La Fiscalia Superior de Catalunya s’oposa a l’indult de Laura Borràs, expresidenta del Parlament, condemnada a quatre anys i mig de presó, tretze d’inhabilitació i una multa de 36.000 euros per prevaricació i falsedat documental durant la seva direcció a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El ministeri públic rebutja tant la petició d’indult parcial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com la total de l’escriptora Margarida Aritzeta. Argumenten que els fets constitueixen un “abús de poder” per afavorir un conegut, i que la corrupció perjudica la democràcia. La Fiscalia defensa que l’indult ha de ser “excepcional” i que Borràs no ha acceptat la seva responsabilitat ni s’ha “rehabilitat”, presentant-se com a víctima de “lawfare”. A més, s’oposen a l’indult de la inhabilitació, ja que la seva feina com a professora a la UB podria permetre-li reincidir. Junts per Catalunya ha criticat la posició de la Fiscalia, qualificant-la de “lawfare” i de “fanatisme polític” per part de la judicatura espanyola. El TSJC havia suspès l’ingrés a presó de Borràs a l’espera de la decisió del govern espanyol sobre les peticions d’indult, considerant la pena de presó desproporcionada.

L’esborrany de sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la llei d’amnistia, elaborat per la magistrada Immaculada Montalbán, avala la constitucionalitat del nucli central de la norma. La sentència, que es debatrà al ple del TC els dies 24, 25 i 26 de juny, inclou matisos en tres punts concrets. Primer, estableix que l’amnistia ha d’incloure també els qui van manifestar-se contra el procés independentista. Segon, limita l’abast temporal de la llei entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023. Tercer, obliga el Tribunal de Comptes a donar audiència a les acusacions populars abans d’arxivar les causes comptables. Malgrat el recurs presentat pel PP, que al·legava arbitrarietat i vulneració del principi d’igualtat, el TC considera que la llei és constitucional. L’esborrany no esmenta el delicte de malversació, ja que no estava inclòs en el recurs del PP. El Tribunal Suprem, però, s’aferra a aquest delicte per no aplicar la llei d’amnistia a figures com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras. La decisió del TC, tot i ser un pas important, no garanteix la tornada dels exiliats ni canvia la situació dels condemnats per inhabilitació. S’espera que la sentència compti amb els vots favorables de la majoria progressista del TC, mentre que el PP hi votarà en contra. Juan Carlos Campo i José María Macías no participaran en la deliberació. Representants del govern espanyol, com Óscar López, han defensat la constitucionalitat de la llei, mentre que el PP, amb Borja Sémper, la considera immoral. Des de Junts, Josep Rius, ha evitat valorar la ponència i ha criticat la “rebel·lia del Suprem”, i Oriol Junqueras (ERC) ho ha considerat “una passa més”.

La política espanyola s’ha vist immersa en una gran polèmica arran de la publicació d’àudios i missatges que revelen presumptes maniobres d’espionatge i desacreditació. Leire Díez, militant socialista i ex-alta càrrec d’empreses públiques, ha estat assenyalada per intentar obtenir informació comprometedora d’Antonio Balas, tinent coronel de la UCO, qui investiga casos relacionats amb familiars de Pedro Sánchez, com el cas Koldo. En els àudios, Díez conversa amb advocats i empresaris, prometent acords amb la Fiscalia a canvi d’informació. El PSOE ha obert un expedient informatiu a Díez, negant qualsevol vincle amb les seves accions. El PP, per la seva banda, acusa el PSOE d’orquestrar una “cacera” contra policies i jutges, i ha convocat una manifestació. A més, s’han filtrat missatges de l’agent de la UCO, Juan Vicente Bonilla, expressant temor a un atemptat, i s’ha revelat un suposat informe de la Guàrdia Civil sobre Santos Cerdán, número tres del PSOE, relacionat amb el cas Koldo. Aquestes revelacions se sumen a l’enviament a judici del germà de Sánchez, David Sánchez, per prevaricació, i al processament de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, per frau fiscal, augmentant la tensió política.

Junts i el PSOE han arribat a un acord per tal que Catalunya recuperi la gestió dels secretaris, interventors i tresorers municipals. Aquest acord, assolit durant la tramitació de la llei de funció pública estatal, es concretarà mitjançant una disposició addicional a la llei de Bases de Règim Local, que atorgarà a la Generalitat les competències de creació, classificació i supressió de places, aprovació de l’oferta pública d’ocupació, selecció, nomenament i gestió administrativa d’aquests funcionaris. Junts ho considera un compliment del compromís adquirit pel PSOE al gener del 2024, en relació amb el reconeixement de la singularitat institucional de la Generalitat basada en els seus drets històrics. Aquest traspàs de competències, que la Generalitat ja havia gestionat amb èxit fins a la recentralització del 2013, pretén solucionar la situació crítica de molts ajuntaments catalans, on el 66% d’aquestes places estan vacants o cobertes per interins. L’acord també preveu mesures per abordar l’abús de temporalitat entre els empleats públics i garantir els drets lingüístics dels catalans, com l’atenció en la llengua escollida pel ciutadà i la reserva de places per a catalanoparlants a la justícia.

Un any després de l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés, la situació dels líders del procés no s’ha normalitzat. Carles Puigdemont continua a Waterloo i Oriol Junqueras, així com Jordi Turull, segueixen inhabilitats. Malgrat que la llei va ser clau per a la investidura de Pedro Sánchez, el Tribunal Suprem es manté ferm en el delicte de malversació, dificultant l’aplicació de l’amnistia a figures com Puigdemont i Junqueras. ERC i Junts denuncien una “rebel·lió judicial”, criticant la intromissió dels jutges en l’àmbit polític i la no aplicació de la llei aprovada pel Congrés. Junqueras qualifica la situació d’“injustícia vergonyant” i Turull lamenta que la cúpula judicial es rebel·li contra el poder legislatiu. Si bé desenes de policies implicats en l'1-O han estat amnistiats, fet que ha generat un recurs d’Òmnium Cultural i l’ANC, figures com Miquel Buch han vist com les seves condemnes desapareixien. El Tribunal Constitucional previsiblement avalarà la llei al juny, però això no garanteix l’aplicació efectiva de l’amnistia, ja que el Suprem espera pronunciaments d’instàncies europees. Aquesta situació beneficia Sánchez, ja que l’aliança amb Junts i ERC es manté necessària. Mentrestant, el PSOE ha capitalitzat els beneficis de l’amnistia, amb la victòria de Salvador Illa a les eleccions catalanes i el retorn d’algunes empreses. La desjudicialització, però, no ha comportat canvis substancials més enllà de l’arribada d’Illa a la presidència de la Generalitat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es va reunir amb el president d’Aragó, Jorge Azcón (PP), a Saragossa. Aquesta trobada, la primera entre Illa i un dirigent del PP, es va qualificar de “privada i cordial” i va tenir lloc enmig del debat sobre la reforma del model de finançament. Illa va defensar un model “11 contra 11 amb àrbitre neutral” en una conferència amb empresaris, emfatitzant la necessitat de diàleg i consens. La visita d’Illa a Aragó s’emmarca en el seu tour autonòmic per explicar la seva proposta per Catalunya, que ja l’ha portat a les Canàries i Navarra. Malgrat les bones relacions comercials entre Catalunya i Aragó, les relacions polítiques han estat tenses des de fa una dècada, agreujades pel procés independentista i la supressió de la direcció de política lingüística per part d’Azcón. La reunió entre Illa i Azcón va abordar temes comuns, com el finançament i les infraestructures, tot i les diferències polítiques. Illa va insistir en la importància de la col·laboració i la cerca de punts en comú, tot i que va descartar reactivar la candidatura conjunta pels Jocs Olímpics d’hivern. La trobada es produeix després de l’acord entre el govern i ERC per accelerar l’acord per al finançament singular de Catalunya.

El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs presentat per diputats del PSOE i Sumar contra l’eliminació del requisit del català per a sanitaris a les Balears. El TC argumenta que el decret llei impugnat ja ha estat derogat i que el Govern Balear va justificar la mesura per la manca de metges. A més, el TC afirma que la norma no regula la cooficialitat lingüística de forma general, sinó només per a un servei concret. Paral·lelament, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, mantindrà l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont, tot i que el TC avali la llei d’amnistia. Segons Llarena, l’aval del TC a la constitucionalitat de l’amnistia no afecta la situació de Puigdemont. El Suprem, liderat pels jutges Llarena i Marchena, no aplicarà l’amnistia als líders del procés, fins i tot si el TC avala la llei a finals de juny. Els magistrats esperaran la resolució dels recursos d’empara o un pronunciament de la justícia europea. Mentrestant, la Sindicatura per l’Amnistia d’Òmnium Cultural informa que el 60% dels sol·licitants de l’amnistia ja no tenen causes obertes, i denuncia “boicot judicial”.

El Tribunal Suprem ha ordenat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) retornar les pintures murals de Sixena al monestir de Vilanova de Sixena (Aragó). El president aragonès, Jorge Azcón, ha celebrat la sentència i ha demanat la “col·laboració i lleialtat” de la Generalitat per a un trasllat ràpid i segur. Azcón ha afirmat que l’Aragó té un pla preparat des del 2020 i que els tècnics del MNAC van declarar al judici que el trasllat era viable. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que no obstruiran la sentència, però volen garanties per a la preservació de les obres. El MNAC ha alertat reiteradament sobre la “fragilitat” de les pintures i l’elevat risc que suposa el trasllat a causa de la seva sensibilitat a les vibracions i als canvis ambientals. Experts com Carme Ramells (cap de Restauració del MNAC), Damià Amorós (historiador de l’art) i M. Àngels Calvo (microbiòloga) han expressat la seva preocupació per la viabilitat i seguretat del trasllat. L’advocat de Vilanova de Sixena, Jorge Español, ha afirmat que el museu no pot retenir les pintures i no descarta un trasllat forçós. El debat sobre el trasllat inclou la qüestió de si el salvament de les pintures durant la Guerra Civil va ser legítim o un espoli, tal com argumenta Español. La decisió final es prendrà en el patronat del MNAC, format per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Estat, tots ells governats pel PSC.

Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, ha estat processat per la jutge Inmaculada Iglesias per dos delictes de frau fiscal i un de falsedat documental. S’acusa González Amador d’haver defraudat 350.951 euros a Hisenda entre el 2020 i el 2021 mitjançant l’ús de factures falses per valor d’1.711.980 euros emeses per empreses pantalla, amb l’objectiu de reduir els beneficis de les seves empreses Maxwell Cremona Ingeniería i Masterman & Whitaker Medical Supplies. La jutge conclou que González Amador va actuar “de manera conscient i voluntària”. A més de la investigació per frau fiscal, s’ha obert una peça separada per investigar la relació de González Amador amb el grup sanitari Quirón, important contractista de la Comunitat de Madrid. Malgrat haver estat citat en diverses ocasions, González Amador no ha declarat davant la jutge sobre els delictes fiscals. En una declaració recent davant el jutge Ángel Hurtado al Tribunal Suprem, González Amador va negar haver comès els delictes, al·legant que va deixar la negociació d’un pacte de conformitat amb la Fiscalia en mans del seu advocat, Carlos Neira, per no perjudicar Ayuso. Aquest pacte, que reconeixia els delictes fiscals i un de falsedat, finalment no es va materialitzar. El Govern de la Comunitat de Madrid atribueix el processament a una “operació d’Estat” contra Ayuso per part del govern de Pedro Sánchez.

Francisco Martínez, exsecretari d’Estat de Seguretat durant el govern de Mariano Rajoy, ha ingressat a presó provisional sense fiança per ordre de la jutge María Tardón de l’Audiència Nacional. La detenció es va produir en el marc de l’operació Borraska, que investiga una xarxa de cibercrim dedicada a robar i vendre dades personals. Juntament amb Martínez, també han entrat a presó el hacker José Luis Huertas, conegut com Alcasec, i un altre individu. Un quart implicat, el youtuber Álvaro Martín, va ser detingut a Andorra i està pendent d’extradició. S’imputen delictes de blanqueig de capitals, descobriment i revelació de secrets, intrusisme informàtic i organització criminal. La investigació va destapar ciberatacs a entitats públiques i privades, amb el robatori de dades de milions de persones. Martínez, que havia sigut advocat d’Alcasec, va declarar que només va prestar assessorament legal i nega haver-se enriquit amb la venda de dades. La policia va recuperar la infraestructura tecnològica de la xarxa, protegint així informació sensible de milions de persones, incloent-hi dades del registre civil, sistemes educatius, i companyies elèctriques. Aquest cas se suma a la imputació de Martínez en l’operació Kitchen.