En un fòrum organitzat per Prensa Ibérica, els expresidents José Montilla, Ximo Puig, Luisa Fernanda Rudi i Uxue Barkos han reclamat una reforma urgent del sistema de finançament autonòmic, caducat des del 2014, coincidint en la necessitat de millorar la cooperació i la corresponsabilitat fiscal. Aquesta trobada de líders veterans coincideix amb la notícia de la mort de l’expresident de la Generalitat Valenciana, José Luis Olivas, als 73 anys a causa d’una llarga malaltia. Olivas va ser un president de transició entre 2002 i 2003, succeint Eduardo Zaplana i precedint Francisco Camps. Després de la seva etapa política, va presidir entitats com Bancaja i el Banco de Valencia, i va ser vicepresident de Bankia. La seva carrera posterior es va veure entelada per problemes judicials, incloent-hi una condemna per falsedat documental i investigacions per malversació.

La Generalitat de Catalunya i el govern espanyol han signat un conveni pioner per monitorar i combatre els discursos d’odi en línia, una iniciativa liderada pel president Salvador Illa i la ministra Elma Saiz. Aquest acord, el primer d’aquest tipus entre l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) i una comunitat autònoma, permetrà per primera vegada analitzar continguts discriminatoris en llengua catalana. A través de la plataforma ALERTODIO, s’identificaran missatges racistes i xenòfobs per protegir els col·lectius vulnerables i s’avaluarà la resposta de les plataformes a les sol·licituds de retirada. Illa ha advertit que aquests discursos posen la democràcia “en perill” i que les xarxes no poden ser un “lloc sense llei”, mentre que Saiz ha qualificat la mesura de “necessitat” per defensar la convivència.

El president alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha protagonitzat un acte de desgreuge sense precedents a Gernika en demanar oficialment perdó pel bombardeig nazi que la Legió Còndor va executar el 1937 durant la Guerra Civil. La cerimònia, que va tenir lloc al cementiri de Zallo amb supervivents de l’atac, ha estat qualificada de “crim brutal” pel mandatari alemany. No obstant això, l’esdeveniment històric s’ha vist enterbolit per la controvertida presència del rei Felip VI. Aquesta ha generat dures crítiques per part dels partits nacionalistes bascos. El PNB ha retret al monarca ser un “mer acompanyant” sense oferir disculpes en nom de l’Estat espanyol, mentre que EH Bildu ha boicotejat l’acte i ha convocat una manifestació de rebuig, considerant-lo un “hereu del franquisme”.

L’eurodiputat Jaume Asens ha interposat una querella per revelació de secrets contra el magistrat del Tribunal Suprem Andrés Martínez Arrieta, arran d’unes declaracions seves durant un curs organitzat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM). En ple període de deliberacions, el jutge va afirmar que havia de “posar la sentència” contra el fiscal general Álvaro García Ortiz, fet que es considera una filtració d’informació reservada. La polèmica s’agreuja perquè l’ICAM era una de les acusacions populars en aquesta mateixa causa. Aquesta situació, sumada a la participació d’altres magistrats com Manuel Marchena i Antonio del Moral en actes de l’ICAM, ha generat crítiques per comprometre greument l’aparença d’imparcialitat del tribunal. A més, es qüestiona que cinc dels set jutges que van condemnar el fiscal general ja s’haguessin pronunciat prèviament sobre el cas en decidir la seva imputació.

L’ingrés a presó preventiva de l’exministre i diputat José Luis Ábalos ha generat un cas inèdit al Congrés i ha desestabilitzat la ja fràgil majoria parlamentària del govern de Pedro Sánchez. Tot i que manté l’escó, Ábalos ha estat suspès de les seves funcions, la qual cosa li impedeix votar. Aquesta absència resulta crítica, ja que sense el seu vot, el bloc de govern no pot tirar endavant iniciatives amb majoria simple si compta només amb l’abstenció de Junts. En aquest escenari, es produiria un empat en les votacions, que equival a una derrota per a l’executiu. Aquesta nova aritmètica parlamentària atorga un poder decisiu a Junts, el vot favorable del qual esdevé imprescindible. La situació ha intensificat la pressió del PP, que demana la dimissió de Sánchez, mentre que el PSOE defensa la seva gestió contundent contra la corrupció.

El govern de Pedro Sánchez ha patit un important revés parlamentari al Congrés dels Diputats, que ha rebutjat els objectius d’estabilitat pressupostària proposats per la ministra María Jesús Montero. La votació en contra de Junts, sumada a la del PP i Vox, ha tombat la senda de dèficit que preveia un marge del 0,1% per a les comunitats autònomes. Aquesta decisió impedeix que els territoris disposin d’un marge fiscal addicional de 5.485 milions d’euros, dels quals més de 1.000 milions corresponien a Catalunya. Aquesta derrota evidencia la fragilitat de l’executiu, que també afronta turbulències judicials amb l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos, qui ha amenaçat de revelar informació comprometedora que podria afectar l’entorn del president, incloent-hi Begoña Gómez. El president Salvador Illa ha criticat durament el vot de Junts per anar en contra dels interessos financers catalans.

La tensa relació fiscal entre Catalunya i l’Estat espanyol es manifesta tant en el debat sobre el dèficit fiscal com en el bloqueig polític al Congrés. Catalunya va registrar un dèficit de gairebé 22.000 milions d’euros el 2021, una xifra evidenciada per les balances fiscals, una eina que el govern espanyol no publica per motius polítics i que la Generalitat, amb Alícia Romero al capdavant d’Economia, no ha actualitzat des del 2023. Aquestes dades són un instrument clau en la negociació del nou sistema de finançament. Aquesta situació ha tingut conseqüències directes a Madrid, on el govern de Pedro Sánchez ha vist rebutjats els seus objectius d’estabilitat pressupostària pel vot en contra de Junts, que considera insuficient el marge per a les autonomies. Aquest rebuig evidencia la debilitat parlamentària de l’executiu i posa en risc l’aprovació dels pressupostos estatals.

L’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García afronten una possible entrada a presó provisional pel cas dels contractes de mascaretes, després que la Fiscalia Anticorrupció hagi sol·licitat aquesta mesura al jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, per un elevat risc de fuga. El ministeri públic demana 24 anys de presó per a l’exministre, mentre que les acusacions populars, liderades pel Partit Popular, eleven la petició a 30 anys per a tots dos, imputant-los delictes com organització criminal, suborn i malversació. Enmig de la pressió judicial, Ábalos ha llançat advertències al govern espanyol, insistint en una suposada reunió entre Pedro Sánchez i Arnaldo Otegi i fent insinuacions sobre Yolanda Díaz. La investigació també s’estén a l’origen de la trama, que es vincula a les primàries del PSOE, i als pagaments en metàl·lic del partit.

La investidura de Juanfran Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat Valenciana depèn del suport de Vox, que ha condicionat el seu vot a l’adopció pública de la seva agenda per part del candidat del PP. Durant el debat d’investidura, Pérez Llorca ha buscat garantir-se els vots de l’extrema dreta sense un pacte previ per escrit, assumint en el seu discurs postulats clau de la formació ultra. Concretament, ha criticat la “immigració mal gestionada” i s’ha compromès a eliminar les càrregues derivades del Pacte Verd europeu, qualificant-lo d’“impostura ecologista”. Aquesta cessió a les exigències de Vox, que inclouen una agenda racista i negacionista del canvi climàtic, es produeix en un context marcat per l’absència del president sortint, Carlos Mazón, qui es troba sota pressió per la seva gestió de la DANA i la investigació judicial de Catarroja.

La justícia espanyola afronta un període de gran tensió marcat per la condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i la polèmica que envolta el tribunal sentenciador. Tres dels seus magistrats, incloent-hi el president Andrés Martínez Arrieta, van participar en un curs remunerat organitzat pel Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM), que exercia d’acusació en el judici, fet que ha generat acusacions de conflicte d’interessos. La controvèrsia s’ha intensificat després que Martínez Arrieta fes un comentari públic que podria haver vulnerat el secret de les deliberacions. Arran de la condemna, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ja ha declarat per unanimitat la idoneïtat de Teresa Peramato com a successora. Paral·lelament, en un altre cas de gran rellevància, la Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat 24 anys de presó per a l’exministre José Luis Ábalos pel cas Koldo.