El Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les eleccions a Castella i Lleó, però continua depenent de Vox per formar govern, una situació que es repeteix a Extremadura i l’Aragó. Malgrat aquesta dependència, el resultat enforteix Feijóo, ja que per primera vegada en aquest cicle electoral el PP ha crescut més que l’extrema dreta. L’ascens del partit de Santiago Abascal s’ha vist frenat, quedant per sota de les expectatives, un fet que s’atribueix a la irrupció d’Alvise Pérez i, sobretot, a l’impacte de la postura “No a la guerra” de Pedro Sánchez. Aquesta estratègia hauria mobilitzat l’electorat d’esquerres, donant un resultat inesperadament bo al PSOE de Carlos Martínez, i alhora hauria penalitzat Vox pel seu suport acrític a Trump. Ara, Feijóo pressiona per tancar pactes de govern, mentre Abascal es mostra disposat a negociar per tornar als executius.

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJCV) ha rebutjat per unanimitat la petició de la jutgessa de Catarroja d’investigar l’expresident Carlos Mazón per la seva gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024. Els magistrats argumenten que els fets descrits no constitueixen un delicte, principalment perquè la legislació no atorga a Mazón la posició de “garant d’un deure”, un requisit per a un possible delicte d’homicidi per omissió. Aquesta decisió s’alinea amb la postura de la Fiscalia del País Valencià, que ja havia considerat que no existien “indicis prou sòlids” per a la seva imputació. Tot i que la jutgessa instructora apreciava una “absoluta negligència” en la coordinació de l’emergència, el tribunal distingeix la responsabilitat penal de la moral o política. La causa retorna al jutjat de Catarroja, on la instrucció continuarà per a altres investigats, com l’exconsellera Salomé Pradas, però no contra Mazón per la seva condició d’aforat.

El Partit Popular, encapçalat per Alfonso Fernández Mañueco, ha guanyat les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó obtenint 33 escons, una millora respecte als comicis anteriors però insuficient per assolir la majoria absoluta. Aquest resultat obliga el PP a pactar amb Vox, que creix fins als 14 representants i esdevé decisiu per a la governabilitat de la regió. Per la seva banda, el PSOE millora els seus resultats en comparació amb altres derrotes autonòmiques recents, aconseguint 30 escons, però no aconsegueix superar els populars. Mañueco ha celebrat la victòria descartant qualsevol acord amb el “sanxisme” de Pedro Sánchez. Des de la direcció nacional del partit, Alberto Núñez Feijóo interpreta aquests resultats com una nova victòria sobre el socialisme, malgrat la dependència de l’extrema dreta, que ha sabut capitalitzar el descontentament del vot rural de l’Espanya Buidada.

Louis Aliot, del partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional, ha estat reelegit batlle de Perpinyà en la primera volta de les eleccions municipals, consolidant la seva posició amb un 50,41% dels vots. Aquesta victòria contundent, que evita una segona volta, s’explica en gran part per la fragmentació de l’oposició, que es va presentar amb cinc llistes diferents. La candidata més votada entre els seus rivals, Agnès Langevine, només va obtenir un 16% de suport. L’èxit d’Aliot reforça el paper de Perpinyà com la ciutat més gran de França governada per l’extrema dreta i un “laboratori polític” per al partit de Marine Le Pen. Aquest triomf s’emmarca en un context històric de fort suport a l’extrema dreta a la ciutat, que experts com Nicolas Lebourg associen al seu “desclassament” socioeconòmic des de fa dècades.

Amb motiu del seu 95è aniversari, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es reafirma com una força central en la política catalana, una posició assolida després d’evolucionar des d’un partit “residual” fins a trencar el binomi “sociovergent”. Aquesta trajectòria queda reflectida en el nou llibre de Joan Tardà, Una crònica republicana des de Madrid, que detalla moments clau com els “recels” inicials amb Oriol Junqueras, la controvertida formació de Junts pel Sí o la proposta d’un front d’esquerres. Actualment, el partit, liderat per Junqueras, manté un pols decisiu amb el Govern del PSC, condicionant el seu suport als pressupostos de la Generalitat a obtenir garanties fermes perquè Catalunya recapti l’IRPF. Aquesta exigència, defensada per figures com Pere Aragonès i Carme Forcadell, demostra el rol determinant d’ERC en la governabilitat mentre gestiona la digestió del procés i les seves dinàmiques internes.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt mort a pocs dies del debat clau del 20 de març. El Govern del PSC i Esquerra Republicana continuen enrocats, amb el principal escull sent la demanda d’ERC per obtenir garanties del govern espanyol sobre la recaptació de l’IRPF a Catalunya. El president d’ERC, Oriol Junqueras, manté la seva posició ferma, exigint un gest concret de la ministra María Jesús Montero. Per la seva banda, el Govern, a través de la portaveu Sílvia Paneque, considera improbable una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera abans de la votació. Malgrat el bloqueig, el president Salvador Illa ha descartat convocar eleccions anticipades si els comptes no s’aproven, insistint en el seu projecte d’estabilitat a llarg termini per a Catalunya.

El Govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha adoptat una posició pròpia davant la crisi amb l’Iran, distanciant-se de Washington amb una ferma postura de “no a la guerra”. Aquesta decisió, que implica un xoc polític amb la Casa Blanca i la negativa a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón, s’interpreta com una estratègia per convertir la política exterior en una eina de política domèstica. Aquesta maniobra, anomenada “Operació Bandera”, busca reapropiar-se de la bandera espanyola com a símbol d’una sobirania progressista i redefinir el patriotisme. L’executiu aprofita l’efecte rally round the flag per cohesionar el seu electorat, però aquesta estratègia comporta riscos significatius, com un possible aïllament diplomàtic dins de l’OTAN i la Unió Europea i conseqüències econòmiques negatives per la dependència comercial i energètica amb els Estats Units.

El judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional se centra en l’origen dels seus diners a Andorra i en les presumptes coaccions de l’anomenada “policia patriòtica”. El primer gestor dels comptes, Josep Maria Pallerola, ha testificat que Jordi Pujol Ferrusola va obrir el primer compte el 1990 amb 100 milions de pessetes, al·legant que provenien d’una herència de l’avi Florenci, una versió que dona suport a la tesi de la defensa. Pallerola també ha confirmat que posteriorment el primogènit va continuar ingressant grans quantitats d’efectiu “amb bosses”. D’altra banda, han emergit versions contradictòries sobre les pressions policials. L’expropietari de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, ha reiterat les amenaces de l’agent Celestino Barroso, descrivint la situació com una “pel·lícula de terror” on se’ls va advertir que “el banc moriria”. En canvi, Barroso ha negat rotundament haver fet cap amenaça.

En el judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional, diversos inspectors de la UDEF han testificat sobre la fortuna familiar a Andorra. Un dels agents ha xifrat en prop de 5.000 milions de pessetes (30 milions d’euros) els diners en efectiu i d’origen desconegut que els germans Pujol Ferrusola haurien ingressat de forma “coordinada” i sistemàtica entre 1992 i 2004. Segons la policia, aquestes operacions, juntament amb inversions financeres, buscaven “crear capes per blanquejar diners”. Entre els moviments sospitosos, s’ha analitzat un presumpte préstec fictici de 900.000 euros entre Josep Pujol Ferrusola i l’empresari Jorge Barrigón. El comandament principal de la investigació ha afirmat que la família exercia un “domini fàctic sobre les institucions”, encara que ha admès no poder vincular comissions a adjudicacions concretes i la manca de profunditat en certs aspectes dels seus informes.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt mort, amb el Govern de Salvador Illa pendent del suport d’ERC. Els republicans han presentat una esmena a la totalitat i condicionen el seu vot a obtenir garanties sobre la gestió del 100% de la recaptació de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya, un compromís clau del pacte d’investidura. El govern espanyol, amb la ministra María Jesús Montero, es remet a un acord bilateral previ que planteja un traspàs progressiu de competències, però sense concretar els canvis legislatius necessaris ni acceptar la cessió total, que qualifica de demanda “extrema”. Aquesta tensió política contrasta amb l’opinió pública, ja que una enquesta del GESOP revela que una àmplia majoria de catalans, incloent-hi un 72,9% dels mateixos votants d’ERC, considera que el partit hauria de facilitar l’aprovació dels comptes.