El vicepresident de Junts per Catalunya, Toni Castellà, ha criticat durament el nou acord de finançament segellat entre el PSOE i ERC, qualificant-lo de “pitjor que un mal acord” i una “aixecada de camisa”. Segons Castellà, el pacte és una simple actualització del model de 2009 que manté Catalunya dins del règim comú i no resol el dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros. A més, adverteix que el principi d’ordinalitat no està garantit per llei, acusant els signants d’enganyar. Davant d’aquesta situació, Junts per Catalunya presentarà una esmena a la totalitat per transitar cap a un concert econòmic a l’estil basc. Castellà considera que és una oportunitat històrica perduda i fa una crida a ERC per reconduir la situació i aprofitar la força dels diputats independentistes al Congrés.

El Partit Popular ha iniciat una ofensiva política i institucional contra el govern de Pedro Sánchez en dos fronts principals. D’una banda, les comunitats autònomes governades pel PP, com Castella i Lleó i Múrcia, han rebutjat de manera contundent l’acord de finançament pactat amb Oriol Junqueras, argumentant que trenca els principis d’igualtat i solidaritat entre territoris. Líders com Alfonso Fernández Mañueco han anunciat accions legals per frenar el que consideren privilegis per a Catalunya, i exigeixen que qualsevol reforma es negociï multilateralment al Consell de Política Fiscal i Financera. D’altra banda, el PP utilitza la seva majoria al Senat per impulsar comissions d’investigació. Segons ha anunciat Miguel Tellado, se citarà a comparèixer l’ex-alt càrrec socialista Francisco Salazar per denúncies d’assetjament i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per les seves presumptes vinculacions amb el règim de Veneçuela.

La proposta d’un nou model de finançament autonòmic, impulsada per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha generat una forta controvèrsia política. Aquest pla, fruit de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC per a Salvador Illa, és qualificat pel Govern català com una “oportunitat històrica”, que insta Junts per Catalunya a abandonar posicions maximalistes. No obstant això, la mesura ha provocat un rebuig frontal del Partit Popular, que governa en onze comunitats i acusa el govern de crear un “principi d’insolidaritat” en benefici de l’independentisme. La polèmica també ha obert una bretxa dins del mateix PSOE, amb líders com Emiliano García-Page criticant obertament les cessions. El punt central del conflicte és el principi d’ordinalitat per a Catalunya, que garanteix que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació, una condició que ha unit en contra tant el PP com alguns barons socialistes.

La negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, impulsada per una reunió clau entre el president espanyol Pedro Sánchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha generat un intens debat polític. Mentre que ERC i el PSOE avancen cap a un acord que podria aportar prop de 5.000 milions d’euros addicionals a la Generalitat, Junts per Catalunya mostra una forta oposició. El partit liderat per Carles Puigdemont exigeix un concert econòmic que tregui Catalunya del règim comú, considerant l’acord actual insuficient i una “estafa” que no resol el dèficit fiscal. Aquesta postura ha provocat una campanya de pressió per part d’altres formacions. Tant el president Salvador Illa com els Comuns, a través de Jéssica Albiach, s’han sumat a ERC per demanar a Junts que no bloquegi l’oportunitat d’obtenir més recursos al Congrés dels Diputats.

L’acord sobre un nou model de finançament per a Catalunya, pactat entre el president espanyol Pedro Sánchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha generat reaccions polítiques contraposades. L’entesa preveu un increment de 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i garanteix el respecte al principi d’ordinalitat, evitant que Catalunya perdi posicions en la recepció de fons. No obstant això, Junts per Catalunya ha rebutjat frontalment el pacte. El seu portaveu, Josep Rius, ha denunciat que no és un canvi de model, sinó que “perpetua el dèficit fiscal” i manté “la clau de la caixa a Madrid”. Per la seva banda, els Comuns celebren l’acord com un avenç per blindar els serveis públics, mentre que la CUP expressa dubtes i el PP i Vox el critiquen durament, considerant-lo una concessió al separatisme. Molts detalls encara no s’han revelat i seran presentats per la ministra Maria Jesús Montero.

Víctor de Aldama, el comissionista del cas Koldo, ha admès davant el Tribunal Suprem ser culpable dels delictes d’organització criminal, suborn i aprofitament d’informació privilegiada. En el seu escrit de defensa, la seva defensa reconeix els fets exposats per la Fiscalia Anticorrupció en la trama de compra de mascaretes, però sol·licita una rebaixa de la pena de set anys de presó al·legant l’atenuant de confessió. Aldama sosté que ha mantingut una “col·laboració proactiva” amb la justícia, aportant proves i declaracions que han contribuït a l’esclariment dels fets i a determinar la implicació d’altres acusats. En la seva confessió, admet que va obtenir els contractes gràcies a la seva relació amb l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor, Koldo García, i detalla que es va projectar pagar-los comissions de 2 milions i 500.000 euros, respectivament.

Els grups parlamentaris de Junts i la CUP han denunciat públicament haver rebut la felicitació de Nadal del president Salvador Illa en castellà. Les presidentes d’ambdós grups, Mònica Sales i Pilar Castillejo, han criticat el gest, qualificant-lo com una mostra de la política d’“espanyolització de la Generalitat” per part del PSC i han exigit una rectificació immediata. Per la seva banda, el Departament de Presidència ha atribuït l’incident a un “error humà”, explicant que es van barrejar les postals preparades en diferents idiomes. Aquesta situació contrasta amb la dels socis de govern, ja que tant ERC com els Comuns han confirmat que van rebre la seva felicitació en català. La polèmica ha servit a Junts i la CUP per criticar també el que consideren un “fals” Pacte Nacional per la Llengua i una “política lingüicida”.

La negociació per un nou model de finançament per a Catalunya arriba a un punt decisiu amb la reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. El Govern i ERC consideren l’acord “gairebé imminent”, amb l’objectiu de pactar un model singular que aportaria uns 5.000 milions d’euros addicionals a la Generalitat. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, podria presentar la proposta formalment després de la trobada. No obstant això, l’aprovació final al Congrés és molt incerta, ja que Junts per Catalunya ha anunciat que rebutjarà qualsevol pacte que no sigui un concert econòmic i que mantingui Catalunya dins del règim comú. El mateix Junqueras ha admès que l’aprovació serà “dificilíssima” i ha advertit que un vot en contra significaria deixar els recursos en mans de l’Estat. Mentrestant, la Moncloa modera les expectatives i emmarca la reunió com un “seguiment” de les negociacions.

El partit Junts per Catalunya, a través de les seves portaveus Míriam Nogueras i Mònica Sales, ha advertit que rebutjarà qualsevol proposta de nou finançament que no impliqui la sortida de Catalunya del règim comú i l’establiment d’un concert econòmic. La formació considera aquesta mesura l’única via per acabar amb el dèficit fiscal i insta Oriol Junqueras a defensar-la davant Pedro Sánchez, recordant que formava part de l’acord d’investidura de Salvador Illa. A més, exigeixen la publicació prèvia de les balances fiscals, ja que consideren que pactar sense elles seria un “frau”. Els juntaires critiquen durament Illa per la seva “absència” en el debat, acusant-lo d’actuar com a “governador civil” del PSOE. Afirmen que no seran còmplices d’un acord rebaixat, que qualificarien de “fracàs” i “engany”, i busquen aprofitar la debilitat parlamentària de Sánchez.

El jutge Adolfo Carretero ha ordenat l’obertura de judici oral contra l’exdiputat de Sumar, Íñigo Errejón, per un presumpte delicte d’agressió sexual a l’actriu Elisa Mouliaá, ocorregut l’octubre de 2021. Aquesta decisió contradiu el criteri de la Fiscalia, que havia sol·licitat l’arxivament de la causa per falta de proves i ha confirmat que no presentarà acusació. El magistrat considera que el principal indici probatori és la declaració de la víctima i ha imposat a Errejón una fiança de 30.000 euros. L’acusació particular, en nom de Mouliaá, demana una condemna de tres anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual. L’exdiputat, que manté la seva innocència al·legant que va ser un “flirteig” mutu, té pendent de resolució un recurs contra el seu processament a l’Audiència Provincial de Madrid.