La guerra a Gaza continua intensificant-se, amb pressions diplomàtiques creixents per aturar el conflicte. L’enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff, ha visitat Gaza per avaluar la situació de fam, després de reunir-se amb Benjamin Netanyahu. La Lliga Àrab, en una declaració sense precedents, ha demanat a Hamas que cedeixi el poder, alliberi els ostatges i entregui les armes, tot promovent la solució dels dos estats. Paral·lelament, quinze països europeus s’han sumat a la crida per al reconeixement d’un estat palestí. Mentrestant, Israel ha aprovat l’ocupació de Gaza, fet que ha provocat la condemna internacional i la petició dels Comuns a l’ONU per a una intervenció militar, inclòs el bombardeig de posicions israelianes, per evitar la invasió i garantir l’ajuda humanitària. David Cid, portaveu dels Comuns, ha instat a “parar els peus a Netanyahu”, mentre que Oriol Junqueras, d’ERC, ha reiterat el suport a la via dels dos estats i ha lamentat l’agreujament de la catàstrofe humanitària. L’ajuda humanitària, com el llançament de racions de menjar per part de l’exèrcit espanyol, continua arribant amb dificultats a la Franja, on la situació és descrita per metges europeus com “distòpica” i sense precedents.

Salvador Illa completa el seu primer any com a president de la Generalitat, marcat per la normalització institucional i la col·laboració amb l’Estat, encapçalat per Pedro Sánchez. Amb el suport d’ERC i els Comuns, el Govern ha impulsat mesures en habitatge, amb un pla de 4.400 milions d’euros per a la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030, i ha aprovat una llei per regular els lloguers de temporada. També s’han fet avenços en Rodalies, amb la creació d’una empresa mixta amb Renfe, i s’ha pactat l’ampliació de l’aeroport del Prat, un projecte que genera discrepàncies amb els socis. S’ha signat el Pacte Nacional per la Llengua, amb l’objectiu d’incrementar el nombre de catalanoparlants, però sense el suport de Junts i la CUP. Pel que fa al finançament singular, l’acord amb l’Estat preveu un model “singular però generalitzable”, però la recaptació de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) s’ha ajornat fins al 2028. Entre els reptes pendents, destaquen l’aprovació dels pressupostos per al 2026, la concreció del finançament i el compliment dels acords d’investidura amb ERC i els Comuns, especialment en matèria d’habitatge i el règim sancionador. A més, el Govern vol impulsar un pla Àsia per obrir nous mercats i professionalitzar l’administració. Finalment, l’oficialitat del català a Europa, impulsada pel ministre d’Exteriors José Manuel Albares, continua encalllada, i l’aplicació de l’amnistia, una reivindicació clau d’ERC i Junts, avança lentament, amb la figura de Carles Puigdemont com a element central de la negociació. L’ombra de la corrupció, amb casos com les trames Cerdán i Montoro, i altres causes judicials, marquen el context polític.

Fa un any, ERC i el PSC van segellar un acord que va permetre la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. L’acord, liderat per Marta Rovira des del bàndol republicà i per Lluïsa Moret i Alícia Romero des del socialista, es va centrar en qüestions com el finançament singular i el traspàs de Rodalies. Aquest pacte va generar una forta divisió interna a ERC, evidenciada en la consulta a la militància, que va aprovar l’acord per un estret marge. Aquest període va coincidir amb una crisi interna a ERC, marcada per la desfeta electoral, la dimissió d’Oriol Junqueras com a president del partit i el retorn de Rovira de l’exili. Un any després, el panorama polític ha canviat significativament. Junqueras ha recuperat la presidència d’ERC, després d’un traumàtic procés congressual que va evidenciar la ruptura amb Rovira. Els dirigents socialistes implicats en la negociació, com Moret, Romero i Ferran Pedret, han consolidat el seu poder dins el partit i el govern. En canvi, a ERC, figures com Rovira i Marta Vilalta han quedat relegades a un segon pla, mentre que Josep Maria Jové manté la seva posició. La nova direcció d’ERC, amb Junqueras al capdavant, ha de gestionar ara les conseqüències d’un pacte que no ha estat mai plenament assumit per les bases i que continua generant tensions internes. La figura de María Jesús Montero ha estat objecte de crítiques per part d’ERC en relació amb el compliment de l’acord de finançament.

El jutge Ángel Hurtado ha donat tres dies a les parts implicades en el cas de la filtració del correu d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, per pronunciar-se sobre la suspensió cautelar d’Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat. Aquesta és la tercera vegada que Hurtado es posiciona en contra d’aquesta mesura, sol·licitada per l’Associació Professional Independent de Fiscals (APIF). La sala de recursos del Tribunal Suprem no s’havia pronunciat prèviament sobre el recurs de l’APIF, ja que l’associació va desistir. La recent confirmació de la interlocutòria de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat ha estat per majoria, amb el magistrat ponent, Andrés Palomo, proposant l’arxivament de la causa contra García Ortiz. Palomo considera que no hi ha proves suficients per incriminar el fiscal general. Mentrestant, creix la tensió política entre el govern central i la Comunitat de Madrid arran de les polítiques fiscals d’Ayuso. Salvador Illa ha criticat el dúmping fiscal de Madrid, rebent el suport de ministres com Yolanda Díaz i Diana Morant, així com de la vicepresidenta María Jesús Montero, qui ja havia denunciat la pèrdua de 4.000 milions d’euros en recaptació per les rebaixes fiscals. Ayuso ha respost a les crítiques d’Illa, defensant les aportacions de Madrid a la caixa comuna. Aquest enfrontament s’emmarca en la discussió sobre la reforma del finançament autonòmic, on es planteja la necessitat de limitar la competència fiscal a la baixa. El conseller de Presidència de Madrid, Miguel Ángel García Martín, ha justificat les polítiques fiscals de la comunitat, argumentant que, malgrat la menor pressió fiscal, la major activitat econòmica genera més recaptació. Illa, per la seva banda, s’oposa a rebaixes fiscals generals i compta amb el suport del govern de Sánchez en la seva confrontació amb Ayuso.

Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va reunir el seu comitè executiu per abordar diversos temes, incloent l’escàndol de corrupció que afecta ex-membres del PSOE. Feijóo va criticar durament Pedro Sánchez per la seva relació amb els implicats i va anunciar la preparació d’una llista de “lleis sanchistes” per derogar si arriba a la Moncloa. Entre aquestes lleis, es troben la d’amnistia, la de memòria democràtica, la de vivenda i la llei trans. A més, va criticar les concessions de Sánchez a l’independentisme català, qualificant-les de “corrupció”. Paral·lelament, el PP va confirmar que Ana Millán, número 3 d’Isabel Díaz Ayuso al PP de Madrid i vicepresidenta de l’Assemblea de Madrid, no és llicenciada en Ciències Polítiques, atribuint-ho a un error en la publicitat electoral de fa anys. Aquest fet arriba després de diverses dimissions per falsificació de currículum, com les de Noelia Núñez, José María Ángel i Ignacio Hilguero. Finalment, Feijóo va anunciar diversos nomenaments dins del PP, com la creació de noves secretaries, entre elles la de salut mental, dirigida per Mercedes Navío, la d’interior i emergències, encapçalada per Antonio Sanz, la de sostenibilitat de l’Estat del benestar, a càrrec de Fernando Navarrete, i la de coordinació parlamentària, liderada per Álvaro Pérez.

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) no podrà recaptar l’IRPF el 2026, tal com estava previst en l’acord d’investidura entre el PSC i ERC. El Pla Director de l’ATC, presentat pel Govern, ajorna aquesta fita fins al 2028, com a mínim. ERC, tot i assumir el retard, pressiona el PSC i el govern espanyol per accelerar les reformes legislatives necessàries. El portaveu republicà, Isaac Albert, ha instat la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, a “posar-se les piles” i modificar la LOFCA, la Llei de Cessió d’Impostos i la Llei de Finançament de les comunitats autònomes. Albert adverteix que sense aquestes modificacions, la recaptació de l’IRPF no serà possible ni el 2028 ni el 2029. Junts, a través del seu vicepresident Antoni Castellà, qüestiona la viabilitat del Govern davant l’incompliment d’aquest compromís clau. ERC també ha advertit que el pla és “paper mullat” sense els canvis legislatius a Madrid i ha reiterat la seva amenaça de no donar suport als pressupostos si no hi ha avenços en el finançament.

El Govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, tanca un curs polític turbulent marcat pel cas Cerdán i la incertesa de la legislatura. Després d’un últim Consell de Ministres i la tradicional trobada amb el Rei, s’inicia un període de vacances amb l’objectiu d’apaivagar la tensió política i minimitzar els efectes de la presumpta trama de corrupció. Sánchez ha ordenat al Govern mantenir un perfil baix, similar a l’estratègia post-electoral del 2023, que va permetre negociacions discretes per assegurar la presidència del Congrés. L’Executiu vol centrar-se en la recuperació econòmica, destacant el creixement del 0,7% en el segon trimestre i la xifra rècord d’afiliats a la Seguretat Social. Malgrat la inestabilitat, el Govern referma el compromís de presentar els pressupostos del 2026, tot i que no garanteix portar-los a votació al Congrés. Pilar Alegría i Yolanda Díaz han subratllat la importància d’aquest “mandat constitucional”, mentre que María Jesús Montero advoca per la prudència, prioritzant la garantia de suports previs a la votació. Sumar, per contra, defensa la tramitació dels pressupostos per obligar els grups parlamentaris a posicionar-se. L’aprovació dels pressupostos donaria estabilitat a la legislatura, però una derrota agreujaria la fragilitat del Govern. Mentrestant, es preveuen negociacions intenses amb els socis, incloent una possible reunió amb Carles Puigdemont, per intentar assegurar els suports necessaris. Entre les mesures aprovades, destaquen l’ampliació dels permisos retribuïts per naixement i paternitat i la creació de Rodalies Catalunya.

La justícia andorrana ha reactivat la causa contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy, l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro i l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz per l’anomenada operació Catalunya. S’investiga si l’administració del Partit Popular va pressionar la Banca Privada d’Andorra (BPA) per obtenir informació sobre presumptes comptes de polítics catalans, com la família Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras, amb l’objectiu de frenar el procés independentista el 2014. La jutge andorrana ha emès noves comissions rogatòries internacionals a Espanya, detallant els fets investigats i la participació individualitzada dels querellats, després que l’Audiència de Madrid rebutgés la petició inicial del 2022 per falta de concreció. La Fiscalia espanyola s’havia oposat a la investigació, al·legant una “finalitat política”. Les querelles van ser interposades per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), el col·lectiu de juristes Drets i Higini Cierco, expresident de BPA. A més, la jutge ha citat com a testimonis l’excomissari José Manuel Villarejo i l’advocat José María Fuster-Fabra. Els investigats neguen les acusacions.

José María Ángel Batalla ha dimitit com a comissionat del govern espanyol per a la reconstrucció després de la DANA al País Valencià i com a president del PSPV-PSOE. La dimissió arriba arran d’una investigació de la Fiscalia Anticorrupció per la presumpta falsificació d’un títol universitari presentat el 1985 per accedir a una plaça de funcionari a la Diputació de València. L’Agència Valenciana Antifrau va iniciar una investigació arran d’una denúncia anònima, i posteriorment va remetre el cas a la Fiscalia. Batalla nega les acusacions, al·legant un “equívoc” i assegura que pot acreditar la documentació. Considera que ha estat víctima d’una “cacera” i un “procediment inquisitorial”. El PP l’acusa d’estafador i exigeix que retorni els diners cobrats per la seva gestió. Zulima Pérez, assessora de la Secretaria d’Estat de Política Territorial, el substituirà com a comissionada. La Diputació de València, governada pel PP, ha anunciat que denunciarà Batalla. El cas ha generat controvèrsia, especialment després del cas similar de l’exdiputada del PP Noelia Núñez. Diana Morant, secretària general del PSPV, valora deixar la presidència del partit vacant. Batalla afirma tenir el suport del PSOE i de Pedro Sánchez.

La situació política i judicial a l’Estat espanyol es troba en un moment de tensió arran de diversos casos. Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha estat processat per frau fiscal i falsedat documental, tot i que la jutge ha rebutjat els seus arguments sobre la investigació del fiscal general de l’Estat. Aquest, Álvaro García Ortiz, es troba a les portes d’un judici per revelació de secrets per la filtració de dades de González Amador. El Tribunal Suprem investiga Ortiz, nomenat per Pedro Sánchez, per la presumpta filtració d’un correu electrònic entre la Fiscalia de Madrid i l’advocat de la parella d’Ayuso. Malgrat la pressió, Ortiz descarta dimitir i compta amb el suport del govern espanyol. Aquest cas s’emmarca en una pugna entre el poder executiu i judicial, agreujada per la voluntat del govern d’allunyar els jutges de la causa del procés. La Ministra de Defensa, Margarita Robles, ha qüestionat la continuïtat d’Ortiz, demanant-li que prengui la decisió més oportuna per a la institució. Diverses associacions de fiscals, excepte la Unió Progressista de Fiscals, han sol·licitat la dimissió d’Ortiz per protegir la imatge de la institució. A més, l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) ha demanat al jutge la suspensió de funcions d’Ortiz. Paral·lelament, Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per demanar la seva excarceració després de ser empresonat provisionalment.