Segons fonts populars, va ser el mateix Mazón qui va prendre la iniciativa de renunciar en una conversa amb Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar-lo públicament tot i admetre “errors” en la seva actuació. Ara, els dos partits disposen d’un termini de 12 dies per pactar un substitut i evitar la convocatòria d’eleccions. Les negociacions, liderades per Ignacio Garriga (Vox) i Juanfran Pérez Llorca (PP), es preveuen complexes, ja que Vox no té pressa i exigeix un preu alt per al seu suport, centrat en polítiques d’immigració i llengua. Entre els possibles successors sonen Juanfran Pérez Llorca i María José Catalá.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, forçada per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha desencadenat una profunda crisi política i una lluita per la seva successió. Mentre la justícia investiga la seva actuació durant la catàstrofe, amb el focus posat en el dinar al restaurant El Ventorro i la citació del seu entorn proper per part d’un jutjat de Catarroja, dins del Partit Popular valencià s’ha format un bloc de líders provincials. Aquest grup, que inclou Vicente Mompó i Juanfran Pérez Llorca, maniobra per evitar una gestora imposada per la direcció nacional de Gènova i proposa Mompó com a futur candidat. Tanmateix, la clau per a la investidura d’un nou president la té Vox, que aprofitarà la seva posició de soci imprescindible per exigir més concessions ideològiques. Mentrestant, l’oposició, amb veus com Diana Morant i Joan Baldoví, considera la renúncia insuficient i reclama la convocatòria d’eleccions anticipades.

El jutge de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha iniciat una peça separada per investigar els pagaments en efectiu que el PSOE va realitzar a l’exministre José Luís Ábalos i al seu assessor Koldo García. Aquesta actuació sorgeix a petició del Tribunal Suprem, on el magistrat Leopoldo Puente va identificar nombroses incògnites sobre l’origen dels diners i la manca de “suport documental” per a aquestes transaccions. La investigació, emmarcada en el cas Koldo, pretén determinar si aquests pagaments constitueixen un delicte de finançament irregular o si van servir per blanquejar comissions il·legals. Les sospites es fonamenten en informes de la Guàrdia Civil i en declaracions com la de l’empresària Carmen Pano, qui va assegurar haver lliurat diners en metàl·lic a la seu del partit. El PSOE i el president Pedro Sánchez han defensat la legalitat de les operacions, afirmant que eren compensacions de despeses justificades.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat les demandes presentades per Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull, que denunciaven la vulneració dels seus drets polítics durant la seva presó preventiva. Els líders independentistes al·legaven que les decisions del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, els van impedir participar en la campanya electoral de les eleccions del 2017 i en els debats d’investidura del 2018. No obstant això, el tribunal d’Estrasburg ha sentenciat que Espanya no va vulnerar el Conveni Europeu de Drets Humans, considerant que les mesures no van ser arbitràries. La sentència avala les actuacions del Suprem, argumentant que les autoritats van actuar per “preservar l’ordre constitucional” i van equilibrar correctament els interessos en joc. Aquesta decisió és una de les primeres del TEDH sobre les causes judicials derivades del procés independentista.

El Parlament de Catalunya ha aprovat una nova llei, impulsada pel PSC, ERC i els Comuns, que transforma la relació entre la ciutadania i l’Administració pública. Aquesta reforma introdueix el dret a l’error, que permetrà a les persones rectificar equivocacions comeses de bona fe sense ser sancionades, canviant el model de desconfiança per un de confiança. A més, l’Administració passarà a ser proactiva, anticipant-se a les necessitats ciutadanes en tràmits clau com el naixement d’un fill, on s’oferiran automàticament ajuts i serveis. La normativa també prohibeix la cita prèvia obligatòria per garantir l’accés als serveis presencials, especialment per a col·lectius vulnerables, i exigeix l’ús d’un llenguatge clar i entenedor. Finalment, s’estableix que no s’hauran de retornar les prestacions essencials rebudes per error administratiu.

La militància de Junts per Catalunya, amb un suport del 86,98%, ha ratificat la decisió de trencar l’Acord de Brussel·les amb el PSOE, una mesura impulsada per Carles Puigdemont a causa dels incompliments del govern espanyol en compromisos clau com l’amnistia. Aquesta ruptura situa Junts a l’oposició, posa fi a les negociacions a Suïssa i es traduirà en una campanya al carrer per justificar la seva posició. La decisió deixa el govern de Pedro Sánchez en una situació de gran inestabilitat, sense suports per aprovar els pressupostos i amb una legislatura que altres socis ja consideren en “agonia”. Davant d’aquest escenari, l’estratègia de Sánchez se centra en la polarització política per intentar consolidar el vot progressista i salvar el PSOE en unes futures eleccions, tot i que la pèrdua de suports amenaça la continuïtat del seu mandat.

El ministre Ángel Víctor Torres ha expressat la seva satisfacció per l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) sobre el cas Koldo, assegurant que demostra que ni ell ni el seu govern a les Canàries van rebre comissions per la compra de mascaretes a l’empresa Soluciones de Gestión. Tot i que l’informe revela que va intercedir davant Koldo García per agilitzar un pagament pendent a l’empresa, el ministre aclareix que la seva actuació va ser posterior al lliurament del material i amb l’únic objectiu de complir amb les obligacions del contracte en plena pandèmia. Com a resposta a les acusacions, Torres ha anunciat que demandarà l’empresari Víctor de Aldama per difamació i ha reclamat una disculpa al PP. El govern espanyol, a través de la portaveu Pilar Alegría, ha tancat files amb el ministre, considerant que l’informe evidencia la “falsedat de les acusacions” i el desvincula de qualsevol delicte.

Un informe de la UCO de la Guàrdia Civil, en el marc del cas Koldo, revela les intenses gestions i la frustració de l’aleshores president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, davant les reticències del ministre de Sanitat, Salvador Illa, per autoritzar tests d’antígens als aeroports canaris durant la pandèmia. Per tal de reactivar el turisme, Torres va recórrer a Koldo García, assessor de José Luis Ábalos, perquè el ministre de Transports intercedís davant Illa. Els missatges intervinguts mostren el malestar creixent de Torres, qui va expressar que “no hi ha puta manera amb Illa” i va advertir que no podia “portar Canàries a la ruïna”. Davant el bloqueig, va arribar a plantejar recórrer directament al president Pedro Sánchez com a “opció desesperada” i va amenaçar de signar un decret unilateralment per implementar la mesura.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici sense precedents al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets, relacionat amb la filtració d’informació sobre el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. Durant les primeres sessions, González Amador ha acusat García Ortiz de “matar-lo públicament” i convertir-lo en “el delinqüent confés d’Espanya”. Per la seva banda, el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ha admès haver difós informacions falses per protegir la presidenta, emmarcant el cas en una “operació d’Estat”. La defensa, exercida per l’Advocacia de l’Estat, qualifica el procés d’injust, mentre que les acusacions demanen fins a sis anys de presó i dotze d’inhabilitació en un cas de gran càrrega política.

La dimissió de Carlos Mazón ha obert una crisi de govern al País Valencià, on el Partit Popular necessita el suport de Vox per investir un nou president i evitar eleccions anticipades. Malgrat la mala sintonia a nivell estatal, els líders de les dues formacions, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, ja han mantingut una primera conversa telefònica. En aquesta, han coincidit en la necessitat de donar estabilitat a la regió, encara immersa en la reconstrucció després de la DANA, i han acordat que un futur pacte d’investidura es basarà en els acords pressupostaris existents. Mentrestant, el govern espanyol, a través de la portaveu Pilar Alegría, ha demanat la convocatòria d’eleccions per no deixar el futur valencià en mans de l’extrema dreta. La crisi també ha provocat la dimissió del conseller Francisco José Gan Pampols, qui ha criticat durament la gestió del govern central durant la catàstrofe.