El Govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha entrat en conflicte amb els líders de grans plataformes tecnològiques arran de la seva proposta per regular les xarxes socials. La iniciativa, que inclou prohibir l’accés a menors de 16 anys i establir la responsabilitat penal dels directius per continguts il·legals, ha provocat una forta reacció. Pàvel Dúrov, fundador de Telegram, i Elon Musk, propietari de X, han acusat Sánchez d’amenaçar la llibertat d’expressió i de voler convertir Espanya en un “estat de vigilància” mitjançant la sobrecensura. En resposta, el president espanyol ha qualificat els seus crítics de “tecnooligarques”, mentre que el seu govern ha defensat les mesures com a essencials per protegir els menors i combatre la propaganda. La polèmica ha escalat amb la ministra Sira Rego, qui ha arribat a plantejar la possibilitat de prohibir la xarxa social X.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha rebut l’alta de l’Hospital Vall d’Hebron després de romandre ingressat dues setmanes per una osteomielitis púbica, una infecció poc freqüent però potencialment greu. Tot i que el tractament complet durarà vuit setmanes i el continuarà a domicili amb antibiòtics i rehabilitació, la seva evolució és molt positiva. Segons Albert Salazar, director gerent de l’hospital, la recuperació està sent “ràpida”, la qual cosa fa possible que la seva reincorporació a la feina sigui “abans del que es preveia”. Com a mostra d’aquesta millora, el president ja es desplaça amb una sola crossa i les anàlisis confirmen que la infecció i la inflamació estan desapareixent. L’equip mèdic atribueix aquesta bona resposta al seu bon estat de forma física i, malgrat que els viatges oficials hauran d’esperar, Illa s’ha mantingut informat de les seves funcions.

El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha canviat d’estratègia després que el Congrés rebutgés el seu decret òmnibus, que vinculava la revalorització de les pensions amb altres mesures de l’anomenat “escut social”, com la suspensió de desnonaments per a llars vulnerables. La votació en contra del PP, Vox i Junts va tombar la iniciativa, amb l’argument que es tractava d’un “xantatge” en barrejar temes diferents. Davant d’aquest bloqueig i amb l’objectiu de garantir la pujada de les pensions a la nòmina de febrer, l’executiu ha decidit trossejar el decret. La nova proposta consisteix a presentar un Reial decret exclusivament per a l’increment de les pensions, que compta amb un suport parlamentari més ampli, i tramitar la resta de mesures socials, com les ajudes antidesnonaments, en un altre text per separat.

El Tribunal Suprem ha transferit la instrucció de la peça separada sobre adjudicacions il·lícites d’obres públiques a l’Audiència Nacional. La decisió, presa pel magistrat Leopoldo Puente, es deu a la renúncia de José Luis Ábalos a la seva acta de diputat, fet que li ha suposat la pèrdua de la condició d’aforat i, conseqüentment, la competència de l’alt tribunal sobre el cas. Aquesta causa, que es troba en una fase inicial i afecta també l’exdirigent del PSOE Santos Cerdán i l’exassessor Koldo García, serà ara investigada pel Jutjat Central d’Instrucció número 2, dirigit pel jutge Ismael Moreno, qui ja instrueix altres línies del cas Koldo. D’aquesta manera, el Suprem només es farà càrrec del judici oral per les presumptes irregularitats en la compra de mascaretes durant la pandèmia.

El Govern espanyol, a través de la ministra Elma Saiz, busca restablir “espais de confiança” per avançar en la delegació de les competències d’immigració a la Generalitat, un acord clau amb Junts per Catalunya. La negociació, que estava bloquejada, s’ha reobert després que l’executiu pactés amb Podemos la regularització extraordinària de mig milió d’immigrants. Segons Irene Montero, aquest acord era un pas previ indispensable per garantir drets abans de parlar de competències. No obstant això, la formació morada ha augmentat les seves demandes per donar suport al traspàs. El portaveu Pablo Fernández ha anunciat que ara exigiran, a més de l’eliminació d’elements “racistes” de la proposta de llei, el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i la derogació de l’actual llei d’estrangeria.

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha traslladat a Brussel·les la seva oposició a la regularització extraordinària de migrants impulsada pel Govern de Pedro Sánchez. Durant una reunió de líders del Partit Popular Europeu (PPE) a Zagreb, Feijóo ha sol·licitat a la Comissió Europea que analitzi la mesura, qualificant-la de “massiva, sense control ni garanties” i contrària al Pacte de Migració i Asil de la UE. El dirigent popular adverteix que la iniciativa, que pretén regularitzar prop de 500.000 persones, generarà un “efecte crida” a la frontera sud, pressionarà els serveis públics i tindrà conseqüències negatives per a Espanya i Europa. Malgrat la petició, la Comissió Europea, a través del comissari Magnus Brunner, ha mostrat cautela i ha recordat que la regularització de persones que ja resideixen en un estat membre és una competència nacional.

Després de la derrota parlamentària que va tombar el decret òmnibus, el qual incloïa la revalorització de les pensions i la pròrroga de l’escut social, el govern de Pedro Sánchez ha iniciat una estratègia de cessions per reconstruir la majoria d’investidura amb l’objectiu final d’aprovar els pressupostos. Per atreure Junts, l’executiu ofereix garanties als propietaris per impagaments de lloguer i la delegació de competències en immigració a Catalunya. Aquesta última cessió depèn d’un acord amb Podem, que exigeix la regularització de mig milió de migrants i la modificació del preàmbul de la llei per considerar-lo “racista”. Paral·lelament, Sánchez ha tancat acords amb altres socis clau: un nou model de finançament amb ERC després d’una reunió amb Oriol Junqueras, el traspàs de competències al PNB i la pròrroga de la prohibició de desnonaments amb Bildu.

L’accident ferroviari d’Adamuz, provocat per la ruptura d’una soldadura, ha desencadenat una crisi sobre l’estat de la infraestructura ferroviària a Espanya. El president de la CIAF, Iñaki Barrón, ha responsabilitzat Adif de prioritzar la construcció de noves línies en detriment del manteniment de la xarxa existent, suggerint la seva reunificació amb Renfe. Aquesta crítica tècnica ha tingut una resposta política immediata per part del Partit Popular, que, a través d’Alberto Núñez Feijóo, ha impulsat una comissió d’investigació al Senat per depurar responsabilitats i denunciar la “negligència” del govern. El debat se sustenta en dades que mostren un estancament de la inversió pública des del 2012, la qual, sense ajustar-se a la inflació, ha generat un significatiu “deute tècnic” en el manteniment de les vies, malgrat la recent recuperació de la despesa.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha estat donat d’alta de l’Hospital de la Vall d’Hebron després de dues setmanes ingressat per una osteomielitis púbica, una infecció òssia greu. Tot i l’evolució favorable, continuarà el tractament sota el règim d’hospitalització domiciliària. Aquest procés de recuperació tindrà una durada total de vuit setmanes i inclou l’administració d’antibiòtics, inicialment per via endovenosa i posteriorment oral, a més de rehabilitació per recuperar la mobilitat. L’equip mèdic ha destacat que, malgrat que la infecció comportava un risc de sèpsia greu, la bona condició física del president facilita la seva recuperació. Encara que ha sortit de l’hospital pel seu propi peu, la seva activitat pública es mantindrà limitada durant aquest període.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha rebut l’alta de l’Hospital Vall d’Hebron després de romandre ingressat durant dues setmanes. El motiu de l’hospitalització va ser una osteomielitis púbica, una infecció bacteriana considerada “molt poc freqüent” i provocada pel microbi Streptococcus dysgalactiae. Illa va ingressar el 17 de gener amb dolor agut i pèrdua de força, i va passar els primers cinc dies a la unitat de cures intensives. Després d’una evolució favorable des del punt de vista clínic i radiològic, continuarà el tractament amb antibiòtics i rehabilitació a casa, assistit per un equip d’hospitalització domiciliària. Durant la seva absència, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha assumit temporalment les seves funcions. L’equip mèdic ha anunciat una roda de premsa per informar sobre el seu estat de salut.