Alejandro Fernández, president del PP català, es troba en una situació precària. El congrés del PP a Madrid d’aquest cap de setmana no abordarà el seu relleu, tot i que Génova ho considera des del 2022. La decisió s’ajornarà fins després de les eleccions generals del 2027, donant-li un respir a Fernández, qui reconeix la seva posició inestable. Malgrat el seu reforçament després de les eleccions al Parlament del 2024, on el PP va augmentar de 3 a 15 diputats, la seva posició continua sent feble. Fernández ha presentat una esmena a la ponència ideològica del partit per vetar pactes amb Junts, oposant-se a la línia de Feijóo. Aquesta acció busca consolidar el seu suport a Catalunya i a la resta d’Espanya, on ha presentat el seu llibre, crític amb la direcció nacional. Mentrestant, Daniel Sirera, líder del PP a Barcelona i ponent de la ponència estatutària, es perfila com a possible substitut. El congrés també aprovarà un nou sistema de primàries que no convenç ni a Fernández ni a Isabel Díaz Ayuso, ja que prefereixen un sistema on la militància tingui més pes.

El Govern català ha confirmat que entregarà el Premi Guillem Agulló el darrer trimestre del 2025, després d’una polèmica generada per la incertesa sobre el futur del guardó. La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha assegurat que s’estan coordinant amb la família d’Agulló per definir la data exacta. La confusió va sorgir arran de la denúncia de la família, que afirmava haver-se assabentat per la premsa que el premi no s’entregaria aquest any. El Govern, però, ho ha qualificat de “malentès” i ha negat qualsevol intenció d’eliminar o rebaixar el valor del premi. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha afirmat que la voluntat de l’executiu era “redefinir” el premi i dotar-lo econòmicament, i ha deixat la porta oberta a mantenir el format actual. El Premi Guillem Agulló es va crear al País Valencià el 2016 pel Botànic (PSPV, Compromís i Podem) en honor al jove activista assassinat per l’extrema dreta. El PP, amb el suport de Vox, va deixar de concedir-lo el 2024, moment en què el Govern català en va assumir la gestió. La família d’Agulló havia demanat la devolució de la concessió del premi després de la incertesa generada per la possible integració del guardó dins dels premis LAYA.

La cimera de l’OTAN ha estat l’escenari d’una topada entre Pedro Sánchez i Donald Trump per la despesa militar. Sánchez, amb el suport de Sumar, ha defensat un “règim singular” per a Espanya, negant-se a comprometre’s amb el 5% del PIB en defensa exigit per Trump i l’OTAN, liderada per Mark Rutte. Aquesta postura, que només ha rebut el suport tímid de Bèlgica i Eslovènia, ha generat crítiques del PP, amb Alberto Núñez Feijóo titllant Sánchez de “triler”. Paral·lelament, l’empresonament de Santos Cerdán ha agreujat la crisi política del govern espanyol. El PP ha intentat capitalitzar la situació, pressionant els socis d’investidura de Sánchez per retirar-li el suport i facilitar una moció de censura. No obstant això, Junts ha instat el PP a negociar directament amb Carles Puigdemont, mentre que Esquerra ha rebutjat donar suport a Feijóo. Sumar, per la seva banda, ha exigit mesures contra la corrupció al PSOE com a condició per mantenir l’estabilitat del govern. Sánchez, mentrestant, confia en mantenir el suport dels seus socis i ha reiterat la seva intenció de presentar-se a les eleccions generals del 2027. La situació es manté tensa, amb un ple monogràfic al Congrés previst per al 9 de juliol per abordar el cas de corrupció. Sánchez, per la seva banda, intenta guanyar temps i utilitza la seva agenda internacional per reivindicar el seu executiu.

La reunió entre el PSOE i Sumar per abordar l’estat de la coalició després de l’entrada a presó de Santos Cerdán ha acabat sense avenços significatius. Sumar, liderat per Yolanda Díaz i representat a la reunió per Ernest Urtasun, ha urgit el president Pedro Sánchez a “moure’s” si vol esgotar la legislatura. Urtasun ha criticat la “falta d’urgència” del PSOE i ha advertit del risc que la legislatura “embarranqui” per l’immobilisme dels socialistes. Sumar ha presentat un paquet de mesures de regeneració i ha demanat “audàcia” i mesures “valentes” contra la corrupció. La formació liderada per Díaz també ha reclamat avanços en l’agenda social, especialment en matèria d’habitatge, i el desbloqueig de la remuneració dels permisos i la prestació universal per fill a càrrec. Mentrestant, el PSOE, representat per María Jesús Montero, Félix Bolaños i Rafael Simancas, ha intentat rebaixar la tensió, qualificant la reunió de “cordial” i destacant la coincidència en la necessitat d’impulsar la legislatura. El PSOE ha assegurat que estudiarà les propostes de Sumar per a la compareixença de Sánchez el 9 de juliol. Malgrat la crisi, Alberto Núñez Feijóo no ha aconseguit, de moment, bastir una alternativa parlamentària. Les converses amb els socis de Sánchez no han donat fruits, amb Junts demanant una reunió amb Feijóo a Waterloo i el PNB esperant la compareixença de Sánchez.

Alberto Núñez Feijóo ha anunciat canvis significatius a la direcció del Partit Popular (PP). Miguel Tellado substituirà Cuca Gamarra com a secretari general, mentre que Ester Muñoz assumirà el rol de portaveu al Congrés dels Diputats, reemplaçant el mateix Tellado. Aquests canvis, que seran aprovats al congrés del PP aquest cap de setmana a Madrid, responen a la voluntat de Feijóo d’enfortir l’oposició al govern de Pedro Sánchez. Tellado, de 51 anys, home de confiança de Feijóo i amb una trajectòria al PP gallec, es perfila com un perfil més dur i combatiu. Muñoz, de 40 anys, també destaca pel seu to combatiu a les sessions de control al govern. Feijóo ha destacat la joventut i experiència d’ambdós. Aquests nomenaments es produeixen després del recent intent fallit del PP d’impulsar una moció de censura contra Sánchez, després que tant Junts per Catalunya com el PNB es desmarquessin de la proposta. Feijóo ha reiterat la seva negativa a negociar amb Carles Puigdemont, i ha delegat en Gamarra els temes de justícia, interior i defensa.

La política espanyola i catalana es troba en un moment de tensió. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha confirmat la seva intenció de presentar-se a la reelecció el 2027, tot i la crisi generada pel cas Cerdán, que ha implicat l’exsecretari d’Organització del PSOE en una trama de corrupció. Sánchez ha defensat la seva gestió, afirmant que el seu govern ha actuat amb contundència contra la corrupció i ha destacat la col·laboració amb la justícia. A més, ha celebrat la constitucionalitat de la llei d’amnistia, aprovada pel Tribunal Constitucional, argumentant que contribueix a la normalització de la situació a Catalunya. Paral·lelament, al Parlament de Catalunya, la sessió de control al president Salvador Illa ha estat marcada per la tensió. L’oposició, encapçalada per Junts i els Comuns, ha qüestionat la reunió no anunciada entre Illa i Sánchez, demanant transparència sobre el cas Cerdán. Alejandro Fernández (PP) ha protagonitzat el moment més tens de la sessió, acusant Illa d’estar involucrat en la compra de mascaretes defectuoses durant la pandèmia, una acusació que Illa ha negat rotundament. Finalment, la preocupació per l’aplicació de l’amnistia ha estat un altre punt de debat, amb partits com la CUP i ERC pressionant Illa per garantir la seva aplicació a tots els afectats.

Pedro Sánchez va enfrontar una cimera de l’OTAN tensa a la Haia, marcada per les crítiques a la seva negativa a augmentar la despesa militar al 5% del PIB, com la resta d’aliats. Malgrat intentar mantenir un perfil baix, va rebre crítiques de líders com Mette Frederiksen i Bart de Wever, que van qüestionar la seva proposta del 2,1%. Sánchez va defensar la seva posició, argumentant que és suficient per complir amb les obligacions militars i compatible amb el model social espanyol. La solitud de Sánchez a la foto de família va simbolitzar l’aïllament d’Espanya. Donald Trump, en un gir inesperat, va criticar durament la postura “terrible i hostil” d’Espanya i va amenaçar amb represàlies comercials. Mentrestant, a Espanya, Alejandro Fernández, líder del PP a Catalunya, va proposar vetar els pactes amb Junts, generant tensions amb la direcció d’Alberto Núñez Feijóo. Aquest últim, aprofitant l’empresonament de Santos Cerdán del PSOE per corrupció, va revifar la idea d’una moció de censura contra Sánchez, tot i les dificultats per aconseguir els suports necessaris. El Govern de Catalunya, liderat per Salvador Illa, va reiterar el seu suport a Sánchez, destacant els acords assolits en Rodalies, l’aeroport del Prat i el finançament. La Moncloa va ridiculitzar l’intent de Feijóo i va assegurar haver actuat amb contundència en el cas Cerdán. Finalment, el govern espanyol va anunciar l’ampliació del parc públic d’habitatge amb 40.000 habitatges de la Sareb.

Cuca Gamarra ha anunciat que deixarà el càrrec de secretària general del Partit Popular (PP) durant el congrés que se celebrarà aquest cap de setmana a Madrid. Gamarra ha sol·licitat a Alberto Núñez Feijóo ser rellevada del càrrec, argumentant que s’inicia una “nova etapa” per al partit. Feijóo ha acceptat la seva petició, tot i que Gamarra continuarà formant part de la cúpula del partit en un altre càrrec. Gamarra va ser nomenada secretària general per Feijóo el 2022, després de la sortida de Pablo Casado i la seva número dos, Teodoro García-Egea. Anteriorment, Gamarra havia exercit com a portaveu parlamentària durant el lideratge de Casado, i va ser una figura destacada en les crítiques al govern espanyol i els seus pactes. La decisió de Gamarra arriba en un moment de renovació interna al PP, i s’espera que el seu nou rol estigui vinculat a l’àrea de justícia. Aquest canvi s’emmarca en l’estratègia de Feijóo d’adaptar l’estructura del partit als seus reptes futurs.

La crisi que viu el PSOE arran del cas Santos Cerdán continua generant incertesa sobre el futur polític de Pedro Sánchez. L’empresonament de Cerdán, exsecretari d’organització del partit, per presumptes delictes d’organització criminal, suborn i tràfic d’influències, ha obligat Sánchez a defensar la “contundència” del partit contra la corrupció i prometre “màxima col·laboració” amb la justícia. El PSC, a través de la seva portaveu Lluïsa Moret, ha reiterat la “tolerància zero” amb la corrupció i el “respecte” a les decisions judicials, mostrant el seu suport a Sánchez. Mentrestant, Sánchez intenta mantenir el suport dels seus socis d’investidura, ERC i Junts, amb concessions com la reunió bilateral sobre el finançament singular per a Catalunya prevista pel 14 de juliol. La incertesa persisteix sobre l’abast de la reestructuració de l’executiva socialista i la designació del substitut de Cerdán, amb pressió perquè sigui una dona. El Comitè Federal del PSOE, que se celebrarà el 5 de juliol, serà clau per a la resolució d’aquestes incògnites i per avaluar la capacitat de Sánchez per resistir l’embat del cas i mantenir la seva majoria. La compareixença de Sánchez al Congrés el 9 de juliol, per donar explicacions sobre el cas, es presenta com un altre moment decisiu per al futur de la legislatura.

Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, ha ingressat a presó provisional sense fiança per ordre del jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, en el marc del Cas Koldo. Se l’acusa de delictes d’organització criminal, suborn i tràfic d’influències. La Fiscalia Anticorrupció i l’acusació popular, liderada pel PP, van sol·licitar la mesura per risc de fugida i destrucció de proves, així com per la possibilitat de influir en testimonis. El jutge ha acceptat els arguments, tot i que Cerdán ja no ocupa càrrecs públics. Durant la seva declaració, Cerdán només va respondre a les preguntes del seu advocat, Benet Salellas, negant totes les acusacions i presentant-se com a víctima d’una “persecució política” per la seva participació en pactes amb partits com Bildu i PNB, i les negociacions amb Junts. L’exdirigent socialista va qüestionar l’autenticitat dels àudios que l’incriminen, atribuint-los a una campanya de desprestigi contra ell i el PSOE. El cas gira al voltant de presumptes comissions il·legals en l’adjudicació d’obres públiques, amb la constructora Servinabar 2000 i Acciona en el punt de mira. Cerdán va argumentar que la seva participació en Servinabar no es va formalitzar i va justificar el seu interès per les obres com a part de la seva tasca com a secretari territorial del PSOE. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, va defensar l’actuació “contundent” del partit i va prometre “màxima col·laboració” amb la justícia. El cas també implica l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García, per als quals es van decretar mesures cautelars menys severes.