El president de la Generalitat, Salvador Illa, va comparèixer al Parlament per abordar el Cas Cerdán, una trama de comissions il·legals en l’adjudicació d’obres públiques que implica l’exsecretari general del PSOE, Santos Cerdán, l’exministre José Luis Ábalos i l’assessor Koldo García. Illa va negar qualsevol vinculació del govern català o del PSC amb la trama, expressant “sorpresa, decepció i ràbia” pels fets. Va defensar la resposta de Pedro Sánchez, que va incloure la dimissió de Cerdán i una remodelació de l’executiva del PSOE, i va anunciar mesures anticorrupció com una Llei de Direcció Pública Professional i una llei de protecció d’alertadors. A més, va manifestar que estudiaria personar la Generalitat en la causa relacionada amb les obres d’Adif a Sant Feliu de Llobregat. L’oposició, amb Mònica Sales (Junts), Josep Maria Jové (ERC), Alejandro Fernández (PPC), David Cid (Comuns) i Laia Estrada (CUP), va exigir garanties i contundència a Illa, qüestionant la seva relació amb el cas i demanant mesures més enèrgiques contra la corrupció. El debat va tenir lloc en un context marcat també pel Cas Montoro, que va eclipsar temporalment el Cas Cerdán. Fernández va acusar Illa de permetre la implicació d’Ábalos i García al Ministeri de Sanitat durant el seu mandat, i va esmentar el nom “Chili”, relacionat amb Illa en converses entre Cerdán i Koldo sobre la venda de mascaretes. Illa va negar les acusacions i va amenaçar amb accions legals.

El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei d’informació classificada, que substitueix la llei franquista de Secrets Oficials de 1968. La nova norma, pactada amb Junts i el PNB, estableix la desclassificació automàtica d’informació en terminis de fins a 45 anys, prorrogables 15 anys més en casos d’“Alt Secret”, com el 23F. S’estableixen quatre categories de classificació: Alt Secret, Secret, Confidencial i Restringit. La informació sobre violacions de drets humans i crims de lesa humanitat no podrà ser classificada. S’inclou un règim sancionador de 30.000 a 2,5 milions d’euros per a les filtracions, considerant la llibertat d’informació. Es crearà l’Autoritat Nacional per a la Protecció de la Informació Classificada, dependent del Ministeri de la Presidència. Félix Bolaños, ministre de la Presidència, ha destacat que la llei alinea Espanya amb els estàndards europeus. Tot i la celebració per la substitució de la llei franquista, socis com ERC, Bildu i el BNG consideren la llei insuficient i critiquen els terminis de desclassificació, considerant-los excessius. El PNB, tot i valorar positivament l’aprovació, creu que la llei encara està lluny de les seves demandes.

Félix Bolaños, ministre de Presidència i Justícia, ha qualificat de “molt greu” el presumpte escàndol de corrupció que implica l’exministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro. Bolaños acusa el govern del PP d’haver “posat el BOE en venda” durant l’època de les retallades, afavorint grans empreses a canvi de diners mentre s’imposaven restriccions als ciutadans. El ministre socialista ha qüestionat si el PP, sota el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, continua operant amb les mateixes pràctiques. Feijóo, per la seva banda, ha demanat que el cas s’investigui “fins al final” i ha assegurat que no ha nomenat a ningú implicat en casos de corrupció durant la seva trajectòria política. El jutge investiga una presumpta xarxa d’influència dins del Ministeri d’Hisenda, liderada per Montoro, que presumptament modificava lleis a favor d’empreses del sector del gas a canvi de “pagaments importants” al bufet Equipo Económico (EE), fundat per Montoro. El modus operandi consistia en què les empreses, després d’intentar sense èxit influir en la legislació per vies convencionals, contactaven amb EE, que aconseguia els canvis legislatius desitjats. Óscar López, ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, ha acusat Feijóo d’haver “fitxat” persones implicades en la trama per al seu equip econòmic. El PSOE i el Govern central utilitzen el cas Montoro per atacar Feijóo i planegen “recuperar i portar al Congrés” la llei de lobbies per regular les activitats dels grups d’interès.

Cristóbal Montoro, exministre d’Hisenda, ha estat imputat per un jutjat de Tarragona per presumptament beneficiar empreses del sector del gas durant el seu mandat al govern de Mariano Rajoy. La investigació judicial se centra en l’existència d’una “xarxa d’influència” orquestrada des del Ministeri d’Hisenda, que hauria permès a empreses gasistes, agrupades en l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM), influir en la redacció de lleis a canvi de contraprestacions econòmiques. Montoro, soci fundador del despatx Equipo Económico, hauria utilitzat la seva posició per afavorir aquestes empreses, que presumptament pagaven al seu bufet per obtenir reformes legislatives beneficioses, com ara rebaixes en l’Impost Especial sobre l’Electricitat i l’Impost d’Activitats Econòmiques. Entre els imputats hi ha també nou alts càrrecs del ministeri, alguns dels quals ocupen actualment posicions en empreses com EY, Gómez-Acebo i Pombo, Logista i Kreab. La Guàrdia Civil investiga 321 comptes bancaris i 339 productes financers per determinar el destí dels presumptes suborns i ha detectat fluxos de diners amb països estrangers. Montoro s’ha donat de baixa del PP arran de la imputació. El jutge imputa set delictes, entre els quals suborn, frau, prevaricació i tràfic d’influències.

La proposta de traspassar les competències d’immigració a la Generalitat ha generat una forta polèmica entre Podem i Junts. La secretària general de Podem, Ione Belarra, ha expressat la seva oposició al traspàs, argumentant que els Mossos d’Esquadra podrien dur a terme “batudes racistes basades en perfil ètnic”. Aquestes declaracions han provocat la reacció de destacats membres de Junts, com Carles Puigdemont i Jordi Turull, que han acusat Podem de tenir un discurs similar al de Vox en aquest tema i han recordat la tragèdia de Melilla del 2022, on van morir desenes de migrants, i la participació de la Guàrdia Civil en els fets, mentre Podem formava part del govern espanyol. Puigdemont ha criticat que l’esquerra espanyola prefereixi que les competències les gestioni un govern del PP i Vox abans que Catalunya. La discussió s’ha estès a altres figures polítiques, com Oriol Junqueras i Pablo Iglesias, que han intercanviat retrets sobre la qüestió. Dins del mateix espai polític, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha demanat a Belarra que es disculpi amb els Mossos, mentre que la portaveu dels Comuns, Aina Vidal, ha expressat la seva sorpresa per les paraules de Belarra. Malgrat la seva oposició al traspàs en aquest cas concret, Belarra ha defensat la descentralització de competències en general.

L’exministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro, està implicat en una presumpta trama de corrupció durant els seus mandats (2000-2004 i 2011-2018). Segons una investigació dels Mossos d’Esquadra, Montoro, a través del despatx Equipo Económico, que va fundar amb exalts càrrecs del ministeri, presumptament cobrava xifres milionàries a empreses de diversos sectors (gasístiques, tabaqueres, joc i banca) a canvi de modificacions legislatives favorables. Un correu electrònic interceptat revela que empreses gasístiques van pagar a Equipo Económico per aconseguir una modificació legal que els va estalviar prop de 60 milions d’euros en impostos. Altres empreses implicades són Codere, dirigida per l’exministre Rafael Catalá, i Philip Morris, que presumptament va pagar dos milions d’euros. Aquest afer va provocar un enfrontament entre Montoro i l’exministre d’Indústria, José Manuel Soria, per conflictes d’interessos amb empreses d’energies renovables. A més, Montoro presumptament va accedir a informació confidencial sobre rivals polítics com Esperanza Aguirre i Rodrigo Rato, així com del tenista Rafa Nadal i la baronessa Thyssen. El PSOE ha criticat el silenci d’Alberto Núñez Feijóo sobre el cas, mentre que el PP al·lega que és un assumpte del passat i no relaciona l’actual direcció del partit. Internament, la investigació va causar un cisma a la Fiscalia Anticorrupció pel veto del fiscal en cap, Alejandro Luzón, a la fiscal del cas, Carmen García Cerdá, que volia aprofundir en uns correus electrònics. La discrepància va acabar amb una sanció a García Cerdá i la seva substitució parcial per Antonio Romeral.

L’amnistia concedida als líders del procés independentista i les traves del govern espanyol a l’opa del BBVA sobre el Sabadell han estat objecte d’escrutini per part de la Comissió Europea. En el cas de l’amnistia, l’advocat de la Comissió davant el TJUE ha qüestionat la seva concreció i la seva compatibilitat amb els valors de la UE, suggerint que sigui la justícia espanyola qui determini si s’ajusta al marc legal. La defensa dels implicats, coordinada per Alerta Solidària, ha argumentat que l’amnistia no perjudica la lluita antiterrorista. L’advocat de la UE ha insistit que la llei d’amnistia respon a interessos polítics, relacionant-la amb l’acord per a la investidura del govern espanyol. Pel que fa a l’opa, la Comissió ha obert un procediment d’infracció contra Espanya per considerar que les lleis que permeten al govern intervenir en fusions bancàries vulneren les competències del Banc Central Europeu i restringeixen la llibertat d’establiment i la lliure circulació de capitals. Brussel·les busca que Espanya modifiqui aquestes lleis, argumentant que les consolidacions bancàries beneficien l’economia de la UE. El Ministeri d’Economia espanyol defensa la seva actuació i la seva conformitat amb la normativa europea. Ambdues situacions posen de manifest la tensió entre les decisions polítiques i legals espanyoles i el marc jurídic i econòmic europeu.

Carles Puigdemont, a través del seu advocat Gonzalo Boye, ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació. La defensa argumenta que el Suprem no té competència per aplicar l’amnistia, ja que Puigdemont és diputat al Parlament i, per tant, la competència recau en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A més, sol·licita al TC que suspengui l’ordre de detenció existent, ja que considera que vulnera els seus drets fonamentals, com la lliure circulació i la participació política. Boye argumenta que la decisió del Suprem representa una “resistència judicial” a l’aplicació de l’amnistia i una “interferència il·legítima” en les competències del legislador. La defensa compara el cas amb el d’Arnaldo Otegi, en què el TC va suspendre una decisió del Suprem, i destaca que la situació de Puigdemont és diferent a la d’Oriol Junqueras, ja que no hi ha una sentència ferma contra ell. L’escrit presentat al TC emfatitza la transcendència constitucional del cas, qüestionant si un òrgan judicial sense competència pot decidir sobre l’amnistia i si una interpretació extensiva d’una excepció a l’amnistia pot restringir drets fonamentals. Puigdemont defensa que l’actuació del Suprem constitueix una “amenaça sistèmica per a la democràcia constitucional”.

Salvador Illa, president de la Generalitat, i Imanol Pradales, lehendakari basc, han enviat una carta conjunta als 26 ministres d’Exteriors de la Unió Europea per demanar l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a les institucions comunitàries. La missiva destaca la importància de la diversitat lingüística a Europa i la contribució d’aquestes llengües a la cultura, tot recordant figures com Ramon Llull o Bernart Etxepare. Amb un “amplíssim suport social”, segons els presidents, la petició busca culminar una reivindicació històrica, present des de l’entrada d’Espanya a la UE. La carta arriba abans d’una reunió del Consell d’Afers Generals on es debatrà la proposta, que compta amb el suport del govern espanyol i la presidència danesa. Malgrat els esforços, països com Alemanya i Itàlia mantenen reticències, i la unanimitat necessària per a l’oficialitat encara no està garantida. Jaume Duch, conseller d’Acció Exterior, i José Manuel Albares, ministre d’Exteriors espanyol, es van reunir a Madrid per tractar el tema, i Duch es mostra optimista sobre el progrés de la proposta, tot i que reconeix que el procés és lent i requereix molta diplomàcia. La carta emfatitza la “singularitat” i “constància” d’aquesta demanda i les “garanties” ofertes per Espanya per assumir-ne els costos. Els presidents consideren que l’oficialitat d’aquestes llengües és clau per a la cohesió social i que Europa ha de contribuir a la seva protecció, després d’unes “èpoques fosques” de repressió lingüística.

El PSC, liderat per Salvador Illa, es mantindria com a força guanyadora a les eleccions catalanes amb 40-42 escons, segons el baròmetre del CEO. Junts frenaria la seva davallada i obtindria 28-30 escons, mentre que ERC milloraria lleugerament amb 21-23. El PP (14-15) perdria suport en favor de Vox (12-14), que l’estaria a punt d’atrapar. Aliança Catalana experimentaria un fort creixement, passant de 2 a 10-11 escons, amb votants provinents de Junts. Comuns (5-6) i la CUP (3-4) serien els grups més petits. La majoria del PSC amb ERC i Comuns perillaria, ja que sumarien entre 66 i 71 escons. El govern català ha obtingut la seva millor valoració des del 2016, amb un 4,9, i Illa és el líder polític millor valorat (5,0). La crisi de l’habitatge es manté com el principal problema a Catalunya, especialment entre els votants d’esquerres i els joves d’entre 25 i 34 anys. El suport a la independència es situa al 40%, un dels nivells més baixos des de l’inici del procés, empatant amb l’autonomisme en un 32% quan s’inclouen altres opcions com el federalisme. L’enquesta, realitzada entre maig i juny de 2024 a 2.000 persones, va coincidir amb el cas Cerdán, que no hauria afectat significativament al PSC.