Un any després de l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés, la situació dels líders del procés no s’ha normalitzat. Carles Puigdemont continua a Waterloo i Oriol Junqueras, així com Jordi Turull, segueixen inhabilitats. Malgrat que la llei va ser clau per a la investidura de Pedro Sánchez, el Tribunal Suprem es manté ferm en el delicte de malversació, dificultant l’aplicació de l’amnistia a figures com Puigdemont i Junqueras. ERC i Junts denuncien una “rebel·lió judicial”, criticant la intromissió dels jutges en l’àmbit polític i la no aplicació de la llei aprovada pel Congrés. Junqueras qualifica la situació d’“injustícia vergonyant” i Turull lamenta que la cúpula judicial es rebel·li contra el poder legislatiu. Si bé desenes de policies implicats en l'1-O han estat amnistiats, fet que ha generat un recurs d’Òmnium Cultural i l’ANC, figures com Miquel Buch han vist com les seves condemnes desapareixien. El Tribunal Constitucional previsiblement avalarà la llei al juny, però això no garanteix l’aplicació efectiva de l’amnistia, ja que el Suprem espera pronunciaments d’instàncies europees. Aquesta situació beneficia Sánchez, ja que l’aliança amb Junts i ERC es manté necessària. Mentrestant, el PSOE ha capitalitzat els beneficis de l’amnistia, amb la victòria de Salvador Illa a les eleccions catalanes i el retorn d’algunes empreses. La desjudicialització, però, no ha comportat canvis substancials més enllà de l’arribada d’Illa a la presidència de la Generalitat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es va reunir amb el president d’Aragó, Jorge Azcón (PP), a Saragossa. Aquesta trobada, la primera entre Illa i un dirigent del PP, es va qualificar de “privada i cordial” i va tenir lloc enmig del debat sobre la reforma del model de finançament. Illa va defensar un model “11 contra 11 amb àrbitre neutral” en una conferència amb empresaris, emfatitzant la necessitat de diàleg i consens. La visita d’Illa a Aragó s’emmarca en el seu tour autonòmic per explicar la seva proposta per Catalunya, que ja l’ha portat a les Canàries i Navarra. Malgrat les bones relacions comercials entre Catalunya i Aragó, les relacions polítiques han estat tenses des de fa una dècada, agreujades pel procés independentista i la supressió de la direcció de política lingüística per part d’Azcón. La reunió entre Illa i Azcón va abordar temes comuns, com el finançament i les infraestructures, tot i les diferències polítiques. Illa va insistir en la importància de la col·laboració i la cerca de punts en comú, tot i que va descartar reactivar la candidatura conjunta pels Jocs Olímpics d’hivern. La trobada es produeix després de l’acord entre el govern i ERC per accelerar l’acord per al finançament singular de Catalunya.

El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs presentat per diputats del PSOE i Sumar contra l’eliminació del requisit del català per a sanitaris a les Balears. El TC argumenta que el decret llei impugnat ja ha estat derogat i que el Govern Balear va justificar la mesura per la manca de metges. A més, el TC afirma que la norma no regula la cooficialitat lingüística de forma general, sinó només per a un servei concret. Paral·lelament, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, mantindrà l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont, tot i que el TC avali la llei d’amnistia. Segons Llarena, l’aval del TC a la constitucionalitat de l’amnistia no afecta la situació de Puigdemont. El Suprem, liderat pels jutges Llarena i Marchena, no aplicarà l’amnistia als líders del procés, fins i tot si el TC avala la llei a finals de juny. Els magistrats esperaran la resolució dels recursos d’empara o un pronunciament de la justícia europea. Mentrestant, la Sindicatura per l’Amnistia d’Òmnium Cultural informa que el 60% dels sol·licitants de l’amnistia ja no tenen causes obertes, i denuncia “boicot judicial”.

El Tribunal Suprem ha ordenat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) retornar les pintures murals de Sixena al monestir de Vilanova de Sixena (Aragó). El president aragonès, Jorge Azcón, ha celebrat la sentència i ha demanat la “col·laboració i lleialtat” de la Generalitat per a un trasllat ràpid i segur. Azcón ha afirmat que l’Aragó té un pla preparat des del 2020 i que els tècnics del MNAC van declarar al judici que el trasllat era viable. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que no obstruiran la sentència, però volen garanties per a la preservació de les obres. El MNAC ha alertat reiteradament sobre la “fragilitat” de les pintures i l’elevat risc que suposa el trasllat a causa de la seva sensibilitat a les vibracions i als canvis ambientals. Experts com Carme Ramells (cap de Restauració del MNAC), Damià Amorós (historiador de l’art) i M. Àngels Calvo (microbiòloga) han expressat la seva preocupació per la viabilitat i seguretat del trasllat. L’advocat de Vilanova de Sixena, Jorge Español, ha afirmat que el museu no pot retenir les pintures i no descarta un trasllat forçós. El debat sobre el trasllat inclou la qüestió de si el salvament de les pintures durant la Guerra Civil va ser legítim o un espoli, tal com argumenta Español. La decisió final es prendrà en el patronat del MNAC, format per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Estat, tots ells governats pel PSC.

Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, ha estat processat per la jutge Inmaculada Iglesias per dos delictes de frau fiscal i un de falsedat documental. S’acusa González Amador d’haver defraudat 350.951 euros a Hisenda entre el 2020 i el 2021 mitjançant l’ús de factures falses per valor d’1.711.980 euros emeses per empreses pantalla, amb l’objectiu de reduir els beneficis de les seves empreses Maxwell Cremona Ingeniería i Masterman & Whitaker Medical Supplies. La jutge conclou que González Amador va actuar “de manera conscient i voluntària”. A més de la investigació per frau fiscal, s’ha obert una peça separada per investigar la relació de González Amador amb el grup sanitari Quirón, important contractista de la Comunitat de Madrid. Malgrat haver estat citat en diverses ocasions, González Amador no ha declarat davant la jutge sobre els delictes fiscals. En una declaració recent davant el jutge Ángel Hurtado al Tribunal Suprem, González Amador va negar haver comès els delictes, al·legant que va deixar la negociació d’un pacte de conformitat amb la Fiscalia en mans del seu advocat, Carlos Neira, per no perjudicar Ayuso. Aquest pacte, que reconeixia els delictes fiscals i un de falsedat, finalment no es va materialitzar. El Govern de la Comunitat de Madrid atribueix el processament a una “operació d’Estat” contra Ayuso per part del govern de Pedro Sánchez.

Francisco Martínez, exsecretari d’Estat de Seguretat durant el govern de Mariano Rajoy, ha ingressat a presó provisional sense fiança per ordre de la jutge María Tardón de l’Audiència Nacional. La detenció es va produir en el marc de l’operació Borraska, que investiga una xarxa de cibercrim dedicada a robar i vendre dades personals. Juntament amb Martínez, també han entrat a presó el hacker José Luis Huertas, conegut com Alcasec, i un altre individu. Un quart implicat, el youtuber Álvaro Martín, va ser detingut a Andorra i està pendent d’extradició. S’imputen delictes de blanqueig de capitals, descobriment i revelació de secrets, intrusisme informàtic i organització criminal. La investigació va destapar ciberatacs a entitats públiques i privades, amb el robatori de dades de milions de persones. Martínez, que havia sigut advocat d’Alcasec, va declarar que només va prestar assessorament legal i nega haver-se enriquit amb la venda de dades. La policia va recuperar la infraestructura tecnològica de la xarxa, protegint així informació sensible de milions de persones, incloent-hi dades del registre civil, sistemes educatius, i companyies elèctriques. Aquest cas se suma a la imputació de Martínez en l’operació Kitchen.

Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, està sent investigat per dos delictes fiscals i un de falsedat documental. La jutgessa d’instrucció, Inmaculada Iglesias, ha conclòs la investigació i ha donat trasllat a les parts, incloent la Fiscalia, el PSOE i Más Madrid, perquè presentin els seus escrits d’acusació. El cas se centra en un presumpte frau a Hisenda entre el 2020 i el 2021, on González Amador, juntament amb altres investigats, presumptament va emetre factures falses amb despeses fictícies a través de les seves empreses, Circulo Belleza SL (ara Masterman Whitaker) i Maxwell Cremona SL, per ocultar beneficis extraordinaris obtinguts durant la pandèmia. Segons l’Agència Tributària, aquestes empreses no tenien la capacitat per dur a terme les activitats facturades a Quiron Prevención SL. L’objectiu era evadir l’impost de societats, superant els 120.000 euros anuals. González Amador, en la seva declaració davant el jutge Hurtado del Tribunal Suprem, va intentar culpar el seu advocat, Carlos Neira, de l’acceptació dels delictes, tot i que anteriorment havia evitat declarar sobre el tema al jutjat de Madrid. Aquesta declaració podria ser incorporada a la causa del jutjat de Madrid a través d’una “deducció de testimoni”. A més, González Amador ha demandat la vicepresidenta María Jesús Montero per delicte contra l’honor, reclamant 40.000 euros de compensació.

Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha intensificat les seves crítiques contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, acusant-lo d’estar “rodejat de corrupció” i de sotmetre el país a un “estat de putrefacció”. Aquestes declaracions s’emmarquen en un context marcat per diversos esdeveniments recents, com la dimissió del número 2 d’Interior, la polèmica per la compra de bales a Israel, el judici oral contra David Sánchez, germà del president, i la publicació d’àudios que impliquen una persona vinculada al PSOE en un intent d’obtenir informació d’un tinent coronel de la UCO que investiga la parella de Sánchez. Feijóo considera que el mandat de Sánchez està “en fase terminal” i ha convocat una manifestació a Madrid el 8 de juny per protestar contra les “pràctiques mafioses” del PSOE. A més, ha reptat els socis d’investidura de Sánchez, com Junts i el PNB, a presentar una moció de censura, oferint el suport del PP, tot i que ell mateix no la presentarà per manca de suports. Feijóo ha advertit que si no s’actua contra la “corrupció”, els socis de Sánchez seran “còmplices” i els ciutadans “no ho oblidaran”. Aquesta ofensiva del PP es produeix en paral·lel a la proposta de judici contra la parella d’Isabel Díaz Ayuso per presumptes delictes fiscals i falsedat documental.

Salvador Illa, president de la Generalitat, ha destacat habitatge, formació professional i reforma administrativa com a temes clau per a la Conferència de Presidents que se celebrarà el 6 de juny a Barcelona. S’espera que el PP plantegi el tema del finançament autonòmic, i Illa els ha desafiat a presentar propostes sòlides en lloc de generar soroll. El president ha reiterat el seu compromís amb el calendari pactat amb ERC per al finançament singular de Catalunya, amb l’objectiu que l’Agència Tributària catalana recapti tot l’IRPF el proper any. Albert Dalmau, conseller de la Presidència, ha confirmat que el Govern abordarà el debat sobre finançament amb respecte, tot i que considera el CPFF l’espai més adequat. El PP, per la seva banda, ha anunciat la seva intenció d’abordar el finançament i altres reptes importants per als espanyols, segons Miguel Ángel Garcia, conseller de Presidència de la Comunitat de Madrid. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha assegurat que la millora del finançament català no compromet la solidaritat. Illa també ha expressat la seva posició contrària a l’opa del BBVA al Banc Sabadell i s’ha compromès a buscar solucions legals per protegir el català a l’escola si el Tribunal Constitucional es pronuncia a favor del 25% de castellà. Finalment, ha afirmat que escoltarà totes les parts implicades en l’ampliació de l’aeroport del Prat abans de prendre una decisió. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha expressat la seva confiança en la Guàrdia Civil després de la filtració d’un àudio que suggeria una campanya del PSOE contra comandaments de la UCO. El PSOE ha negat les acusacions i ha desmentit qualsevol relació amb les persones que apareixen a les gravacions. Marlaska ha reiterat el seu suport a la UCO i ha destacat la importància de la seva neutralitat i objectivitat en les investigacions.

Alberto Núñez Feijóo es prepara per al congrés del PP que se celebrarà els dies 4, 5 i 6 de juliol, després de presentar 94.501 avals per a la seva reelecció com a president del partit. Feijóo es declara millor preparat per a la Moncloa després de tres anys al capdavant del partit i de l’oposició. El congrés aprovarà dues ponències: una d’estatuts i una de política. Aquesta última, elaborada per Juanma Moreno Bonilla i Alfonso Fernández Mañueco, ha comptat amb la influència d’Alma Ezcurra, coordinadora de Reformisme 21, el think tank del PP. Ezcurra, considerada propera a Isabel Díaz Ayuso, ha treballat anteriorment a la FAES i per a Mariano Rajoy. Reformisme 21, presidit per Pablo Vázquez, exdirector de FEDEA, busca generar un discurs propi per al PP, diferent del de la FAES d’Aznar. El think tank compta amb figures com Fátima Báñez, Román Escolano, Luis Garicano, Teresa Freixes i Gregorio Luri. La seva producció, però, ha estat discreta fins ara, amb publicacions com l’anàlisi del mandat de Bukele o la reelecció de Trump, i el llibre Colisión de utopías de Javier de Andrés, que proposa un camí entre l’independentisme i el “centralisme jacobí”. Feijóo ha evitat pronunciar-se sobre futurs pactes postelectorals, afirmant que el seu objectiu és guanyar les eleccions i governar.