ElResum.cat
Tornar

Loles León no rep la Medalla d'Or de Barcelona: rebuig inesperat al ple municipal

societat

En una votació sorprenent, el ple de l'Ajuntament de Barcelona va rebutjar concedir la Medalla d'Or al Mèrit Cultural a l'actriu Loles León. Mentre que el PSC i BComú van donar suport a la proposta, que reconeixia la seva contribució a la cultura catalana i espanyola, els partits independentistes (Junts i ERC) van votar en contra, argumentant les crítiques de León a la normalització lingüística del català. De forma inesperada, PP i Vox també van rebutjar la medalla, criticant la gestió del govern municipal de Jaume Collboni. L'alcalde va lamentar la decisió, assegurant que la proposta provenia del món de l'espectacle. En contrast, el ple va aprovar per unanimitat la Medalla d'Or al Mèrit Científic per a l'oncòleg Josep Tabernero Caturla i la Medalla d'Or de la Ciutat pels exalcaldes Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau. També es van concedir medalles d'honor a la Guàrdia Urbana i els Bombers de Barcelona.

Llegeix més

Resums Relacionats

Acord per duplicar la taxa turística a Catalunya i destinar-ne una part a habitatge

politica

El Govern i els Comuns han pactat duplicar la taxa turística a Catalunya, destinant el 25% de la recaptació a polítiques d'habitatge. L'acord, que formalitzaran Alícia Romero i Jéssica Albiach, permetrà als municipis aplicar un recàrrec de fins a 4 euros, similar al que ja aplica Barcelona. A la capital catalana, aquest recàrrec es podrà doblar, arribant als 8 euros. Així, la taxa màxima en un hotel de 5 estrelles a Barcelona podria ser de 15 euros per nit, mentre que a la resta de Catalunya podria arribar als 10 euros. Aquesta mesura, que busca "pal·liar les externalitats negatives del …

3

El PSOE fa una concessió a Junts per evitar la qüestió de confiança

politica

Junts per Catalunya podria retirar la seva proposició no de llei per a una qüestió de confiança al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després que el PSOE es comprometés a aprovar l'adhesió d'Espanya al protocol 16 del Conveni Europeu de Drets Humans. Aquest protocol permet als tribunals espanyols sol·licitar opinions consultives al TEDH. Aquesta concessió, confirmada per diversos mitjans, arriba després d'una reunió a Suïssa entre representants d'ambdós partits i la petició del mediador, Francisco Galindo, que Junts reconsiderés la qüestió de confiança. Tot i que fonts de Junts …

2

Resum de la trajectòria política i professional de Francesc Vendrell

politica

Francesc Vendrell i Bayona, exdiputat del Partit Popular de Catalunya (PPC) al Parlament, va morir als 75 anys. Vendrell va ser una figura destacada del PPC entre finals del segle XX i principis del XXI, ocupant el càrrec de diputat entre 1999 i 2010. Va ser portaveu del partit entre 2003 i 2007, i va tenir un paper important com a ponent en l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006. Posteriorment, va admetre que recórrer l'Estatut al Tribunal Constitucional va ser un error. Amb una visió considerada moderada dins del partit, Vendrell va defensar el model d'immersió …

2

Crisi lingüística del català: Rahola, Òmnium i Top Manta exigeixen accions al Govern

politica

L'ús del català ha disminuït significativament, segons una nova enquesta que revela que només un terç dels catalans l'utilitzen habitualment. Aquesta dada alarmant ha provocat reaccions contundents. Pilar Rahola ha criticat la resposta "cofoia" del conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, qui va afirmar que el català "està guanyant espai". Rahola, en canvi, assegura que "el català està en perill" i que un catalanoparlant no pot viure un sol dia utilitzant només la seva llengua. Òmnium Cultural ha urgit al Govern a actuar amb un pla de xoc eficaç, amb …

3

Paz Esteban, exdirectora del CNI, investigada en un tercer cas d'espionatge a ERC amb Pegasus

politica

L'Audiència de Barcelona ha ordenat investigar Paz Esteban, exdirectora del CNI, en un tercer cas d'espionatge amb Pegasus, aquest cop a l'exeurodiputat d'ERC Jordi Solé. El tribunal vol aclarir si el CNI va espiar Solé i si tenia autorització judicial. Aquesta investigació se suma a les dues causes obertes contra Esteban per l'espionatge a l'expresident Pere Aragonès i als dirigents d'ERC Josep Maria Jové i Diana Riba. L'Audiència considera que hi ha "dades fiables" que connecten l'atac al mòbil de Solé amb la infraestructura informàtica del CNI utilitzada entre el 2019 i el …

2

Confirmació de l'Audiència de Barcelona de l'Amnistia a Policies Espanyols per les Càrregues de l'1-O

politica

L’Audiència de Barcelona ha confirmat l’amnistia a 46 agents de la Policia Nacional investigats per les càrregues de l’1-O a Barcelona. El tribunal va argumentar que les lesions causades "no van ser greus" i que la intenció dels agents no era "humiliar" els votants, sinó impedir la celebració del referèndum, tot i que la força emprada pogués haver estat excessiva. Òmnium Cultural, l’ANC, Irídia i 16 afectats van recórrer la decisió inicial del jutjat d'instrucció número 7, argumentant que l'amnistia no podia aplicar-se a casos de brutalitat policial. El sindicat policial …

3

Reforç judicial a Barcelona per combatre la multireincidència

societat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va aprovar quatre comissions de reforç per als jutjats penals de Barcelona, amb l'objectiu d'accelerar els judicis ràpids i lluitar contra la multireincidència. Aquesta mesura, recolzada pel Ministeri de Justícia i la Conselleria de Justícia, permetrà duplicar l'agenda de vistes, amb la possibilitat de celebrar 18 judicis ràpids addicionals cada dia, sumant un total de 36. Actualment, els jutjats penals de Barcelona celebren 6.000 judicis ràpids anuals, xifra inferior a l'entrada de judicis del 2023 (7.249) i la prevista pel 2024 (8.300). …

2

Reactivació de comissions bilaterals Estat-Generalitat: una nova etapa de col·laboració o un nou capítol de desconfiança?

politica

El govern espanyol i la Generalitat han anunciat la reactivació de totes les comissions bilaterals previstes per l'Estatut, després d'anys aturades. Albert Dalmau, conseller de la Presidència, i Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial, van presentar aquest acord com una nova etapa de "col·laboració i cooperació". La primera comissió, d'infraestructures, se celebrarà el 17 de febrer, seguida de la comissió bilateral Estat-Generalitat i la comissió mixta de transferències el 24 de febrer. Aquesta última no es reunia des del 2010 i haurà d'abordar els traspassos de …

2

L'absència del rei Felip VI a l'acte inaugural del 50è aniversari de la mort de Franco

politica

El rei Felip VI no assistirà a l'acte d'obertura de la commemoració del cinquantè aniversari de la mort de Francisco Franco, previst pel proper dimecres al Museu Reina Sofia de Madrid. La Casa Reial ha al·legat motius d'agenda, ja que el monarca ha de rebre les credencials diplomàtiques de diversos ambaixadors. L'acte, titulat "50 anys en llibertat", vol commemorar la transformació d'Espanya des de l'inici de la Transició i comptarà amb la presència d'empresaris, sindicats, acadèmics, membres del govern, diputats i entitats de la societat civil. El govern espanyol ha informat que …

2

Resum de l'entrega de les Creus de Sant Jordi 2024 i la defensa d'Aitana Bonmatí de la llengua catalana

politica

El Teatre Nacional de Catalunya va acollir l'entrega de les Creus de Sant Jordi 2024, presidida per Salvador Illa i Sònia Hernández. Entre les 20 personalitats i 10 entitats guardonades, destaquen Aitana Bonmatí, Àngels Barceló, Josep-Lluís Carod-Rovira, Kilian Jornet, Eduard Fernández, Clara Segura, la Fundació La Fageda, Unió de Pagesos, Filmin i SOS Racisme. Aitana Bonmatí va aprofitar el seu discurs per reivindicar la llengua i la cultura catalanes, denunciant haver rebut més crítiques per parlar català que per la seva carrera futbolística. Va demanar al Govern que vetlli per la …

3

Defunció de Federico Mayor Zaragoza, figura destacada de la política i la ciència

politica

Federico Mayor Zaragoza, exministre d'Educació i Ciència i exdirector general de la UNESCO, ha mort als 90 anys. La seva trajectòria professional va abastar des de la farmàcia fins a la política internacional, passant per la docència i la investigació. Va ser ministre durant el govern de Calvo-Sotelo, i posteriorment va liderar la UNESCO durant 12 anys. A més, va ser rector de la Universitat de Granada, vicepresident del CSIC i cofundador del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa. Mayor Zaragoza va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat i la Creu de Sant Jordi. Malgrat néixer a …

2

Arxivament del cas Volhov: l'Audiència de Barcelona tanca la investigació de la trama russa i critica el jutge Aguirre

politica

L'Audiència de Barcelona ha arxivat la investigació sobre l'anomenada trama russa del procés, coneguda com a cas Volhov, després d'acceptar els recursos presentats per les defenses dels acusats. Els magistrats han criticat durament el jutge Joaquín Aguirre, acusant-lo d'utilitzar un "subterfugi processal" per mantenir oberta una causa que el tribunal ja li havia ordenat tancar al juny. Aguirre havia intentat reobrir la investigació amb noves acusacions de malversació i delicte d'alta traïció contra tretze persones, entre elles els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, …

3

Josep Borrell nomenat president del CIDOB per enfortir la seva posició internacional

politica

Josep Borrell, exministre d'Exteriors i ex Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, ha estat escollit com a nou president del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs). El patronat de la fundació busca reforçar el posicionament internacional del centre d'anàlisi amb seu a Barcelona i consolidar el seu finançament estructural. Borrell substituirà l'historiador Antoni Segura després de vuit anys de mandat. A més del nomenament de Borrell, el CIDOB incorpora nous membres al patronat: Esther Barbé, catedràtica de relacions internacionals; Josep Maria …

2