La militància de Junts per Catalunya, amb un suport del 86,98%, ha ratificat la decisió de trencar l’Acord de Brussel·les amb el PSOE, una mesura impulsada per Carles Puigdemont a causa dels incompliments del govern espanyol en compromisos clau com l’amnistia. Aquesta ruptura situa Junts a l’oposició, posa fi a les negociacions a Suïssa i es traduirà en una campanya al carrer per justificar la seva posició. La decisió deixa el govern de Pedro Sánchez en una situació de gran inestabilitat, sense suports per aprovar els pressupostos i amb una legislatura que altres socis ja consideren en “agonia”. Davant d’aquest escenari, l’estratègia de Sánchez se centra en la polarització política per intentar consolidar el vot progressista i salvar el PSOE en unes futures eleccions, tot i que la pèrdua de suports amenaça la continuïtat del seu mandat.

El ministre Ángel Víctor Torres ha expressat la seva satisfacció per l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) sobre el cas Koldo, assegurant que demostra que ni ell ni el seu govern a les Canàries van rebre comissions per la compra de mascaretes a l’empresa Soluciones de Gestión. Tot i que l’informe revela que va intercedir davant Koldo García per agilitzar un pagament pendent a l’empresa, el ministre aclareix que la seva actuació va ser posterior al lliurament del material i amb l’únic objectiu de complir amb les obligacions del contracte en plena pandèmia. Com a resposta a les acusacions, Torres ha anunciat que demandarà l’empresari Víctor de Aldama per difamació i ha reclamat una disculpa al PP. El govern espanyol, a través de la portaveu Pilar Alegría, ha tancat files amb el ministre, considerant que l’informe evidencia la “falsedat de les acusacions” i el desvincula de qualsevol delicte.

Un informe de la UCO de la Guàrdia Civil, en el marc del cas Koldo, revela les intenses gestions i la frustració de l’aleshores president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, davant les reticències del ministre de Sanitat, Salvador Illa, per autoritzar tests d’antígens als aeroports canaris durant la pandèmia. Per tal de reactivar el turisme, Torres va recórrer a Koldo García, assessor de José Luis Ábalos, perquè el ministre de Transports intercedís davant Illa. Els missatges intervinguts mostren el malestar creixent de Torres, qui va expressar que “no hi ha puta manera amb Illa” i va advertir que no podia “portar Canàries a la ruïna”. Davant el bloqueig, va arribar a plantejar recórrer directament al president Pedro Sánchez com a “opció desesperada” i va amenaçar de signar un decret unilateralment per implementar la mesura.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici sense precedents al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets, relacionat amb la filtració d’informació sobre el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. Durant les primeres sessions, González Amador ha acusat García Ortiz de “matar-lo públicament” i convertir-lo en “el delinqüent confés d’Espanya”. Per la seva banda, el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ha admès haver difós informacions falses per protegir la presidenta, emmarcant el cas en una “operació d’Estat”. La defensa, exercida per l’Advocacia de l’Estat, qualifica el procés d’injust, mentre que les acusacions demanen fins a sis anys de presó i dotze d’inhabilitació en un cas de gran càrrega política.

La dimissió de Carlos Mazón ha obert una crisi de govern al País Valencià, on el Partit Popular necessita el suport de Vox per investir un nou president i evitar eleccions anticipades. Malgrat la mala sintonia a nivell estatal, els líders de les dues formacions, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, ja han mantingut una primera conversa telefònica. En aquesta, han coincidit en la necessitat de donar estabilitat a la regió, encara immersa en la reconstrucció després de la DANA, i han acordat que un futur pacte d’investidura es basarà en els acords pressupostaris existents. Mentrestant, el govern espanyol, a través de la portaveu Pilar Alegría, ha demanat la convocatòria d’eleccions per no deixar el futur valencià en mans de l’extrema dreta. La crisi també ha provocat la dimissió del conseller Francisco José Gan Pampols, qui ha criticat durament la gestió del govern central durant la catàstrofe.

El Tribunal Suprem celebra un judici inèdit contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets. El cas se centra en la filtració d’un correu electrònic on Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, admetia un frau fiscal superior a 350.000 euros i oferia un pacte a la Fiscalia. García Ortiz ha negat ser el responsable de la filtració, argumentant que només va publicar una nota de premsa per desmentir una notícia falsa que atribuïa la iniciativa del pacte al ministeri públic, quan en realitat provenia de la defensa de l’empresari. En una declaració clau, el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ha admès davant del tribunal haver difós aquesta mentida per desacreditar la Fiscalia i protegir la reputació de la presidenta, emmarcant el cas en una suposada “operació d’Estat”.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, a conseqüència de la gestió de la DANA, ha obert una profunda crisi política que posa a prova el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. La renúncia, precipitada per l’escridassada rebuda al funeral d’estat per les víctimes, deixa el futur del govern en mans de Vox. El Partit Popular necessita el suport imprescindible dels 13 diputats de la formació d’ultradreta per investir un nou president i evitar eleccions anticipades. No obstant això, el líder de Vox, Santiago Abascal, no ha garantit el seu suport, ha instat el PP a “aclarir-se” i ha qualificat Mazón de “buc expiatori”. Aquesta situació reforça la posició de Vox, que aprofita les enquestes favorables per pressionar un Feijóo afeblit per la inestabilitat territorial i la dependència del seu soci.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, arran de la seva gestió de la DANA que va causar 229 víctimes, ha generat reaccions contraposades. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat la decisió de “correcta” i ha defensat Mazón d’una “cacera”, tot instant Vox a “estar a l’altura” per mantenir el govern del PP sense anar a les urnes. Per contra, tant els partits de l’oposició (PSPV-PSOE i Compromís) com les associacions de familiars de les víctimes consideren que la renúncia arriba tard i és insuficient. Aquests col·lectius acusen Mazón de no assumir la seva “irresponsabilitat”, de mentir i de prioritzar el seu futur judicial. Per aquest motiu, rebutgen la possibilitat d’un president interí, qualificant-la de “frau” i “falta de respecte”, i reclamen de manera unànime la convocatòria d’eleccions com a única sortida democràticament legítima a la crisi.

El magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha conclòs la instrucció de la peça principal del cas Koldo, deixant l’exministre José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama a un pas del judici. La interlocutòria del jutge proposa processar-los per presumptes delictes de suborn, tràfic d’influències, malversació i pertinença a organització criminal en relació amb l’adjudicació irregular de contractes de mascaretes durant la pandèmia de la Covid. Segons la investigació, els tres acusats s’haurien concertat per beneficiar-se econòmicament aprofitant la posició d’Ábalos al govern. L’instructor considera que hi ha indicis “molt consistents” que De Aldama va efectuar pagaments a Ábalos i García a canvi de la seva influència per aconseguir contractes públics. Ara, la Fiscalia i les acusacions disposen de deu dies per sol·licitar l’obertura del judici oral.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha anunciat la seva dimissió després d’un període de “reflexió personal” i una conversa amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. La decisió arriba arran de la intensa pressió social i política per la seva gestió de la DANA d’octubre de 2024, que va causar més de 200 morts. La seva credibilitat es va veure greument afectada per les versions contradictòries sobre la seva actuació durant les hores crítiques de la riuada, mentre dinava amb la periodista Maribel Vilaplana, i per la tardança en activar el dispositiu d’emergències. El punt d’inflexió va ser l’escridassada rebuda durant el funeral d’estat per les víctimes. Ara, el PP haurà de negociar amb Vox la investidura d’un nou president per evitar eleccions anticipades, amb noms com Vicent Mompó o María José Catalá com a possibles successors.