Diverses investigacions judicials afecten el govern espanyol i el PSOE. El jutge Juan Carlos Peinado ha demanat al Tribunal Suprem que investigui el ministre Félix Bolaños per presumptes delictes de malversació i fals testimoni en relació amb la contractació de l’assistent de Begoña Gómez, esposa del president Pedro Sánchez. Peinado argumenta que l’assessora Cristina Álvarez va ser contractada amb fons públics per a tasques privades de Gómez. Aquesta petició s’emmarca en una investigació més àmplia sobre presumptes delictes de corrupció que atribueix a Gómez. Bolaños, que era secretari general de la Presidència en el moment de la contractació, va declarar com a testimoni a l’abril, però Peinado qüestiona la veracitat del seu testimoni. Aquest cas se suma a la crisi generada pel cas Koldo/Cerdán, que investiga una presumpta trama de corrupció en el PSOE amb la implicació de l’exsecretari d’organització Santos Cerdán i l’exministre José Luis Ábalos. Aquests fets han augmentat la pressió sobre Sánchez i el seu govern. L’associació d’extrema dreta Manos Limpias va iniciar la investigació sobre Gómez, basant-se en informacions de mitjans de comunicació de la dreta. Paral·lelament, l’Audiència de València ha confirmat la imputació de l’exconsellera Salomé Pradas per la gestió de la DANA del 2019, rebutjant investigar la delegada del Govern i el president de la CHX.

El Tribunal Constitucional (TC) ha iniciat les deliberacions sobre la Llei d’Amnistia, centrant-se en el recurs presentat pel PP. En la primera jornada, la majoria progressista ha descartat presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). S’espera que la votació final sobre la constitucionalitat de la llei es produeixi a finals de setmana. La ponència, ja en mans dels magistrats, previsiblement avalarà la constitucionalitat de la llei, argumentant que el legislador pot actuar en allò que la Constitució no prohibeix. La sentència probablement defensarà la capacitat d’actuació de les Corts Generals i rebutjarà que la norma sigui arbitrària o desproporcionada, destacant la seva contribució a la convivència i la cohesió social. Tot i això, el TC no es pronunciarà sobre l’encaix del delicte de malversació en la llei. La sentència del TC sobre aquest recurs servirà de base per a altres impugnacions, incloent les del Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És important destacar que la sentència no afectarà directament ni a Carles Puigdemont i els exiliats, ni a Oriol Junqueras i els condemnats pel procés, ja que el Suprem considera que el delicte de malversació queda fora de l’àmbit d’aplicació de la llei. Aquesta interpretació contrasta amb la de l’Audiència de Barcelona, que recentment va aplicar la llei en el cas de Raül Romeva.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha anunciat un acord amb l’OTAN que permetria a Espanya mantenir la seva despesa militar al 2,1% del PIB, en lloc del 5% proposat. Sánchez argumenta que aquesta xifra inferior és suficient per complir amb els compromisos operatius de l’aliança i que un augment suposaria retallades en sanitat i pensions. Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, ha negat l’existència d’una clàusula d’exclusió per a Espanya i ha afirmat que el país haurà d’invertir el 3,5% del PIB en defensa. Rutte ha emfatitzat que tots els països membres han d’informar periòdicament sobre el seu progrés cap als objectius pactats i que el 2029 es durà a terme una revisió. Aquesta discrepància sorgeix després de les crítiques de Donald Trump sobre la contribució “ridícula” d’Espanya a la defensa. Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del govern espanyol, ha rebutjat les declaracions de Trump, defensant la sobirania espanyola. Coincidint amb aquestes tensions, els Estats Units han bombardejat tres centrals nuclears iranianes, acció que Sánchez ha lamentat, fent una crida a la contenció i al diàleg per a l’estabilitat a l’Orient Mitjà.

A l’Argentina, el jutge Jorge Gorini ha atorgat la presó domiciliària a l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, decisió que alleuja el govern. Aquesta mesura evita que Kirchner hagi d’ingressar a la presó després de la confirmació de la seva condemna de sis anys. La decisió limita les seves visites polítiques i li exigeix no pertorbar la tranquil·litat del veïnat. Els fiscals Diego Luciani i Sergio Mola, que havien demanat una condemna de 12 anys i l’ús d’una turmellera electrònica per a Kirchner, van mostrar el seu rebuig a la decisió del jutge.

Mentrestant, a Espanya, el Tribunal Constitucional ha iniciat un ple monogràfic per debatre el recurs del PP contra la llei d’amnistia. La majoria progressista del tribunal ha rebutjat presentar una qüestió prejudicial al TJUE, tal com volia el sector conservador. Deu magistrats - sis progressistes i quatre conservadors - debatran el recurs, i es preveu que la llei sigui avalada. L’esborrany de la sentència, redactat per la vicepresidenta Inmaculada Montalbán, avala la llei gairebé en la seva totalitat, sense abordar la qüestió de la malversació, ja que no estava inclosa en el recurs del PP. El debat s’ha organitzat per blocs temàtics i s’allargarà durant la setmana, amb la votació prevista per divendres. Els magistrats Enrique Arnaldo, César Tolosa i Concepción Espejel, juntament amb el PP i el Senat, van demanar la qüestió prejudicial, però la majoria progressista ho ha rebutjat. Els magistrats Juan Carlos Campo i José María Macías no participen en el debat per recusació i abstenció, respectivament.

José Luis Ábalos, exministre de Transports, va comparèixer davant el Tribunal Suprem, negant haver rebut comissions per adjudicacions d’obra pública i qüestionant l’autenticitat dels àudios presentats per la UCO de la Guàrdia Civil. Ábalos va desvincular Santos Cerdán, exsecretari d’organització del PSOE, de qualsevol influència en el seu ministeri i va negar la seva participació en el rescat d’Air Europa i la contractació de Claudia Montes a Logirail. El jutge Leopoldo Puente va mantenir les mesures cautelars contra Ábalos: prohibició de sortida del país, retirada del passaport i compareixences quinzenals. Koldo García, exassessor d’Ábalos, es va acollir al seu dret a no declarar, després que el jutge rebutgés la seva petició d’ajornament. La investigació, que inicialment se centrava en contractes de material sanitari durant la pandèmia, ara investiga una presumpta xarxa de cobrament de comissions a canvi de contractes d’obra pública, implicant Acciona i amb un suposat benefici mínim de 620.000 euros. Cerdán declararà el 30 de juny. El PSOE, a través de Montse Mínguez, ha defensat la netedat del partit i ha assegurat que actuen amb contundència contra la corrupció.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, s’enfronta a una greu crisi política arran de l’anomenat “triangle tòxic” format per Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García, implicats en presumptes casos de corrupció. El govern ha reaccionat amb l’expulsió d’Ábalos i la substitució de Cerdán, prometent contundència contra la corrupció i demanant disculpes per la confiança dipositada en persones que no la mereixien. Sánchez ha enviat una carta a la militància del PSOE intentant reanimar-los i prometent “continuar lluitant” malgrat la decepció generada. La situació ha generat incertesa sobre l’estabilitat del govern, amb els socis polítics congelant el seu suport a Sánchez a l’espera de l’evolució de les investigacions. S’obren diversos escenaris possibles, com canvis al govern i al partit, una qüestió de confiança, la dimissió de Sánchez o un avançament electoral, però cap d’ells sembla fàcil en el context actual. La pressió dels dirigents territorials del PSOE per a un avançament electoral afegeix més complexitat a la situació, tot i que Sánchez ho rebutja argumentant la irresponsabilitat de deixar el govern en mans del PP i Vox.

La setmana política a l’Estat espanyol ha estat marcada per la crisi de corrupció que afecta el PSOE, el traspàs de Rodalies a Catalunya i la debilitat del govern de Pedro Sánchez. Santos Cerdán i José Luis Ábalos, ex-alts càrrecs socialistes, estan sent investigats per presumpte cobrament de comissions il·legals, fet que ha portat a l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu del PSOE. S’investiga la seva relació amb empreses constructores com Acciona, Sacyr i Ferrovial, i es qüestiona la responsabilitat d’aquestes en les pràctiques corruptes. Mentre el PSOE intenta presentar el cas com un fet aïllat, la premsa i l’oposició, liderada per Alberto Núñez Feijóo, pressionen per aclarir l’abast de la trama. Enmig d’aquesta crisi, Sánchez s’ha reunit amb Salvador Illa, líder del PSC, buscant suport davant la desconfiança dels seus socis de govern. Paral·lelament, s’ha anunciat la posada en marxa de l’empresa mixta que gestionarà Rodalies a Catalunya a partir del 2026, amb un acord entre Renfe i la Generalitat, liderada per Sílvia Paneque. Aquesta decisió, fruit d’un pacte entre ERC i PSOE, representa un pas important en la gestió del servei, tot i que la seva implementació podria veure’s afectada per la inestabilitat política. Finalment, el MNAC, dirigit per Pepe Serra, ha acceptat retornar les pintures murals de Sixena, tot i al·legar “incapacitat tècnica” per al seu trasllat.

La Comunitat de Madrid modificarà la Llei d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives (LEPAR) per abordar les queixes veïnals sobre el soroll dels grans esdeveniments. La presidenta, Isabel Díaz Ayuso, busca garantir la celebració d’espectacles com la Fórmula 1 a Ifema i els concerts al Santiago Bernabéu, que han estat suspesos per denúncies de soroll excessiu. La modificació podria incloure un increment dels decibels permesos o una flexibilització dels criteris de mesura. Aquesta decisió ha generat crítiques, especialment del col·lectiu @RuidoBernabeu, que ho qualifica de “cacicada”. El problema s’ha traslladat al Metropolitano, on s’han reubicat concerts del Bernabéu, provocant noves queixes veïnals. L’alcalde, José Luis Martínez-Almeida, defensa la compatibilitat entre els espectacles i el descans dels veïns, tot i que no preveu una exempció total dels límits sonors. La reforma de la LEPAR respon també al suport de les administracions a la Fórmula 1 i a la problemàtica dels concerts al Bernabéu, que han acumulat sancions per excés de soroll.

Renfe autoritzarà la creació d’una nova empresa per gestionar Rodalies Catalunya. El Govern i el Ministeri de Transports, amb el suport d’ERC, han anunciat la creació d’aquesta societat mercantil, on Renfe tindrà el 50,1% de les accions i la Generalitat designarà cinc dels nou membres del consell d’administració. La seu social estarà a Catalunya. S’ha emfatitzat que no es tracta d’una filial de Renfe, sinó d’una “empresa catalana” amb una governança compartida. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, han destacat la importància de la gestió de proximitat per millorar el servei. L’empresa, Rodalies de Catalunya SME SA, tindrà un consell d’administració amb majoria de la Generalitat, però algunes decisions estratègiques requeriran majories reforçades de 3/4 parts dels consellers. En cas de bloqueig, es recorrerà a un tribunal d’arbitratge a Catalunya. La junta d’accionistes tindrà una majoria de Renfe (50,1%), però les decisions requeriran el 60% del capital, necessitant l’acord entre els socis. No s’ha establert cap termini per a un possible canvi en el repartiment d’accions, tot i que la Generalitat podria instar-ne una transmissió per assumir la majoria del capital social.

La Guàrdia Civil ha entrat a la seu del PSOE a Ferraz per clonar el correu electrònic de Santos Cerdán, exsecretari d’Organització, en el marc d’una investigació sobre presumptes comissions en obres públiques. El jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha imputat Cerdán i l’ha citat a declarar el 30 de juny. L’operació també ha inclòs el registre del domicili de l’exministre José Luis Ábalos a València, on es van trobar diversos dispositius d’emmagatzematge, un dels quals en possessió d’una model que l’acompanyava. A més del correu de Cerdán, la UCO ha rebut l’ordre de clonar el correu d’Ábalos al Ministeri de Transports i obtenir expedients d’obres de l’Adif i la Direcció General de Carreteres. Cinc empresaris relacionats amb les obres sota sospita també han estat imputats. El jutge ha sol·licitat informació sobre l’adjudicació de cinc obres a l’Adif i sis a la Direcció General de Carreteres. L’expresidenta d’Adif, Isabel Pardo de Vera, i l’exdirector general de Carreteres, Javier Herrero, també estan sent investigats per la seva presumpta participació en les adjudicacions irregulars. Ábalos, per la seva banda, ha afirmat haver estat utilitzat per Cerdán i Koldo García en una trama de corrupció prèvia.