El Partit Popular, liderat per María Guardiola, ha obtingut una victòria històrica a les eleccions d’Extremadura, però sense assolir la majoria absoluta de 33 escons. Malgrat una campanya centrada a distanciar-se de Vox, el resultat augmenta la dependència del PP respecte al partit d’ultradreta, que ha duplicat la seva representació fins als 11 diputats. Guardiola, amb 29 seients, necessitarà com a mínim la seva abstenció per ser investida presidenta. Aquestes eleccions, convocades per la mateixa Guardiola per evitar un bloqueig pressupostari, suposen una dura derrota per al PSOE de Miguel Ángel Gallardo, que obté un dels seus pitjors resultats. La contesa, que inicia un nou cicle electoral a Espanya, va estar marcada per polèmiques com l’absència de la candidata popular a un debat i el robatori de 124 vots per correu.

El Partit Popular (PP) de María Guardiola ha guanyat les eleccions autonòmiques a Extremadura amb 29 escons, un més que el 2023, però sense assolir la majoria absoluta, fet que l’obliga a dependre novament de Vox. La formació d’extrema dreta, liderada per Óscar Fernández i Santiago Abascal, ha estat la gran triomfadora de la nit, més que duplicant la seva representació en passar de 5 a 11 diputats. La jornada electoral va estar marcada per la tensió entre els potencials socis, amb Abascal proclamant Vox com el “guanyador real”. En canvi, el Partit Socialista (PSOE) de Miguel Ángel Gallardo ha patit una davallada històrica, obtenint el seu pitjor resultat amb 18 escons. Unides per Extremadura també ha millorat els seus resultats, arribant als 7 diputats. Guardiola ha anunciat una ronda de contactes per formar govern.

Les eleccions a Extremadura representen un punt d’inflexió polític, marcat per una desfeta històrica del PSOE en un dels seus feus tradicionals. Aquest resultat s’interpreta com un vot de càstig directe a Pedro Sánchez, amb un transvasament de vots socialistes cap a Vox. El Partit Popular, liderat per María Guardiola, es perfila com la força guanyadora, però sense aconseguir la majoria absoluta. Aquesta situació genera la paradoxa que Guardiola, que va convocar eleccions per no dependre de l’extrema dreta, es veu ara obligada a negociar amb un Vox reforçat. La formació de Santiago Abascal esdevé clau per a la governabilitat i adverteix que exigirà condicions més dures que en pactes anteriors. Aquest escenari força una entesa entre el PP i Vox i es considera un termòmetre del possible final del “sanchisme”.

El diputat al Congrés Gerardo Pisarello presentarà formalment la seva candidatura per a les primàries de Barcelona en Comú (BComú), amb l’objectiu de ser el cap de llista a les eleccions municipals de Barcelona del 2027. L’anunci es farà a la biblioteca Gabriel García Márquez i comptarà amb el suport explícit de figures destacades com l’exalcaldessa Ada Colau i el ministre de Cultura Ernest Urtasun. Aquesta serà la primera vegada que dos aspirants s’enfrontaran en unes primàries del partit a la ciutat, ja que l’escriptor i comunicador Bob Pop (Roberto Enríquez Higueras) també ha manifestat la seva intenció de postular-s’hi. El suport de Colau a la candidatura de Pisarello ha sorprès alguns sectors alternatius, que reclamen un procés centrat en els projectes. Com a novetat, el reglament de les primàries estableix un format en tàndem, que obliga els candidats a presentar-se amb una altra persona per garantir la paritat.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) afronta una greu crisi interna a causa de múltiples denúncies d’assetjament sexual, un fenomen descrit com el seu propi “Me Too”, que se suma a casos de corrupció. Aquesta situació compromet la imatge del partit, especialment el seu discurs feminista, i amenaça la seva base de vot femení, clau en les darreres eleccions. Mentre el Partit Popular (PP), liderat per Alberto Núñez Feijóo, aprofita l’escàndol per intentar captar aquest electorat, el president Pedro Sánchez ha descartat un avançament electoral i assegura que “aguantarà”, defensant la transparència del seu partit i atacant el passat del PP. Per la seva banda, el seu soci de govern, Sumar, liderat per Yolanda Díaz, ha demanat una reunió urgent per exigir explicacions i canvis a l’executiu, tot i que descarta trencar la coalició per evitar un govern de dretes.

El govern de Pedro Sánchez i el PSOE afronten una greu crisi política a causa d’una acumulació d’escàndols de corrupció i una onada de denúncies internes per assetjament sexual, com el cas de Paco Salazar. Aquesta situació ha provocat una forta pressió per part dels seus socis. El soci de coalició, Sumar, a través del ministre Ernest Urtasun, exigeix una remodelació urgent de l’executiu per evitar el desgast. Mentrestant, els socis d’investidura com ERC, Junts i el PNB adverteixen que la legislatura perilla; Aitor Esteban (PNB) dubta que el govern pugui aguantar fins al 2027. Des de l’oposició, el PP considera l’executiu “KO”. Alberto Núñez Feijóo parla de “degradació total” i Cuca Gamarra acusa directament Sánchez d’“encobrir assetjadors”. Els socialistes, per la seva banda, defensen les mesures preses i reafirmen la seva “tolerància zero”.

El govern de Pedro Sánchez afronta una greu crisi interna i externa a causa de diversos casos de presumpta corrupció i assetjament sexual que afecten el PSOE. Aquesta situació ha provocat durs atacs del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i una forta pressió dels seus socis de coalició. Figures clau de Sumar, com la vicepresidenta Yolanda Díaz i el ministre Ernest Urtasun, han exigit públicament una “remodelació profunda” i un “reset” de l’executiu per garantir la continuïtat de la legislatura, una petició que Sánchez ha rebutjat. Paral·lelament, a Catalunya ha esclatat un conflicte institucional entre el Govern i Junts pel nomenament de Josep Tomàs Salas com a nou director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). La designació, pactada entre ERC i el PSC sense consens amb l’oposició, ha estat qualificada per Junts com una falta de respecte institucional.

L’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. La sentència el considera responsable de la filtració d’informació confidencial sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, així com de la publicació d’una nota de premsa que va oficialitzar la filtració. Tot i la manca de proves directes, el tribunal ha considerat que no hi havia una explicació alternativa raonable. Arran de la seva dimissió, Teresa Peramato ha pres possessió com a nova fiscal general. En el seu primer discurs, Peramato ha qualificat el procés judicial com una “ferida profunda” per a la institució que ha de sanar, i ha expressat públicament el seu “reconeixement, respecte, admiració i agraïment” cap al seu predecessor.

El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello García, ha afirmat que davant el bloqueig polític i la manca de pressupostos, les úniques sortides constitucionals són una qüestió de confiança, una moció de censura o la convocatòria d’eleccions. Aquesta declaració ha provocat una contundent resposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qui ha defensat que val la pena governar malgrat les circumstàncies complexes. Sánchez ha rebutjat la ingerència de l’Església en la política, ha proposat una quarta via consistent a respectar el resultat electoral i ha reptat Argüello a presentar-se a les eleccions. Aquest enfrontament sorgeix en un context on Sánchez defensa la gestió del seu partit davant de casos de corrupció i assetjament. La posició d’Argüello, però, ha estat qüestionada internament per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, qui considera que les seves paraules excedeixen les funcions d’un religiós.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) afronta una greu crisi interna a causa d’un degoteig de denúncies per assetjament sexual i casos de corrupció, que ha provocat una allau de dimissions. Entre les renúncies més destacades hi ha la de la secretària d’Igualtat del PSdeG, Sílvia Fraga, per la gestió del cas contra José Tomé, i la del senador Javier Izquierdo. Aquests esdeveniments se sumen a altres polèmiques com la de l’exdiputat Francisco Salazar i a detencions per presumpta corrupció. En aquest context, el líder d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, ha criticat durament els seus socis, afirmant que “els que abusen i es corrompen no poden regenerar la democràcia”. Junqueras ha qualificat la corrupció a l’Estat d’“estructural” i ha exigit al PSOE “fets i compromisos ferms” per demostrar que són millors que la dreta.