El Govern i l’executiu espanyol han arribat a un acord sobre el nou model de finançament per a Catalunya, però la inclusió del principi d’ordinalitat genera tensions. Mentre el Govern, amb la consellera d’Economia Alícia Romero i la portaveu Sílvia Paneque al capdavant, el considera “imprescindible” i una “línia vermella”, l’executiu espanyol, representat per la portaveu Pilar Alegría, l’ha relegat al preàmbul de l’acord, considerant-lo una petició de la Generalitat i no un principi fonamental del nou model. L’ordinalitat, que busca que Catalunya rebi recursos en proporció als que aporta, és clau per a la Generalitat, que adverteix que no donarà suport a la reforma si no es respecta. L’executiu espanyol, en canvi, defensa un model basat en la “solidaritat i suficiència financera”, extrapolable a altres territoris, i ajorna el debat sobre l’ordinalitat per a més endavant. ERC, soci d’investidura, demana més concrecions i considera “innegociable” l’ordinalitat, mentre que Junts, amb Jordi Turull i Carles Puigdemont, rebutja l’acord. Les xifres del nou finançament es preveuen publicar entre setembre i octubre. La gestió de l’IRPF per part de l’Agència Tributària Catalana a partir de 2026, tot i estar prevista, encara presenta dificultats.

Diversos casos de frau fiscal han sacsejat l’esfera pública espanyola. Fernando Peña, assessor fiscal en el cas Nummaria, ha estat condemnat a 80 anys de presó per delictes contra la Hisenda Pública. Mentre que l’actor Imanol Arias va acceptar una condemna de dos anys i dos mesos, l’actriu Ana Duato va ser absolta, argumentant desconeixement de la il·legalitat de les seves accions. La sentència ha generat controvèrsia, especialment l’absolució de Duato, que ha retornat els diners defraudats. En un altre cas, Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, s’enfronta a una petició de tres anys i nou mesos de presó per frau fiscal i falsificació de documents. González Amador, presumptament, va defraudar 350.951 euros a Hisenda mitjançant factures falses i societats pantalla. Inicialment, va intentar un pacte amb la Fiscalia per evitar el judici, però la filtració d’aquest pacte va frustrar l’acord i va derivar en una investigació del fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz. A més, s’investiga la compra d’un àtic per part de González Amador, sospitant que els fons podrien provenir del frau o d’un possible blanqueig de capitals. Aquests casos posen en relleu la complexitat dels delictes fiscals i les seves implicacions legals i polítiques.

El Parlament ha debatut un pla d’infraestructures presentat pel govern de Salvador Illa, amb l’horitzó 2050, que preveu la construcció de dues línies ferroviàries transversals, tramvies i el reforç dels autobusos interurbans. Aquest pla s’emmarca en la previsió d’un creixement demogràfic que podria portar Catalunya als 10 milions d’habitants el 2050, principalment a causa de la immigració. El debat ha inclòs la qüestió de l’ampliació de l’aeroport del Prat, que el govern defensa, però que genera discrepàncies entre els grups parlamentaris. Junts ha modulat la seva posició, prioritzant un canvi en l’operativa de les pistes abans d’allargar la tercera, mentre que ERC, Comuns i la CUP s’hi oposen per motius mediambientals. El debat també ha abordat la necessitat de millorar la xarxa de Rodalies i la gestió de les infraestructures, així com el dèficit històric d’inversions de l’Estat a Catalunya. Miquel Puig ha alertat sobre la concentració de mà d’obra poc qualificada en sectors com el turisme i la indústria càrnia, i la importància de reequilibrar el model econòmic. Finalment, s’ha qüestionat si la Catalunya autonòmica disposa dels recursos i les eines necessàries per gestionar aquest creixement, especialment en matèria d’immigració i fiscalitat, i s’ha subratllat la importància del principi d’ordinalitat per reduir el dèficit fiscal. El nomenament de Marta Salicrú com a Comissionada de l’Ús Social del Català a Barcelona també ha estat notícia.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha examinat la llei d’amnistia aplicada als líders del procés independentista, arran de les preguntes prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional. La Comissió Europea, tot i negar que l'1-O afectés els interessos econòmics de la UE, ha qüestionat l’interès general de l’amnistia, considerant-la part d’un acord polític per a la investidura del govern espanyol. L’advocat de la Comissió, Carlos Urraca, ha criticat la manca de claredat i precisió de la llei i la no aplicació de les recomanacions de la Comissió de Venècia. L’Advocacia de l’Estat, representada per Andrea Gavela, ha defensat la constitucionalitat de la llei i la seva justificació en la superació del conflicte polític. Les defenses dels ex alts càrrecs, com Artur Mas i Carles Puigdemont, han argumentat que l’amnistia no vulnera la legislació europea i contribueix a la reconciliació. Societat Civil Catalana i Vox actuen com a acusació popular en els casos relacionats amb el Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional, respectivament. El TJUE ha analitzat també la causa contra membres dels CDR (Operació Judes), acusats de terrorisme. La sentència final, que es farà esperar, correspondrà a la justícia espanyola.

El jutge Leopoldo Puente del Tribunal Suprem investiga el cas Cerdán, sol·licitant informació a Hisenda i la Seguretat Social sobre les finances dels polítics i empresaris implicats. S’ha requerit informació al Congrés i al PSOE sobre les retribucions i donacions de José Luis Ábalos entre 2014 i 2024, després que Hisenda detectés discrepàncies entre les donacions declarades i les registrades. Paral·lelament, s’investiga la filtració de fotografies de Santos Cerdán a la presó de Soto del Real, amb l’advocat Benet Salellas presentant una queixa formal. A més, la defensa de Cerdán ha sol·licitat al Suprem informació sobre les col·laboracions de Koldo García Izaguirre amb la Guàrdia Civil entre 2018 i 2024, qüestionant el seu paper com a “agent provocador” en les gravacions que serveixen de prova en el cas de presumpte cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions d’obra pública. La Fiscalia Anticorrupció defensa la validesa de les proves presentades per Koldo García. El jutge també ha requerit la vida laboral de Cerdán, Koldo García, la seva exdona Patricia Uriz, i cinc empresaris investigats a la Tresoreria General de la Seguretat Social per determinar els seus vincles laborals entre 2014 i 2024.

Borja Sémper, portaveu del PP, ha anunciat públicament que pateix un càncer en fase inicial. La detecció del tumor cancerós es va produir durant una revisió mèdica rutinària. Sémper, de 49 anys, ha assegurat que l’expectativa mèdica és de curació i que les perspectives són “raonables”. El dirigent popular ha expressat la seva intenció de continuar treballant si la seva salut i el tractament li ho permeten, tot i que ha reconegut que la seva presència pública podria veure’s alterada a causa del tractament “exigent” que haurà de seguir. Sémper ha explicat que ha decidit compartir la notícia per responsabilitat i per evitar especulacions, tot i que ha admès que no li agrada parlar de temes personals públicament. Ha subratllat que el càncer és una malaltia que afecta a moltes persones i que ell no és un cas “especial”. El polític basc ha afirmat que el tractament podria comportar canvis físics i afectar la seva disponibilitat per a actes públics, incloent les rodes de premsa habituals.

La Generalitat i l’Estat han pactat les bases d’un nou model de finançament per a Catalunya, generalitzable a altres comunitats autònomes. L’acord reconeix la singularitat catalana i preveu la recaptació progressiva d’impostos per part de la Generalitat, començant per l’IRPF. Tot i això, no s’han concretat xifres ni terminis, i la plena recaptació de l’IRPF per part de Catalunya el 2026 no està garantida. El principi d’ordinalitat s’esmenta al preàmbul, però no a l’acord en si. El nou model implica que Catalunya recapti els seus impostos i transfereixi una part a l’Estat pels serveis prestats. La resta es destinarà a competències autonòmiques i a la solidaritat amb altres comunitats. L’Estat finançarà les competències singulars de Catalunya. El conseller Albert Dalmau ha celebrat l’acord com un “canvi de paradigma”, mentre que el ministre Ángel Víctor Torres ha destacat el compromís de desplegar la Hisenda catalana i enfortir l’ATC. S’ha creat un grup de treball per abordar la gestió de l’IRPF, que actualment suposa 30.000 milions d’euros anuals, i l’ERC presentarà una proposició de llei per modificar la legislació. L’acord requereix modificacions legals importants, i les majories necessàries al Congrés no estan garantides. Oriol Junqueras, president d’ERC, ha advertit que el suport del seu partit a futures decisions del PSOE depèn de la concreció d’aquest acord. L’expert Oriol Amat considera clau que els impostos que es quedin a Catalunya siguin proporcionals a l’esforç fiscal dels catalans.

Carlos Mazón celebra dos anys com a president de la Generalitat Valenciana, assegurant-se un sou públic de 75.000 euros durant els pròxims dos anys gràcies a la seva incorporació al Consell Jurídic Consultiu. Aquest aniversari arriba enmig d’un context polític convuls marcat per la coalició inicial amb Vox, la posterior ruptura i la gestió controvertida de la catàstrofe de la DANA, que va generar una forta crítica a Mazón i va posar en risc la seva continuïtat. Aquesta situació ha impulsat l’ascens d’opcions municipalistes com Ens Uneix i la Unió Municipalista, que busquen capitalitzar la desafecció política i obtenir representació a les Corts Valencianes. La Unió Municipalista, liderada per Natàlia Enguix, critica la gestió dels partits tradicionals durant la DANA i aposta per una política de proximitat. El seu objectiu és presentar llistes a la província de València, especialment a les zones afectades per la DANA, i rebaixar el llindar electoral del 5% al 3% per facilitar la seva entrada al Parlament. Mentrestant, Francisco Camps ha presentat la seva candidatura per liderar el PP valencià, fet que afegeix incertesa al futur polític de Mazón. Les enquestes, però, suggereixen una possible revalidació del govern de PP i Vox.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha presentat un pla de 15 mesures per combatre la corrupció, centrat en partits polítics, càrrecs públics, institucions i empreses. El pla inclou la creació d’una Agència d’Integritat Pública inspirada en l’Oficina Antifrau de Catalunya, l’extensió de la metodologia de control dels Fons Next Generation, la introducció d’intel·ligència artificial per detectar anomalies en la contractació pública, i l’exigència de sistemes de compliance a empreses que contractin amb l’administració. A més, es reforçarà la transparència, es protegiran els denunciants, s’enduriran les penes per delictes de corrupció i es crearan llistes negres d’empreses condemnades. Experts com Simona Levi (Xnet), Itziar González (Observatori contra la Corrupció) i Jaume López (UPF) han valorat positivament algunes mesures, però han destacat la falta de concreció, la necessitat de fiscalització independent i la importància de dotar l’agència de recursos. Joan Ridao (UB) ha assenyalat la necessitat de més control en les licitacions i el finançament dels partits. S’ha qüestionat la independència de la nova agència i la seva relació amb organismes autonòmics existents, així com l’eficàcia de les llistes negres davant la capacitat de les empreses per canviar de nom. La dotació econòmica, el calendari d’implementació i la participació de la societat civil són aspectes clau per a l’èxit del pla.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat l’inici dels tràmits per desdoblar la C-55 al Bages, un tram conegut per la seva alta sinistralitat i congestió. L’obra, que s’estendrà fins al 2030, inclou una variant a Castellgalí i pretén millorar la mobilitat i la competitivitat econòmica de la Catalunya Central. Aquesta actuació respon a dècades de reivindicacions, amb protestes recurrents de la plataforma No més Morts a la C-55. Mentre alguns grups ecologistes proposen l’alliberament de la C-16 com a alternativa, la gratuïtat per a conductors locals en aquesta via ja està en vigor. Paral·lelament, Illa juga un paper crucial en l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez. La seva figura s’ha convertit en un puntal de suport per a Sánchez, especialment davant les pressions derivades de casos judicialitzats. El PSC, sota el lideratge d’Illa, recolza fermament Sánchez, tot i les possibles implicacions futures. A Catalunya, el PSOE busca consolidar un nou model de governança, amb ERC fent balanç del compliment dels pactes i la Generalitat buscant un nou model de finançament. Junts per Catalunya, liderat per Carles Puigdemont, pressiona per la concreció de competències en immigració i l’oficialitat del català a la UE, a més d’una reunió entre Sánchez i Puigdemont. La seva estratègia busca influir en les negociacions amb el PSOE, deixant oberta la possibilitat d’un pacte amb el PP si s’accepten les seves condicions.