El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat a Arnes, durant la tercera reunió del Govern fora del Palau de la Generalitat, un canvi en la gestió forestal de Catalunya. Davant la preocupació pels incendis, especialment els del Baix Ebre i la Segarra, Illa ha afirmat que Catalunya té “massa bosc” i ha proposat “decréixer la massa forestal” fomentant l’activitat econòmica al territori. Aquest canvi, que no serà immediat, s’emmarca en una revisió de la política forestal que inclou la col·laboració amb el pacte d’estat sobre el canvi climàtic proposat per Pedro Sánchez. A més, Illa ha destacat la importància de l’autoprotecció i la necessitat que els municipis elaborin plans de prevenció d’incendis. Pel que fa als reptes polítics, el president ha reclamat l’“aplicació immediata i efectiva” de la llei d’amnistia, ha emfatitzat la importància de la gestió i l’execució dels pressupostos, i ha denunciat “el genocidi a Gaza”. La reunió d’Arnes, a prop de la zona afectada per l’incendi de Paüls, ha comptat amb la presència de tots els membres del govern excepte Alícia Romero i Núria Parlon. Aquesta trobada, com les anteriors a Poblet i Núria, busca reforçar els vincles entre els consellers i impulsar l’acció del govern, que inclou abordar les incidències de Rodalies i preparar els pressupostos del 2026, amb reunions previstes amb els socis d’investidura, Esquerra i els Comuns.

Un naufragi davant les costes de Mauritània ha resultat en la pèrdua de més de 140 vides de migrants que intentaven arribar a les Illes Canàries des de Gàmbia. L’embarcació, amb aproximadament 160 persones a bord, va naufragar després de sis dies a la mar. Setanta cossos han estat recuperats prop de M’haijratt, a uns 60 quilòmetres al nord de Nouakchott, i les operacions de recerca i rescat continuen, tot i que l’esperança de trobar més supervivents és mínima. Els supervivents rescatats, 16 en total, van confirmar que l’embarcació havia salpat de Gàmbia. La majoria dels migrants eren originaris de Zàmbia i Senegal. Aquesta tragèdia subratlla els perills de la ruta atlàntica cap a les Canàries, considerada una de les més perilloses del món. Dades de Caminando Fronteras indiquen que el 2024, 46.843 migrants van arribar a les Canàries per aquesta ruta, mentre que 9.757 van morir en l’intent. Mauritània s’ha convertit en un punt de partida freqüent per a aquestes embarcacions, amb un 70% dels accidents de la ruta atlàntica originant-se des de les seves costes.

El Consell de Ministres aprovarà dimarts l’avantprojecte de llei per condonar part del deute autonòmic amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Aquesta mesura, fruit d’acords entre ERC i el PSOE, suposarà la condonació d’aproximadament 85.000 milions d’euros de deute de les comunitats autònomes, incloent uns 17.104 milions corresponents a Catalunya, que permetrà un estalvi d’uns 1.000 milions d’euros anuals en interessos. Andalusia serà la comunitat més beneficiada, amb una reducció de 18.791 milions d’euros, seguida de Catalunya i el País Valencià (11.210 milions). Madrid, tot i no tenir deute amb el FLA, també es beneficiarà amb 8.644 milions. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha destacat la importància d’aquesta mesura i ha ironitzat sobre l’oposició del PP, tot i que les comunitats governades per aquest partit també se’n beneficiaran. Montero ha negat que el nou model de finançament que es vol impulsar doni privilegis a Catalunya, assegurant que augmentarà els recursos per a totes les comunitats autònomes sota el principi d’igualtat. El PP, per la seva banda, critica la mesura, argumentant que respon a les exigències dels independentistes catalans i insisteix en la necessitat de canviar el sistema de finançament autonòmic.

El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha acusat el PP de fer un “ús partidista” dels incendis forestals que han assolat l’Estat, utilitzant la tragèdia per a la seva “estratègia d’assetjament al govern espanyol”. Marlaska va defensar la gestió del govern, afirmant que van actuar “amb previsió” i posant a disposició de les comunitats autònomes tots els mitjans necessaris, incloent ajuda internacional de països com França, Itàlia, la República Txeca, Eslovàquia, els Països Baixos, Andorra, Grècia, Romania, Alemanya i Finlàndia. Va subratllar que la responsabilitat principal recau en les comunitats autònomes i va criticar la proposta del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de controlar els piròmans amb polseres telemàtiques. El PP, per la seva banda, va acusar el govern de Pedro Sánchez d’inoperància i de “mesquinar” els recursos, argumentant que les comunitats autònomes, com Castella i Lleó i Galícia, van haver de gestionar la crisi amb recursos propis. El secretari general del PP, Miguel Tellado, va negar errors en la gestió autonòmica, atribuint la problemàtica a la “falta de mitjans” proporcionats pel govern central i criticant la suposada “caça de bruixes” contra els presidents autonòmics del PP. Marlaska va reiterar la crida al pacte d’estat proposat per Sánchez davant la “perillositat creixent” de la situació.

La gestió del repartiment de menors migrants arribats a les Canàries ha generat una forta tensió política entre el govern espanyol i les comunitats autònomes governades pel PP. El govern central, liderat per Pedro Sánchez, amenaça amb intervenció policial si les comunitats del PP, com Madrid i Andalusia, liderades per Isabel Díaz Ayuso, obstaculitzen l’aplicació del decret aprovat al Congrés dels Diputats. Aquest decret, fruit d’un acord previ entre el PSOE i Junts, estableix la capacitat màxima d’acollida de cada autonomia. El PP critica el sistema de repartiment, considerant-lo “arbitrari, opac i discriminatori”, i ha presentat un recurs al Tribunal Suprem. Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial, defensa la legalitat del decret i ha advertit sobre les conseqüències legals per a les comunitats que no el compleixin. Mentrestant, Fernando Clavijo, president de les Canàries, demana “humanitat” i apel·la a la fiscalia per garantir el compliment del repartiment. La secretària d’Estat de Migracions, Pilar Cancela, ha informat que s’incrementarà el ritme de trasllats de menors sol·licitants d’asil des de les Canàries a la Península. El PP, per la seva banda, acusa el govern de “xantatge” i exigeix un pressupost i una “memòria econòmica” per al repartiment, mentre que Carmen Fúnez, vicesecretària de Sanitat i Política Local del PP, critica la manca de control fronterer i la priorització dels acords amb els socis independentistes.

La gestió dels incendis d’aquest estiu a Espanya ha generat una forta pugna política entre el PSOE i el PP. El PP, amb majoria al Senat, ha forçat la compareixença de diversos ministres, entre ells Margarita Robles, per responsabilitzar el govern de Pedro Sánchez de la qüestionada gestió de l’extinció i la prevenció. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va visitar zones cremades a Galícia, acusant Sánchez d’incompetència i proposant un registre nacional de piròmans. En resposta, el govern ha declarat zona catastròfica territoris de setze comunitats i ha criticat el “negacionisme climàtic” del PP i Vox, assenyalant les retallades en medi ambient en els seus pactes de govern. Fernando Grande-Marlaska, ministre d’Interior, ha qüestionat la proposta del registre de piròmans i ha demanat “serietat” a Feijóo. Mentre Sánchez defensa un pacte d’estat i emfatitza l’emergència climàtica, Feijóo parla de “terrorisme incendiari”. El govern ha rebutjat declarar l’emergència nacional, que cedí el control al govern espanyol. La Moncloa ha mostrat disposició a valorar les propostes del PP per a un pacte antiincendis, però ha criticat la “utilització” de la tragèdia per part de Feijóo. L’executiu espanyol es manté cautelós sobre l’aprovació dels pressupostos, afirmant que aniran “partit a partit”.

Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, ha estat vetat a Israel durant el seu primer viatge oficial al Pròxim Orient. El Ministeri d’Interior israelià li ha revocat el visat, impedint-li entrar al país, tot i que la resta de la seva comitiva sí que ho ha pogut fer. Aquesta decisió es produeix després que l’Ajuntament de Barcelona trenqués relacions institucionals amb Israel i suspengués l’agermanament amb Tel-Aviv al maig, en protesta per la situació a Palestina i la vulneració dels drets humans. Fonts diplomàtiques israelianes han confirmat que el veto és una conseqüència directa d’aquesta ruptura. L’Ajuntament de Barcelona ha lamentat la decisió, ja que l’objectiu del viatge era conèixer projectes de cooperació a la zona, incloent una reunió amb el primer ministre palestí, Mohammad Mustafa, i una visita a Jordània per avaluar projectes amb l’UNRWA. Jaume Duch, conseller d’Acció Exterior de la Generalitat, també ha expressat el seu pesar per la situació. Aquest incident arriba després que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) vetés l’empresa Alstom per presumptes vincles amb Israel, decisió que ha generat controvèrsia i que la Comunitat Jueva de Barcelona ha qualificat de “boicot encobert”. El PSC i els Comuns van impulsar el trencament de relacions amb Israel, amb el suport d’ERC, l’abstenció de Junts i el vot en contra de PP i Vox. Collboni, inicialment, havia revertit la decisió de l’anterior govern d’Ada Colau, però posteriorment va endurir la seva postura contra Israel.

Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol Pedro Sánchez, i la seva assistent, Cristina Álvarez, han estat citades a declarar el 10 i 11 de setembre, respectivament, pel jutge Juan Carlos Peinado. Són investigades per un presumpte delicte de malversació de fons públics relacionat amb les tasques d’Álvarez. El jutge investiga si Álvarez va realitzar treballs per a Gómez que es desviaven de les seves funcions protocol·làries, de seguretat i d’agenda, utilitzant diners públics per a interessos privats. Aquesta decisió arriba després d’un canvi de criteri del jutge Peinado, qui inicialment havia rebutjat la imputació per aquest delicte. El canvi es basa en una interlocutòria de l’Audiència de Madrid que avalua la investigació sobre si Álvarez va sobrepassar les seves funcions per afavorir Gómez. Aquesta interlocutòria també va ser utilitzada pel jutge per intentar imputar el ministre Félix Bolaños, però el Tribunal Suprem va arxivar la petició. La investigació se centra ara en la possible desviació de recursos públics per part d’Álvarez en benefici de Gómez, aprofitant l’estructura de la Secretaria General de la Presidència del Govern. El jutge Peinado preveu sol·licitar una nova pròrroga de sis mesos per a la investigació, que actualment té com a data límit el 16 d’octubre.

Javier Lambán, expresident d’Aragó i destacat dirigent socialista, ha mort als 67 anys a l’Hospital d’Ejea de los Caballeros a causa d’un càncer de còlon diagnosticat el 2021. Lambán va liderar el govern aragonès durant dues legislatures, de 2015 a 2023, i va ser succeït per Jorge Azcón. Abans de la seva presidència, va ser alcalde d’Ejea i va ocupar diversos càrrecs al PSOE, incloent la secretaria general del partit a Aragó. El 2025, va abandonar la política després d’una extensa trajectòria que va començar el 1983. Lambán va ser conegut per la seva postura crítica envers la direcció de Pedro Sánchez, especialment pel que fa a la reforma dels delictes de sedició i malversació. A més del càncer, Lambán patia esclerosi múltiple des de 2010. Diversos líders polítics, com Pedro Sánchez, Jorge Azcón i Salvador Illa, han expressat el seu condol per la seva mort, destacant la seva dedicació a Aragó i la seva trajectòria política. Durant el seu mandat, Lambán va mantenir importants discrepàncies amb Catalunya sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern del 2030, arribant a plantar l’aleshores president Pere Aragonès.

Daniel Sirera, líder del PP a l’Ajuntament de Barcelona, ha denunciat el robatori d’objectes personals de la guantera de la seva moto al barri de Sant Antoni. Durant una visita al barri per parlar amb veïns i comerciants sobre la inseguretat, Sirera va trobar la guantera forçada i li havien sostret unes ulleres i un cable de càrrega per a mòbil. Tot i que va recuperar el comandament del pàrquing i el manual de la moto gràcies a una nota de la floristeria Bausà del carrer Viladomat, Sirera ha instat a l’alcalde Jaume Collboni a prendre mesures contra la delinqüència. La denúncia arriba després de setmanes de polèmica i friccions a Sant Antoni per queixes veïnals sobre brutícia, consum de drogues i tensions al carrer. Aquestes queixes han portat a l’implementació d’un “pla de xoc” per part de l’Ajuntament, que inclou un augment de la policia de barri, més neteja i la retirada d’elements d’urbanisme tàctic. Sirera demana que els 80 agents de la Guàrdia Urbana que vigilen edificis municipals siguin destinats al carrer, substituint-los per seguretat privada, per garantir la seguretat dels barcelonins i els visitants.