L’Audiència Nacional ha iniciat el judici contra l’expresident Jordi Pujol Soley i els seus set fills per la fortuna familiar oculta a Andorra. Malgrat els informes forenses que indicaven que no està en condicions de ser jutjat, el tribunal ha decidit mantenir Pujol, de 95 anys, en el procés, tot i que participarà per videoconferència des del seu domicili. Aquesta decisió, que ha causat sorpresa i ha estat qualificada de “venjança” per l’entorn familiar, deixa la porta oberta a eximir-lo més endavant segons el seu estat de salut. La família s’enfronta a acusacions de blanqueig de capitals i associació il·lícita, amb peticions de presó que arriben als 29 anys per al primogènit, Jordi Pujol Ferrusola. Les defenses han sol·licitat la nul·litat del judici, al·legant que es basa en proves obtingudes il·legalment a Andorra i vinculant la investigació amb l’anomenada “operació Catalunya”.

Aquest dilluns comença a l’Audiència Nacional el judici contra l’expresident Jordi Pujol, els seus set fills i deu empresaris per presumptes delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals. El macrojudici, que s’allargarà durant mesos, ha de determinar l’origen de la fortuna oculta de la família a Andorra. La Fiscalia Anticorrupció sosté que els diners provenen d’una “xarxa de clientelisme” on empresaris pagaven comissions a canvi d’adjudicacions públiques, amb Jordi Pujol Ferrusola com a figura central, qui s’enfronta a una pena de 29 anys de presó. Per contra, la defensa atribueix la fortuna a la “deixa de l’avi Florenci” i denuncia una persecució política emmarcada en l’anomenada “Operació Catalunya”. L’avançat estat de salut de Jordi Pujol, de 95 anys, és una de les qüestions prèvies que el tribunal ha d’avaluar.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha presentat la seva dimissió després de ser condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. La sentència està relacionada amb la filtració d’informació sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. A més de la renúncia immediata, la condemna per delicte dolós comporta, segons l’Estatut Fiscal, l’obertura d’un expedient que previsiblement culminarà en la seva expulsió de la carrera fiscal. Malgrat la decisió judicial, García Ortiz ha defensat haver “servit fidelment la institució”. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat el seu desacord amb la sentència, ha defensat la innocència del fiscal i ha anunciat la intenció de recórrer al Tribunal Constitucional. La condemna també ha generat reaccions polítiques, com la del president d’ERC, Oriol Junqueras, que ha criticat durament el tribunal.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reaccionat a la condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per part del Tribunal Suprem. Des de la cimera del G20 a Sud-àfrica, Sánchez ha expressat el seu suport al fiscal, afirmant que creu en la seva innocència basant-se en testimonis del judici. Tot i declarar que el govern acata la sentència, ha manifestat la seva profunda discrepància amb l’orientació d’aquesta. En aquest sentit, ha anunciat l’inici del mecanisme per nomenar un nou fiscal general i ha insinuat que la sentència es recorrerà davant d’instàncies superiors, com el Tribunal Constitucional o la justícia europea. Finalment, ha descartat un indult per a García Ortiz per no tenir sentit actualment i ha llançat una crítica indirecta al PP.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets en el cas relacionat amb la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha intensificat la confrontació política i judicial a Espanya. El govern espanyol ha qüestionat la sentència, qualificant-la de “condemna política”, mentre que Ayuso ha acusat l’executiu de pràctiques “pròpies d’una dictadura”. Aquesta situació ha estat aprofitada per Pedro Sánchez, que ha activat una estratègia de polarització per presentar el cas com un exemple de lawfare i mobilitzar el seu electorat. Aquest xoc de poders es reflecteix també en l’àmbit de la justícia històrica, on l’exfiscal general Dolores Delgado impulsa, a través de la Llei de Memòria Democràtica del 2022, la investigació dels crims del franquisme, tot i topar amb la resistència d’una part de la judicatura.

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha rebut l’alta mèdica de la Clínica Sagrada Família després de ser ingressat per una pneumònia, i ara continuarà la convalescència al seu domicili. Aquesta situació es produeix només tres dies abans de l’inici del seu judici a l’Audiència Nacional per la presumpta ocultació de fons a Andorra. Malgrat la seva recuperació, el seu metge personal, Jaume Padrós, subratlla la seva gran fragilitat als 95 anys i el seu deteriorament cognitiu, amb diagnòstic d’Alzheimer, afirmant que no està en condicions d’afrontar un judici. Tot i que un informe forense encarregat pel tribunal corrobora aquesta incapacitat, l’Audiència Nacional l’ha citat a comparèixer per videoconferència dilluns per avaluar el seu estat. Padrós ha demanat que aquesta compareixença no sigui pública per preservar la dignitat de Pujol.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació i una multa per un delicte de revelació de secrets, a causa de la filtració de dades personals de González Amador. Aquesta decisió judicial, la primera d’aquest tipus en democràcia, ha desencadenat una forta reacció política. El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit al president Pedro Sánchez que demani perdó, mentre que altres veus del partit han reclamat la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha celebrat la sentència com un “èxit de la democràcia” que evidencia la situació d’Espanya a nivell internacional. Per contra, membres del PSOE han optat per la prudència a l’espera de conèixer el text complet de la sentència, i Mónica García, de Més Madrid, ha criticat la decisió per considerar que atempta contra la presumpció d’innocència.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets relacionat amb el frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una profunda crisi política. Mentre el govern de Pedro Sánchez, a través del ministre Félix Bolaños, acata però “no comparteix” la sentència i anuncia que nomenarà un substitut, l’oposició liderada per Alberto Núñez Feijóo qualifica el fiscal de “peó” de l’executiu i exigeix eleccions. Els socis del govern, per contra, denuncien un “colpisme judicial”. Aquesta resolució històrica, que no ha estat unànime i obre la porta a un recurs d’empara, afebleix la legislatura en sumar-se a altres fronts judicials que afecten el PSOE, com els casos de Santos Cerdán i José Luis Ábalos, i és vista com una victòria política per a Ayuso.

L’Audiència Nacional ha de decidir si l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, pot ser jutjat per delictes com associació il·lícita i blanqueig de capitals. La seva defensa ha sol·licitat formalment l’arxiu de la causa, al·legant un greu deteriorament cognitiu amb marcadors d’Alzheimer que li impediria defensar-se adequadament. Aquesta petició es fonamenta en un informe forense que conclou que Pujol no està en condicions físiques ni cognitives per comparèixer. Malgrat aquest dictamen, el tribunal ha convocat l’expresident a una declaració per videoconferència per avaluar-lo directament abans de l’inici del judici. El seu metge personal, Jaume Padrós, també ha confirmat la seva incapacitat. La decisió final podria seguir el precedent de la seva esposa, Marta Ferrusola, el cas de la qual va ser arxivat per motius de salut.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació, una multa de 7.200 euros i a indemnitzar amb 10.000 euros Alberto González Amador per un delicte de revelació de dades reservades. La sentència, relacionada amb la filtració d’informació sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso, no ha estat unànime i compta amb dos vots particulars de les magistrades progressistes. Aquesta decisió, que obliga García Ortiz a dimitir, suposa un cop polític per al govern de Pedro Sánchez, que tot i respectar la resolució “no la comparteix” i ja ha activat el procés per al seu relleu. El cas evidencia l’elevada judicialització de la política espanyola, malgrat que durant el judici no es van presentar proves concloents que acreditessin l’autoria directa de la filtració per part del fiscal general, qui sempre ha defensat la seva innocència.