ElResum.cat
Tornar

L'Impacte d'Elon Musk i el Retorn de Trump: Èxode d'Usuaris i Amenaces a la Democràcia

internacional

Elon Musk, propietari de la xarxa social X (abans Twitter), s'ha vist involucrat en diverses polèmiques, coincidint amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. Aquestes accions han provocat un èxode massiu d'usuaris, especialment a Europa, on més de 6 milions de persones van abandonar la plataforma abans de la reelecció de Trump, xifra que es preveu que hagi augmentat posteriorment. La resposta europea ha estat diversa, amb alguns països com França criticant la interferència política de Musk, mentre que d'altres, com Itàlia, s'hi han acostat. Malgrat la disminució generalitzada d'usuaris a les xarxes socials, X manté una audiència considerable a Europa, amb 112 milions d'usuaris, i una forta presència a Espanya, amb 16 milions d'usuaris, el 33,2% de la població. Experts com Josep Maria Ganyet i Manuel Sanromà alerten sobre els perills de les ambicions polítiques de Musk i el seu suport a l'extrema dreta, qualificant-ho de "revolució acientífica" i advertint d'una possible amenaça a la democràcia. La cimera internacional a París sobre una IA democràtica es presenta com una possible resposta a aquests reptes.

Llegeix més

Resums Relacionats

Tensió pressupostària entre ERC i PSC per l'incompliment dels acords d'investidura

politica

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), liderada per Oriol Junqueras, ha pressionat al PSC i al seu líder, Salvador Illa, per l'incompliment dels acords d'investidura, tant amb el PSC com amb el PSOE, com a condició prèvia a negociar els pressupostos de la Generalitat. Junqueras va emfatitzar la necessitat de complir amb l'acord sobre un nou model de finançament, que inclou la recaptació d'impostos a través de l'Agència Tributària Catalana, com a element crucial per a qualsevol proposta pressupostària. En resposta, Illa, durant el consell nacional del PSC, va assegurar que complirà …

2

Defunció de Jean-Marie Le Pen: figura clau i controvertida de l'extrema dreta francesa

internacional

Jean-Marie Le Pen, fundador del Front Nacional (FN) i figura destacada de l'extrema dreta francesa, va morir als 96 anys. Ex-paracaigudista de l'exèrcit francès, Le Pen va fundar el FN el 1972, impulsant un discurs ultranacionalista, reaccionari i racista que va influenciar l'extrema dreta europea. Malgrat perdre cinc eleccions presidencials, va aconseguir un 16,86% dels vots el 2002. L'any 2011 va cedir la presidència del partit a la seva filla, Marine Le Pen. Posteriorment, va ser expulsat del FN el 2015 pels seus comentaris antisemites i l'exaltació del nazisme, tot i mantenir el …

2

Pla de millora de Rodalies: Inversió de 77 milions d'euros per millorar el servei

societat

El govern, juntament amb Renfe i ADIF, ha anunciat un pla de millora per a Rodalies amb una inversió de 77 milions d'euros durant el 2025 i 2026. El pla, presentat per la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el president de Renfe, Raül Blanco, se centra en tres eixos principals: la renovació de trens i estacions, la millora de la seguretat i l'optimització de la informació als viatgers. La renovació inclou la neteja, reparació d'infraestructures i millora de l'accessibilitat a les estacions. Pel que fa a la seguretat, s'instal·laran més càmeres amb intel·ligència artificial, …

2

Previsió 2025: Ressaca electoral, retorn de Trump i un món en tensió

internacional

L'any 2025 es preveu com un període d'incertesa i canvis significatius a nivell global, marcat per la ressaca de les eleccions de 2024 on els votants van castigar els partits al poder, afavorint forces reaccionàries. El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca serà l'eix central, amb repercussions globals, especialment a Europa. S'esperen negociacions i treves en els conflictes d'Ucraïna i Gaza, tot i que la pau definitiva sembla llunyana. Trump impulsarà polítiques proteccionistes, amb aranzels a les importacions, provocant una possible guerra comercial i un augment de la inflació. El CIDOB …

2

Ayuso anuncia rebaixes fiscals mentre s'investiga el fiscal general

politica

Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, ha anunciat noves rebaixes fiscals per al 2025, que suposaran una disminució de 170 milions d'euros en els ingressos públics. Entre les mesures destaquen l'augment de les deduccions de l'impost de successions i donacions, i incentius per a la inversió estrangera. Ayuso ha justificat aquestes mesures argumentant que Madrid continua sent el territori amb els impostos més baixos. Simultàniament, ha acusat el govern espanyol de Pedro Sánchez d'"estrangular" Madrid amb un "infrafinançament" per afavorir els seus socis …

2

Crisi d'habitatge a Barcelona: Càritas alerta de la precarietat i proposa solucions

societat

Càritas ha presentat un informe que revela la greu situació de l'habitatge a la diòcesi de Barcelona, que inclou 26 municipis. L'estudi, elaborat per la fundació Foessa, assenyala que 726.000 persones, el 25% de la població, tenen dificultats amb l'habitatge, i que 120.000 famílies amb menors, també el 25%, viuen en habitatges inadequats. L'informe destaca que el 15,2% de la població entra en pobresa severa després de pagar l'habitatge, un percentatge que s'eleva al 24,9% en famílies amb menors. Càritas i l'arquebisbat de Barcelona han ofert edificis de l'Església per a habitatge social, i han …

2

Josep Borrell nomenat president del CIDOB per enfortir la seva posició internacional

politica

Josep Borrell, exministre d'Exteriors i ex Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, ha estat escollit com a nou president del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs). El patronat de la fundació busca reforçar el posicionament internacional del centre d'anàlisi amb seu a Barcelona i consolidar el seu finançament estructural. Borrell substituirà l'historiador Antoni Segura després de vuit anys de mandat. A més del nomenament de Borrell, el CIDOB incorpora nous membres al patronat: Esther Barbé, catedràtica de relacions internacionals; Josep Maria …

2

François Bayrou, nou Primer Ministre francès: un centrista enmig de la tempesta política

internacional

François Bayrou, líder del partit centrista MoDem, ha estat nomenat nou Primer Ministre de França per Emmanuel Macron, convertint-se en el quart cap de govern del país des de començament d'any i el sisè des del 2017. Aquest nomenament arriba després de la moció de censura que va fer caure el govern de Michel Barnier nou dies abans. Bayrou, de 73 anys i amb una llarga trajectòria política, va ser un dels primers a donar suport a Macron el 2017 i ha format part dels seus aliats. Conegut per la seva sensibilitat per les llengües minoritàries, com l'occità que parla, va defensar la llei Molac i …

4

Condecoració de Giorgia Meloni durant la visita d'estat dels reis espanyols a Itàlia

politica

Durant la visita d'estat dels reis Felip VI i Letícia a Itàlia, el govern espanyol va condecorar diversos polítics italians. Giorgia Meloni, la primera ministra italiana, va rebre la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, mentre que el president italià, Sergio Mattarella, va ser distingit amb el Collar de l'Orde de Carles III. El ministre d'Afers Exteriors, Antonio Tajani, i altres polítics italians també van rebre condecoracions. Aquestes distincions s'emmarquen dins del protocol habitual durant les visites d'estat i simbolitzen l'enfortiment de les relacions entre Espanya i Itàlia. La …

2

L'ACM exigeix un nou model de finançament local

politica

L'Associació Catalana de Municipis (ACM) va celebrar la seva XXVIII Assemblea a Martorell, on la presidenta Meritxell Budó va exigir un nou finançament local. Budó va argumentar que el sistema actual és insuficient i caduc, ja que les despeses municipals han augmentat un 57% des del 2013, mentre que els ingressos només un 40%. A més, la modificació de l'impost de la plusvàlua ha reduït dràsticament els ingressos dels ajuntaments. L'ACM proposa un increment de les transferències directes i incondicionades, l'eliminació de traves burocràtiques i una revisió del sistema impositiu local. El …

2