La inauguració de l’any judicial a Espanya ha estat marcada per una forta tensió entre el govern espanyol i el poder judicial. Isabel Perelló, presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va criticar durament les declaracions del president del govern, Pedro Sánchez, que havia qüestionat la imparcialitat d’alguns jutges. Perelló va qualificar les crítiques de Sánchez d’“inoportunes i rebutjables”, i va defensar la independència del poder judicial. A més, va expressar la seva preocupació per la reforma de la judicatura proposada pel PSOE, que atorgaria més poder a la Fiscalia. Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat, va reivindicar la seva posició i va defensar la independència i imparcialitat del ministeri fiscal. L’acte va estar marcat per l’absència d’Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, en senyal de protesta. En un altre context, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va criticar indirectament la política antidroga de Donald Trump, defensant els mètodes policials i civils utilitzats per Espanya. Aquestes dues situacions reflecteixen la complexa situació política i judicial que viu l’Estat espanyol.

El ministre de Transports, Óscar Puente, ha admès que la xarxa de Rodalies és la “més deteriorada” i la “pitjor tractada” de l’Estat. Durant una compareixença al Congrés, Puente va reconèixer la desinversió històrica en la infraestructura, tot i defensar que el govern espanyol està complint amb l’acord de traspàs a la Generalitat. Va destacar que la millora del servei dependrà de la materialització de les inversions actuals i l’arribada de nous trens a partir del 2026. Puente va qüestionar la capacitat de FGC per assumir el servei a curt termini, tot i que va confirmar el traspàs de la gestió amb majoria al consell d’administració per a la Generalitat. Diputats com Isidre Gavín (Junts) i Inés Granollers (ERC) van criticar la situació, comparant-la negativament amb el nucli de Madrid i qualificant-la de “caos crònic”. Puente va anunciar un pressupost rècord de 56,6 milions per al Pla Alternatiu de Transport de l’R3, afectat per obres de desdoblament. Finalment, va defensar el caràcter comercial de l’alta velocitat, negant que sigui un servei d’interès públic.

Jaume Giró, exconseller d’Economia i figura destacada del sector pragmàtic de Junts, ha anunciat la seva sortida del partit i de la política activa. Giró ha justificat la seva decisió per la discrepància entre les “orientacions actuals” del partit, liderat per Carles Puigdemont, i la seva pròpia visió de la política catalana. Segons l’exconseller, la priorització dels interessos partidistes per sobre dels del país dificulta la col·laboració entre forces polítiques i frena el progrés de Catalunya. Aquesta decisió arriba després d’una trajectòria política que va començar amb la seva incorporació al Govern el 2021, reclutat per Jordi Sànchez, i marcada per la seva defensa de la continuïtat del govern de coalició amb ERC, una postura que contrastava amb la decisió final del partit. Giró, que va ocupar el càrrec de director general de la Fundació La Caixa, va destacar per l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat i la seva voluntat de diàleg amb formacions com la CUP i els Comuns. Malgrat haver estat sondejat com a possible candidat a l’alcaldia de Barcelona, Giró va declinar la proposta per centrar-se en la seva tasca com a conseller. La direcció de Junts, encapçalada per Puigdemont i Jordi Turull, ha expressat el seu respecte per la decisió de Giró, tot i lamentar-la. L’exconseller ha agraït la col·laboració del grup parlamentari i ha afirmat que la seva vocació de servei a Catalunya continua intacta.

L’obertura de l’any judicial al Tribunal Suprem està marcada per una forta tensió política i judicial. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha anunciat que no assistirà a l’acte en protesta per les crítiques de Pedro Sánchez als jutges i el seu suport al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, processat per revelació de secrets. El sector conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), liderat per Isabel Perelló, i diverses associacions de jutges i fiscals han demanat a García Ortiz que no intervingui a l’acte per no comprometre la “serenitat”. La polèmica se centra en el processament de García Ortiz en relació amb el cas de frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Aquesta situació s’emmarca en un context de creixent judicialització de la política espanyola, amb casos que afecten tant el PSOE com el PP. El Suprem ha sol·licitat més informació sobre els pagaments del PSOE a Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García en una investigació sobre presumpta corrupció. A més, s’investiguen casos que afecten la família de Sánchez, com el de la seva esposa, Begoña Gómez, i el seu germà, David Sánchez. Paral·lelament, avança el cas Montoro, que implica l’exministre i el seu bufet en una trama de corrupció al Ministeri d’Hisenda. Aquestes investigacions marquen una tardor políticament tensa a Espanya. Mentrestant, a l’Audiència Nacional, el jutge Francisco de Jorge ha sol·licitat reforços per a la complexa causa contra l’inspector en cap de la UDEF, Óscar Sánchez, àlies El Anodino, descobert amb 21 milions d’euros amagats al seu domicili. Sánchez està vinculat a una trama de tràfic de cocaïna i blanqueig de capitals.

L’obertura de l’any judicial ha estat marcada per una forta tensió política. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha decidit no assistir a l’acte presidit pel rei Felip VI i la presidenta del CGPJ, Maria Isabel Perelló, en protesta per la presència del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, processat per presumpta revelació de secrets en el cas del nòvio d’Isabel Díaz Ayuso. Feijóo argumenta que la presència de García Ortiz, que compta amb el suport del president del govern, Pedro Sánchez, sotmet el rei a un “xoc institucional”. El PP també critica les declaracions de Sánchez sobre la politització d’alguns jutges. Aquesta absència de Feijóo, la primera des que és líder del PP, ha estat qualificada pel ministre de la Presidència, Félix Bolaños, com una “greu desconsideració al rei”. Associacions de jutges i fiscals, majoritàriament conservadores, també han demanat la no assistència de García Ortiz a l’acte. Mentrestant, la defensa del nòvio d’Ayuso, Alberto González Amador, ha presentat un recurs contra el seu processament per frau fiscal i falsificació de document, aportant documentació que justificaria negocis a Mèxic i la Costa d’Ivori. La Casa Reial ha confirmat l’assistència de Felip VI a l’acte, considerant-ho una “obligació institucional”.

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Maciej Szpunar, ha emès les seves conclusions sobre el cas de l’aixecament de la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Szpunar proposa al TJUE que desestimi el recurs presentat per Comín contra la decisió del Parlament Europeu del 2021, que va avalar el suplicatori del jutge Pablo Llarena. L’advocat general argumenta que el Parlament Europeu va actuar correctament i que no es van vulnerar els drets fonamentals dels eurodiputats. A més, considera que el procés penal no tenia com a objectiu impedir la seva activitat política. Pel que fa a Puigdemont i Ponsatí, Szpunar considera que el TJUE ja no s’ha de pronunciar sobre els seus casos, ja que els seus mandats com a eurodiputats han expirat. Tot i que les conclusions de l’advocat general no són vinculants, solen influir en la decisió final del TJUE, que es preveu per als pròxims mesos. Aquesta decisió tindria un impacte relatiu, ja que Puigdemont és diputat al Parlament de Catalunya i Ponsatí ha abandonat la primera línia política. Només Comín aspirava a ser eurodiputat, però actualment no ocupa l’escó. El Tribunal General de la UE ja havia avalat l’aixecament de la immunitat el 2023.

Un problema tècnic al Falcon, l’avió presidencial espanyol, ha obligat Pedro Sánchez a tornar a Madrid durant el vol cap a París per a la cimera sobre la seguretat d’Ucraïna. En conseqüència, la seva participació presencial es va cancel·lar i va assistir a la reunió per videoconferència. La cimera, que va comptar amb la presència de Volodímir Zelenski, va reunir líders com Emmanuel Macron, Friedrich Merz, Donald Tusk, Ursula von der Leyen i Antonio Costa, així com altres dirigents connectats telemàticament, com Donald Trump, Keir Starmer, Giorgia Meloni, Luis Montenegro i Mark Rutte. L’objectiu principal era discutir les garanties de seguretat per a Ucraïna en cas d’un alto el foc o acord de pau amb Rússia, incloent el possible reforç de l’exèrcit ucraïnès i el desplegament de tropes per part d’alguns països. Zelenski buscava augmentar la pressió sobre Rússia per a una solució diplomàtica, però Rússia es manté inflexible i rebutja qualsevol intervenció estrangera. La cimera també va abordar la possibilitat d’augmentar les sancions contra Rússia per part dels EUA. Mentrestant, Rússia ha reiterat la seva postura inflexible i ha advertit que aconseguirà els seus objectius a Ucraïna per la força si cal.

Pedro Sánchez i Keir Starmer es van reunir a Londres per celebrar l’inici d’una nova etapa en la relació bilateral entre Espanya i el Regne Unit, després dels anys complexos del Brexit. Aquesta nova etapa s’inicia gràcies a l’acord històric sobre Gibraltar, el primer en 300 anys, que permetrà l’eliminació de la tanca fronterera. Aquest acord, juntament amb l’acostament del govern laborista a la Unió Europea, ha creat un clima favorable per enfortir l’aliança entre ambdós països en àrees com l’economia i el comerç, així com per acostar postures en l’àmbit internacional. Durant la trobada, es va signar un memoràndum d’entesa que estableix les bases de la relació bilateral en matèries com economia, comerç, drets socials, turisme sostenible, canvi climàtic, migració legal i mobilitat. Ambdós líders es van comprometre a mantenir reunions anuals entre els ministres d’Exteriors per reforçar els vincles i abordar temes d’interès mutu, com la defensa, la guerra a Ucraïna i la situació a Gaza.

Les recents negociacions polítiques a Espanya han generat controvèrsia i especulació. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha afirmat que no convocarà eleccions encara que els pressupostos generals de l’Estat siguin rebutjats pel Congrés dels Diputats. Sánchez ha defensat la reunió entre Salvador Illa, president de la Generalitat, i Carles Puigdemont a Brussel·les, qualificant-la d’“encertada”. Aquesta trobada, que ha generat crítiques des de diversos sectors polítics, s’emmarca en un context de negociacions per a l’aprovació dels pressupostos i ha estat interpretada com un pas cap a la normalització política. Sánchez ha negat les acusacions de corrupció estructural dins del PSOE i ha defensat la figura del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz. A més, ha plantejat un pacte d’Estat per abordar la crisi climàtica i la gestió dels incendis forestals, criticant les retallades en polítiques públiques dutes a terme per algunes comunitats autònomes. La reunió entre Illa i Puigdemont ha estat vista com un possible punt d’inflexió en la legislatura, especialment donat l’estat actual de Sánchez, que es troba debilitat després de l’escàndol de Santos Cerdán. Aquesta trobada, carregada de simbolisme, podria obrir el camí per a una futura reunió entre Sánchez i Puigdemont, un esdeveniment que podria tenir importants repercussions polítiques. El govern espanyol s’ha compromès a facilitar aquesta reunió, tot i que encara no s’han concretat dates ni lloc. Malgrat la intenció de presentar la trobada Illa-Puigdemont com un acte protocol·lari, la seva importància política és innegable, especialment en un moment crucial per a les negociacions dels pressupostos. Aquesta reunió ha generat crítiques des del PP i Esquerra Republicana, que han qüestionat la legitimitat de la trobada i les seves possibles conseqüències.

Les declaracions del president espanyol, Pedro Sánchez, sobre “jutges fent política” han generat una forta reacció en el poder judicial. Diverses associacions de jutges, com l’APM, l’AJFV, JJpD i FJI, han rebutjat les acusacions, defensant la independència judicial i criticant la “judicialització de la política”. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat les paraules de Sánchez de “perill per a Espanya” i ha anunciat que no assistirà a l’obertura de l’any judicial per la presència del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, processat per filtracions. La portaveu del govern, Pilar Alegría, ha defensat Sánchez, argumentant que la seva opinió és compartida per molts espanyols, tot i reconèixer la imparcialitat de la majoria de jutges i fiscals. Paral·lelament, el jutge Peinado ha sol·licitat els correus electrònics de Begoña Gómez, esposa de Sánchez, per a la seva investigació per presumptes delictes de tràfic d’influències i altres. Gómez declararà com a investigada per malversació el 10 de setembre. La premsa britànica, com The Guardian, també s’ha fet ressò de la situació, amb Sánchez emmarcant les seves acusacions en un context més ampli que afecta altres democràcies. La fundació Avanza del PSOE ha defensat l’estratègia de Sánchez, mentre que dins del govern es manté el suport a García Ortiz. La tensió entre l’executiu i la judicatura marca una obertura de l’any judicial atípica.