L’exministre José Luis Ábalos ha renunciat a la seva acta de diputat al Congrés des de la presó provisional, on es troba investigat pel cas Koldo. Segons ha comunicat, la seva situació processal actual l’obliga a centrar-se en la seva defensa per demostrar la seva innocència, una decisió presa després que el Tribunal Suprem rebutgés el seu recurs contra l’empresonament. Aquesta dimissió té conseqüències polítiques i judicials significatives. Políticament, el PSOE recupera un escó clau, ja que Ábalos formava part del Grup Mixt, fet que reforça l’ajustada majoria parlamentària del govern. En l’àmbit judicial, tot i perdre l’aforament, la causa principal per la compra de mascaretes continuarà al Tribunal Suprem, mentre que altres peces de la investigació es traslladaran a l’Audiència Nacional. La seva substituta serà l’alcaldessa de Llaurí (València), Ana María González Herdaro, qui va ser condemnada el 2021 per conduir sota els efectes de l’alcohol.

El Parlament de Catalunya ha validat el decret llei del Govern per gestionar les necessitats financeres del sector públic durant la pròrroga pressupostària. La mesura, defensada per la consellera Alícia Romero, ha tirat endavant amb el suport de PSC, ERC i Comuns, mentre que Junts i la CUP s’han abstingut. Aquest decret autoritza l’executiu a realitzar operacions d’endeutament i atorgar avals, a més de garantir l’increment retributiu del personal funcionari i l’actualització de les pensions. Malgrat el seu suport, ERC ha condicionat la negociació dels futurs pressupostos a l’aprovació d’una llei per recaptar tots els impostos a Catalunya. Per la seva banda, els Comuns exigeixen el compliment d’acords previs abans de negociar, i Junts ha criticat la manca de pressupostos, demanant una rebaixa fiscal per oferir el seu suport.

El Govern de la Generalitat ha pactat amb els Comuns allargar la bonificació del 50% en els abonaments del transport públic durant tota la legislatura, fins a l’any 2028. El compromís, anunciat pel conseller Albert Dalmau en resposta a una petició de Jéssica Albiach, sorgeix arran de la greu crisi de mobilitat provocada pel caos a Rodalies i l’augment del cost de la vida. La mesura, que afecta títols d’ús habitual com la T-Usual i la T-Jove, es continuarà finançant amb una aportació del 30% per part de la Generalitat i un 20% del govern espanyol. Els Comuns han celebrat l’acord com una mesura estructural necessària, considerant insuficient la proposta de gratuïtat temporal, i han criticat la gestió de la xarxa ferroviària per part de Renfe i Adif.

La interrupció del servei de Rodalies de Catalunya, arran d’un accident a Gelida, ha desencadenat una greu crisi política. El govern ha rebut dures crítiques per part de l’oposició i dels seus socis d’investidura, ERC i els Comuns, per l’anunci fallit del restabliment del servei. Figures com Oriol Junqueras i Carles Puigdemont han acusat l’executiu d’incompetència i mala gestió. En resposta, el conseller Albert Dalmau, assumint les funcions de president, ha defensat al Parlament la gestió de la consellera Sílvia Paneque i ha rebutjat les peticions de dimissió. Dalmau ha atribuït el caos a un “problema endèmic” d’infraestructures obsoletes, agreujat per un episodi meteorològic extrem, i ha proposat un “pacte de país” per “refundar” el servei, insistint que el traspàs de Rodalies és una “necessitat operativa i institucional” més urgent que mai.

El Ministeri de Justícia ha iniciat la tramitació d’una petició d’indult per a l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a instàncies de dos particulars. Aquesta acció arriba després que el Tribunal Suprem el condemnés a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets, relacionat amb la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. En el correu, l’empresari admetia dos delictes fiscals. Mentre el govern espanyol demana l’informe preceptiu al Suprem per a l’indult, el cas es desenvolupa en diversos fronts. García Ortiz ha presentat un incident de nul·litat contra la sentència, argumentant que defensava la credibilitat de la Fiscalia, una posició que ha rebut el suport de més de 150 juristes. Paral·lelament, González Amador ha sol·licitat l’expulsió de l’exfiscal de la carrera judicial, oposant-se al seu reingrés.

La crisi a Rodalies ha centrat la sessió de control al Parlament, on el conseller Albert Dalmau, en substitució de Salvador Illa, ha defensat la gestió del Govern davant del col·lapse ferroviari. Dalmau ha proposat un gran acord de país per reformar el servei, considerant la crisi un “punt d’inflexió” i ha insistit en la urgència de completar el traspàs de la gestió a la Generalitat. Tot i admetre que la xarxa patia vulnerabilitats prèvies, ha atribuït la fallida a un episodi de pluges intenses. La seva intervenció ha rebut dures crítiques de tota l’oposició (Junts, ERC, PP, CUP i Comuns), que ha acusat l’executiu d’incompetència i submissió al govern espanyol, demanant de forma generalitzada la dimissió de la consellera Sílvia Paneque. Com a resposta a les crítiques, Dalmau ha garantit que es mantindrà la rebaixa dels abonaments del transport públic durant tota la legislatura.

El Congrés dels Diputats ha rebutjat el decret llei “òmnibus” del govern espanyol, conegut com a “escut social”, a causa dels vots en contra del PP, Vox i Junts per Catalunya. L’oposició, amb portaveus com Míriam Nogueras, va criticar que el text barregés mesures diverses, qualificant-ho de “xantatge”, i va mostrar un rebuig particular a la pròrroga de la suspensió dels desnonaments a llars vulnerables. Aquesta decisió deixa a l’aire diverses polítiques clau. La revalorització de les pensions en un 2,7% queda garantida només per al gener, mentre que decauen la pròrroga del “bo energètic” contra la pobresa energètica i els incentius fiscals per a la compra de vehicles elèctrics i la rehabilitació energètica d’habitatges. No obstant això, la ministra Yolanda Díaz ha assegurat la continuïtat del salari mínim interprofessional (SMI) mitjançant un criteri ministerial per evitar un buit legal.

El govern de Pedro Sánchez ha patit la seva primera gran derrota parlamentària del 2026 després que el Congrés dels Diputats hagi tombat el seu decret llei òmnibus. La iniciativa, que preveia una revalorització de les pensions del 2,7%, va ser rebutjada pels vots en contra de Junts per Catalunya, el Partit Popular i Vox. L’oposició d’ambdós partits es va centrar en el fet que el decret barrejava la pujada de les pensions amb altres mesures, com la pròrroga de la suspensió dels desnonaments, una pràctica que van qualificar de “xantatge”. Junts, a través de la seva portaveu Míriam Nogueras, va argumentar que aquesta mesura perjudica els petits propietaris i, en resposta, ha registrat una proposició de llei pròpia que proposa adequar les pensions al cost de la vida de cada comunitat autònoma. Malgrat aquest revés, un altre decret sobre ajudes al transport sí que va ser aprovat amb el suport de Junts i l’abstenció del PP.

El caos de Rodalies, intensificat per l’accident mortal a Gelida, ha generat un xoc polític directe entre Junts i el Govern. La formació liderada parlamentàriament per Salvador Vergés ha presentat un paquet de 14 mesures que inclouen instar el Govern a portar Renfe i Adif als tribunals per responsabilitat civil i penal criminal, argumentant una “desinversió premeditada”. A més, exigeixen la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. En resposta, el Govern, a través de la mateixa Paneque, ha descartat rotundament la via judicial, considerant que “no solucionaria res”, i ha rebutjat qualsevol dimissió al seu departament. La consellera atribueix la crisi a “dècades de desinversió” i defensa la col·laboració amb el govern central, mentre que Junts qualifica els cessaments a Renfe i Adif com a insuficients, considerant-los “caps de turc tècnics”.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha decidit mantenir l’ordre de detenció a Espanya contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, rebutjant la seva petició de suspendre-la cautelarment. Aquesta decisió impedeix el seu retorn mentre el tribunal no resolgui el fons del recurs d’empara sobre l’aplicació de la llei d’amnistia, que el Tribunal Suprem, sota la instrucció del jutge Pablo Llarena, es nega a concedir-los per un presumpte delicte de malversació en l’organització de l'1-O. El TC argumenta que aixecar l’ordre de detenció equivaldria a una “resolució anticipada” del cas i que la protecció de l’interès general i l’eficàcia de la jurisdicció penal han de prevaldre sobre el perjudici al·legat pels recurrents, ja que s’investiguen fets qualificats com a delictes greus.