Pagesos i ramaders de Catalunya mantenen diversos talls de carreteres, com a l’AP-7 i l’accés al Port de Tarragona, en protesta per l’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur. Els agricultors consideren que el tractat representa una “competència deslleial”, ja que permetria l’entrada de productes elaborats amb normatives menys estrictes que les europees. En resposta a les mobilitzacions, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, s’ha reunit amb els manifestants a Bàscara i ha proposat la creació d’un “front comú” amb tot el sector. L’objectiu és definir una posició conjunta per defensar davant el govern espanyol i les institucions europees, exigint mesures com “clàusules mirall”, controls fronterers i un fons econòmic. Malgrat l’oferta del Govern, que també inclou la creació del Consell Agrari de Catalunya, els pagesos han decidit mantenir les protestes mentre valoren la proposta en assemblea.

El govern espanyol i Esquerra Republicana han assolit un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya, fruit d’un any i mig de negociacions complexes. L’entesa, segellada per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, preveu un increment d’uns 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i respecta el principi d’ordinalitat. No obstant això, Junqueras ha advertit que aquest pacte és només un primer pas i exigeix futurs acords sobre la cessió completa de l’IRPF i un augment en la gestió de l’IVA abans de negociar els pressupostos. El model, presentat per la ministra María Jesús Montero, s’enfronta a una forta oposició de diverses comunitats autònomes governades pel PP, com la Comunitat de Madrid d’Isabel Díaz Ayuso o Aragó, que ja estudien portar la llei al Tribunal Constitucional per considerar que trenca la igualtat i la solidaritat entre territoris.

Després d’una reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, s’ha anunciat un acord per a un nou model de finançament que, segons el líder d’ERC, suposarà 4.700 milions d’euros addicionals per a Catalunya i garantirà el respecte al principi d’ordinalitat. El govern espanyol defensa que el sistema beneficiarà totes les autonomies i nega que sigui un “privilegi” català. No obstant això, l’acord encara té obstacles significatius: la cessió de la recaptació del 100% de l’IRPF a Catalunya segueix sense tancar-se, amb l’oposició de la ministra María Jesús Montero. A més, el pacte enfronta un futur incert al Congrés, ja que Junts per Catalunya ha advertit que el rebutjarà si no contempla un concert econòmic. Per la seva banda, el Partit Popular, a través de Miguel Tellado, ha qualificat el pacte de “regal al separatisme” i ha promès revertir-lo si Alberto Núñez Feijóo arriba al govern.

El vicepresident de Junts per Catalunya, Toni Castellà, ha criticat durament el nou acord de finançament segellat entre el PSOE i ERC, qualificant-lo de “pitjor que un mal acord” i una “aixecada de camisa”. Segons Castellà, el pacte és una simple actualització del model de 2009 que manté Catalunya dins del règim comú i no resol el dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros. A més, adverteix que el principi d’ordinalitat no està garantit per llei, acusant els signants d’enganyar. Davant d’aquesta situació, Junts per Catalunya presentarà una esmena a la totalitat per transitar cap a un concert econòmic a l’estil basc. Castellà considera que és una oportunitat històrica perduda i fa una crida a ERC per reconduir la situació i aprofitar la força dels diputats independentistes al Congrés.

El Partit Popular ha iniciat una ofensiva política i institucional contra el govern de Pedro Sánchez en dos fronts principals. D’una banda, les comunitats autònomes governades pel PP, com Castella i Lleó i Múrcia, han rebutjat de manera contundent l’acord de finançament pactat amb Oriol Junqueras, argumentant que trenca els principis d’igualtat i solidaritat entre territoris. Líders com Alfonso Fernández Mañueco han anunciat accions legals per frenar el que consideren privilegis per a Catalunya, i exigeixen que qualsevol reforma es negociï multilateralment al Consell de Política Fiscal i Financera. D’altra banda, el PP utilitza la seva majoria al Senat per impulsar comissions d’investigació. Segons ha anunciat Miguel Tellado, se citarà a comparèixer l’ex-alt càrrec socialista Francisco Salazar per denúncies d’assetjament i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per les seves presumptes vinculacions amb el règim de Veneçuela.

La proposta d’un nou model de finançament autonòmic, impulsada per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha generat una forta controvèrsia política. Aquest pla, fruit de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC per a Salvador Illa, és qualificat pel Govern català com una “oportunitat històrica”, que insta Junts per Catalunya a abandonar posicions maximalistes. No obstant això, la mesura ha provocat un rebuig frontal del Partit Popular, que governa en onze comunitats i acusa el govern de crear un “principi d’insolidaritat” en benefici de l’independentisme. La polèmica també ha obert una bretxa dins del mateix PSOE, amb líders com Emiliano García-Page criticant obertament les cessions. El punt central del conflicte és el principi d’ordinalitat per a Catalunya, que garanteix que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació, una condició que ha unit en contra tant el PP com alguns barons socialistes.

La negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, impulsada per una reunió clau entre el president espanyol Pedro Sánchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha generat un intens debat polític. Mentre que ERC i el PSOE avancen cap a un acord que podria aportar prop de 5.000 milions d’euros addicionals a la Generalitat, Junts per Catalunya mostra una forta oposició. El partit liderat per Carles Puigdemont exigeix un concert econòmic que tregui Catalunya del règim comú, considerant l’acord actual insuficient i una “estafa” que no resol el dèficit fiscal. Aquesta postura ha provocat una campanya de pressió per part d’altres formacions. Tant el president Salvador Illa com els Comuns, a través de Jéssica Albiach, s’han sumat a ERC per demanar a Junts que no bloquegi l’oportunitat d’obtenir més recursos al Congrés dels Diputats.

L’acord sobre un nou model de finançament per a Catalunya, pactat entre el president espanyol Pedro Sánchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha generat reaccions polítiques contraposades. L’entesa preveu un increment de 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i garanteix el respecte al principi d’ordinalitat, evitant que Catalunya perdi posicions en la recepció de fons. No obstant això, Junts per Catalunya ha rebutjat frontalment el pacte. El seu portaveu, Josep Rius, ha denunciat que no és un canvi de model, sinó que “perpetua el dèficit fiscal” i manté “la clau de la caixa a Madrid”. Per la seva banda, els Comuns celebren l’acord com un avenç per blindar els serveis públics, mentre que la CUP expressa dubtes i el PP i Vox el critiquen durament, considerant-lo una concessió al separatisme. Molts detalls encara no s’han revelat i seran presentats per la ministra Maria Jesús Montero.

Víctor de Aldama, el comissionista del cas Koldo, ha admès davant el Tribunal Suprem ser culpable dels delictes d’organització criminal, suborn i aprofitament d’informació privilegiada. En el seu escrit de defensa, la seva defensa reconeix els fets exposats per la Fiscalia Anticorrupció en la trama de compra de mascaretes, però sol·licita una rebaixa de la pena de set anys de presó al·legant l’atenuant de confessió. Aldama sosté que ha mantingut una “col·laboració proactiva” amb la justícia, aportant proves i declaracions que han contribuït a l’esclariment dels fets i a determinar la implicació d’altres acusats. En la seva confessió, admet que va obtenir els contractes gràcies a la seva relació amb l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor, Koldo García, i detalla que es va projectar pagar-los comissions de 2 milions i 500.000 euros, respectivament.

Els grups parlamentaris de Junts i la CUP han denunciat públicament haver rebut la felicitació de Nadal del president Salvador Illa en castellà. Les presidentes d’ambdós grups, Mònica Sales i Pilar Castillejo, han criticat el gest, qualificant-lo com una mostra de la política d’“espanyolització de la Generalitat” per part del PSC i han exigit una rectificació immediata. Per la seva banda, el Departament de Presidència ha atribuït l’incident a un “error humà”, explicant que es van barrejar les postals preparades en diferents idiomes. Aquesta situació contrasta amb la dels socis de govern, ja que tant ERC com els Comuns han confirmat que van rebre la seva felicitació en català. La polèmica ha servit a Junts i la CUP per criticar també el que consideren un “fals” Pacte Nacional per la Llengua i una “política lingüicida”.