La intercepció de la Flotilla Global Sumud per part d’Israel i la detenció dels seus activistes, entre ells la diputada de la CUP Pilar Castillejo, va provocar una crisi política al Parlament de Catalunya. La cambra va suspendre el ple a instàncies de PSC, ERC, Comuns i la CUP, una decisió que va evidenciar la divisió amb Junts, que es va abstenir de signar una declaració condemnant el “genocidi”. El president del Parlament, Josep Rull, va exigir formalment l’alliberament “immediat i incondicional” dels detinguts. Aquests van afrontar un procés administratiu que, tant si acceptaven una deportació exprés com si no, culminava amb una prohibició d’entrada a Israel durant 10 anys. Finalment, el ministre José Manuel Albares va anunciar l’alliberament dels 28 activistes espanyols restants, mentre figures alliberades com Ada Colau denunciaven maltractaments.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfrontarà a un judici inèdit al Tribunal Suprem del 3 al 13 de novembre, convertint-se en el primer cap del ministeri públic a ser processat. Se l’acusa d’un delicte de revelació de secrets per la presumpta filtració d’un correu electrònic on la defensa d’Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, proposava un pacte per admetre un frau fiscal. García Ortiz defensa la seva innocència, i la seva defensa, exercida per l’Advocacia de l’Estat, ha justificat el tancament del seu compte de correu personal per la recepció de missatges hostils després que les seves dades es filtressin en un informe de la UCO. El judici comptarà amb uns quaranta testimonis, incloent-hi González Amador i el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, i serà vist per un tribunal que inclou magistrats com Manuel Marchena i Carmen Lamela.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha reunit amb el papa Lleó XIV al Vaticà, convertint-se en el primer dirigent de l’Estat rebut pel nou pontífex. En el marc del Mil·lenari de Montserrat, Illa ha convidat formalment el papa a Catalunya per a dos esdeveniments clau: la finalització de la construcció de la torre de Jesús de la Sagrada Família i la commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí el 2026. Durant l’audiència, acompanyat pel conseller Ramon Espadaler i l’ambaixadora Isabel Celaá, es va tractar la preocupació per la situació mundial, especialment a Gaza, i l’“excés de polarització i tensions creixents”. Illa va destacar la necessitat de promoure els valors de l’humanisme cristià per asserenar el clima global, i va lliurar diversos obsequis al pontífex.

En el vuitè aniversari del referèndum de l'1-O, els líders independentistes Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han protagonitzat actes polítics per separat per reafirmar els seus projectes. Des de Bèlgica, Puigdemont ha reivindicat el compromís amb l'1-O i ha fet una crida a la “unitat i la transversalitat”, demanant mobilitzar tothom sense distinció d’origen, en un missatge que contrasta amb l’ascens de l’extrema dreta. Per la seva banda, Junqueras ha oficialitzat la seva intenció de ser candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, presentant-ho com una “nova ambició nacional” i una forma de justícia reparativa, tot i que el seu principal obstacle és la inhabilitació per malversació. Ambdós moviments subratllen els interessos polítics i personals entrellaçats dels dos líders, que es posicionen de cara al futur en un context marcat per la negociació amb el PSOE i els reptes interns del moviment.

En el vuitè aniversari del referèndum de l’1-O, el panorama polític català mostra dues realitats divergents. D’una banda, líders independentistes com Carles Puigdemont i Jordi Turull commemoren la data des de Cornellà del Terri, fent una crida a recuperar la “unitat i transversalitat” que van fer possible la votació i a acabar la feina començada. D’altra banda, es constata una normalització de les relacions institucionals amb la monarquia. El rei Felip VI ha incrementat les seves visites a Catalunya, trobant una oposició social molt menor que en anys anteriors, amb excepcions puntuals com a Montserrat. Aquesta distensió es reflecteix en l’assistència de figures com el president Salvador Illa o el president del Parlament, Josep Rull, a actes com els Premis Vanguardia, posant fi al “cordó sanitari” previ.

Espanya ha reforçat la seva posició sobre el conflicte entre Israel i Palestina, amb el Rei Felip VI denunciant el “brutal i inacceptable patiment” dels palestins durant una visita d’Estat a Egipte. Aquesta visita, que va incloure reunions amb el president Abdelfatah al-Sisi i el secretari general de la Lliga Àrab, Ahmed Abul Gheit, s’emmarca en un context de creixent pressió internacional sobre Israel. El govern de Pedro Sánchez ha aprovat un embargament d’armes a Israel, tot i que el decret inclou una clàusula que permet excepcions per “interès general”, un punt que ha generat crítiques de Sumar. Aquesta mesura se suma a altres ja anunciades, com la prohibició d’entrada de vaixells amb combustible per a les forces israelianes i la limitació de serveis consulars als ciutadans espanyols en assentaments il·legals. Sánchez, present a l’Assemblea General de les Nacions Unides, on el conflicte de Gaza és central, ha defensat aquestes mesures com a necessàries per “aturar el genocidi a Gaza”. El Rei Felip VI encapçalarà la delegació espanyola a l’Assemblea, i pronunciarà un discurs on la situació a Gaza tindrà un paper destacat. El ministre José Manuel Albares ha reiterat el compromís del govern espanyol per pressionar Israel i aturar la “matança sense fi” a Gaza.

Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona pel PP, ha aprovat una moció de suport a alguns punts del Pacte Nacional per la Llengua, generant controvèrsia i crítiques tant dins com fora del partit. La moció, aprovada amb la majoria absoluta del PP a l’Ajuntament, defensa el català com a patrimoni cultural i element de cohesió social, i proposa mesures per fomentar-ne l’ús en l’administració, l’activitat econòmica i social, i entre els nouvinguts. Tot i això, després de la polèmica generada, Albiol va aclarir que Badalona no s’adhereix formalment al Pacte, sinó que només en recolza “alguns punts”. Aquesta decisió ha estat criticada per l’oposició a Badalona (PSC, ERC, Comuns i Guanyem), que va abandonar el ple acusant Albiol d’autoritari, i per entitats com l’Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB), que ho considera una “vergonya”. La direcció del PP català també s’ha desmarcat de la iniciativa, reiterant el seu rebuig al Pacte i emfatitzant la seva defensa de la “pluralitat lingüística” en altres municipis governats pel partit. Albiol, però, ha defensat la moció com una iniciativa per “materialitzar una riquesa cultural”, tot i admetre que la redacció inicial podia haver estat millor.

Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, i l’expresident José María Aznar van criticar durament la gestió de Pedro Sánchez del conflicte a Gaza durant el Campus FAES 2025. Feijóo va acusar Sánchez d’utilitzar el conflicte com a “combustible” per distreure l’atenció de la corrupció i mantenir la conflictivitat, afirmant que el govern “desesperat” busca la tensió per aturar el canvi que, segons ell, vol Espanya. Va criticar la suposada manca de consens i la condemna al poble israelià, que va defensar com “l’única democràcia del Pròxim Orient”. Aznar va qualificar el govern de Sánchez d’“ineptocràcia corrupta” i el va acusar de “manipular els sentiments” dels ciutadans sobre el conflicte per evadir la responsabilitat pels escàndols de corrupció. Va advertir del perill de Sánchez en la fase “terminal” del “sanchisme”, comparant la seva actitud amb la tolerància al “blanquejament retrospectiu de la violència” d’ETA. Malgrat les diferències prèvies en les seves postures sobre el conflicte, Feijóo va evitar la confrontació directa amb Aznar, centrant-se en la crítica a Sánchez i denunciant la felicitació de Hamàs al president espanyol. Va usar el terme “massacre” per referir-se a la situació a Gaza, però va emfatitzar la necessitat d’alliberar els ostatges israelians.

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha acusat Israel de cometre genocidi a Gaza, assenyalant les accions de les autoritats israelianes i les forces de seguretat. L’ONU ha atribuït responsabilitat al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, al ministre de Defensa, Yoav Gallant, i al president Isaac Herzog per incitar al genocidi i no prendre mesures per prevenir-lo. L’organisme internacional ha emmarcat els esdeveniments del 7 d’octubre dins d’un context més ampli d’“ocupació il·legal i repressió” contra la població palestina. Aquesta acusació ha generat tensions internacionals, especialment amb Alemanya. El canceller alemany, Friedrich Merz, tot i reconèixer el patiment de la població gazatí i la desproporció de la resposta israeliana, ha rebutjat el terme “genocidi” i ha reiterat el suport d’Alemanya a Israel. Paral·lelament, Pedro Sánchez ha pressionat Merz per l’oficialitat del català a la UE, un tema que ha trobat resistència per part d’Alemanya, que argumenta la complexitat logística de la traducció. Sánchez ha destacat la importància d’Alemanya en aquest procés, ja que el seu suport podria influenciar altres països. Merz, per la seva banda, ha suggerit que la intel·ligència artificial podria solucionar els problemes de traducció en el futur.

Pere Aragonès ha anunciat la seva sortida de la política institucional per incorporar-se a l’empresa hotelera familiar. Aragonès ha renunciat al sou d’expresident, que li corresponia durant tres anys més, i combinarà la seva nova responsabilitat empresarial amb la docència a la Universitat de Vic. L’expresident ha justificat la seva decisió argumentant que vol evitar les “portes giratòries” i que afronta un relleu generacional a l’empresa familiar. Aragonès ha fet balanç del seu pas per la presidència, defensant la seva gestió malgrat les dificultats i reiterant la necessitat d’una amnistia per a tothom implicat en el procés independentista. També ha valorat l’acció del govern d’Illa, destacant la centralitat del finançament com un èxit d’ERC, i ha insistit en la importància d’aprovar pressupostos. La decisió d’Aragonès obre el debat sobre la reubicació laboral dels alts càrrecs després de la seva etapa política, en un context on els mandats són cada cop més curts i les “portes giratòries” cap a lobbies i consells d’administració són freqüents, com exemplifica el cas de Glovo amb fitxatges com Natàlia Mas, Raül Blanco, José Manuel García-Margallo i Marta Pascal. A diferència d’altres expresidents com José Montilla, Aragonès ha optat per no ocupar càrrecs institucionals ni entrar en consells d’administració. La seva manca d’experiència en el sector privat, un tret compartit amb altres figures polítiques com Mas, Pedro Sánchez o Josep Rull, planteja interrogants sobre la permeabilitat entre la política i el món privat.