Elisenda Alamany es consolida com la candidata única d’Esquerra Republicana (ERC) a l’alcaldia de Barcelona per a les eleccions municipals del 2027, després que no s’hagi presentat cap alternativa a les primàries del partit. Tot i que el procés intern continuarà fins a la seva proclamació oficial a finals de febrer, la seva candidatura representa el primer gran examen electoral per a la nova direcció del partit, liderada per ella mateixa i Oriol Junqueras. Per afrontar aquest repte i remuntar els resultats del 2023, ERC ha dissenyat una estratègia renovada amb un discurs “amb identitat” centrat en reptes clau com l’habitatge, la gestió del turisme massiu i la protecció del català. Aquesta aposta es complementa amb una nova estratègia de comunicació a les xarxes socials, més directa i informal, que busca connectar amb la ciutadania i aprofitar l’impuls que reflecteix el darrer baròmetre municipal.

La suspensió total del servei de Rodalies i trens regionals a Catalunya ha provocat una greu crisi operativa i política. L’aturada va ser iniciada pels maquinistes, que es neguen a treballar sense garanties de seguretat per escrit d’Adif després del mortal accident de Gelida. Aquesta situació ha desencadenat una onada de crítiques polítiques, amb partits com ERC, liderat per Oriol Junqueras, i Junts demanant la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i del ministre de Transports, Óscar Puente. La gestió de Puente també està qüestionada per un altre accident greu a Adamuz (Còrdova), tot i que compta amb el suport explícit del president Pedro Sánchez. Mentrestant, el Govern de la Generalitat ha obert un expedient a Renfe per la interrupció del servei, mentre es busquen solucions de transport alternatiu per als usuaris afectats.

El descarrilament mortal d’un tren de l’R4 a Gelida, que va provocar un mort i una trentena de ferits, ha desencadenat una greu crisi a Rodalies de Catalunya i la suspensió temporal de tot el servei per garantir-ne la seguretat. L’incident ha estat atribuït per diverses formacions polítiques, com Junts per Catalunya, la CUP i els Comuns, a una desinversió crònica i una manca de manteniment estructural per part d’Adif. Aquesta situació ha generat una onada de crítiques i la petició de responsabilitats a la consellera Sílvia Paneque, al ministre Óscar Puente i a la cúpula d’Adif. Carles Puigdemont ha insistit en la necessitat del traspàs íntegre del servei, mentre que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha admès la “crisi” ferroviària, ha assumit responsabilitats i s’ha compromès a restablir la confiança dels ciutadans.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i del ministre de Transports, Óscar Puente, per la seva “incapacitat manifesta” en la gestió de la greu crisi de mobilitat que afecta Rodalies i l’AP-7. Junqueras atribueix el col·lapse a dècades de desinversió de l’Estat en la infraestructura ferroviària catalana, argumentant que la pluja no n’és la causa fonamental. El líder republicà acusa els responsables polítics d’oferir excuses en lloc de solucions i de protegir el govern espanyol. Per fer front a la situació, ERC reclama accions immediates com la reobertura de les línies afectades, l’aixecament de peatges en vies alternatives, facilitar el teletreball i accelerar la creació d’un consorci d’inversions amb majoria catalana per executar les partides pressupostades i revertir el dèficit històric.

L’Audiència de Madrid ha avalat les actuacions del jutge Juan Carlos Peinado en la investigació contra Begoña Gómez i la seva assessora, Cristina Álvarez, per presumptes delictes de malversació i tràfic d’influències. El tribunal ha ratificat la petició del jutge al vicerector de la Universitat Complutense, Juan Carlos Doadrio, perquè aporti els correus electrònics intercanviats amb Álvarez, una diligència que el mateix vicerector s’havia ofert a realitzar. Paral·lelament, la policia ha informat el jutge que ni Gómez ni Álvarez han entregat encara els seus passaports, tal com se’ls havia requerit. En un altre cas judicial de rellevància, el judici del cas Kitchen contra l’exministre Jorge Fernández Díaz i el comissari José Manuel Villarejo podrà continuar sense interrupcions, ja que el magistrat ponent, Juan Francisco Martel Rivero, podrà romandre en actiu més enllà de la seva data de jubilació, que arribarà durant la vista oral, per poder dictar sentència.

El col·lapse del servei de Rodalies, que ha deixat sense alternativa de transport més de 400.000 usuaris, ha generat una onada de crítiques polítiques contra el Govern de la Generalitat per la seva gestió de la crisi. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha atribuït la situació a la “deixadesa sistemàtica i la manca d’inversió” de l’Estat, insistint que la solució és el traspàs integral del servei. Des dels Comuns, Jéssica Albiach ha reclamat a l’executiu que assumeixi el “lideratge” i deixi d’actuar com un simple “àrbitre” entre Renfe i Adif. El to més contundent ha estat el de Carles Puigdemont, de Junts, que ha qualificat la situació de “col·lapse nacional” i ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la seva “incompetència” en la gestió de la crisi ferroviària.

Una campanya de ciberatacs ha culminat amb la filtració de dades personals sensibles de 47 alts càrrecs polítics de 15 comunitats autònomes. Entre els afectats hi ha presidents autonòmics com Isabel Díaz Ayuso, Juan Manuel Moreno Bonilla i Imanol Pradales, a més de diversos consellers, inclosos membres del PSC. La informació exposada, que varia segons la víctima, inclou des de correus electrònics i números de DNI fins a adreces particulars, matrícules de cotxes i comptes bancaris. L’autor de la filtració, que s’identifica com a Eurogosth, no ha ofert una motivació clara més enllà d’un missatge que finalitza amb un “Viva España” i l’amenaça de noves publicacions. Aquest incident s’emmarca en una sèrie d’atacs similars que prèviament han afectat altres figures polítiques, com el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es troba ingressat a l’Hospital Vall d’Hebron, on evoluciona favorablement d’una osteomielitis púbica. Aquesta patologia, considerada molt poc freqüent, és una infecció dolorosa provocada pel bacteri “Streptococcus dysgalactiae” que afecta la unió dels ossos del pubis, la símfisi púbica, i en el seu cas també el múscul esquerre de la zona. Després de descartar malalties més greus, l’equip mèdic, amb la cap de malalties infeccioses Dolors Rodríguez, va confirmar el diagnòstic. El tractament consisteix en antibiòtics per via intravenosa durant un mínim de dues setmanes, repòs inicial i una posterior rehabilitació. Tot i que la recuperació completa pot durar setmanes o mesos, el president ja ha començat a mobilitzar-se i s’espera que es recuperi totalment.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, evoluciona favorablement a l’Hospital Vall d’Hebron després de ser diagnosticat amb una osteomielitis púbica, una infecció bacteriana. Després de ser ingressat, ha estat traslladat de la Unitat de Cures Intensives (UCI) a una habitació de planta i ja ha iniciat la fase de mobilització. Segons l’equip mèdic, encapçalat per Dolors Rodríguez, el tractament consisteix en antibiòtics intravenosos durant dues setmanes, seguits de medicació oral, repòs i rehabilitació, i s’apunta l’exercici intens com un possible factor predisposant. A causa de la seva baixa, que es preveu d’almenys dues setmanes, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, assumirà les seves funcions de manera provisional, incloent-hi la representació del Govern al Parlament i la rèplica als grups de l’oposició durant el pròxim ple.

La treva política entre el Partit Popular (PP) i el govern espanyol, establerta després del greu accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova), s’ha trencat en menys de 48 hores. El partit liderat per Alberto Núñez Feijóo acusa l’executiu de Pedro Sánchez de manca de transparència i de no facilitar-los informació privada, comparant la situació amb la gestió de la tragèdia d’Angrois. El govern, per la seva banda, defensa que la informació es comparteix de manera transparent amb tota la societat i que hi ha contacte permanent amb la Junta d’Andalusia. La tensió ha augmentat amb un segon accident de tren a Gelida, que el PP ha considerat el detonant definitiu per intensificar les crítiques. Els populars acusen ara el govern d’ocultar informació, de mala gestió i de generar desconfiança en el sistema ferroviari, centrant els seus atacs en el ministre de Transports, Óscar Puente.