Alberto Núñez Feijóo es prepara per al congrés del PP que se celebrarà els dies 4, 5 i 6 de juliol, després de presentar 94.501 avals per a la seva reelecció com a president del partit. Feijóo es declara millor preparat per a la Moncloa després de tres anys al capdavant del partit i de l’oposició. El congrés aprovarà dues ponències: una d’estatuts i una de política. Aquesta última, elaborada per Juanma Moreno Bonilla i Alfonso Fernández Mañueco, ha comptat amb la influència d’Alma Ezcurra, coordinadora de Reformisme 21, el think tank del PP. Ezcurra, considerada propera a Isabel Díaz Ayuso, ha treballat anteriorment a la FAES i per a Mariano Rajoy. Reformisme 21, presidit per Pablo Vázquez, exdirector de FEDEA, busca generar un discurs propi per al PP, diferent del de la FAES d’Aznar. El think tank compta amb figures com Fátima Báñez, Román Escolano, Luis Garicano, Teresa Freixes i Gregorio Luri. La seva producció, però, ha estat discreta fins ara, amb publicacions com l’anàlisi del mandat de Bukele o la reelecció de Trump, i el llibre Colisión de utopías de Javier de Andrés, que proposa un camí entre l’independentisme i el “centralisme jacobí”. Feijóo ha evitat pronunciar-se sobre futurs pactes postelectorals, afirmant que el seu objectiu és guanyar les eleccions i governar.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha emprès un viatge institucional al Japó i Corea del Sud per enfortir les relacions comercials, impulsar inversions i promoure la internacionalització de les empreses catalanes. Aquest viatge, el primer gran desplaçament internacional d’Illa en aquesta legislatura, s’emmarca en un context de canvi en l’ordre mundial, marcat per la política comercial de Donald Trump i la incertesa econòmica global. L’objectiu principal és obrir nous mercats per al teixit empresarial català, diversificant les relacions comercials i reduint la dependència del mercat estatunidenc.

Al Japó, Illa visitarà Tòquio, Osaka, Kobe, Kyoto, i es reunirà amb empreses, agents comercials i institucions com la Japan External Trade Organization (Jetro). A més, es preveuen trobades amb empresaris catalans i japonesos, així com una visita a NTT Data, multinacional que genera 4.000 llocs de treball a Catalunya. També es tractaran temes com la possible obertura d’un vol directe Barcelona-Tòquio. A Corea del Sud, Illa es reunirà amb representants de Lotte Energy Materials, que preveu una important inversió a Mont-roig del Camp, i visitarà l’empresa Seegene, que col·labora amb la catalana Werfen.

A més de l’aspecte econòmic, el viatge també té un component cultural i gastronòmic. Els xefs Joan Roca i Carme Ruscalleda participaran en diversos actes per promocionar la gastronomia catalana, aprofitant la designació de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Aquest viatge segueix la línia de les visites anteriors de presidents com Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla, que també van prioritzar les relacions amb el Japó, especialment Pujol, qui va ser rebut per l’emperador Akihito en diverses ocasions. Aquestes visites històriques es van centrar en l’àmbit econòmic i en el reforç dels lligams comercials entre Catalunya i el Japó.

El Consell d’Afers Generals de la Unió Europea ha ajornat la decisió sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE. La proposta, impulsada pel govern espanyol de Pedro Sánchez, requeria la unanimitat dels 27 estats membres, però ha topat amb les reticències d’alguns països com Croàcia, Alemanya, Finlàndia, Suècia i Àustria, i les pressions del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha fet trucades a capitals europees governades pel PPE per intentar bloquejar la iniciativa. Els dubtes se centren en les implicacions legals, la possible modificació dels tractats, el precedent per a altres llengües minoritàries i el finançament, tot i que el govern espanyol s’ha compromès a assumir els costos. Països com França s’han mostrat disposats a treballar amb Espanya per trobar una solució de consens. L’oficialitat d’aquestes llengües a la UE ha estat una reivindicació històrica i és un element clau per a l’estabilitat del govern espanyol, ja que Junts per Catalunya ha condicionat el seu suport a l’executiu a l’obtenció de “resultats concrets” en aquest àmbit. Malgrat l’ajornament, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha defensat la solidesa de la proposta i ha destacat la importància del reconeixement de la “plurilingüitat” d’Espanya. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha expressat la seva confiança en la petició “ben fonamentada”.

El Partit Popular (PP) ha presentat un escrit al Tribunal Constitucional (TC) sol·licitant la suspensió de la deliberació sobre la llei d’amnistia als encausats del procés. Volen que s’esperi a la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la seva adequació al dret comunitari. Aquesta petició arriba després que el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, rebutgés una sol·licitud similar de tres magistrats. El TC té previst abordar el recurs del PP contra la llei d’amnistia en un ple monogràfic entre el 24 i el 26 de juny, on s’espera una majoria progressista que avali la norma. Mentrestant, el TJUE avança en la causa del Tribunal de Comptes contra Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i altres ex-alts càrrecs, amb una possible resolució a finals d’any. La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat s’alineen amb la defensa dels encausats i demanen l’aplicació de l’amnistia, argumentant que les despeses no van afectar els interessos econòmics de la UE. La Comissió Europea comparteix aquesta visió, tot i qüestionar el procés d’aprovació de la llei. Cap estat membre s’ha sumat a la denúncia del PP. El TJUE podria considerar l’amnistia un assumpte intern espanyol, la qual cosa influiria en les decisions dels jutges del Suprem, Manuel Marchena i Pablo Llarena, sobre l’aplicació de l’amnistia a Puigdemont, Junqueras i Turull.

El Govern català, liderat per Albert Dalmau, aprovarà dimarts la creació de la Direcció General d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l’Administració. Aquest nou organisme, operatiu abans de l’estiu, pretén impulsar l’ús de la IA a l’Administració, amb l’objectiu que el 60% del personal l’utilitzi al 2025 i el 100% al 2028. La direcció, dependent de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, s’emmarca en una estratègia per modernitzar els serveis públics, fent-los més eficients i reduint la càrrega burocràtica per a la ciutadania. Entre els projectes prioritaris, s’inclou l’agilització de tràmits com la llei de dependència, la millora del portal Gencat.cat i la traducció automàtica en oficines d’atenció presencial. A més, el Parlament estudia la implementació de la IA per transcriure discursos parlamentaris en temps real, seguint les recomanacions del CAPCIT, que ha identificat set àrees on la IA pot ser beneficiosa. El Govern invertirà en 20 nous projectes d’IA durant el 2025 i redissenyarà 120 procediments burocràtics en els pròxims quatre anys. Aquesta iniciativa s’inspira en el programa GovTech, que ja ha implementat més de 200 projectes pilot d’IA, amb una inversió total d'11,5 milions d’euros. Un exemple d’aplicació pràctica de la IA és la gestió de permisos per a curses de muntanya, que redueix a la meitat el temps de tramitació. El Govern convocarà un concurs de mèrits per seleccionar el director general, un expert amb coneixements tècnics.

El Parlament de Catalunya ha rebutjat una moció d’Aliança Catalana que proposava la prohibició del vel islàmic en espais públics. La moció, que només ha rebut el suport del PP i Vox, ha estat rebutjada per la resta de partits. Junts, tot i votar en contra, ha expressat la seva intenció de prohibir el vel a les escoles i els mocadors integrals en espais públics, argumentant criteris de seguretat i no discriminació. David Saldoni, representant de Junts, ha acusat Aliança Catalana d’alimentar l’odi i la catalanofòbia. Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana, ha anunciat que portarà a votació al ple de Ripoll la prohibició del vel a les escoles. ERC ha criticat la postura de Junts, acusant-los de buscar ocurrències conjunturals i de mostrar por. El PSC, els Comuns i la CUP han defensat la llibertat de les dones per prendre les seves pròpies decisions sobre l’ús del vel i han demanat abordar el debat des de la perspectiva de la imposició. La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha recordat que la llibertat religiosa és un dret fonamental. La Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya ha rebutjat la proposta, considerant-la discriminatòria. Internament, Junts justifica la seva postura com una resposta a les inquietuds municipals i no a la pressió d’Aliança Catalana. El partit ha encarregat informes sobre la immigració i ha rebut peticions d’alcaldes per posicionar-se sobre el vel. La formació aspira a situar-se en un punt central entre l’extrema dreta i el que anomenen “wokisme”.

La recent aprovació al Congrés dels Diputats d’una iniciativa per a l’embargament d’armes a Israel ha generat controvèrsia. Mentre partits com Sumar, ERC, Podem i el BNG pressionen per accelerar la tramitació i denuncien la “complicitat” del govern espanyol amb el conflicte a Gaza, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha moderat les expectatives, qualificant la mesura de “més simbòlica que real”. Robles argumenta que la tecnologia israeliana, incloent llicències i programes informàtics, és crucial per a la indústria de defensa espanyola i que algunes adquisicions són a escala global, a través d’organitzacions com l’OTAN. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha admès “desajustaments i errors” en la gestió d’un contracte de bales amb una empresa israeliana, tot i que assegura que s’està tramitant la seva rescissió. El president del govern, Pedro Sánchez, ha defensat la solució dels dos estats i ha mantingut reunions amb líders internacionals com Tayyip Erdoğan per abordar la situació a Gaza. Mentrestant, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha condemnat amb matisos les “activitats militars” d’Israel, generant tensions internes amb figures com Isabel Díaz Ayuso, que s’ha posicionat a favor de les tesis de Benjamin Netanyahu. La comunitat internacional, incloent Josep Borrell, ha augmentat la pressió sobre Israel per la seva actuació a Gaza, i diversos països europeus demanen la revisió de l’acord d’associació amb l’estat hebreu.

Un jutjat de Madrid ha imputat Carlos Mur i Francisco Javier Martínez Peromingo, ex-alts càrrecs del govern d’Isabel Díaz Ayuso, per la seva presumpta responsabilitat en la gestió de les residències durant la pandèmia de la Covid-19. Hauran de declarar el 26 de maig per la seva implicació en els protocols que van restringir l’accés als hospitals de les persones grans residents, basant-se en “criteris d’exclusió”. La causa, reobierta a petició de la Fiscalia Provincial de Madrid, sorgeix d’una denúncia col·lectiva de 109 familiars de víctimes, coordinada per Marea de Residències i 7.291 Veritat i Justícia. Aquesta denúncia, presentada l’octubre de 2024, al·lega un delicte de denegació discriminatòria d’assistència sanitària contra els imputats. Les associacions demanen que esclareixi la responsabilitat d’altres figures, com l’exconseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, i la mateixa presidenta Ayuso, en les decisions preses. La Fiscalia, a més, sol·licita que s’investiguin conjuntament els delictes de discriminació, homicidi imprudent i prevaricació.

Sumar ha intensificat la pressió sobre el PSOE per augmentar les mesures contra Israel davant l’escalada del conflicte a Gaza. La formació liderada per Yolanda Díaz demana la retirada de l’ambaixador espanyol a Tel Aviv com a mesura de pressió diplomàtica, sumant-se a la petició d’Ernest Urtasun, portaveu de Sumar, que també ha defensat aquesta acció. Aquesta petició s’emmarca en una sèrie d’exigències de Sumar, com la tramitació urgent d’una llei per a l’embargament d’armes a Israel, un gest que el PSOE considera més “simbòlic” que real, i l’expulsió d’Israel del festival d’Eurovisió. Díaz ha advertit sobre la gravetat de la situació a Gaza, on 14.000 infants palestins estan en risc de mort per fam, i ha reclamat més accions per part del govern espanyol. Mentrestant, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha convocat l’ambaixador israelià després que soldats israelians obrissin foc durant una visita diplomàtica a Cisjordània, incident que la UE també ha demanat investigar. En paral·lel, la Generalitat ha tancat la seva oficina a Tel Aviv, una decisió valorada positivament per Sumar, però criticada per Junts i ERC per la seva limitada repercussió. Urtasun també ha criticat la presència de fons d’inversió israelians al sector cultural espanyol i ha demanat més contundència a la UE, incloent la suspensió de l’acord comercial amb Israel.

El Tribunal Constitucional (TC) es prepara per avalar la llei d’amnistia a finals de juny, concretament en un ple monogràfic els dies 24, 25 i 26. La majoria progressista del tribunal, amb sis vots, tombarà el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP, que al·legava que la llei era “arbitrària”, vulnerava la separació de poders, la tutela judicial efectiva i el principi d’igualtat, a més de considerar-la una “autoamnistia” negociada per Junts i ERC, els principals beneficiaris. Aquesta decisió, que segueix la línia anunciada pel president del TC, Cándido Conde Pumpido, arribarà un any després de l’entrada en vigor de la llei. Malgrat l’aval del TC, la situació de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras continuarà bloquejada, ja que el Tribunal Suprem argumenta que el delicte de malversació, pel qual estan perseguits, queda fora de l’àmbit d’aplicació de la llei. El Suprem, liderat per Manuel Marchena i Pablo Llarena, podria recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per dilatar la decisió. La defensa de Puigdemont argumenta que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hauria de ser l’encarregat d’aplicar l’amnistia, atès que és diputat. El PP, per la seva banda, ha demanat al TC que suspengui les deliberacions fins que el TJUE es pronunciï sobre quatre qüestions prejudicials relacionades amb l’amnistia. A més del recurs del PP, el TC ha rebut més de 50 recursos sobre la llei, i encara ha de resoldre les qüestions d’inconstitucionalitat plantejades pel Suprem i el TSJC, així com els recursos d’empara dels independentistes. En total, hi ha 16 impugnacions pendents de resolució. La llei, mentrestant, s’aplica de manera irregular, beneficiant a més d’un centenar de persones, majoritàriament policies nacionals i guàrdies civils. Inmaculada Montalbán, vicepresidenta del TC, ha elaborat la ponència favorable a la constitucionalitat de l’amnistia.