ElResum.cat
Tornar

Pacte PSOE-Junts sobre immigració: traspàs de competències, gestió i debat polític

politica

Junts per Catalunya i el PSOE han arribat a un acord sobre immigració després d'un any de negociacions. L'acord busca, per part de Junts, guanyar competències per a la Generalitat, abordar la immigració des d'una perspectiva catalana i contrarestar el discurs de l'extrema dreta. Puigdemont, Turull i Nogueras, figures clau de Junts, emmarquen el debat en termes de policia, fronteres i expulsions, però també de llengua, cultura i identitat. Junts pretén impulsar una llei catalana d'immigració que inclogui el català com a requisit, generant debat al Parlament. L'acord implica traspassar competències a Catalunya, incloent la presència dels Mossos d'Esquadra a les fronteres, coordinats amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i la gestió dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). El Govern, liderat per Salvador Illa, ha designat la conselleria de Drets Socials per gestionar el desplegament de les noves competències. La figura del ministre Marlaska ha estat clau, representant un obstacle segons Junts, i generant reaccions dels sindicats policials. El govern espanyol insisteix que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil mantindran les seves funcions.

Llegeix més

Resums Relacionats

Acord imminent entre Junts i PSOE sobre el traspàs de la gestió d'immigració a Catalunya

politica

Junts i el PSOE han arribat a un principi d'acord per al traspàs de la gestió d'immigració a la Generalitat de Catalunya. L'anunci oficial s'espera aquesta setmana, probablement en una compareixença conjunta al Congrés, on es tramitarà una proposició de llei. La retirada per part de Junts de la qüestió de confiança a Pedro Sánchez va ser clau per reactivar les negociacions, que s'havien encallat per les reticències del PSOE sobre el control de fronteres per part dels Mossos d'Esquadra. L'acord inclouria la gestió integral, com l'expedició del NIE i les ordres d'expulsió, tot i que el ministre …

2

Condonació del deute del FLA a Catalunya: Anàlisi i repercussions

politica

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va anunciar un acord amb el govern espanyol per a la condonació de 17.104 milions d'euros del deute de la Generalitat, una xifra superior als 15.000 milions inicialment pactats. Oriol Junqueras, president d'ERC, va qualificar aquest deute d'injust i va destacar la capacitat de negociació del partit. Aquesta condonació forma part d'una mesura més àmplia del govern espanyol, que condonarà un total de 83.000 milions d'euros del deute de les comunitats autònomes. Natàlia Mas, exconsellera d'Economia, defensa que la mesura facilitarà l'accés de la …

2

Envelliment poblacional i creixement de la immigració a Catalunya

societat

L’Idescat ha publicat dades demogràfiques de Catalunya a 1 de gener de 2024 que mostren un envelliment accelerat de la població i un augment significatiu de la immigració. La població major de 65 anys ha crescut un 20% des del 2011, en contrast amb el creixement total de la població, que ha sigut del 6,5%. Aquest envelliment és encara més pronunciat en algunes comarques, com el Baix Penedès i la Vall d’Aran, on el segment de més grans de 65 anys ha augmentat un 50%. Paral·lelament, la població estrangera ha assolit un 18% del total, amb un increment del 6% respecte a l'any anterior. Aquesta …

2

Acords entre Govern i Generalitat impulsen la cogoverança a Catalunya

politica

El Govern i la Generalitat van assolir diversos acords per enfortir l’autogovern a Catalunya. Aquests pactes, forjats inicialment entre el PSC i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez i Salvador Illa, inclouen més inversions en infraestructures, un augment de la plantilla dels Mossos d'Esquadra fins a 25.000 efectius el 2030, i la creació de 60 noves places judicials en tres anys. També es va acordar la gestió de beques per part de la Generalitat, la transferència del canal Xerta Sènia a diversos municipis, i la cessió d’immobles de l’Estat a la Generalitat. Ángel Víctor Torres i Albert …

2

Crisi lingüística del català: Rahola, Òmnium i Top Manta exigeixen accions al Govern

politica

L'ús del català ha disminuït significativament, segons una nova enquesta que revela que només un terç dels catalans l'utilitzen habitualment. Aquesta dada alarmant ha provocat reaccions contundents. Pilar Rahola ha criticat la resposta "cofoia" del conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, qui va afirmar que el català "està guanyant espai". Rahola, en canvi, assegura que "el català està en perill" i que un catalanoparlant no pot viure un sol dia utilitzant només la seva llengua. Òmnium Cultural ha urgit al Govern a actuar amb un pla de xoc eficaç, amb …

3

Tensió a Ripoll: Junts frena la moció de censura contra Sílvia Orriols

politica

Junts per Catalunya ha frenat la moció de censura contra Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll per Aliança Catalana, argumentant la seva "inviabilitat" i el risc d'augmentar el victimisme. Malgrat les negociacions prèvies amb ERC i PSC, i l'oferiment de la CUP per sumar-se i garantir la majoria absoluta, Junts considera que la moció només serviria per reforçar l'estratègia d'Aliança Catalana. Aquesta decisió ha agafat per sorpresa la resta de partits, que havien treballat intensament en l'acord. ERC i el PSC han expressat la seva sorpresa i han reiterat el seu compromís per …

2

Nous Parlants Reclamen Més Accés a Cursos de Català

societat

Òmnium Cultural va impulsar un manifest signat per un centenar de nous parlants de català, nascuts fora de Catalunya, que demana augmentar l'accés als cursos d'aquesta llengua. Exigeixen al Govern i a les institucions 200.000 places anuals en cursos adaptats a diversos horaris i municipis, incloent-hi els rurals, durant els propers 10 anys. A més, insten les empreses a oferir formació en català gratuïta als seus treballadors i a les entitats i escoles a crear grups de conversa i facilitar la participació dels nous parlants en activitats en català. El manifest "Pel dret a accedir al …

3

DocentsCAT Crida a la Vaga de Correccions de la Selectivitat

societat

DocentsCAT, un col·lectiu de prop de 380 professors de llengua i literatura catalanes, ha fet una crida a boicotejar la correcció de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) 2025. Aquesta acció busca pressionar el Departament d'Educació per la recuperació de la tercera hora lectiva de català a l'ESO i batxillerat, una reivindicació que el col·lectiu defensa des del 2008. Argumenten que la reducció horària dificulta el compliment del currículum i contribueix a la baixada del nivell acadèmic de l'alumnat, evidenciada per les notes de les competències bàsiques de català a 4t d'ESO, que van ser …

2

Junts pressiona el PSOE amb una qüestió de confiança a Sánchez

politica

Junts per Catalunya augmenta la pressió sobre el PSOE i el govern espanyol de Pedro Sánchez, exigint una qüestió de confiança al Congrés. La Mesa del Congrés, controlada pel PSOE i Sumar, ha ajornat repetidament la decisió sobre la tramitació de la proposició no de llei presentada per Junts, generant un clima de tensió i incertesa sobre la estabilitat de la legislatura. Carles Puigdemont, president de Junts, ha advertit de "conseqüències irreversibles" si la iniciativa és bloquejada, mentre que el PSOE es resisteix a acceptar-la. Aquestes tensions s'emmarquen en un context de …

3

Junts pressiona el PSOE amb una qüestió de confiança a Sánchez

politica

Junts per Catalunya ha pressionat el govern espanyol amb una proposició no de llei per instar Pedro Sánchez a sotmetre's a una qüestió de confiança. La formació liderada per Carles Puigdemont considera aquesta qüestió com a essencial per mantenir el seu suport al govern, especialment en la propera negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat. El govern espanyol, amb la portaveu Pilar Alegría al capdavant, ha rebutjat la proposta, argumentant que la qüestió de confiança és una prerrogativa exclusiva del president i que l'executiu ja està complint els seus compromisos. Fonts de la Moncloa …

3

Preocupació per la gestió d'alertes meteorològiques a Catalunya

societat

Junts per Catalunya qüestiona la confiança del Govern en el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) després que la consellera d'Interior, Núria Parlon, equiparés l'agència catalana amb l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) durant la DANA de novembre. El diputat Jordi Munell va presentar una pregunta parlamentària al Govern expressant la seva preocupació per un possible canvi de criteri en la gestió d'alertes, ja que la llei catalana atorga la competència exclusiva al Meteocat. Aquesta qüestió sorgeix després d'episodis de pluges intenses, com el d'aquest dijous, on el Meteocat va …

2