El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va reunir amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, a la Moncloa enmig de la crisi generada pel cas Cerdán. La reunió, no anunciada prèviament, es va produir després de la compareixença de Sánchez al Congrés, on va anunciar que donaria explicacions sobre el cas el 9 de juliol. Aquesta data va ser criticada per l’oposició (PP, Vox) i els socis de govern (Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNV, Podemos), que van exigir una compareixença immediata. El PP va intentar forçar un ple extraordinari, però la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ho va rebutjar. Mentre, la UCO va entrar a la seu del PSOE a Ferraz per escorcollar el despatx de Santos Cerdán, l’exsecretari d’Organització del partit, implicat en el “cas Koldo” juntament amb José Luis Ábalos i Koldo García. Illa va reiterar el seu suport a Sánchez i va negar qualsevol finançament irregular al PSC o PSOE, tot i la menció d’un tal “Chili” (suposadament Illa) a l’informe de la UCO. Jordi Hereu, ministre d’Indústria, va expressar la seva comprensió per l’enuig ciutadà. La Conferència Episcopal Espanyola, a través del seu secretari general Francisco César García Magán, va demanar un avançament electoral com a solució al bloqueig institucional.

La política espanyola es troba en un moment turbulent arran del cas Santos Cerdán, exnúmero tres del PSOE, implicat en un escàndol de corrupció. Aquest fet ha erosionat la confiança entre Pedro Sánchez i els seus socis parlamentaris: Esquerra Republicana, EH Bildu, el PNB i Junts. Tot i que aquests grups han mantingut reunions amb Sánchez, expressant la seva preocupació i exigint mesures, cap d’ells vol precipitar la caiguda del govern, tement l’alternativa d’un govern PP-Vox. Junts, en particular, pressiona per al compliment dels acords de Brussel·les, mentre que el PSOE busca un nou interlocutor després de la dimissió de Cerdán. Simultàniament, Luis Argüello, president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), ha demanat eleccions anticipades i ha participat en un acte amb Santiago Abascal, líder de Vox, i Miguel Ángel Quintana, director de l’ISSEP a Espanya, fundació vinculada a l’extrema dreta francesa de Marion Maréchal i la família Le Pen. Aquesta alineació d’Argüello amb l’extrema dreta ha generat controvèrsia i rebuig dins de sectors de l’Església, i posa a prova la posició de l’episcopat espanyol, liderat per figures com el cardenal Juan José Omella.

Esperanza García, exdiputada del Partit Popular (PP) al Parlament de Catalunya i delegada de la Junta d’Andalusia a Catalunya, ha mort als 50 anys després de lluitar contra un càncer. Advocada de professió, García va ser diputada al Parlament en dues legislatures: entre el 2015 i el 2017, i posteriorment, entre el 2019 i el 2020. Va deixar l’escó per incorporar-se a l’equip de govern de Xavier García Albiol a l’Ajuntament de Badalona. Des del 2023, exercia com a delegada de la Junta d’Andalusia a Catalunya, sota la presidència de Juanma Moreno Bonilla. Abans de la seva trajectòria al PP, García va col·laborar amb Ciutadans, participant en la campanya de les eleccions catalanes del 2006 i sent candidata a l’alcaldia de Barcelona el 2007. També va estar vinculada a Societat Civil Catalana i va ser articulista en diversos mitjans de comunicació. Diversos polítics, com Alejandro Fernández, líder del PP a Catalunya, i Xavier García Albiol, han expressat la seva condolença per la pèrdua, destacant la intel·ligència i vàlua de García.

La política catalana s’ha vist sacsejada per les turbulències del cas Santos Cerdán al PSOE. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha negat rotundament qualsevol implicació en el cas i ha assegurat estar “completament net” de corrupció, disposat a comparèixer davant la justícia si calgués. Malgrat les pressions del PP i Vox, que han intentat vincular-lo amb l’escàndol i forçar la seva compareixença al Parlament, Illa ha defensat la seva innocència i ha negat qualsevol finançament irregular, tant al PSOE com al PSC. A més, ha reiterat el compromís del Govern amb els acords subscrits amb ERC i els Comuns, incloent el finançament singular, tot i admetre la complexitat de la negociació. Mentrestant, l’oposició, encapçalada per Albert Batet (Junts), ha criticat la gestió d’Illa i ha vinculat el cas Cerdán amb el finançament de Catalunya. Els Comuns i la CUP, per la seva banda, han desviat el focus cap a altres temes com Rodalies i l’ampliació de l’aeroport del Prat, expressant la seva preocupació per la priorització d’infraestructures per sobre de les necessitats de la ciutadania. Illa ha defensat el projecte d’ampliació de l’aeroport, destacant el suport de l’empresariat. La tensió política continua, amb l’oposició qüestionant la gestió del Govern i Illa defensant la seva integritat i el compliment dels acords.

Pedro Sánchez s’ha reunit amb els seus socis de govern, ERC, PNB, EH Bildu i els Comuns, arran de la crisi que afecta el PSOE per la presumpta trama corrupta liderada per l’exsecretari d’organització Santos Cerdán. Els socis han demanat explicacions i mesures urgents contra la corrupció. ERC, a través d’Ester Capella i Gabriel Rufián, ha instat Sánchez a prendre decisions i ha advertit que no donarà suport a una situació sistèmica de corrupció, tot recordant el seu compromís amb la lluita contra la corrupció. Els Comuns, representats per David Cid, han qualificat la legislatura d’“insostenible” si el cas afecta directament Sánchez o el finançament del PSOE, i han proposat mesures com la fi dels aforaments. Rufián, després de la reunió amb un Sánchez “tocat”, ha expressat dubtes sobre la continuïtat del govern i ha instat a aprofitar el temps per avançar en l’agenda social, especialment en l’habitatge. El PNB, a través de Maribel Vaquero, ha mostrat preocupació per la gravetat de la situació, però ha descartat “mercadejar” amb els fets. Sánchez ha promès una comissió d’investigació al Congrés i canvis al Codi Penal per lluitar contra la corrupció.

La Guàrdia Civil (UCO) investiga Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, i José Luis Ábalos, exministre de Transports, per una presumpta trama de corrupció. L’UCO ha trobat indicis que connecten Cerdán amb Servinabar, una constructora que presumptament va rebre diners d’adjudicacions públiques del ministeri dirigit per Ábalos. Cerdán posseïa el 45% de les accions de Servinabar, adquirides el 2016. L’UCO sospita que Servinabar, en col·laboració amb Acciona, s’utilitzava per canalitzar beneficis il·lícits, que després es repartien entre Ábalos i Koldo García Izaguirre, assessor d’Ábalos. María Chivite, presidenta del govern de Navarra i del PSN, ha encarregat una auditoria dels comptes del partit i es personarà com a acusació. A més, durant l’escorcoll al domicili d’Ábalos, una dona va intentar sortir amb un disc dur, presumptament a petició d’Ábalos, fet que podria indicar un intent d’ocultació de proves. El jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha citat a declarar Cerdán després de rebre l’informe de la UCO.

Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, ha contractat Benet Salellas com a advocat defensor en el cas de presumpta corrupció que l’implica. Aquesta decisió arriba després que Cerdán renunciés al seu escó de diputat i, per tant, al seu aforament. Salellas, conegut per haver defensat Jordi Cuixart en el judici del procés i diversos encausats de Tsunami Democràtic i els CDR, representarà Cerdán davant el Tribunal Suprem. La CUP, de la qual Salellas va ser diputat, s’ha desmarcat de la decisió de l’advocat, expressant el seu “malestar” i aclarint que Salellas ja no és militant del partit. L’acusació contra Cerdán es relaciona amb un presumpte cobrament de comissions il·legals en l’adjudicació de contractes públics, investigació que també implica l’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García. El PSOE ha anunciat una auditoria externa per analitzar els comptes del partit, una mesura que alguns experts consideren una estratègia per distanciar-se de les possibles responsabilitats en el cas. Aquesta auditoria, però, podria no ser suficient per eximir el partit de responsabilitat penal, segons alguns juristes.

La dimissió de Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, arran de la seva presumpta implicació en una trama de corrupció, ha generat una forta crisi política a Espanya. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha demanat perdó, però ha descartat convocar eleccions anticipades, afirmant que se celebraran el 2027. Sánchez ha anunciat una reestructuració de l’executiva del PSOE i una auditoria dels comptes del partit. La crisi ha afectat el PSC, que podria veure’s obligat a adoptar un perfil menys moderat. Els partits independentistes, Junts i ERC, es troben expectants davant la situació, ja que necessiten temps per negociar assumptes clau amb el govern espanyol. La sessió de control al Congrés ha estat marcada per la crispació, amb el PP i Vox exigint la dimissió de Sánchez. Gabriel Rufián, d’ERC, ha instat Sánchez a garantir que el cas no es converteixi en la “Gürtel del PSOE”. Al Parlament, s’ha rebutjat la petició del PP i Vox perquè Salvador Illa comparegui per la trama de corrupció. Illa s’ha declarat “net” i ha defensat la gestió de Sánchez. El president espanyol s’ha reunit amb representants de diversos partits per intentar refer la confiança i garantir la continuïtat del govern.

La dimissió de Santos Cerdán, secretari d’organització del PSOE i negociador principal amb Junts, arran d’acusacions de corrupció, ha generat una crisi al PSOE i ha posat en dubte la continuïtat de la legislatura. Junts, que considera la situació una oportunitat per avançar en l’oficialitat del català a la UE i l’amnistia, demana una reunió urgent amb Pedro Sánchez i no descarta retirar el seu suport al govern. Els socis d’investidura, inclosos Sumar, ERC, PNB i Bildu, exigeixen explicacions immediates a Sánchez i plantegen mesures com l’eliminació dels aforaments i la prohibició d’accés a concursos públics per a empreses implicades en corrupció. Podem, per la seva banda, s’ha desmarcat del govern i es posiciona com a alternativa. Mentre, Yolanda Díaz (Sumar) ha demanat canvis legislatius i mesures socials. ERC, a l’espera d’explicacions, valora no assistir a la reunió amb Sánchez. El PNB demana regeneració democràtica i Bildu un nou “pla democràtic”, ambdós coincidint en la insuficiència de l’argument de l’arribada de la dreta. Junts, després d’una reunió amb Sánchez, urgeix el nomenament d’un nou interlocutor per reprendre les negociacions. La crisi ha afeblit la posició de Sánchez i ha augmentat la pressió dels seus socis, que condicionen el seu suport a mesures concretes i a la gestió de la crisi.

Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat (FGE), s’enfronta a un judici per presumpta revelació de secrets després que el Tribunal Suprem (TS) trobés indicis sòlids d’un delicte relacionat amb la filtració de dades confidencials. Aquest fet ha generat una gran controvèrsia i ha posat en qüestió la credibilitat institucional de la Fiscalia. El FGE, nomenat pel Govern central, ha estat acusat d’actuar seguint instruccions directes de la Presidència del Govern, fet que ha agreujat la tensió existent entre l’Executiu i el Poder Judicial. A més, les associacions de jutges i fiscals, excepte les progressistes, han convocat una vaga de tres dies al juliol en protesta per la reforma de l’accés a la carrera judicial i fiscal impulsada pel ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños. Consideren que la reforma debilita el poder judicial i el fa més vulnerable a les pressions polítiques. Pedro Sánchez s’enfronta, doncs, a un nou front de conflictes, en un context marcat per acusacions de colpisme judicial i en què un membre de l’Executiu ha afirmat que els jutges actuen com la “veritable oposició”. La presidenta del Consell General del Poder Judicial i del TS ha defensat jutges i fiscals, mentre que el Comissari de Justícia de la Comissió Europea es mostra reticent a intervenir. El Govern central defensa el FGE, generant una situació de tensió institucional.