La celebració de la Festa Nacional d’Espanya a Madrid ha estat marcada per una alta tensió política, amb la tradicional desfilada militar presidida pel rei Felip VI com a acte central. L’esdeveniment es produeix en un context de crispació per diverses polèmiques judicials que afecten l’entorn del president Pedro Sánchez i de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, qui ha aprofitat l’efemèride per impulsar iniciatives com la Setmana de la Hispanitat. La presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, per segon any consecutiu, ha contrastat amb l’absència continuada del lehendakari, Imanol Pradales. Paral·lelament, la jornada ha generat rebuig en sectors que la consideren un símbol del colonialisme, amb manifestacions a Madrid sota el lema “No hi ha res a celebrar” i crítiques de líders llatinoamericans i partits com EH Bildu i el BNG, que denuncien el seu passat opressor.

Unes 3.700 persones, segons la Guàrdia Urbana, van participar en la manifestació del Dia de la Hispanitat a Barcelona, convocada per entitats com Catalunya Suma i Espanya i Catalans amb el suport de partits com el PP, Vox i Ciutadans. La marxa, que va transcórrer des del passeig de Gràcia fins a la plaça Catalunya, es va centrar en la crítica al govern de Pedro Sánchez i a l’independentisme, especialment a Carles Puigdemont. El manifest final va acusar el president espanyol de convertir Espanya en “ostatge de set vots separatistes”. Tot i un ambient majoritàriament festiu, amb danses folklòriques, la jornada va registrar incidents menors, com la presència de banderes franquistes i falangistes que l’organització no va poder expulsar i un intent de membres de Tabàrnia de situar-se a la capçalera. A l’acte hi van assistir líders com Alejandro Fernández (PPC) i Ignacio Garriga (Vox).

El Parlament de Catalunya ha estat l’escenari de les estratègies dels partits durant el debat de política general, on Junts ha intentat forçar el PSC a posicionar-se sobre el referèndum d’autodeterminació. El govern en minoria de Salvador Illa ha fet equilibris validant el preàmbul de l’Acord de Brussel·les, que reconeix el conflicte polític i fets com l’1-O, però ha votat en contra de negociar un referèndum, tombant la proposta malgrat el suport de Junts, ERC, la CUP i els Comuns. Aquesta tensió reflecteix la dependència dels socialistes dels seus socis, com ERC, que condiciona l’aprovació dels pressupostos a l’obtenció d’un finançament singular. Altres propostes de Junts, com el concert econòmic o la rebaixa d’impostos, no han prosperat, mentre que sí que s’ha aprovat per àmplia majoria vincular la regularització d’immigrants al coneixement del català.

El govern de Pedro Sánchez ha aconseguit convalidar al Congrés dels Diputats el decret llei per a l’embargament total d’armes a Israel, una mesura que prohibeix la compravenda de material de defensa i el trànsit de combustible militar. L’aprovació va ser incerta fins a l’últim moment a causa de la postura crítica de Podem, que finalment va votar a favor malgrat considerar el text un “embargament fake” i insuficient. La formació liderada per Ione Belarra va justificar el seu canvi de posició per no convertir-se en “l’excusa” del PSOE per a la inacció, cedint a la pressió d’altres grups i col·lectius socials. La iniciativa va tirar endavant amb el suport de la majoria dels socis d’investidura, com Junts, ERC i el PNB, i va rebre el vot en contra del PP i Vox.

Durant el debat de política general, el govern de Salvador Illa ha rebut dures crítiques per part dels principals grups de l’oposició, que li han retret la manca d’ambició nacional i la supeditació a Madrid. Junts, a través d’Albert Batet, ha acusat el president de ser un “gran anestesista” que porta Catalunya a l’UCI i ha condicionat l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez al suport del PSC als Acords de Brussel·les. Per la seva banda, Esquerra Republicana, amb Josep Maria Jové, ha advertit que el seu suport té data de caducitat i ha qualificat l’executiu de mancat de projecte, exigint un nou model de finançament com a condició per negociar els pressupostos. El PP, amb Alejandro Fernández, ha retret a Illa la seva reunió amb Carles Puigdemont, mentre que els Comuns han proposat un pacte contra els discursos d’odi. La majoria de partits també han qüestionat el pla d’habitatge anunciat pel president.

El Tribunal Suprem ha obert una causa penal contra l’eurodiputat Luis Pérez Fernández, Alvise, per presumptes delictes d’assetjament i revelació de secrets arran d’una querella presentada pels seus excompanys de S’ha Acabat la Festa, Diego Solier i Nora Junco. Després de les eleccions europees del 2024, Solier i Junco van abandonar Alvise per integrar-se al grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, fet que hauria desencadenat una “contínua campanya d’assetjament” per part de Pérez. Aquest hauria instat els seus seguidors a perseguir-los i hauria filtrat les seves dades personals, com ara correus electrònics i ubicacions, provocant que els dos eurodiputats temessin per la seva “integritat física” i veiessin alterada la seva vida. Aquesta és la quarta causa oberta contra Alvise al Suprem, que serà instruïda pel magistrat Manuel Marchena i se suma a altres investigacions per finançament il·legal, la difusió d’una prova de Salvador Illa i l’assetjament a la fiscal Susana Gisbert.

El president Salvador Illa encara el seu segon Debat de Política General al Parlament de Catalunya amb el repte principal d’aconseguir l’aprovació dels pressupostos del 2026. Durant la seva intervenció, s’espera que anunciï una nova proposta en matèria d’habitatge per fomentar la col·laboració publicoprivada i la construcció d’habitatges privats. El debat posarà a prova la relació amb els seus socis d’investidura, ERC i els Comuns, que el pressionaran per complir els acords signats. ERC condiciona qualsevol negociació pressupostària a avenços concrets en el finançament singular, mentre que els Comuns reclamen més acció en polítiques d’habitatge. Mentrestant, Junts per Catalunya, principal partit de l’oposició, utilitzarà el debat per vincular la política catalana a l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez a Madrid. La immigració i les infraestructures seran altres temes destacats.

El Govern espanyol afronta una votació crítica al Congrés per aprovar un decret d’embargament d’armes a Israel, una iniciativa que ha generat una forta tensió amb Podem. La formació liderada per Ione Belarra qualifica la mesura d’“embargament fake”, ja que considera que no atura ni la compra a empreses filials israelianes ni el trànsit d’armament per ports espanyols. Per la seva banda, l’executiu, representat per figures com Pilar Alegría i Carlos Cuerpo, defensa el decret com un pas coherent i contundent per aturar el “genocidi” a Palestina, alhora que condemna el terrorisme de Hamàs. La convalidació del decret depèn d’un equilibri parlamentari complex, amb el suport crític d’ERC, que el veu insuficient, i els dubtes de Junts, mentre que el PP i Vox s’hi oposen frontalment.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d’empara presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los la llei d’amnistia pel delicte de malversació. Aquesta decisió, que no va ser unànime a causa del vot en contra de quatre magistrats conservadors, obre una fase clau per al futur de l’expresident. No obstant això, el TC ha rebutjat la petició de suspendre de manera urgent l’ordre de detenció nacional contra Puigdemont, en no apreciar una urgència excepcional. El conflicte rau en la interpretació del Tribunal Suprem, que considera que els líders de l'1-O van obtenir un “benefici personal de caràcter patrimonial”, un supòsit exclòs de l’amnistia. El tribunal també ha acceptat recursos similars d’altres líders com Oriol Junqueras o Jordi Turull, però no s’espera una resolució definitiva fins a principis del pròxim any.

El govern de Pedro Sánchez ha anunciat una proposta per blindar el dret a l’avortament a la Constitució i una reforma legal per impedir la difusió d’informació sense base científica a les dones que volen interrompre l’embaràs. Aquesta iniciativa sorgeix com a resposta directa a una moció aprovada a Madrid pel Partit Popular i Vox per informar sobre una suposada “síndrome postavortament”, no reconeguda per la ciència. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebutjat rotundament la reforma constitucional, qualificant-la d’innecessària i de “cortina de fum”, i ha recordat que el seu suport és imprescindible per a la seva aprovació. Aquest enfrontament polític evidencia la posició històricament conflictiva del PP respecte a aquest dret, una tensió que l’executiu aprofita per subratllar les contradiccions dels populars i la seva dependència de l’extrema dreta.