Un jutjat de Madrid ha imputat Carlos Mur i Francisco Javier Martínez Peromingo, ex-alts càrrecs del govern d’Isabel Díaz Ayuso, per la seva presumpta responsabilitat en la gestió de les residències durant la pandèmia de la Covid-19. Hauran de declarar el 26 de maig per la seva implicació en els protocols que van restringir l’accés als hospitals de les persones grans residents, basant-se en “criteris d’exclusió”. La causa, reobierta a petició de la Fiscalia Provincial de Madrid, sorgeix d’una denúncia col·lectiva de 109 familiars de víctimes, coordinada per Marea de Residències i 7.291 Veritat i Justícia. Aquesta denúncia, presentada l’octubre de 2024, al·lega un delicte de denegació discriminatòria d’assistència sanitària contra els imputats. Les associacions demanen que esclareixi la responsabilitat d’altres figures, com l’exconseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, i la mateixa presidenta Ayuso, en les decisions preses. La Fiscalia, a més, sol·licita que s’investiguin conjuntament els delictes de discriminació, homicidi imprudent i prevaricació.

Sumar ha intensificat la pressió sobre el PSOE per augmentar les mesures contra Israel davant l’escalada del conflicte a Gaza. La formació liderada per Yolanda Díaz demana la retirada de l’ambaixador espanyol a Tel Aviv com a mesura de pressió diplomàtica, sumant-se a la petició d’Ernest Urtasun, portaveu de Sumar, que també ha defensat aquesta acció. Aquesta petició s’emmarca en una sèrie d’exigències de Sumar, com la tramitació urgent d’una llei per a l’embargament d’armes a Israel, un gest que el PSOE considera més “simbòlic” que real, i l’expulsió d’Israel del festival d’Eurovisió. Díaz ha advertit sobre la gravetat de la situació a Gaza, on 14.000 infants palestins estan en risc de mort per fam, i ha reclamat més accions per part del govern espanyol. Mentrestant, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha convocat l’ambaixador israelià després que soldats israelians obrissin foc durant una visita diplomàtica a Cisjordània, incident que la UE també ha demanat investigar. En paral·lel, la Generalitat ha tancat la seva oficina a Tel Aviv, una decisió valorada positivament per Sumar, però criticada per Junts i ERC per la seva limitada repercussió. Urtasun també ha criticat la presència de fons d’inversió israelians al sector cultural espanyol i ha demanat més contundència a la UE, incloent la suspensió de l’acord comercial amb Israel.

El Tribunal Constitucional (TC) es prepara per avalar la llei d’amnistia a finals de juny, concretament en un ple monogràfic els dies 24, 25 i 26. La majoria progressista del tribunal, amb sis vots, tombarà el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP, que al·legava que la llei era “arbitrària”, vulnerava la separació de poders, la tutela judicial efectiva i el principi d’igualtat, a més de considerar-la una “autoamnistia” negociada per Junts i ERC, els principals beneficiaris. Aquesta decisió, que segueix la línia anunciada pel president del TC, Cándido Conde Pumpido, arribarà un any després de l’entrada en vigor de la llei. Malgrat l’aval del TC, la situació de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras continuarà bloquejada, ja que el Tribunal Suprem argumenta que el delicte de malversació, pel qual estan perseguits, queda fora de l’àmbit d’aplicació de la llei. El Suprem, liderat per Manuel Marchena i Pablo Llarena, podria recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per dilatar la decisió. La defensa de Puigdemont argumenta que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hauria de ser l’encarregat d’aplicar l’amnistia, atès que és diputat. El PP, per la seva banda, ha demanat al TC que suspengui les deliberacions fins que el TJUE es pronunciï sobre quatre qüestions prejudicials relacionades amb l’amnistia. A més del recurs del PP, el TC ha rebut més de 50 recursos sobre la llei, i encara ha de resoldre les qüestions d’inconstitucionalitat plantejades pel Suprem i el TSJC, així com els recursos d’empara dels independentistes. En total, hi ha 16 impugnacions pendents de resolució. La llei, mentrestant, s’aplica de manera irregular, beneficiant a més d’un centenar de persones, majoritàriament policies nacionals i guàrdies civils. Inmaculada Montalbán, vicepresidenta del TC, ha elaborat la ponència favorable a la constitucionalitat de l’amnistia.

El jutjat d’instrucció número 3 de Badajoz ha obert judici oral contra David Sánchez, germà del president del govern espanyol, i Miguel Ángel Gallardo, president de la Diputació de Badajoz, per presumptes delictes de prevaricació administrativa i tràfic d’influències. La jutge Beatriz Biedma ha pres aquesta decisió després de rebutjar els recursos presentats per la defensa de Sánchez. S’investiga la presumpta adjudicació irregular d’una plaça de cap de l’Oficina d’Arts Escèniques de la Diputació a Sánchez, músic i director d’orquestra. La jutge considera que hi ha indicis que el lloc va ser creat específicament per a ell. Luis Carrero, exassessor de la Moncloa, i vuit treballadors més de la Diputació també s’asseuran a la banqueta dels acusats. La investigació, iniciada arran de denúncies d’entitats com Manos Limpias, Vox, Hazte Oír i Advocats Cristians, s’ha centrat en la designació de Sánchez i la posterior contractació de Carrero com a coordinador de Centres i Programes d’Activitats Transfrontereres, que presumptament va servir per encobrir la irregularitat.

El Govern i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han pactat un tercer suplement de crèdit de 469 milions d’euros als pressupostos prorrogats de la Generalitat. L’acord, que serà presentat en una roda de premsa d’ERC i aprovat en un Consell Executiu extraordinari, destina 200 milions d’euros a la rehabilitació d’habitatges i a l’augment del parc de lloguer assequible entre el 2026 i el 2028. A més, preveu la creació de noves places d’educació infantil de 0 a 3 anys, amb l’objectiu d’avançar cap a la universalització del servei. Aquest suplement de crèdit, que s’afegeix als dos ja aprovats pel Parlament, inclou també mesures com la inversió en el Pacte Nacional per la Llengua, la creació de l’empresa Rodalies de Catalunya, SA, i la rehabilitació d’equipaments esportius. El decret resultant haurà de ser convalidat pel Parlament en un termini màxim de 30 dies. L’acord s’emmarca en el context de les negociacions entre el govern de Salvador Illa i ERC per a l’aprovació dels suplements de crèdit, en absència de nous pressupostos.

El Parlament de Catalunya ha validat un segon suplement de crèdit de 1.300 milions d’euros als pressupostos prorrogats del Govern per al 2025. L’aprovació, amb els vots a favor del PSC, ERC i Comuns, i l’abstenció de Junts, permetrà injectar recursos a diverses àrees. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha destacat la destinació d’aquests fons a increments retributius per a funcionaris, despeses en serveis públics com sanitat i educació, mesures d’habitatge i un pla per a empreses afectades per la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. ERC ha destacat la inclusió de mesures com el pla antiaranzels i ajudes per a agricultors afectats per les pedregades, mentre que els Comuns han reivindicat les partides destinades a salut bucodental i salut mental. L’oposició, encapçalada per Jaume Giró de Junts, ha criticat l’ús reiterat de decrets llei per a suplements de crèdit, considerant-ho un “instrument perillós” i un abús d’un mecanisme que hauria de ser excepcional. Aquest suplement se suma a un de previ de 2.100 milions ja aprovat, i s’espera un tercer de 470 milions, sumant un total de gairebé 4.000 milions d’euros en suplements per a l’any 2025. La CUP, el PP, Vox i Aliança Catalana han votat en contra del suplement, criticant la dependència parlamentària del Govern respecte a ERC i els Comuns.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha criticat la participació d’Israel a Eurovisió, comparant la situació amb l’exclusió de Rússia degut a la invasió d’Ucraïna. Sánchez ha qüestionat la presència d’Israel al festival, argumentant que no s’haurien de permetre “dobles vares de mesurar” en la cultura. Aquestes declaracions s’han produït després que RTVE demanés una auditoria del televoti a la Unió Europea de Radiofusió (UER), després de la segona posició d’Israel, i mostrés un missatge de suport a Palestina abans de l’actuació israeliana. La UER, a més, havia advertit RTVE sobre possibles multes per mencionar el conflicte de Gaza durant la retransmissió. La comparació de Sánchez ha generat un debat sobre l’aplicació de vetos en l’esport. Mentre Rússia ha estat exclosa de competicions internacionals, Israel continua participant. La ministra d’Esports, Pilar Alegría, ha delegat la decisió sobre una possible exclusió d’Israel a les autoritats esportives internacionals. El Comitè Olímpic Internacional (COI), liderat per Thomas Bach i properament per Kirsty Coventry, manté la seva neutralitat, argumentant el reconeixement de múltiples conflictes a nivell mundial i la participació d’Israel i Palestina en els Jocs Olímpics. Tot i això, el Comitè Olímpic de Palestina ha sol·licitat l’exclusió d’Israel dels Jocs de París, acusant membres de la seva delegació de participar en campanyes racistes i fomentar crims de guerra. Aquesta petició no ha rebut suport internacional. El COI, en canvi, sembla orientar-se cap a la reincorporació gradual de Rússia a l’esport mundial.

El president del Tribunal Constitucional (TC), Cándido Conde-Pumpido, ha rebutjat la petició de tres magistrats conservadors –César Tolosa, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel– d’ajornar el debat sobre la llei d’amnistia fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre les consultes prèvies plantejades per diversos tribunals espanyols. Conde-Pumpido, després de consultar amb la vicepresidenta i ponent del recurs, Immaculada Montalbán, ha decidit que el debat sobre el recurs presentat pel PP contra la llei d’amnistia es realitzarà pròximament, previsiblement abans de l’estiu. Els magistrats conservadors volien esperar la posició del TJUE sobre la compatibilitat de la llei amb el dret comunitari, especialment en relació amb els delictes de malversació i terrorisme. La decisió de Conde-Pumpido reforça la majoria progressista al TC (6 magistrats progressistes i 4 conservadors) després de la recusació del magistrat conservador José María Macías per falta d’imparcialitat, degut al seu posicionament previ contrari a la llei. El TC ha hagut d’estudiar més de 50 recusacions relacionades amb aquest cas, una xifra rècord. Cal recordar que el magistrat progressista Juan Carlos Campo també es va abstenir en aquest cas per haver participat en la redacció dels indults.

Catalunya es prepara per implementar la reforma del reglament d’estrangeria, aprovada pel govern de Pedro Sánchez, amb l’objectiu d’incorporar al mercat laboral fins a 200.000 persones migrants en els pròxims dos anys. Carlos Prieto, delegat del Govern a Catalunya, i Mònica Martínez, consellera de Drets Socials, van presentar les novetats de la reforma, que entra en vigor aquest maig. Aquesta reforma amplia les vies per obtenir permisos de treball, tant per a estudiants com per a persones amb familiars a Espanya, i facilita la regularització de persones que ja resideixen al país, incloent aquelles que havien perdut el seu permís. Es preveu un reforç de personal a les oficines d’estrangeria d’entre un 30% i un 40% per garantir l’eficàcia del procés. Martínez va destacar la importància de la coordinació entre administracions i va defensar Catalunya com a “terra d’acollida”. La reforma es basa en l’èxit de la regularització impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero, que va demostrar un impacte positiu en l’ocupació formal sense afectar negativament els salaris. Aquesta nova regulació busca aprofitar la contribució dels migrants al creixement de l’ocupació, que representa més d’un terç dels llocs de treball creats des de la pandèmia. Prieto va criticar els discursos d’odi relacionats amb la immigració i va elogiar el paper de Catalunya en l’acollida de menors migrants. Malgrat les expectatives del govern espanyol, algunes ONG han expressat preocupació per la situació dels sol·licitants d’asil rebutjats i el defensor del poble, Ángel Gabilondo, alerta sobre les possibles conseqüències per als menors migrants. El PSOE s’ha mostrat obert a tramitar una ILP per a la regularització extraordinària de persones migrants sense papers, que compta amb el suport de nombroses organitzacions.

La polèmica ha envoltat Eurovisió 2025, centrant-se en el televot a favor d’Israel, que va quedar en segon lloc. RTVE va demanar una auditoria a la UER sobre el funcionament del televot i va qüestionar la seva idoneïtat, rebent el suport de les televisions belga VRT i islandesa RÚV. La UER va defensar el sistema de votació com “el més avançat del món” i va confirmar que no sancionarà RTVE pel missatge en favor de Palestina emès abans de la final, tot i haver advertit prèviament sobre possibles sancions per comentaris similars durant la semifinal. El president espanyol, Pedro Sánchez, va demanar l’expulsió d’Israel del festival, comparant la situació amb la de Rússia després de la invasió d’Ucraïna. Aquesta petició va generar reaccions polítiques, amb partits com Sumar, Podem i ERC demanant mesures més contundents contra Israel, mentre que el PP va interpretar el televot a favor d’Israel com una resposta ciutadana al govern. La UER també va defensar el seu patrocinador israelià, Moroccanoil, com una empresa global amb seu a Nova York, sense influència en el contingut editorial del festival. Finalment, la representant espanyola, Melody, va prioritzar la seva família a Màlaga per sobre de la roda de premsa prevista a Madrid després del concurs.