El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha iniciat la reforma de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) amb l’aprovació de la memòria preliminar d’un nou avantprojecte de llei. La iniciativa pretén modernitzar l’organisme i convertir-lo en l’eix central de la selecció de personal per a totes les administracions públiques catalanes, amb un enfocament especial en el suport als ens locals per cobrir llocs clau com secretaries i intervencions. Un dels objectius fonamentals és la implementació de la direcció pública professional per reduir la influència política en el nomenament d’alts càrrecs. Segons la secretària de Funció Pública, Alícia Corral, la reforma busca millorar la qualitat dels serveis i agilitzar processos obsolets. El projecte també vol que l’Escola esdevingui una “plataforma de pensament i transformació” per fomentar la innovació.

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha estat ingressat a la clínica Sagrada Família de Barcelona a causa d’una pneumònia, a només una setmana de l’inici del seu judici a l’Audiència Nacional. Aquest contratemps de salut es produeix en un moment decisiu, mentre el tribunal avalua si l’estat de l’expresident, de 95 anys, li permet desplaçar-se a Madrid per ser jutjat. La seva defensa ja havia sol·licitat que declarés per videoconferència, argumentant una salut delicada que inclou “marcadors d’Alzheimer”. En el judici, que ha de començar el 24 de novembre, Pujol i la seva família s’enfronten a acusacions d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, amb una petició fiscal de 9 anys de presó per a ell i penes de fins a 29 anys per als seus fills. L’hospitalització afegeix incertesa i podria provocar un ajornament del procés judicial.

Un metge forense ha realitzat una revisió mèdica a l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, de 95 anys, per determinar si el seu estat de salut li permet viatjar a Madrid per al judici contra ell i la seva família. La decisió final correspondrà a l’Audiència Nacional, que avaluarà l’informe per decidir si l’eximeix de l’assistència presencial i li permet declarar per videoconferència des de Barcelona. La defensa de Pujol va sol·licitar l’examen al·legant un “deteriorament cognitiu greu”, amb marcadors de la malaltia d’Alzheimer que li causen confusió i pèrdua de memòria, a més de greus problemes físics com una mobilitat reduïda i un grau de discapacitat reconegut del 75%. Els seus advocats aclareixen que no es pretén evitar el judici, que comença el 24 de novembre, sinó el desgast físic i mental que suposaria el desplaçament.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem ha quedat vist per a sentència. Se l’acusa d’un delicte de revelació de secrets per la suposada filtració d’un correu electrònic on Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, buscava un pacte per admetre un frau fiscal. Durant les vistes no han aflorat proves concloents i les acusacions es basen en “indicis racionals”, mentre que la defensa sosté que no hi ha proves de la filtració i que la informació ja era pública. Els periodistes citats com a testimonis han exculpat García Ortiz, acollint-se al secret professional. La sentència, que s’espera abans de finals d’any, tindrà un fort impacte polític i podria suposar la seva inhabilitació, afectant el govern de Pedro Sánchez i evidenciant la tensió judicial a Madrid.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha quedat vist per a sentència per un presumpte delicte de revelació de secrets relacionat amb el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. García Ortiz ha negat ser el responsable de filtrar un correu on la defensa de González Amador admetia els delictes, i ha justificat la publicació d’una nota de premsa com una necessitat per desmentir informacions falses. Durant el procés, diversos periodistes han testificat que la informació ja circulava prèviament i han apuntat a la Fiscalia de la Comunitat de Madrid com a possible origen de la filtració. Aquest cas inèdit, que exposa la guerra oberta entre el PSOE i el PP, ha revelat també profundes tensions internes dins de la carrera fiscal i la judicialització de la política.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, afronta un judici històric al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets, un fet sense precedents per a un fiscal general en actiu. L’acusació se centra en la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, on aquest reconeixia un frau fiscal. Durant la seva declaració, García Ortiz ha negat rotundament els fets, assegurant que no va filtrar el correu i ha justificat l’enviament d’una nota de premsa com una “resposta institucional” per desmentir una notícia falsa que, segons ell, va ser difosa pel cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez. Tot i que diversos periodistes han exculpat el fiscal general com a font, informes de la UCO apunten a una “participació preeminent” seva en els fets. García Ortiz s’enfronta a una possible pena de sis anys de presó i dotze d’inhabilitació.

El panorama judicial espanyol està marcat per dos casos d’alt perfil que reflecteixen una intensa confrontació política. D’una banda, el jutge Juan Carlos Peinado ha rebutjat arxivar la investigació contra Begoña Gómez i ha ampliat la causa imputant Judit González, secretària general de Presidència, per un presumpte delicte de malversació, basant-se en la jurisprudència de la sentència del procés independentista català. Paral·lelament, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici al Tribunal Suprem per la suposada revelació de secrets en filtrar un correu sobre el frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. No obstant això, la causa contra García Ortiz s’ha debilitat després que diversos periodistes, com Miguel Ángel Campos de la Cadena SER, testifiquessin que ell no va ser la font i que van conèixer la informació per altres vies fins i tot abans que el fiscal general. Ambdós processos s’emmarquen en la guerra oberta entre el PSOE i el PP.

L’expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha comparegut davant la comissió d’investigació de les Corts Valencianes per donar explicacions sobre la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 víctimes mortals. Una setmana després de la seva dimissió, Mazón ha defensat la seva actuació, assegurant haver assumit les responsabilitats polítiques i presentant-se com una “gran excusa” per tapar les causes de la catàstrofe. En la seva intervenció, ha retret la gestió d’altres administracions, especialment les controlades pel PSOE. La compareixença, la primera d’un polític en aquesta comissió, ha estat marcada per les protestes de familiars de les víctimes a l’exterior, que han titllat Mazón d’“assassí” i consideren la seva dimissió insuficient. Altres citats, com Pedro Sánchez, no hi han assistit.

Carlos Mazón ha dimitit com a president de la Generalitat Valenciana un any després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 morts. La seva renúncia és el resultat de la intensa pressió pública, judicial i política per la seva gestió de la catàstrofe, marcada per l’activació tardana de les alertes mòbils, les seves constants contradiccions i la seva actuació durant les hores crítiques. La investigació judicial i les informacions sobre el seu llarg dinar al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana i la seva arribada tardana al centre d’emergències (CECOPI) van erosionar la seva credibilitat. Tot i admetre errors, Mazón va culpar el govern espanyol, però finalment va perdre el suport del seu propi partit, el PP liderat per Alberto Núñez Feijóo. La pressió ciutadana continua, i ara el PP i Vox negocien la seva successió.

El Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Salvador Illa i el conseller Jaume Duch, ha presentat l’Estratègia Àsia 2025-2030, un full de ruta per enfortir les relacions amb el continent asiàtic. L’objectiu principal és la diversificació de mercats davant la incertesa geopolítica, especialment la política comercial de Donald Trump. El pla defineix la Xina com a “soci prioritari” i se centra en països clau com el Japó, Corea del Sud, l’Índia, el Pakistan i diverses nacions del Sud-est Asiàtic. L’estratègia s’estructura en cinc eixos: l’enfortiment d’aliances institucionals, la cooperació econòmica per captar inversions i turisme de qualitat, la col·laboració en recerca i tecnologia, el desenvolupament sostenible i la promoció cultural, que inclou l’expansió de l’ensenyament del català a través de l’Institut Ramon Llull.