La relació entre Junts per Catalunya i el PSOE es troba en un moment crític, amb Carles Puigdemont convocant l’executiva del partit a Perpinyà per revaluar el suport al govern de Pedro Sánchez. La trobada sorgeix del presumpte incompliment de l’Acord de Brussel·les, especialment en qüestions clau com l’aplicació de l’amnistia, l’oficialitat del català a Europa i la delegació de competències en immigració. Davant l’amenaça de ruptura, partits com el PSC, ERC i els Comuns han pressionat Junts perquè mantingui la negociació, advertint del risc de facilitar un govern del PP i Vox. Malgrat un intent del govern espanyol per calmar la tensió dialogant amb Alemanya sobre el català, la direcció de Junts ha comunicat la seva intenció de trencar. La decisió definitiva, però, serà ratificada mitjançant una consulta a la militància.

Vuit anys després de la DUI, el moviment independentista català es troba en un estat de profunda desil·lusió i fragmentació, segons diverses veus influents del procés com Pilar Rahola, Ferran Requejo o Germà Bel. Aquests critiquen la manca de preparació, la divisió estratègica i la “hipocresia” dels partits, assenyalant que el moviment s’ha convertit en un “campi qui pugui”. Aquest context de frustració ha facilitat l’ascens de noves forces com Aliança Catalana, liderada per Sílvia Orriols. Tot i que la formació va entrar al Parlament amb la promesa de reactivar la DUI, la seva activitat parlamentària s’ha centrat gairebé exclusivament en un discurs islamòfob, deixant de banda la qüestió independentista. Analistes com Francesc-Marc Álvaro connecten directament aquests “discursos buits” i identitaris amb el “trauma” no resolt del 2017, evidenciant un canvi en les prioritats del debat polític català.

La negociació per un nou model de finançament singular per a Catalunya es troba en un punt de tensió entre ERC i el govern espanyol, representat per la ministra Maria Jesús Montero. Tot i que hi ha un apropament en la xifra, que s’acosta als 20.000 milions d’euros anuals que l’Estat hauria d’aportar, els republicans, amb veus com Isaac Albert i Oriol Junqueras, prioritzen l’estructura del model per sobre de la quantitat. La clau de la discrepància rau en el principi d’ordinalitat, una exigència per garantir que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de riquesa després de la redistribució fiscal, una postura que també defensen els Comuns. ERC acusa Montero de tenir presses per motius electorals i adverteix que sense un acord previ que inclogui aquest principi i la plena capacitat recaptatòria, no negociaran els pressupostos ni a Madrid ni a Catalunya, condicionant així l’estabilitat política.

La direcció de Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, es reuneix a Perpinyà per fer balanç de l’acord d’investidura amb el PSOE i decidir sobre la seva continuïtat. La trobada respon a la percepció d’incompliments dels acords de Brussel·les per part del govern de Pedro Sánchez, una tensió que la portaveu Míriam Nogueras va expressar al Congrés. Mentre el PSOE qualifica l’enduriment del to de “joc polític”, Sánchez assegura que compleix els pactes en la mesura de les seves possibilitats. Si Junts decideix trencar la relació, una decisió que hauria de ser ratificada en una consulta a la militància, els escenaris que es plantegen inclouen el bloqueig de totes les iniciatives del govern espanyol o, fins i tot, una moció de censura instrumental. Aquesta estratègia ha consolidat el lideratge de Puigdemont i ha provocat la sortida de figures més pragmàtiques com Jaume Giró.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) viu una greu crisi interna després que el bloc progressista hagi acusat la presidenta, Isabel Perelló, de “trencar el consens” que havia regit l’òrgan durant el seu primer any de mandat. La tensió va esclatar quan Perelló, amb el suport del sector conservador i del vocal Carlos Hugo Preciado, va aprovar la renovació de les comissions internes, atorgant als conservadors el control de la Comissió Permanent, un òrgan clau. Els nou vocals progressistes denuncien que aquesta decisió és una “ruptura deliberada” i una “exclusió” que distorsiona l’equilibri de poder i la representativitat plural. La situació ha provocat que un dels seus membres més destacats, José María Fernández Seijo, hagi presentat la seva intenció de dimitir, agreujant la fractura dins del govern dels jutges.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, planeja iniciar el debat sobre el nou model de finançament autonòmic al Consell de Política Fiscal i Financera d’aquest novembre, malgrat que la negociació amb Esquerra Republicana (ERC) per a un finançament singular per a Catalunya continua encallada. Les posicions entre el govern espanyol i els republicans es mantenen allunyades en aspectes clau com el principi d’ordinalitat, on el ministeri no garanteix una “ordinalitat pura”, els criteris de població ajustada i la capacitat de la Generalitat per recaptar tots els impostos. Aquest acord és una condició indispensable d’ERC, pactada amb el PSC per a la investidura de Salvador Illa, i és crucial per aprovar els pressupostos tant de la Generalitat com del govern de Pedro Sánchez. Els republicans adverteixen que una proposta no consensuada portarà a una pròrroga dels comptes.

El magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha citat a declarar com a testimonis el 29 d’octubre l’exgerent del PSOE, Mariano Moreno, i una treballadora del partit, Celia Rodríguez, en el marc del cas Koldo. Aquesta decisió es basa en un informe de la UCO de la Guàrdia Civil que revela comunicacions sobre possibles pagaments en metàl·lic del PSOE a José Luis Ábalos i Koldo García. La investigació se centra en el fet que aquests suposats lliuraments de diners no consten, ni per data ni per import, en la informació comptable que el partit va facilitar al tribunal, generant un “desquadrament”. La citació busca aclarir aquestes discrepàncies, especialment després que Ábalos i García s’acollissin al seu dret a no declarar. El jutge no descarta canviar la condició dels testimonis a investigats. Paral·lelament, Vox ha denunciat el PSOE per presumpte finançament il·legal.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reclamat l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea durant la seva intervenció al Congrés del Partit Socialista Europeu (PES), celebrat a Amsterdam. Illa ha qualificat aquesta possibilitat com una “magnífica notícia” i un missatge potent per a Europa. A més de la qüestió lingüística, ha defensat fermament l’aplicació de la llei d’amnistia com una estratègia d’èxit per “enfortir la coexistència” i restituir la normalitat institucional a Catalunya. Segons el president, aquesta via, juntament amb els indults previs, ha permès centrar les energies en problemes socials com l’habitatge o el cost de la vida, en línia amb les polítiques del govern de Pedro Sánchez. És la primera vegada que un líder del PSC intervé davant el plenari d’aquest fòrum europeu.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha viatjat a Londres per formalitzar una col·laboració amb la Circular Bioeconomy Alliance (CBA), organització fundada pel rei Carles III. Durant un acte sobre l’emergència climàtica celebrat al Palau de Saint James, Illa s’ha trobat amb el monarca britànic per reforçar el compromís de Catalunya en la lluita contra l’escalfament global. Aquesta aliança se centrarà principalment en la prevenció d’incendis forestals i la gestió de boscos, aprofitant l’experiència del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, que ja col·labora amb la CBA. A més, el president ha anunciat que s’està treballant en la possibilitat d’obrir una seu europea d’aquesta organització a Cap Roig, un pas que situaria Catalunya com a referent internacional en bioeconomia circular i resiliència ambiental.

Després de l’acord d’alto el foc entre Israel i Hamàs, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha declarat que la pau no pot significar “oblit ni impunitat” per als responsables del “genocidi” a Gaza, fent referència als processos oberts a la Cort Penal Internacional contra figures com Benjamin Netanyahu. Per consolidar la treva, Sánchez ha confirmat que Espanya mantindrà l’embargament d’armes a Israel i ha obert la porta a enviar tropes espanyoles en un futur desplegament internacional per garantir la pau. Paral·lelament, durant la cimera a Egipte, va mantenir una trobada “cordial” amb Donald Trump, on va defensar la postura espanyola sobre la despesa militar. Va reiterar que l’assoliment del 2% del PIB en defensa és suficient per complir amb els compromisos de l’Aliança Atlàntica, rebutjant així la petició del president nord-americà d’augmentar-la al 5%.