La tensió diplomàtica entre Espanya i Israel ha augmentat significativament arran de la crisi a Gaza. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha reiterat el suport d’Espanya a Palestina i ha defensat la solució de dos estats “realistes i viables”. Albares ha assegurat que Espanya és el país que més ajuda presta a Palestina, i ha condemnat el que considera un “genocidi” a Gaza. El govern espanyol ha implementat mesures com l’embargament d’armes a Israel i la prohibició d’entrada a ports i aeroports espanyols a vaixells i avions que transportin recursos militars a Israel. A més, s’ha prohibit l’entrada a Espanya als líders de l’extrema dreta israeliana, Bezalel Smotrich i Itamar Ben Gvir. Aquestes accions s’emmarquen en un context de creixent tensió entre els dos països, que s’ha intensificat en els darrers dos anys. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha qualificat la situació a Gaza de “genocidi” i ha demanat l’expulsió d’Israel de competicions esportives internacionals. Israel, per la seva banda, ha acusat Sánchez de llançar “amenaces genocides” i ha vetat l’entrada de la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, i la ministra Sira Rego a Israel. Aquest enfrontament diplomàtic ha portat a Espanya a cridar a consultes la seva ambaixadora a Israel. El govern espanyol també ha anunciat el reconeixement de l’estat de Palestina i ha augmentat l’ajuda humanitària a Gaza. A més d’aquestes mesures, el govern espanyol ha aprovat una nova llei antitabac que amplia els espais lliures de fum i endureix la normativa sobre publicitat i cigarretes electròniques.

Les protestes propalestines durant la Vuelta a Espanya han generat una forta controvèrsia política. Pedro Sánchez, president del Govern, va expressar el seu “orgull” per les mobilitzacions, destacant el compromís d’Espanya amb els drets humans. Aquest posicionament va ser aplaudit per membres del Govern i de Sumar, com Ernest Urtasun, que va demanar l’exclusió d’Israel d’Eurovisió. En canvi, el PP, amb Alberto Núñez Feijóo, Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida al capdavant, va criticar durament Sánchez, atribuint-li la responsabilitat dels incidents i la imatge negativa projectada internacionalment. La suspensió de l’última etapa a Madrid va agreujar la tensió, amb el PP acusant Sánchez d’incitar les protestes i el govern espanyol defensant la gestió policial i el dret a la manifestació. Yolanda Díaz i Óscar López van subratllar la importància de denunciar el genocidi a Gaza, mentre que Mónica García va qualificar Espanya de “far mundial en defensa dels drets humans”. A Israel, el ministre d’Afers Exteriors, Gideon Sa’ar, va condemnar les protestes i va criticar Sánchez. Salvador Illa també va qualificar la situació a Gaza de genocidi, sumant-se a les veus que demanen una resposta internacional. Finalment, els organitzadors de la Vuelta van lamentar els incidents i van demanar que no es repeteixin.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha demanat l’expulsió d’Israel de les competicions esportives internacionals, argumentant que no és ètic que participi mentre duri la “barbàrie” a Gaza, comparant la situació amb l’expulsió de Rússia després de la invasió d’Ucraïna. Aquesta petició, realitzada durant una reunió amb els grups parlamentaris del PSOE al Congrés, Senat i Parlament Europeu, s’estendria també a altres esdeveniments com Eurovisió, segons fonts governamentals. Sánchez va expressar la seva “admiració i respecte” pels manifestants pro-Palestina a Madrid, les protestes dels quals van provocar la cancel·lació de l’última etapa de la Vuelta Ciclista. El PP, encapçalat per Alberto Núñez Feijóo, ha acusat Sánchez d’atiar la violència i ha demanat la seva dimissió, atribuint-li la responsabilitat dels aldarulls. José María Aznar ha qualificat Sánchez d’“animador de la kale borroka”, mentre que Isabel Díaz Ayuso ha criticat la imatge de Madrid durant les protestes, comparant-la amb “Sarajevo en guerra”.

Les negociacions entre ERC i el govern espanyol sobre el finançament de Catalunya es troben en un punt crític. Oriol Junqueras ha advertit que no negociaran els pressupostos estatals ni els de la Generalitat si el govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, rebutja la seva proposta de llei sobre el finançament singular, que inclou la cessió integral de l’IRPF. Hisenda, dirigida per María Jesús Montero, considera aquesta proposta “inassumible” i està preparant una alternativa. La discrepància principal rau en la cessió de l’IRPF i les reformes legals necessàries. Montero busca evitar tensions internes dins del PSOE, ja que diversos líders territorials s’oposen a qualsevol acord que pugui semblar un privilegi per a Catalunya. El govern espanyol vol convocar el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per abordar el nou model de finançament amb totes les comunitats autònomes, prioritzant l’estabilitat fiscal i la suficiència financera. ERC, per la seva banda, pressiona perquè s’avanci en aquest tema abans de negociar els pressupostos, insistint en el compromís del PSOE i el PSC amb un nou model de finançament. El govern espanyol emfatitza els principis de solidaritat i equitat entre comunitats per evitar greuges territorials.

Espanya ha implementat nou mesures contra Israel en resposta a l’ofensiva israeliana a Gaza, que ha provocat milers de morts i desplaçats. Aquestes mesures inclouen un embargament d’armes, la prohibició d’entrada a ministres israelians com Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich, i un augment de l’ajuda humanitària a Palestina. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha afirmat el compromís d’Espanya amb la pau i els drets humans, condemnant alhora l’atemptat de Hamas. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reiterat aquesta postura després de parlar amb el primer ministre palestí, Mohammad Mustafa. Israel, per la seva banda, acusa Espanya de ser influenciada per Hamas, segons ha declarat el ministre d’Exteriors israelià, Gideon Sa’ar. Mentrestant, l’alta representant de la UE, Kaja Kallas, ha demanat unitat entre els estats membres per aconseguir un canvi de rumb en la política israeliana. Aquestes accions s’emmarquen en un context d’escalada de la violència a Gaza i de creixent tensió internacional. Paral·lelament, s’acosten les eleccions a Israel, i Benjamin Netanyahu busca consolidar el seu poder intensificant la guerra, una estratègia criticada per part de la societat israeliana i internacional que anhela una solució pacífica i justa al conflicte palestí.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici oral per un presumpte delicte de revelació de secrets, després que el jutge Ángel Hurtado obrís el procediment. S’investiga la filtració d’un correu electrònic confidencial de l’advocat d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, en el qual admetia delictes fiscals. La Sala Penal del Suprem, majoritàriament conservadora, jutjarà García Ortiz, i la vista està prevista per a novembre. Mentrestant, la APIF ha sol·licitat la suspensió cautelar de García Ortiz, però aquesta petició es considera improbable a causa de l’absència d’un precepte legal aplicable. Aquest cas ha intensificat les tensions polítiques, amb Alberto Núñez Feijóo acusant Pedro Sánchez de tenir “por dels jutges”. Sánchez, per la seva banda, ha evitat entrar en la polèmica i ha criticat l’absència de Feijóo a l’obertura de l’any judicial. A més, la compareixença de Begoña Gómez, esposa de Sánchez, davant del jutge per un presumpte cas de malversació, ha afegit més llenya al foc. El nomenament de García Ortiz ha estat controvertit des del principi, a causa de la seva proximitat amb l’exministra socialista Dolores Delgado i el canvi de rumb de la Fiscalia en els casos relacionats amb el procés català, especialment en relació amb l’amnistia. Aquest canvi ha generat tensions internes a la Fiscalia i amb el poder judicial, especialment amb el magistrat Manuel Marchena. La decisió de García Ortiz d’apartar els fiscals de l'1-O de la causa contra Carles Puigdemont i Oriol Junqueras ha agreujat aquestes tensions.

França s’enfronta a una profunda crisi política i econòmica després de la caiguda del govern de François Bayrou, el cinquè primer ministre del segon mandat d’Emmanuel Macron. Bayrou va perdre una moció de confiança després de només nou mesos al càrrec, marcant un fet històric a la Cinquena República. La derrota es va deure a l’oposició de l’esquerra i l’extrema dreta a les seves propostes d’estalvi de 44.000 milions d’euros per al 2026, mesures considerades necessàries per afrontar l’elevat deute públic. Macron ha anunciat el nomenament imminent d’un nou primer ministre, descartant eleccions anticipades. Entre els possibles candidats, destaca Olivier Faure, primer secretari del Partit Socialista, qui ha expressat la seva disposició a liderar un executiu d’esquerres. La situació política es complica per la fragmentació del parlament i la polarització entre els blocs polítics. L’extrema dreta, liderada per Marine Le Pen, guanya terreny en les enquestes, aprofitant la inestabilitat i el descontentament social. La crisi política francesa s’emmarca en un context d’ingovernabilitat i creixent polarització, amb un Macron afeblit i una extrema dreta a l’ascens.

L’abat de Montserrat, Manel Gasch, es va reunir amb l’expresident Carles Puigdemont a Waterloo durant la seva estada a Brussel·les per la inauguració de l’exposició Montserrat, un mil·lenni. Aquesta trobada, descrita per Puigdemont com una conversa sobre els valors humanistes i cristians de Montserrat i la llengua catalana, s’interpreta com un gest compensatori després de les crítiques rebudes per l’abadia per la visita del rei Felip VI al juny. Mentrestant, Madrid acull la cimera Europa Viva 25, organitzada per Santiago Abascal, líder de Vox. Aquesta reunió d’extrema dreta, amb la participació de figures com Viktor Orbán i Marine Le Pen, i amb la intervenció telemàtica de Javier Milei, busca consolidar la influència d’aquests partits a nivell global. Vox, que actua com a pont amb l’Amèrica Llatina, ha rebut finançament de bancs hongaresos propers a Orbán. Aquests partits, units per una ideologia antiglobalista, xenòfoba i amb l’ús de teories de la conspiració, presenten una moció de censura contra Ursula von der Leyen i acusen l’esquerra de la mort de l’activista pro-Trump Charlie Kirk. L’abat Gasch, després de la seva estada a Brussel·les, on també va inaugurar una exposició promoguda per l’eurodiputat del PP Esteban González Pons, torna a Montserrat amb la preocupació pel context prebèl·lic i la situació econòmica a Europa.

Xavier Pellicer ocuparà l’escó de Laia Estrada al Parlament de Catalunya a partir del ple del 30 de setembre. La Mesa Nacional de la CUP va ratificar la decisió a Vilassar de Mar. Pellicer, qui ja va ser diputat en l’anterior legislatura, es compromet a defensar els drets de la ciutadania, plantar cara a l’extrema dreta i protegir la llengua catalana. Non Casadevall, secretari general de la CUP, ha destacat la trajectòria i el compromís de Pellicer amb l’esquerra independentista. Pellicer, llicenciat en Sociologia i graduat en Dret, ha estat vinculat a diverses organitzacions com el Casal Independentista i Popular de Sabadell, Alerta Solidària i la Crida per Sabadell. El nou diputat ha afirmat que afronta el repte amb “plena consciència i determinació” en uns temps que considera “difícils”, però també “d’esperança”. Davant la recent sentència del TSJC contra el decret d’usos lingüístics, Pellicer ha reiterat el compromís de la CUP amb la defensa del català, criticant els “fatxes amb toga i fatxes amb escó” i els governs d’extrema dreta de Perpinyà, les Illes Balears i el País Valencià. Finalment, ha assegurat que la CUP treballarà “pel país” i pel seu projecte “revolucionari, feminista, independentista i anticapitalista”.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat part del decret que protegia el català com a llengua vehicular a l’escola, argumentant que no garanteix la vehicularitat del castellà. Aquesta decisió, presa arran d’un recurs de l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, anul·la articles que establien el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge, així com la seva prioritat en l’ensenyament d’idiomes estrangers. El Govern, encapçalat per Salvador Illa, ha anunciat que recorrerà la sentència. Aquesta decisió judicial s’emmarca en un context de tensions sobre el model lingüístic escolar, amb precedents com la imposició del 25% de castellà en algunes escoles. La llei del 2022, que buscava blindar el sistema d’immersió lingüística, va ser aprovada amb el suport d’ERC, Junts, el PSC i els Comuns, però ha estat objecte de recursos i suspensions cautelars per part del TSJC. Entitats com Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han criticat durament la sentència, qualificant-la d’“atac” contra el català i cridant a la mobilització durant la Diada. El Govern, per la seva banda, reivindica el català com a eix de cohesió social i ha descartat la desobediència a les sentències judicials, tot i que la consellera Ester Niubó ha apuntat la possibilitat d’un nou decret. La decisió del Tribunal Constitucional sobre el decret del 2022 és ara clau per al futur del model lingüístic escolar.