El president de la Generalitat, Salvador Illa, impulsa l’aprovació dels pressupostos del 2026 en un context de negociacions complexes. Després de pactar amb els Comuns la limitació de la compra especulativa d’habitatge, el Govern necessita el suport indispensable d’ERC. No obstant això, els republicans, amb Oriol Junqueras al capdavant, es neguen a negociar mentre no es compleixi el traspàs de la recaptació del 100% de l’IRPF, una condició que el govern espanyol del PSOE considera inviable. Malgrat aquest bloqueig, Illa ha anunciat que aprovarà el projecte de llei en un Consell Executiu extraordinari per forçar el debat al Parlament, una decisió que compta amb el suport d’agents socials i econòmics. ERC ha advertit que aquesta via podria repetir l’escenari que va obligar Pere Aragonès a convocar eleccions anticipades.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat liderats per Salvador Illa s’ha estancat després d’una trobada fallida entre el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El rebuig de Sánchez a oferir garanties públiques per a la cessió de la recaptació de l’IRPF a Catalunya, una condició clau per als republicans, ha provocat que ERC congeli les converses i ha obert una crisi de confiança amb el govern català. Malgrat el compromís explícit d’Illa amb l’acord, Junqueras exigeix un compromís ferm que el PSOE no vol fer públic de moment, arribant a proposar un acord “en diferit” a través de la ministra María Jesús Montero, que va ser rebutjat. Aquest nou obstacle sorgeix tot i els avenços previs en la negociació, com el pacte assolit amb els Comuns i l’acord sobre el consorci d’inversions.

La negociació per aprovar els primers pressupostos del govern de Salvador Illa es troba bloquejada per la manca d’un acord amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Els republicans, liderats per Oriol Junqueras, exigeixen un compromís públic i tangible del govern espanyol per complir el pacte d’investidura que permetria a la Generalitat recaptar el 100% de l’IRPF. Malgrat una reunió secreta a la Moncloa entre Junqueras i Pedro Sánchez, el PSOE es nega a assumir aquest compromís públicament, principalment per la resistència de la ministra María Jesús Montero davant les properes eleccions andaluses. A canvi de posposar la seva pròpia llei sobre l’IRPF al Congrés, ERC també demana accelerar la creació d’un consorci d’inversions Estat-Generalitat per garantir l’execució pressupostària a Catalunya. Mentrestant, Illa ja ha tancat un acord amb els Comuns per als comptes.

Gerardo Pisarello serà el candidat de Barcelona en Comú a l’alcaldia de Barcelona per a les eleccions municipals del 2027, després d’imposar-se a l’escriptor Bob Pop en les eleccions primàries de la formació. Pisarello, que representa l’opció continuista i comptava amb el suport explícit d’Ada Colau i altres figures destacades com Ernest Urtasun, va obtenir una victòria clara amb el 68,6% dels vots, enfront del 27% del seu rival. Aquesta elecció marca un punt d’inflexió per al partit, ja que serà la primera vegada que Colau no encapçalarà la llista electoral. Pisarello, qui ja va ser primer tinent d’alcaldia, formarà tàndem amb l’actual regidora Carol Recio. El seu projecte polític se centrarà en desafiar l’actual alcalde, Jaume Collboni, amb propostes com la gratuïtat del metro i la limitació de la compra d’habitatges.

L’aprovació dels pressupostos de la Generalitat del govern de Salvador Illa depèn de manera crucial del suport d’ERC, malgrat que ja s’ha tancat un acord amb els Comuns. Els republicans mantenen dues condicions indispensables per iniciar la negociació formal dels comptes. Per una banda, han assolit un “acord polític” pràcticament tancat amb el govern espanyol per a la creació d’un consorci d’inversions que supervisi l’execució de les obres de l’Estat a Catalunya, una qüestió impulsada per la crisi de Rodalies. No obstant això, la segona exigència, la gestió del 100% de l’IRPF, continua encallada per la negativa del Ministeri d’Hisenda. Malgrat que ERC ha retirat la seva proposició de llei del Congrés per facilitar el diàleg, insisteix que sense garanties fermes en ambdues carpetes no s’asseurà a negociar els comptes catalans.

Les negociacions entre ERC i el govern espanyol avancen cap a un acord imminent per a la creació d’un consorci d’inversions, un organisme participat per ambdues administracions que ha de garantir l’execució de les inversions estatals a Catalunya. Aquest progrés, impulsat per la necessitat de corregir la desinversió històrica evidenciada en crisis com la de Rodalies, és un pas important però insuficient perquè els republicans s’asseguin a negociar els pressupostos amb el govern de Salvador Illa. El partit liderat per Oriol Junqueras manté com a condició indispensable un compromís ferm per al traspàs de la recaptació del 100% de l’IRPF, una qüestió que roman estancada per la resistència del Ministeri d’Hisenda. Davant d’aquest bloqueig, ERC ha retirat la seva proposició de llei sobre l’impost i planteja ara introduir la seva demanda mitjançant esmenes al futur model de finançament.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, avança en la proposta per limitar la compra especulativa d’habitatge en zones tensionades, una condició “irrenunciable” dels Comuns per aprovar els pressupostos. La mesura compta amb l’aval de quatre informes d’experts que la consideren jurídicament viable i constitucional. L’exmagistrat Carles Viver Pi-Sunyer afirma que les comunitats autònomes estan constitucionalment legitimades per limitar el dret a la propietat, mentre que altres experts com Pablo Feu, Jaime Palomera i Fuensanta Alcalá la justifiquen com una intervenció administrativa vàlida per prioritzar l’ús residencial. Per implementar-la, el Departament de Territori treballa en una modificació de la llei d’urbanisme que garanteixi la seguretat jurídica i un caràcter temporal. La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha reclamat “valentia i voluntat política” a l’executiu per fer-la efectiva.

El govern espanyol, a instàncies del Consell de Ministres, sol·licitarà a la Fiscalia que investigui les plataformes X, Meta i TikTok per possibles delictes relacionats amb la creació i difusió de pornografia infantil mitjançant les seves eines d’intel·ligència artificial. El president Pedro Sánchez ha declarat que “la impunitat dels gegants ha d’acabar”, argumentant que aquestes empreses atempten contra la salut mental, la dignitat i els drets dels menors. La portaveu de l’executiu, Elma Saiz, ha reforçat aquesta posició qualificant la pràctica de “violència sexual digital” i ha destacat el compromís del govern per protegir la infància. Aquesta mesura forma part d’una ofensiva més àmplia per regular les xarxes socials, que inclou la proposta de prohibir-ne l’accés a menors de 16 anys i la tipificació dels deepfakes com a delicte contra l’honor.

El govern del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), encapçalat per Salvador Illa, afronta un moment de gran dificultat a causa del malestar generalitzat pel deteriorament dels serveis públics. Les crisis a Rodalies, sumades a les vagues i mobilitzacions en sectors clau com la sanitat i l’educació, a més de les protestes dels pagesos, han esquerdat el relat de bona gestió socialista. Aquesta situació ha estat capitalitzada per l’oposició, amb Junts demanant una qüestió de confiança al president. El retorn d’Illa a l’activitat política ha intensificat la pressió de tots els partits, inclosos els seus socis potencials. L’aprovació dels pressupostos es perfila com un baló d’oxigen crucial per a l’executiu, però la seva viabilitat depèn del suport d’ERC, que el condiciona al compliment dels acords d’investidura per part del PSOE a Madrid.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es reincorpora de forma progressiva a les seves funcions després d’un mes de baixa mèdica a causa d’una greu infecció òssia, una osteomielitis púbica, que va requerir la seva hospitalització a l’Hospital Vall d’Hebron. Tot i que ha de continuar amb el tractament d’antibiòtics i la rehabilitació, Illa reprèn el control del Govern, finalitzant així la delegació de funcions al conseller de la Presidència, Albert Dalmau. El seu retorn es produeix en un moment complex, marcat per diverses crisis que han tingut lloc durant la seva absència, com la crisi de Rodalies, vagues i protestes socials, a més de la reprovació parlamentària de la consellera Sílvia Paneque. Entre els reptes immediats que ha d’afrontar hi ha la negociació dels pressupostos.