Pedro Sánchez i Keir Starmer es van reunir a Londres per celebrar l’inici d’una nova etapa en la relació bilateral entre Espanya i el Regne Unit, després dels anys complexos del Brexit. Aquesta nova etapa s’inicia gràcies a l’acord històric sobre Gibraltar, el primer en 300 anys, que permetrà l’eliminació de la tanca fronterera. Aquest acord, juntament amb l’acostament del govern laborista a la Unió Europea, ha creat un clima favorable per enfortir l’aliança entre ambdós països en àrees com l’economia i el comerç, així com per acostar postures en l’àmbit internacional. Durant la trobada, es va signar un memoràndum d’entesa que estableix les bases de la relació bilateral en matèries com economia, comerç, drets socials, turisme sostenible, canvi climàtic, migració legal i mobilitat. Ambdós líders es van comprometre a mantenir reunions anuals entre els ministres d’Exteriors per reforçar els vincles i abordar temes d’interès mutu, com la defensa, la guerra a Ucraïna i la situació a Gaza.

Les recents negociacions polítiques a Espanya han generat controvèrsia i especulació. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha afirmat que no convocarà eleccions encara que els pressupostos generals de l’Estat siguin rebutjats pel Congrés dels Diputats. Sánchez ha defensat la reunió entre Salvador Illa, president de la Generalitat, i Carles Puigdemont a Brussel·les, qualificant-la d’“encertada”. Aquesta trobada, que ha generat crítiques des de diversos sectors polítics, s’emmarca en un context de negociacions per a l’aprovació dels pressupostos i ha estat interpretada com un pas cap a la normalització política. Sánchez ha negat les acusacions de corrupció estructural dins del PSOE i ha defensat la figura del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz. A més, ha plantejat un pacte d’Estat per abordar la crisi climàtica i la gestió dels incendis forestals, criticant les retallades en polítiques públiques dutes a terme per algunes comunitats autònomes. La reunió entre Illa i Puigdemont ha estat vista com un possible punt d’inflexió en la legislatura, especialment donat l’estat actual de Sánchez, que es troba debilitat després de l’escàndol de Santos Cerdán. Aquesta trobada, carregada de simbolisme, podria obrir el camí per a una futura reunió entre Sánchez i Puigdemont, un esdeveniment que podria tenir importants repercussions polítiques. El govern espanyol s’ha compromès a facilitar aquesta reunió, tot i que encara no s’han concretat dates ni lloc. Malgrat la intenció de presentar la trobada Illa-Puigdemont com un acte protocol·lari, la seva importància política és innegable, especialment en un moment crucial per a les negociacions dels pressupostos. Aquesta reunió ha generat crítiques des del PP i Esquerra Republicana, que han qüestionat la legitimitat de la trobada i les seves possibles conseqüències.

Les declaracions del president espanyol, Pedro Sánchez, sobre “jutges fent política” han generat una forta reacció en el poder judicial. Diverses associacions de jutges, com l’APM, l’AJFV, JJpD i FJI, han rebutjat les acusacions, defensant la independència judicial i criticant la “judicialització de la política”. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat les paraules de Sánchez de “perill per a Espanya” i ha anunciat que no assistirà a l’obertura de l’any judicial per la presència del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, processat per filtracions. La portaveu del govern, Pilar Alegría, ha defensat Sánchez, argumentant que la seva opinió és compartida per molts espanyols, tot i reconèixer la imparcialitat de la majoria de jutges i fiscals. Paral·lelament, el jutge Peinado ha sol·licitat els correus electrònics de Begoña Gómez, esposa de Sánchez, per a la seva investigació per presumptes delictes de tràfic d’influències i altres. Gómez declararà com a investigada per malversació el 10 de setembre. La premsa britànica, com The Guardian, també s’ha fet ressò de la situació, amb Sánchez emmarcant les seves acusacions en un context més ampli que afecta altres democràcies. La fundació Avanza del PSOE ha defensat l’estratègia de Sánchez, mentre que dins del govern es manté el suport a García Ortiz. La tensió entre l’executiu i la judicatura marca una obertura de l’any judicial atípica.

El curs judicial a l’Estat espanyol s’inicia marcat per importants judicis i decisions judicials. L’Audiència Nacional ha fixat l’inici del judici del cas Kitchen per al 6 d’abril de 2024, amb Jorge Fernández Díaz, exministre de l’Interior, com a principal acusat. Aquest judici coincidirà amb el de Jordi Pujol i els seus fills, que començarà el 10 de novembre. Paral·lelament, el Tribunal Constitucional (TC) abordarà els recursos d’empara dels líders de l’1-O, incloent-hi el de Carles Puigdemont, i debatrà l’aixecament de la seva ordre de detenció el proper dimarts. La defensa de Puigdemont, liderada per Gonzalo Boye, argumenta que el Tribunal Suprem no té competència per aplicar l’amnistia en el seu cas i que la mantenir l’ordre de detenció vigent vulnera els seus drets. El TC també haurà de decidir sobre l’admissió a tràmit del recurs contra la decisió del Suprem de no aplicar l’amnistia. A més, diverses investigacions judicials afecten el govern de Pedro Sánchez, incloent-hi un procés contra el fiscal general de l’Estat i investigacions sobre Santos Cerdán i José Luis Ábalos. També hi ha causes obertes contra la dona i el germà de Sánchez.

Salvador Illa i Carles Puigdemont es van reunir a Brussel·les en una trobada inèdita. Illa, actual president de la Generalitat, va ser qui va sol·licitar la reunió amb l’expresident i líder de Junts, que es troba a l’exili. Jordi Turull, secretari general de Junts, va considerar que la reunió arriba “tard”, tot i que Puigdemont escoltaria Illa. La trobada, que va tenir lloc a la Delegació del Govern davant la Unió Europea, es va mantenir en privat. Illa va defensar la decisió de l’amnistia i la importància del diàleg en democràcia, mentre que Turull va qüestionar la intenció d’Illa, lligant-la a les directrius de Pedro Sánchez. Aquesta reunió es produeix després que Illa ja s’hagués reunit amb tots els seus predecessors, excepte Pasqual Maragall. Les reaccions polítiques van ser diverses, des del suport d’ERC i els Comuns, que van destacar la importància del diàleg i la construcció de majories, fins a la crítica del PP i Vox, que van qualificar la reunió de “vergonyosa”. Alberto Núñez Feijóo va qüestionar la confiança en Illa, comparant-lo amb Santos Cerdán, exinterlocutor del govern espanyol amb Puigdemont. Isabel Díaz Ayuso també va criticar la reunió i els “privilegis” de Catalunya, a la qual cosa Illa va respondre afirmant que “Madrid sí que té privilegis”. Yolanda Díaz es va mostrar disposada a reunir-se de nou amb Puigdemont.

Pedro Sánchez, en una entrevista a TVE, va defensar la innocència de la seva dona i el seu germà, assegurant que les acusacions contra ells provenen de denúncies falses orquestrades per l’extrema dreta. A més, va qüestionar la imparcialitat d’alguns jutges, acusant-los de “fer política” i causant un “mal immens a la justícia”, i va demanar al CGPJ una reflexió sobre la gestió d’alguns casos. Sánchez també va defensar la innocència del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, argumentant que la seva imputació es basa en filtracions i manca de proves. Respecte als casos de José Luis Ábalos i Santos Cerdán, ex-secretaris d’Organització del PSOE, Sánchez va negar tenir coneixement de corrupció i va reiterar que el partit no ha rebut finançament irregular. Va admetre haver considerat la dimissió per l’afectació personal d’aquests casos, però va decidir continuar per responsabilitat i per implementar mesures de regeneració democràtica. Finalment, va qualificar de “coherent” i “encertada” la reunió entre Salvador Illa i Carles Puigdemont, negant que estigui vinculada a la negociació dels pressupostos i descartant un avanç electoral si aquests són rebutjats.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat un viatge a Brussel·les per reunir-se amb Carles Puigdemont, marcant la primera trobada cara a cara entre ambdós líders. Durant una entrevista, Illa va defensar l’amnistia i el diàleg, emfasitzant la necessitat d’un nou model de finançament i rebutjant les demandes de solidaritat d’altres regions espanyoles. Illa es va mostrar optimista sobre l’oficialitat del català a Europa, afirmant que està “més a prop que lluny”. També va abordar temes com la immigració, Rodalies i l’ampliació de l’aeroport del Prat, destacant la importància de l’acollida i la gestió forestal. Mentrestant, ERC, liderada per Oriol Junqueras, ha intensificat la pressió sobre el govern espanyol pel finançament, condicionant el seu suport als pressupostos a un acord en aquest àmbit. Junqueras va anunciar la presentació d’una proposta de nou model de finançament al Congrés i va advertir que no hi haurà negociacions pressupostàries fins que es resolgui aquesta qüestió. Finalment, Illa va denunciar el “genocidi a Gaza”, tot i que va advertir sobre les conseqüències econòmiques d’un augment de la inversió en defensa.

Ada Colau, exalcaldessa de Barcelona, s’ha embarcat en la Global Sumud Flotilla juntament amb activistes com Greta Thunberg, amb l’objectiu d’obrir un corredor humanitari a Gaza. La flotilla, composta per desenes de vaixells amb activistes de 44 països, ha salpat del Port de Barcelona amb material, menjar i aigua per a Gaza. Aquesta acció es produeix després que Israel interceptés un vaixell similar al juny. A Barcelona, s’han organitzat activitats culturals i polítiques en suport a la flotilla, amb concerts de Macaco i Clara Peya. Mentrestant, Israel ha intensificat els bombardejos a la ciutat de Gaza, matant una vintena de palestins, possiblement incloent el portaveu de Hamas, Abu Obeida. L’exèrcit israelià ha declarat Gaza zona de combat i ha aturat les pauses humanitàries. Milers de palestins estan fugint dels bombardejos, però no tenen on anar, i la Creu Roja alerta sobre els perills d’evacuar més d’un milió de persones de la ciutat. La flotilla espera arribar a Gaza en set o vuit dies i descarregar el material amb l’ajuda dels governs.

El Govern, liderat pels consellers Albert Dalmau i Francesc Xavier Vila, ha instat els ajuntaments a adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua. A través d’una carta, l’executiu ha proposat un decàleg de mesures, incloent l’aprovació d’una moció en els plens municipals, per reforçar l’ús del català. Es demana als consistoris l’elaboració de plans municipals d’impuls del català, la creació de taules locals per la llengua i la designació d’un responsable de política lingüística. A més, es busca garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, assegurant que el personal de l’administració, inclòs el subcontractat, tingui coneixements de català i que s’apliquin clàusules lingüístiques en la contractació pública. El Govern emfatitza el paper “crucial” dels ajuntaments en la normalització del català, especialment en àmbits com escoles bressol, esports i comerç. Francesc Xavier Vila ha destacat la importància de l’actuació municipal en la vida quotidiana de les persones. Mentrestant, Mònica Sales, de Junts, ha reclamat al Govern que compleixi el Pacte, creant l’oficina de protecció dels drets lingüístics i atenent les denúncies rebudes per Plataforma per la Llengua.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat a Arnes, durant la tercera reunió del Govern fora del Palau de la Generalitat, un canvi en la gestió forestal de Catalunya. Davant la preocupació pels incendis, especialment els del Baix Ebre i la Segarra, Illa ha afirmat que Catalunya té “massa bosc” i ha proposat “decréixer la massa forestal” fomentant l’activitat econòmica al territori. Aquest canvi, que no serà immediat, s’emmarca en una revisió de la política forestal que inclou la col·laboració amb el pacte d’estat sobre el canvi climàtic proposat per Pedro Sánchez. A més, Illa ha destacat la importància de l’autoprotecció i la necessitat que els municipis elaborin plans de prevenció d’incendis. Pel que fa als reptes polítics, el president ha reclamat l’“aplicació immediata i efectiva” de la llei d’amnistia, ha emfatitzat la importància de la gestió i l’execució dels pressupostos, i ha denunciat “el genocidi a Gaza”. La reunió d’Arnes, a prop de la zona afectada per l’incendi de Paüls, ha comptat amb la presència de tots els membres del govern excepte Alícia Romero i Núria Parlon. Aquesta trobada, com les anteriors a Poblet i Núria, busca reforçar els vincles entre els consellers i impulsar l’acció del govern, que inclou abordar les incidències de Rodalies i preparar els pressupostos del 2026, amb reunions previstes amb els socis d’investidura, Esquerra i els Comuns.