El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reafirmat la seva posició de “no a la guerra” davant la intervenció militar dels Estats Units i Israel a l’Iran, fet que ha desencadenat una greu crisi diplomàtica. En resposta, el president nord-americà, Donald Trump, ha qualificat Espanya d’“aliat horrible” de l’OTAN i ha amenaçat amb un embargament comercial total. La tensió s’ha originat per la negativa espanyola a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a l’ofensiva i per l’incompliment de la despesa militar del 5% del PIB. Sánchez defensa la via diplomàtica, recordant els “errors del passat” com la guerra de l’Iraq, i demana una resposta europea coordinada. A nivell intern, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, acusa Sánchez d’aïllar el país, mentre que la Comissió Europea ha mostrat la seva solidaritat amb Espanya.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en una fase crítica, centrada en el pols entre el president Salvador Illa i ERC, liderada per Oriol Junqueras. L’escull principal és l’exigència dels republicans de rebre garanties sobre la recaptació íntegra de l’IRPF per part de Catalunya, un compromís de la investidura que depèn del govern de Pedro Sánchez. Després d’una escalada de tensió, on Illa va anunciar que aprovaria els comptes aquest divendres sense el suport lligat i amb el suport de patronals i sindicats, les dues parts han pactat una desescalada. El Govern aprovarà el projecte, però s’ha acordat allargar la tramitació parlamentària fins a l’abril per donar més marge a la negociació. D’aquesta manera, ERC no presentarà un veto immediat, evitant un trencament i mantenint oberta la possibilitat d’un acord que desbloquegi uns comptes que ja tenen el suport dels Comuns.

En el marc del 45è aniversari del cop d’estat del 23-F, el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez ha aprovat la desclassificació de documents classificats relatius a l’intent colpista. Aquesta iniciativa, justificada com un exercici de transparència per saldar un “deute històric”, permetrà la consulta pública d’informes, transcripcions i arxius procedents dels ministeris de Defensa, Interior i Afers Exteriors, així com del CNI. S’espera que la documentació pugui aclarir incògnites històriques, com el paper del rei Joan Carles I o la identitat de l’anomenat “elefant blanc”. No obstant això, el sumari complet del judici no s’inclourà, ja que està custodiat pel Tribunal Suprem. La mesura ha generat reaccions diverses i posa de manifest la necessitat de reformar la llei de secrets oficials de l’època franquista.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt crític, generant la primera gran crisi entre el govern de Salvador Illa (PSC) i ERC. El principal escull és el compliment del traspàs de la recaptació del 100% de l’IRPF, un acord d’investidura que el govern de Pedro Sánchez es nega a garantir. Per això, ERC, liderada per Oriol Junqueras, ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat als comptes, tot i que la retiraria si hi ha un acord. Malgrat la tensió, el govern d’Illa aprovarà el projecte de pressupostos aquest divendres amb el suport dels Comuns i ha pactat amb els republicans ampliar el termini de negociació, posposant la votació clau fins a mitjans de març. La manca d’entesa, influïda per interessos electorals a Andalusia que involucren la ministra María Jesús Montero, amenaça amb una pròrroga pressupostària i un possible bloqueig de la legislatura.

En ple procés de refundació de l’espai a l’esquerra del PSOE, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha anunciat que no serà la candidata a les pròximes eleccions generals del 2027. Aquesta decisió, que ha qualificat de “pas molt meditat”, arriba després de la seva sonada absència a l’acte “Un pas endavant”, organitzat per Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i els Comuns per rellançar la coalició. Díaz justifica la seva renúncia per donar temps a les formacions polítiques perquè defineixin el seu propi full de ruta i lideratge, tot i que ha assegurat que continuarà al govern fins al final de la legislatura. Aquesta reconfiguració es produeix en un context d’incertesa, amb l’exclusió de Podem, la relació trencada, i els dubtes sobre la continuïtat d’aliats clau com Compromís i la Chunta Aragonesista.

L’aprovació dels pressupostos de la Generalitat es troba en una situació crítica a causa del xoc entre el Govern de Salvador Illa i Esquerra Republicana. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha anunciat que el seu partit presentarà una esmena a la totalitat si en un termini de 15 dies no s’arriba a un acord per a la cessió de la recaptació de l’IRPF. Malgrat l’ultimàtum, Illa ha mostrat un to conciliador, estenent la mà als republicans i assegurant que complirà tots els pactes. No obstant això, ERC, a través del seu portaveu parlamentari Josep Maria Jové, manté la seva posició i insisteix que no negociarà sense garanties prèvies, instant Illa a pressionar el PSOE. Aquesta tensió deixa en l’aire el futur dels comptes, que el Govern preveu aprovar aquest divendres sense tenir encara els suports necessaris.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reprès la seva activitat política després d’una baixa mèdica enmig d’un període de gran tensió per al seu govern. Durant la seva absència, l’executiu ha hagut de gestionar el caos a Rodalies, considerat la pitjor crisi del servei, a més de protestes de la pagesia, el professorat i el personal mèdic. En la seva tornada, Illa ha blindat el seu gabinet, defensant la gestió de la consellera Sílvia Paneque i descartant una qüestió de confiança. Paral·lelament, el Parlament de Catalunya ha reclamat per unanimitat la seva compareixença per donar explicacions sobre el que l’oposició qualifica de “col·lapse” del país. Ara, el president centra els seus esforços a negociar els pressupostos amb els seus socis, Esquerra Republicana i els Comuns, una aprovació que considera clau per reforçar la seva posició.

El judici a la família Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional ha viscut una setmana clau amb la declaració dels principals responsables de l’anomenada “policia patriòtica”. Els excomandaments José Manuel Villarejo, Eugenio Pino i Marcelino Martín-Blas van negar haver investigat els comptes bancaris de la família a Andorra o haver pressionat testimonis com Victoria Álvarez. Les seves compareixences van estar marcades per contradiccions, faltes de memòria i acusacions mútues sobre la seva implicació en l’‘Operació Catalunya’. Villarejo va destacar per les seves respostes evasives, intentant eludir les preguntes apel·lant a la seva imputació a Andorra i a la seva edat, fet que va obligar el president del tribunal a advertir-lo del seu deure de dir la veritat. Aquestes sessions també van incloure les declaracions dels exconsellers Ramon Espadaler i Salvador Milà.

El judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional avança centrat en els negocis de Jordi Pujol Ferrusola, amb dos fronts principals. D’una banda, la defensa es prepara per a la declaració de la cúpula de la “policia patriòtica”, incloent-hi José Manuel Villarejo, amb l’objectiu de vincular l’origen de la causa a l’Operació Catalunya i argumentar que va ser una persecució política, especialment a través de la trama andorrana per obtenir dades bancàries. Tot i que el testimoni de la informant clau, Victoria Álvarez, ha estat finalment descartat, la defensa intentarà desacreditar les acusacions. Paral·lelament, diversos empresaris han testificat per justificar les comissions pagades a Pujol Ferrusola, defensant la seva tasca d’intermediació en negocis a Mèxic i Eivissa. Testimonis com Marcelino Oreja, d’Emte Comsa, han validat la seva feina, mentre la Fiscalia manté que els pagaments eren irregulars.

Dos casos judicials d’alt perfil a Madrid presenten novetats processals significatives. D’una banda, la defensa d’Alberto González Amador, acusat de delictes contra la Hisenda Pública, ha sol·licitat l’absolució al·legant que el procés està viciat per l’actuació presumptament delictiva de l’exfiscal general de l’Estat, que hauria vulnerat els seus drets fonamentals. Per altra banda, l’Audiència Provincial de Madrid ha revocat la decisió del jutge Juan Carlos Peinado de jutjar Begoña Gómez amb un jurat popular en la causa per presumpte tràfic d’influències i corrupció. El tribunal argumenta que, després d’un any i mig d’instrucció, el magistrat no ha aportat “indicis racionals de criminalitat” ni ha fet un “mínim esforç argumentatiu” que justifiqui la continuació del procediment per aquesta via, anul·lant una decisió clau en la investigació.