La negociació per un nou model de finançament per a Catalunya arriba a un punt decisiu amb la reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. El Govern i ERC consideren l’acord “gairebé imminent”, amb l’objectiu de pactar un model singular que aportaria uns 5.000 milions d’euros addicionals a la Generalitat. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, podria presentar la proposta formalment després de la trobada. No obstant això, l’aprovació final al Congrés és molt incerta, ja que Junts per Catalunya ha anunciat que rebutjarà qualsevol pacte que no sigui un concert econòmic i que mantingui Catalunya dins del règim comú. El mateix Junqueras ha admès que l’aprovació serà “dificilíssima” i ha advertit que un vot en contra significaria deixar els recursos en mans de l’Estat. Mentrestant, la Moncloa modera les expectatives i emmarca la reunió com un “seguiment” de les negociacions.

El partit Junts per Catalunya, a través de les seves portaveus Míriam Nogueras i Mònica Sales, ha advertit que rebutjarà qualsevol proposta de nou finançament que no impliqui la sortida de Catalunya del règim comú i l’establiment d’un concert econòmic. La formació considera aquesta mesura l’única via per acabar amb el dèficit fiscal i insta Oriol Junqueras a defensar-la davant Pedro Sánchez, recordant que formava part de l’acord d’investidura de Salvador Illa. A més, exigeixen la publicació prèvia de les balances fiscals, ja que consideren que pactar sense elles seria un “frau”. Els juntaires critiquen durament Illa per la seva “absència” en el debat, acusant-lo d’actuar com a “governador civil” del PSOE. Afirmen que no seran còmplices d’un acord rebaixat, que qualificarien de “fracàs” i “engany”, i busquen aprofitar la debilitat parlamentària de Sánchez.

El jutge Adolfo Carretero ha ordenat l’obertura de judici oral contra l’exdiputat de Sumar, Íñigo Errejón, per un presumpte delicte d’agressió sexual a l’actriu Elisa Mouliaá, ocorregut l’octubre de 2021. Aquesta decisió contradiu el criteri de la Fiscalia, que havia sol·licitat l’arxivament de la causa per falta de proves i ha confirmat que no presentarà acusació. El magistrat considera que el principal indici probatori és la declaració de la víctima i ha imposat a Errejón una fiança de 30.000 euros. L’acusació particular, en nom de Mouliaá, demana una condemna de tres anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual. L’exdiputat, que manté la seva innocència al·legant que va ser un “flirteig” mutu, té pendent de resolució un recurs contra el seu processament a l’Audiència Provincial de Madrid.

L’exconseller d’Economia, Jaume Giró, ha criticat públicament l’estratègia de Junts per Catalunya, demanant un gir cap al pragmatisme i la centralitat política que representava l’antiga CDC. En una entrevista, ha defensat donar suport al finançament singular que negocien ERC i el PSOE, sempre que suposi una millora substancial de recursos, i ha instat a buscar grans acords amb el PSC. Giró considera que els discursos vinculats al procés del 2017 han quedat obsolets i que el partit, liderat per Carles Puigdemont, hauria de centrar-se en les prioritats reals dels ciutadans en lloc de qüestions com l’oficialitat del català a Europa. En l’àmbit personal, ha revelat que va rebutjar una proposta d’Aliança Catalana per ser candidat a Barcelona i ha reafirmat que no es presentarà a les primàries de Junts per a l’alcaldia sense el suport de la cúpula del partit.

La reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras a la Moncloa, la primera des del procés independentista, marca una setmana clau per a la negociació del nou model de finançament autonòmic. Mentre que ERC i el Govern català consideren l’acord “gairebé imminent”, xifrant-lo en uns 5.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya i exigint un model “singular” que respecti el principi d’ordinalitat i la recaptació d’impostos, el govern espanyol refreda les expectatives. La Moncloa emmarca la trobada com un “seguiment” de l’acord d’investidura i subratlla que el futur model haurà de beneficiar totes les comunitats autònomes, una tasca que haurà d’equilibrar la ministra María Jesús Montero. Mentrestant, Junts per Catalunya ja ha anunciat que rebutjarà qualsevol proposta que no sigui equivalent a un concert econòmic.

El Govern de la Generalitat i ERC es troben en la fase final de la negociació amb l’executiu espanyol per tancar un acord de finançament singular per a Catalunya, considerat “gairebé imminent” per figures com el conseller Albert Dalmau. Aquest pacte, que es preveu desbloquejar en una reunió clau entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, suposaria uns 5.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya, respectaria el principi d’ordinalitat i permetria a la Generalitat recaptar tots els impostos. Aquest model busca corregir una mancança històrica, tot i que no és equiparable al concert econòmic basc i navarrès. Històricament, Catalunya no va aconseguir el concert durant la Transició a causa del seu pes econòmic, que feia inviable el sistema autonòmic, i per l’oposició de forces majoritàries que el consideraven insolidari.

L’any 2026 s’inaugura com una nova era geopolítica que enterra l’ordre multilateral del segle XX per donar pas a la “llei del més fort”, una tendència exemplificada per l’atac dels Estats Units a Veneçuela i la captura de Nicolás Maduro. Aquesta acció, impulsada per l’administració de Donald Trump, consolida un món més inestable i violent, on la coerció econòmica i militar substitueix el dret internacional, tal com adverteix el CIDOB. En resposta a aquesta “sensació creixent d’amenaça”, el rei Felip VI ha aprofitat el seu discurs de la Pasqua Militar per reivindicar un “ordre global basat en normes” i el multilateralisme. En un context de creixent rearmament global, el monarca espanyol, amb el suport de la ministra Margarita Robles, ha reclamat un augment de la inversió en defensa per fer front a la nova realitat.

En una reunió a París, la Coalició de Voluntaris per a Ucraïna ha acordat un paquet de garanties de seguretat legalment vinculants per a Ucraïna, amb el suport dels Estats Units. Aquest acord inclou la creació d’un mecanisme de vigilància d’un eventual alto el foc liderat per Washington i el compromís de formar un exèrcit ucraïnès de 800.000 efectius per dissuadir futures agressions. França i el Regne Unit han expressat la intenció d’enviar tropes al país un cop s’assoleixi la pau, mentre que Alemanya les desplegaria en un país veí. En aquest context, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha obert la porta a la participació de militars espanyols en una missió de pau. Aprofitant la seva compareixença, Sánchez també ha condemnat enèrgicament l’acció militar dels Estats Units a Veneçuela per capturar Nicolás Maduro, qualificant-la de “precedent terrible i perillós”, i ha rebutjat les amenaces de Donald Trump sobre la sobirania de Dinamarca.

El possible retorn de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín a Catalunya durant el 2026 depèn de decisions judicials clau sobre la llei d’amnistia. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), prevista per a la primera meitat de l’any, és fonamental, ja que ha de determinar si la malversació de fons de l'1-O és amnistiable sense afectar els interessos europeus. Un indici favorable és l’informe de l’advocat general del TJUE, Dean Spielmann, que va avalar la norma. Posteriorment, el Tribunal Constitucional (TC), que probablement esperarà la decisió europea, també haurà de resoldre els recursos presentats. Si ambdues sentències són favorables, el Tribunal Suprem, i en particular el jutge Pablo Llarena, tindrà un marge molt reduït per mantenir les ordres de detenció, obrint la porta al final de més de vuit anys d’exili.

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha lliurat al jutjat de Catarroja la transcripció completa dels missatges de WhatsApp que va intercanviar amb l’aleshores president valencià, Carlos Mazón, durant la tràgica DANA del 29 d’octubre de 2024. Les converses revelen que, mentre Mazón informava d’una situació “desbordada” i de l’aparició de les primeres víctimes mortals, la principal preocupació de Feijóo era l’estratègia política. En repetides ocasions, el líder popular va aconsellar a Mazón que prengués el control del discurs mediàtic amb frases com “Porta la iniciativa de comunicació. És la clau” i “Lidera informativament com vas fer amb l’incendi”. Aquesta revelació, que es va produir després que Feijóo ometés inicialment els seus propis missatges, ha generat una forta condemna per part del PSOE, que l’acusa de prioritzar “el relat abans que la tragèdia” i de mostrar una gran fredor davant les 230 morts.