Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha fet balanç de la primera meitat de legislatura, destacant les bones dades econòmiques i el compliment del 45% dels compromisos adquirits. Malgrat la fragilitat parlamentària, Sánchez ha assegurat que exhaurirà la legislatura i ha anunciat la presentació dels pressupostos per al 2026, obrint-se a negociar amb tots els grups, inclòs Carles Puigdemont i Junts. Aquest anunci arriba en un moment delicat, amb ERC i Podem allunyats de la majoria de la investidura. Sánchez ha destacat l’aprovació de 42 lleis des del 2023, la condonació del deute autonòmic, la llei d’amnistia i el pla de lluita contra la corrupció. També ha abordat la crisi humanitària a Gaza, l’acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, la llei d’habitatge i el reforç de l’estat del benestar, amb l’ampliació dels permisos de paternitat i maternitat. Sánchez ha defensat la gestió del seu govern, destacant el creixement econòmic, la creació d’ocupació i la inversió estrangera. Aquest balanç arriba després d’un curs marcat pel cas Cerdán, que va implicar la dimissió i empresonament de l’exsecretari d’organització del PSOE, i la confirmació del processament del fiscal general, Álvaro García Ortiz, fet que ha augmentat la pressió sobre el president. Sánchez ha reiterat el seu suport a García Ortiz i ha descartat una crisi de govern. El PP, amb Alberto Núñez Feijóo i Ester Muñoz al capdavant, ha criticat la gestió de Sánchez i ha demanat la dimissió del fiscal general.

El Tribunal Suprem ha confirmat el processament del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets. La Sala d’Apel·lació ha desestimat els recursos presentats per la Fiscalia i la defensa de García Ortiz, obrint així la via al judici. L’acusació es relaciona amb la filtració d’un correu electrònic en què Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, admetia delictes fiscals. La decisió arriba després que el Suprem assumís la investigació, que inicialment es va dur a terme al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. S’investiguen possibles filtracions a la premsa sobre les diligències contra González Amador. Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet d’Ayuso, va admetre haver difós el correu. El PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha demanat la dimissió immediata de García Ortiz, argumentant que algú processat no pot perseguir delictes. El govern espanyol, en canvi, manté el seu suport al fiscal general. Jutges, fiscals i juristes consultats consideren la situació una “anomalia” d’envergadura i apunten a la dimissió com a única sortida, tot i que García Ortiz defensa la seva innocència. El Govern no pot destituir-lo, però alguns experts plantegen l’aplicació extensiva d’un article de l’Estatut fiscal que preveu el cessament per “incompliment greu”. La decisió del Suprem obre una nova oportunitat per a la reflexió de García Ortiz, segons fonts jurídiques, per evitar l’impacte institucional del judici.

Dos casos separats però igualment controvertits sacsegen l’esfera política i judicial espanyola. D’una banda, la Sala de Recursos del Tribunal Suprem ha decidit mantenir a presó a Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, malgrat la falta de proves concretes que el vinculin a la presumpta banda criminal de Koldo García i José Luis Ábalos. La defensa de Cerdán qüestiona la validesa dels àudios presentats com a prova, argumentant que són de baixa qualitat i no s’identifiquen els interlocutors. L’advocat Jacobo Teijelo denuncia la “falsa aparença” creada per la confirmació de la presó sense una verificació adequada de les proves. D’altra banda, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, està a un pas de judici per un presumpte delicte de revelació de secrets. La sala d’apel·lació del Tribunal Suprem ha avalat el processament de García Ortiz per la filtració d’un correu de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta madrilenya. El magistrat Ángel Hurtado considera provat que García Ortiz va enviar a la Cadena Ser informació confidencial sobre dos fraus fiscals. Malgrat les peticions de dimissió del PP, encapçalat per Alberto Núñez Feijóo, Pedro Sánchez i el govern espanyol mantenen el seu suport a García Ortiz. Aquest cas podria convertir García Ortiz en el primer fiscal general de l’Estat a seure al banc dels acusats.

Pedro Sánchez ha tancat un curs polític marcat per la dificultat, dos anys després de la seva ajustada victòria electoral del 23 de juliol de 2023. Malgrat haver aconseguit la investidura amb el suport de Junts, la seva escassa majoria parlamentària trontolla. El Congrés va rebutjar el decret antiapagades després de l’incident del 28 d’abril, amb vots en contra de PP, Vox, Junts, Podem i BNG, tres dels quals havien donat suport a la seva investidura. Aquest revés s’afegeix a la crisi interna generada pel cas Cerdán, que ha debilitat el PSOE i ha posat Sánchez en una situació incòmoda. Des de l’Uruguai, on es va reunir amb el president Yamandú Orsi i Lucía Topolanski, Sánchez va anunciar que tornarà a presentar el decret i va criticar els partits que el van rebutjar. A més, va mostrar el seu suport a l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur, especialment després dels aranzels anunciats per Donald Trump. Sánchez, que també va participar en el fòrum Democràcia Sempre amb líders llatinoamericans com Gabriel Boric, Luiz Inácio Lula da Silva i Gustavo Petro, afronta el repte de reconstruir la seva majoria parlamentària per a la segona meitat del mandat i complir el seu objectiu de governar fins al 2027.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat una visita a la Xina centrada en l’àmbit econòmic, educatiu i científic. Un dels esdeveniments més destacats ha estat l’anunci de la recuperació dels estudis de català a la Universitat de Llengües Estrangeres de Pequín. Gràcies a un conveni amb l’Institut Ramon Llull, es reprendrà el lectorat que va existir entre el 2015 i el 2019, interromput per la pandèmia. Aquest serà l’únic punt de docència universitària de català a la Xina, integrant-se a la xarxa de 130 universitats que ofereixen estudis de català a l’exterior. La professora Xiao Zhang ha destacat la importància d’aquests estudis per als alumnes xinesos que volen continuar la seva formació a Catalunya. A més, s’ha signat un acord de col·laboració entre el Sincrotró ALBA de Cerdanyola del Vallès i el High Energy Photon Source (HEPS) de Pequín, un sincrotró de quarta generació. Aquesta aliança permetrà al Sincrotró ALBA beneficiar-se de les tecnologies avançades del HEPS, impulsant la seva transició cap a la quarta generació prevista per al 2031, liderada per la directora Caterina Biscari. Aquest acord reforça la col·laboració científica entre Catalunya i la Xina, iniciada amb un compromís previ del govern espanyol. La visita d’Illa també ha inclòs una trobada amb representants de l’empresa catalana Roca, que compta amb tres fàbriques a la Xina, i amb l’ambaixador de la Unió Europea a la Xina, Jorge Toledo.

Una investigació se centra en Cristóbal Montoro i el seu despatx, Equipo Económico, per presumptament rebre 10 milions d’euros d’empreses energètiques, principalment Abengoa i Solaria, entre 2009 i 2015, a canvi de legislació favorable. Aquestes empreses van ser afectades per una reforma energètica del govern de Mariano Rajoy que les perjudicava amb una retallada de 1.700 milions d’euros. Malgrat la reforma impulsada pel ministre José Manuel Soria, Montoro, com a Ministre d’Hisenda, va assignar 2.200 milions d’euros per pal·liar l’impacte de la reforma en aquestes empreses. Els Mossos d’Esquadra investiguen si aquestes accions van constituir una xarxa d’influència per obtenir beneficis econòmics a canvi de modificacions legislatives. A més, s’investiga el repartiment de 22,8 milions d’euros entre els quatre socis d’Equipo Económico entre 2008 i 2017, període que inclou el retorn del PP a la Moncloa. Després de 2015, amb la publicació d’informacions qüestionant la vinculació de Montoro amb Equipo Económico, l’empresa va canviar de nom a Global Afteli i es va observar una disminució significativa en els ingressos de l’empresa i les seves filials.

Laia Estrada ha dimitit com a diputada de la CUP al Parlament per “discrepàncies polítiques” internes, generant una crisi dins la formació. Estrada, que va ser cap de llista a les darreres eleccions i presidenta del grup parlamentari, va comunicar la seva decisió dimarts, i el relleu es farà efectiu al setembre. La CUP ha agraït la seva tasca, però ha mantingut silenci sobre les discrepàncies. Aquestes discrepàncies s’atribueixen a diferències en la manera de fer política, especialment a nivell parlamentari, com ara el pacte amb el Govern per regular els lloguers de temporada, liderat per Laure Vega. La dimissió d’Estrada evidencia la dificultat de la CUP per consolidar lideratges a llarg termini, una situació que politòlegs com Marc Sanjaume i Xavier Tomàs consideren “rara” a Europa. Aquest fenomen s’atribueix a la naturalesa assembleària del partit, on la militància té el poder de decisió, i a la seva base ideològica, que prioritza les idees sobre les figures individuals. La formació ha vist marxar altres líders com David Fernández, Dolors Sabater i Antonio Baños, i els seus resultats electorals s’han mantingut estables des del 2012, sense aconseguir créixer més enllà del seu votant fidel. El cas Inipro, destapat per Estrada durant la seva etapa com a regidora a l’Ajuntament de Tarragona, va marcar la seva trajectòria política abans del salt al Parlament. La sortida d’Estrada coincideix amb el desplegament del Procés de Garbí, un procés de refundació interna que busca, entre altres coses, una actualització comunicativa per connectar millor amb la base electoral. La CUP haurà de definir el seu rumb i la seva estratègia parlamentària en un context polític agitat i amb un moviment juvenil en hores baixes.

La diputada del PP, Noelia Núñez, ha renunciat al seu escó al Congrés, al càrrec de vicesecretària de Mobilització i Repte Digital del partit i a la seva posició com a regidora a l’Ajuntament de Fuenlabrada després d’admetre que la informació sobre la seva formació acadèmica era falsa. Núñez havia afirmat tenir títols universitaris en Dret, Filologia Anglesa i un doble grau en Dret i Ciències Jurídiques de l’Administració Pública, informació que constava a la web del Congrés, al portal de transparència de Fuenlabrada i fins i tot en una universitat privada on havia impartit classes. La polèmica va sorgir arran d’una acusació del ministre Óscar Puente a les xarxes socials, on qüestionava la veracitat dels títols de Núñez. La diputada va admetre que no havia completat cap dels estudis esmentats, atribuint-ho a un error i expressant la seva intenció de reprendre’ls. Aquesta renúncia arriba després que el PP presentés Núñez com a vicesecretària el novembre del 2023, assegurant que tenia el doble grau. La dimissió permet al líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, afrontar millor les crítiques del PSOE enmig d’altres polèmiques recents, com la imputació de l’exministre Montoro i el cas Cerdán.

Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, continua en presó provisional per ordre del Tribunal Suprem. La decisió es basa en el risc de destrucció de proves, atès el seu presumpte “paper directiu” en el cas Koldo, una trama de cobrament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obra pública. La defensa de Cerdán, liderada per Benet Salellas, va presentar un recurs d’apel·lació argumentant que el seu client és víctima d’una “presumpció d’indecència” i negant el risc esmentat. El jutge instructor, Leopoldo Puente, sosté que hi ha indicis suficients per considerar que Cerdán, juntament amb Ábalos i Koldo García, formaven una organització criminal. Segons el jutge, Cerdán recaptava diners de constructores i els distribuïa. Tant la Fiscalia Anticorrupció, encapçalada per Alejandro Luzón, com l’acusació popular, exercida pel Partit Popular, s’oposen a la llibertat de Cerdán. La Fiscalia destaca el “coneixement privilegiat” de Cerdán sobre la trama. El PP rebutja que Cerdán es presenti com a víctima i emfatitza la gravetat del cas de corrupció.

L’Ajuntament de València, governat pel PP i Vox, ha aprovat un canvi en la denominació oficial de la ciutat. La proposta, impulsada per José Luis Moreno (regidor d’Acció Cultural) i José Gosálbez (portaveu de Vox), busca una denominació “més bilingüe”: “Valencia/Valéncia”, amb accent tancat en la versió valenciana. Aquest canvi, basat en un informe del filòleg Abelard Saragossà, s’argumenta com una adaptació a la pronunciació majoritària i un reconeixement de les dues llengües oficials. La proposta, que ha rebut crítiques de l’oposició (Borja Sanjuán del PSPV-PSOE i Papi Robles de Compromís) per considerar-la un pas enrere en la normalització del valencià, ha de ser sotmesa a informació pública i aprovada per la Generalitat Valenciana. Aquest debat sobre la denominació de València s’emmarca en una batalla cultural més àmplia sobre la llengua al País Valencià i les Illes Balears, on s’han viscut precedents similars, com el cas de l’Énova o els canvis impulsats pels governs de José Ramón Bauzá i Marga Prohens a les Illes, i les accions del govern de Carlos Mazón al País Valencià. L’oposició critica que la proposta contravé el decret que estableix que la forma valenciana ha d’anar primer en la denominació bilingüe. Aquest canvi s’afegeix a altres mesures qüestionades, com la consulta per la llengua base a l’escola i la retallada de pressupost a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). El debat sobre el nom de València, que va recuperar la seua denominació original amb accent obert el 2016 sota el mandat de Joan Ribó, torna a ser un punt de fricció política i lingüística.