ElResum.cat

Política

Alvise Pérez, eurodiputat de S’Ha Acabat la Festa (SALF), va declarar davant del Tribunal Suprem després de ser investigat per la recepció de 100.000 euros en efectiu de l’empresari Álvaro Romillo, conegut com a CryptoSpain. Pérez va admetre haver rebut els diners en un maletí negre, en bitllets de 50 i 100 euros, com a pagament per una “xerrada” de 30 minuts sobre llibertat financera. Va negar que els diners fossin destinats al finançament de la campanya electoral de SALF, afirmant que la campanya va costar només 30.000 euros i que els 100.000 euros no consten en els comptes del partit. Pérez va declarar haver utilitzat la meitat dels diners per a despeses personals i professionals, mentre que l’altra meitat roman en el seu poder. Romillo, també imputat en la causa, va contradir la versió de Pérez, assegurant que va lliurar els diners a l’aleshores candidat per a ser destinats al partit. El Tribunal Suprem investiga el cas per possibles delictes de finançament il·legal de partits, estafa, apropiació indeguda, blanqueig de capitals i falsedat documental. Aquesta és la tercera compareixença de Pérez davant del Suprem, on també s’enfronta a causes per falsedat i injúries contra Salvador Illa i Susana Gisbert. Romillo també està sent investigat per l’Audiència Nacional per una presumpta estafa piramidal a través de la plataforma Madeira Invest.

    El PSOE es troba immers en una crisi arran dels àudios masclistes de José Luis Ábalos i Koldo García, i la corrupció que envolta Santos Cerdán, ara en presó. Pedro Sánchez, després d’expressar la seva indignació, ha anunciat la modificació del codi ètic del partit per expulsar els militants puteros. Aquesta mesura busca apaivagar el malestar de l’electorat femení, on el PSOE tenia un avantatge significatiu sobre el PP. El partit ha reiterat la seva postura abolicionista de la prostitució i el seu compromís amb la lluita contra la violència de gènere. Mentrestant, Salvador Illa intenta compaginar el seu rol com a president de la Generalitat amb el lideratge del PSC, donant suport a les bases socialistes davant la crisi. Paral·lelament, el CIS mostra una caiguda del PSOE, que empataria amb el PP en intenció de vot, mentre que Vox experimentaria un ascens significatiu. La popularitat de Sánchez també ha disminuït, tot i que manté el suport de les seves bases en la seva oposició a augmentar la despesa militar al 5% del PIB, tal com demana Donald Trump i l’OTAN. Aquesta postura, que contrasta amb la del PP i Vox, genera divisió entre la població espanyola.

      El jutge Leopoldo Puente, del Tribunal Suprem, investiga el presumpte cobrament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obra pública durant el mandat de José Luis Ábalos al Ministeri de Transports. A petició de la UCO, que ha detectat discrepàncies en els comptes d’Ábalos, el jutge ha requerit informació al PSOE i al Congrés dels Diputats. S’investiguen les donacions d’Ábalos al partit entre 2014 i 2024, ja que hi ha diferències entre les xifres declarades a Hisenda (44.729,29 euros) i els pagaments registrats (8.471,36 euros). El jutge també investiga les retribucions rebudes per Ábalos del Congrés durant el mateix període, on l’Agència Tributària registra 751.421,57 euros, mentre que els comptes d’Ábalos només mostren 79.841,74 euros. A més, s’està investigant la situació patrimonial de diversos empresaris imputats, entre ells Joseba Antxón Alonso, Antonio i Daniel Fernández Menéndez, Fernando Agustín Merino i José Ruz, així com la de Santos Cerdán i Koldo García, i la seva exdona, Patricia Uriz, per determinar possibles vincles amb la presumpta trama. L’objectiu és aclarir la situació econòmica d’Ábalos i la relació entre els empresaris i les adjudicacions d’obra pública.

        La Generalitat, juntament amb els principals operadors de telecomunicacions i ajuntaments, ha signat el protocol TelcoCat per millorar la connectivitat a Catalunya. L’objectiu és garantir la connexió del 100% del territori, prioritzant la cohesió territorial i el desenvolupament econòmic. L’acord preveu el desplegament de més de 8.000 quilòmetres de fibra òptica i la millora de la telefonia mòbil, connectant 738 municipis. A partir de setembre, s’habilitarà un servei d’atenció telefònica en català per gestionar incidències i evitar la desconnexió d’àrees rurals, especialment en situacions d’emergència. Albert Dalmau, conseller de la Presidència, ha destacat la importància d’aquesta connectivitat per al desenvolupament del país. L’acord, escenificat a Monistrol de Montserrat, respon a les interrupcions de servei viscudes al Pirineu durant el Nadal de 2024 i a altres incidències com les dels incendis a la Segarra i el Baix Ebre. El protocol TelcoCat estableix tres nivells d’actuació segons la gravetat de les incidències, amb una línia 900 prioritària per a ajuntaments i operadors. En casos més greus, la Generalitat coordinarà la gestió amb les operadores. Entre els operadors participants, hi ha Telefónica, Vodafone, Orange i Parlem, entre d’altres. Entitats locals com la Federació de Municipis de Catalunya també formen part de l’acord. Aquest protocol busca crear un sistema de telecomunicacions més resilient a Catalunya.

          Francisco Camps, expresident de la Generalitat Valenciana, ha anunciat la seva intenció de tornar a liderar el Partit Popular al País Valencià. En un acte a València davant de militants i simpatitzants, Camps va expressar el seu desig de presidir el PPCV, presentant-se com una alternativa a l’actual líder, Carlos Mazón. Tot i això, va assegurar que el seu projecte “il·lusionant” compta amb tots els que tenen responsabilitats polítiques, incloent Mazón. Camps va defensar la seva lleialtat al partit, destacant el seu silenci durant anys de pèrdues electorals i l’aparició de nous partits. Va prometre “absoluta lleialtat” a Alberto Núñez Feijóo, tot i criticar subtilment l’afirmació de Feijóo que al recent congrés del PP hi eren presents tots els que havien construït el partit. Camps va emfatitzar la necessitat de recuperar la influència del PPCV, recordant les majories absolutes aconseguides durant la seva presidència i la d’Eduardo Zaplana. Finalment, va destacar el paper important que tindrà la figura de Rita Barberá en el seu projecte. L’acte va comptar amb la presència de figures com Sonia Castedo i Emilio Llopis.

            El PSOE s’enfronta a una crisi interna a causa dels casos de corrupció que impliquen Santos Cerdán i José Luis Ábalos, així com per la polèmica sobre els àudios masclistes. La renúncia de Paco Salazar s’interpreta com un acte de “foc amic” i un símptoma de la pèrdua de control de Pedro Sánchez sobre el partit. Aquesta situació ha generat preocupació entre els dirigents socialistes, que veuen una crisi d’identitat i una debilitat creixent del president. Malgrat la crisi, Sánchez ha rebut el suport precari dels seus socis parlamentaris, més motivat per la por a un govern del PP amb Vox que per la confiança en el president. Yolanda Díaz, ERC, Bildu i el BNG han expressat el seu suport condicionat, mentre que Junts i el PNB han advertit que Sánchez està “en pròrroga”. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha aprofitat la situació per intentar desestabilitzar el govern, però la seva dependència de Vox li impedeix aconseguir els suports necessaris per a una moció de censura. Sánchez ha comparegut al Congrés per donar explicacions i ha proposat un pla anticorrupció per intentar recuperar la confiança dels seus socis. La situació política es manté inestable, amb un govern sense pressupostos a la vista i una oposició a l’expectativa.

              Pedro Sánchez, enmig de la crisi del PSOE per la presumpta corrupció de Santos Cerdán, va comparèixer al Congrés per retre comptes i anunciar reformes. El PSC, liderat per Salvador Illa, ha reforçat el seu suport a Sánchez, amb Montse Mínguez com a nova portaveu del PSOE. Malgrat la crisi, Sánchez manté el suport del partit, exceptuant Emiliano García-Page, i dels seus socis d’investidura. La dimissió de Francisco Salazar per acusacions d’assetjament ha agreujat la situació. Sánchez proposarà mesures de regeneració democràtica, incloent sancions a empreses implicades en corrupció i inhabilitació de càrrecs públics condemnats. Es preveuen canvis al Govern, possiblement després de l’agost, amb la sortida de María Jesús Montero per centrar-se en les eleccions andaluses. Els socis d’investidura, com Yolanda Díaz (Sumar), ERC i Junts, exigeixen mesures contra la corrupció i el compliment dels acords, però no volen la caiguda del govern, evitant així un possible govern del PP amb Vox. El PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, critica Sánchez i els seus socis, però no té prou suport per a una moció de censura. La continuïtat de Sánchez és incerta, amb dificultats per aprovar els pressupostos i articular la majoria d’investidura.

                El Partit Popular (PP), liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha celebrat el seu congrés amb l’objectiu principal de desbancar Pedro Sánchez de la Moncloa. Aprofitant la situació crítica del PSOE, agreujada pels casos de corrupció que afecten dirigents socialistes com Cerdán, Ábalos i Koldo, el PP busca intensificar la pressió sobre Sánchez i els seus socis de govern. El nomenament de Miguel Tellado com a secretari general i d’Ester Muñoz com a portaveu parlamentària reforça aquesta estratègia ofensiva. Tellado va plantejar la possibilitat de canviar la llei electoral per limitar el poder dels partits independentistes com ERC, Junts, EH Bildu i PNB, argumentant que aquests grups, amb pocs escons, exerceixen una influència excessiva en la governabilitat d’Espanya. Tot i que defensa el consens amb el PSOE per a qualsevol reforma electoral, Tellado critica Sánchez per haver donat massa poder a aquests partits. El congrés del PP, marcat per la intervenció d’Isabel Díaz Ayuso, s’ha centrat en l’estratègia per a les properes eleccions, deixant de banda temes com l’economia o la política internacional.

                  Alberto Núñez Feijóo ha estat reelegit president del Partit Popular (PP) amb un aclaparador 99,24% dels vots durant el comitè nacional celebrat a Madrid. Feijóo, que va superar el percentatge de vots obtingut al congrés de Sevilla del 2022, es presenta com l’única alternativa a la “decadència política” actual i s’ha compromès a “reconstruir el país”. El seu objectiu és aconseguir 10 milions de vots i guanyar les eleccions, presentant el PP com a garant de la unitat d’Espanya i oposant-se a la “prepotència” i “deteriorament institucional” que atribueix al govern de Pedro Sánchez. Mentrestant, el PSOE s’enfronta a una crisi interna arran de les acusacions contra Paco Salazar, exsecretari general de coordinació institucional a la Moncloa, per comportaments inadequats. La dimissió de Salazar, home de confiança de Sánchez, ha obligat el president a reestructurar el seu equip i ha estat interpretada dins del PSOE com una “vendetta política”. Aquest escàndol ha eclipsat el comitè federal del PSOE, que pretenia contraprogramar el congrés del PP, i ha reforçat la imatge de Feijóo com a líder fort. L’elecció de Miguel Tellado i Ester Muñoz per a l’equip de Feijóo, juntament amb la incorporació de Cayetana Álvarez de Toledo, Joan Fernández Benítez i Daniel Sirera al Comitè Executiu Nacional, marca un nou rumb per al PP.

                    Un dissabte de juliol ha marcat un fort contrast entre el Congrés del PP a Ifema (Madrid) i el Comitè Federal del PSOE a Ferraz. Mentre el PP celebrava la unitat i l’imminent lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, el PSOE afrontava un dels seus comitès més difícils, marcat per la renúncia de Francisco Salazar de l’executiva federal després de denúncies d’assetjament sexual. Miguel Tellado, nou secretari general del PP, va qualificar el comitè del PSOE de “vetlla” i “funeral”, criticant la gestió de Pedro Sánchez i els casos de corrupció vinculats al partit. Aznar i Rajoy van donar suport a Feijóo, carregant contra el “deteriorament democràtic” a Espanya i la “corrupció” de Sánchez. El PP, amb un ambient festiu, va aprovar la candidatura de Feijóo sense disputes, amb la participació de líders internacionals com Luís Montenegro i Manfred Weber. Mentrestant, Sánchez, visiblement desmillorat, va intentar animar un PSOE desanimat, que va de la resignació a la indignació. El PP confia en un canvi imminent, mentre el PSOE busca recuperar l’energia i sortir del forat.