La Conferència de Presidents celebrada a Barcelona va estar marcada per la tensió i la manca d’acords. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va abandonar la sala en protesta per l’ús del català i l’euskera per part del president de la Generalitat, Salvador Illa, i el lehendakari, Imanol Pradales. Ayuso va tornar a la sala posteriorment, però l’incident va evidenciar la crispació política existent. Els presidents autonòmics del PP van demanar a Pedro Sánchez la convocatòria d’eleccions generals, argumentant la “situació crítica” del país i la falta de suport parlamentari del govern. Sánchez va rebutjar la petició, afirmant que les eleccions se celebraran el 2027. Illa va defensar l’ús del català i va reivindicar un nou sistema de finançament per a Catalunya, tot i que aquest tema no estava a l’ordre del dia. Malgrat la manca d’acords concrets, la Generalitat va donar suport a les propostes del govern espanyol en matèria d’habitatge, energia i immigració. L’ús de les llengües cooficials va ser un altre punt de fricció, amb Sánchez i Illa defensant la seva inclusió com a símbol de la “diversitat territorial”. El govern espanyol va contractar serveis de traducció per a les llengües cooficials.

La XVIII Conferència de Presidents, celebrada a Barcelona, ha estat marcada per la tensió entre el govern espanyol i el PP, que ha amenaçat amb l’absència dels seus presidents autonòmics. El desacord inicial sobre l’ordre del dia es va centrar en la inclusió de temes com el finançament autonòmic, la immigració i la condonació del deute, considerats pel govern espanyol com a fora del marc competencial del fòrum. Pedro Sánchez va acceptar incloure aquests temes per evitar el boicot del PP, liderat per Isabel Díaz Ayuso, fet que va posar en una situació incòmoda al president de la Generalitat, Salvador Illa, que pretenia centrar la reunió en l’habitatge. Sánchez va proposar augmentar la inversió en habitatge fins als 7.000 milions d’euros entre 2026 i 2030, una proposta acceptada per cinc comunitats, incloent Catalunya. Malgrat la voluntat d’Illa de mantenir un debat serè i constructiu sobre el finançament, la conferència va estar marcada per l’enfrontament entre el PP i el PSOE, amb crides a eleccions anticipades per part dels populars i la defensa de la legislatura fins al 2027 per part de Sánchez. La trobada va acabar sense acords significatius, evidenciant el xoc entre les dues formacions. El president Illa es va mostrar satisfet per la celebració de la conferència a Catalunya, destacant el simbolisme de la trobada.

El Govern d’Illa, amb el suport d’ERC i els Comuns, ha aconseguit la validació del tercer suplement de crèdit, sumant un total de 4.000 milions d’euros als pressupostos prorrogats del 2023. Aquest tercer suplement, de 469 milions d’euros, s’ha aprovat gràcies a acords amb ambdós partits. Amb ERC, s’ha pactat la creació de 200 places per a l’ATC, 200 milions per a rehabilitació d’habitatges i augment del parc de lloguer assequible, 40 milions per a instal·lacions esportives, la creació de places d’escoles bressol, i 55 milions per al Pacte Nacional per la Llengua. Amb els Comuns, s’ha acordat una campanya informativa sobre els drets dels llogaters, la finalització de la llista d’espera d’habitatges d’emergència, la recuperació dels menjadors escolars en instituts d’alta i màxima complexitat, i un reforç de dues hores setmanals de català, anglès i matemàtiques a les escoles, amb una inversió de 37 milions d’euros. Aquests acords permeten al Govern desplegar la seva agenda i complir amb els acords d’investidura, malgrat no haver aprovat pressupostos propis per al 2025. La consellera Romero ha destacat la importància d’aquests acords per a l’estabilitat i ha expressat el desig de començar a treballar en els pressupostos del 2026. Els suplements també inclouen l’actualització salarial dels funcionaris, ajudes per a la pagesia afectada per la pedregada, i el pla d’ajudes a empreses afectades per la guerra aranzelària de Trump. David Cid, portaveu dels Comuns, ha instat el Govern a complir els acords. Albert Salvadó, d’ERC, ha emfatitzat la importància del nou finançament per a futurs pressupostos.

La Generalitat de Catalunya ha obert una convocatòria per a 218 places de funcionaris d’habilitació nacional –22 secretaris, 67 interventors-tresorers i 129 secretaris-interventors–, essencials pel funcionament dels ajuntaments, especialment els petits. Aquesta acció, fruit d’un acord amb l’Estat, permet a Catalunya gestionar el procés de selecció i formació d’aquests professionals per primera vegada en més d’una dècada. L’objectiu és cobrir el dèficit existent, atraure talent jove i reduir la temporalitat en aquests càrrecs, molts ocupats per interins. Castellbisbal, on la interventora només dedica 10 hores setmanals a l’ajuntament, exemplifica la problemàtica que dificulta la gestió econòmica municipal. Xavier Amor, secretari d’Administració Local, va destacar la importància d’aquesta convocatòria per garantir un servei públic de qualitat. El procés inclourà requisits de titulació superior, domini del català i un curs a l’Escola d’Administració Pública. Aquest és un primer pas per recuperar la competència total sobre la selecció, formació i nomenament d’aquests funcionaris, competència perduda el 2013. L’acord entre Junts i el PSOE, i el pacte entre Albert Dalmau, conseller de la Presidència, i Óscar López, ministre de Funció Pública, han fet possible aquesta iniciativa. La manca d’aquests professionals, com a Torrebesses (Segrià), segons el seu alcalde Mario Urrea, dificulta la gestió municipal, ja que la seva presència és indispensable per validar actes administratius.

Alfonso Villares Bermúdez, conseller del Mar de la Xunta de Galícia, ha dimitit arran d’una investigació per agressió sexual a la presentadora de televisió Paloma Lago. Villares va anunciar la seva decisió després de rebre una notificació del Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSXG) informant-lo de la investigació. La denúncia, interposada per Lago als jutjats de Ferrol al gener, es refereix a uns fets ocorreguts el 27 de desembre. Villares va justificar la seva dimissió per la pèrdua de l’aforament, afirmant que vol ser jutjat “com qualsevol altre ciutadà”. Amb la dimissió, el cas torna als jutjats de Ferrol. Villares va convocar una roda de premsa sense preguntes, on va emmarcar el cas en l’àmbit privat i va expressar la seva confiança en una resolució ràpida del procés, amb l’esperança de retornar a la política posteriorment. Fonts pròximes a Villares van indicar que ell i Lago havien mantingut una “relació sentimental” durant mesos després de conèixer-se l’estiu passat. La família de Lago es va declarar “destrossada” i “impactada” pels fets.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha proposat un nou Acord Estatal d’Habitatge 2026-2030 als presidents autonòmics. La proposta, enviada per carta, busca triplicar la inversió pública en habitatge, passant de 2.300 milions d’euros a 7.000 milions per al període 2026-2030. D’aquesta quantitat, el govern espanyol aportaria 4.000 milions, condicionat a una aportació mínima de 2.700 milions per part de les comunitats autònomes. Aquesta iniciativa s’alinea amb la política d’habitatge de Salvador Illa, que preveu una inversió de 4.400 milions entre 2024 i 2028 per afrontar l’emergència habitacional. Sánchez també busca blindar l’habitatge públic construït amb diners públics, evitant el seu retorn al mercat privat. A més, ha proposat la creació d’una base de dades pública amb informació sobre el preu dels pisos, criticant el “monopoli de la informació” de portals com Idealista i Fotocasa. Aquesta proposta arriba en el context de la Conferència de Presidents, on el PP ha pressionat per incloure els seus temes a l’ordre del dia. Sánchez busca emmarcar l’habitatge com a prioritat i desactivar el pols dels barons del PP, oferint més recursos per a una de les principals preocupacions de la ciutadania. Malgrat les tensions, Sánchez ha demanat un debat “serè i constructiu” a la Conferència.

El Govern d’Illa ha aconseguit aprovar tres suplements de crèdit per un total de 4.000 milions d’euros, gràcies a una “aliança sòlida” amb ERC i els Comuns. Aquest acord, assolit després de mesos de negociacions, permetrà a la Generalitat afrontar les despeses del 2025, tot i no haver-hi pressupostos. Salvador Illa, president de la Generalitat, ha destacat la importància de l’acord i la disposició dels socis a col·laborar. Sílvia Paneque, portaveu del Govern, ha subratllat la “generositat” dels partits implicats i la necessitat d’executar els recursos amb celeritat. Ara, el Govern es prepara per afrontar tres reptes clau: la concreció del finançament singular amb l’Estat abans de finals de juny, el traspàs de Rodalies, començant per la línia R1, i la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, amb la possible ampliació de la tercera pista en 350 metres. Aquests temes seran crucials per a les negociacions dels pressupostos del 2026, que el Govern vol tenir aprovats per a l'1 de gener. L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) també es veurà reforçada amb un augment de personal fins a 3.200 treballadors per a la recaptació de l’IRPF. Mentrestant, la integració del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès a la T-mobilitat a partir de juliol suposarà un estalvi significatiu per als usuaris de transport públic d’aquestes comarques. Junts, per la seva banda, critica l’acord i acusa el Govern d’assumir el programa dels Comuns.

La Conferència de Presidents, que se celebrarà divendres a Barcelona amb la presència del rei Felip VI, es troba immersa en una forta tensió política. El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha acceptat totes les demandes de les comunitats autònomes governades pel PP, després que aquestes amenacessin amb no assistir-hi si no s’ampliava l’ordre del dia. La portaveu del govern, Pilar Alegría, ha acusat el PP d’intentar “entorpir el diàleg” i ha recordat la freqüència de les cimeres sota el mandat de Sánchez en comparació amb les de Mariano Rajoy. El PSOE, a través del seu portaveu Patxi López, ha demanat al PP “sentit d’institucionalitat” i ha criticat la seva deriva “antisistema”. Els barons populars havien enviat una carta al ministre de Política Territorial sol·licitant la inclusió de vuit temes addicionals, com el finançament autonòmic, la crisi energètica i el control de fronteres. El PP, per la seva banda, ha denunciat davant la Fiscalia Anticorrupció a la militant socialista Leire Díez, acusant-la de “guerra bruta” contra la Guàrdia Civil per intentar aturar investigacions a persones de l’entorn de Sánchez. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat que totes les trames de corrupció porten a Sánchez. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha fet una crida a la “política útil” i ha instat el PP a reflexionar. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha lamentat l’“espectacle lamentable” del PP i la seva actitud de “confrontació”.

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha emès un dictamen no vinculant en contra del decret llei del Govern que ajornava la pujada de la taxa turística. Aquest és el segon cop que el CGE es posiciona en contra d’un decret sobre aquest tema, reiterant que no hi ha “necessitat extraordinària i urgent” que justifiqui aquesta via. Junts, que va recórrer el decret, ha celebrat la decisió del CGE i ha demanat al Govern que el retiri, acusant-lo de “governar a cop de decret” i generar “inseguretat jurídica”. L’ajornament de la taxa va ser la resposta del Govern a l’incident parlamentari del 7 de maig, quan el Parlament va aprovar la pujada de la taxa però va rebutjar el decret que n’ajornava l’entrada en vigor. Aquest fet va provocar confusió en el sector turístic. Posteriorment, el PSC i els Comuns, liderats per Jéssica Albiach, van pactar un nou decret d’ajornament a canvi de destinar 60 milions de la recaptació a polítiques d’habitatge. Aquest acord preveu assegurar els vots dels Comuns per a la convalidació del decret al Parlament al juny. Mònica Sales, portaveu de Junts, ha recordat que el CGE ja havia advertit al Govern sobre la manca d’urgència per a aquest decret, insistint que s’hauria de tramitar com a projecte de llei.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha signat un acord amb els sindicats UGT i CCOO, i les patronals Pimec i Foment del Treball, per als suplements de crèdit dels pressupostos prorrogats del 2025. Aquest acord, que ascendeix a gairebé 4.000 milions d’euros, s’ha aconseguit després de pactar amb ERC i En Comú Podem, i es votarà al Parlament. Illa ha destacat la importància d’aquest “consens” per a l’estabilitat, especialment en una legislatura sense pressupostos nous. L’acord inclou mesures socials impulsades pels Comuns, com ara dues hores setmanals de reforç escolar, un primer pas cap a la gratuïtat dels menjadors escolars, més recursos per a l’escola inclusiva i inversions en infraestructures educatives. També s’han pactat mesures per a la mobilitat sostenible, com la planificació d’una xarxa ferroviària que connecti les capitals de comarca de la segona corona metropolitana i inversions en el metro de Barcelona. A més, s’inclou un pla de xoc per a les meses d’emergència en matèria d’habitatge i una campanya per informar els inquilins sobre els seus drets. Finalment, l’acord preveu inversions en atenció primària, hospitals i places residencials. Tant sindicats com patronals han demanat que es negociïn els pressupostos per al proper any i que no es torni a prorrogar. Belén López (CCOO) i Camil Ros (UGT) han lamentat que s’estigui fent un “pressupost a trossos”, mentre que Antoni Cañete (Pimec) ha afirmat que “un país sense pressupost no funciona”. Josep Sánchez Llibre (Foment) ha valorat positivament l’acord, però ha criticat les mesures fiscals del Govern en matèria d’habitatge. La consellera d’Economia, Alícia Romero, i el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, també han participat en l’acte de signatura.