L’autopista AP-7 ha estat escenari de dos accidents greus amb camions implicats en pocs dies al seu pas pel Baix Ebre, causant col·lapses circulatoris severs. El primer incident, un camió cisterna bolcat entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla, va mantenir la via tallada més de 30 hores, una situació agreujada pel descobriment que transportava il·legalment gasoil, fet que investiguen els Mossos d’Esquadra. Pocs dies després, una col·lisió entre tres camions a l’Aldea va provocar la mort d’un conductor, un ferit greu i l’incendi de dos dels vehicles. Aquests successos han evidenciat la perillositat del tram, i com a resposta, el Servei Català de Trànsit (SCT), dirigit per Ramon Lamiel, ha anunciat el desenvolupament d’una nova aplicació amb alertes de veu geolocalitzades per avisar els conductors d’incidències, que es preveu que estigui operativa el 2026 i s’implementarà inicialment a l’AP-7.

Una metaanàlisi internacional publicada a The New England Journal of Medicine ha confirmat que els fàrmacs betablocadors no aporten beneficis clínics als pacients que han patit un infart de miocardi però mantenen una funció cardíaca normal. L’estudi, que va incloure dades de 17.801 pacients de diversos assaigs com REBOOT, va ser liderat pel Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC). Els resultats demostren que no hi ha una reducció significativa en el risc de mort, nous infarts o insuficiència cardíaca en aquest grup majoritari de pacients, que representa aproximadament el 70% del total. Segons investigadors com Valentí Fuster, aquest descobriment representa un dels canvis més importants en la cardiologia de les últimes dècades, modificant una pràctica establerta durant més de 40 anys. Malgrat això, els experts subratllen que els betablocadors continuen sent essencials per a pacients amb infarts complicats o altres patologies cardíaques, i aconsellen no suspendre el tractament sense supervisió mèdica.

La investigació per l’assassinat d’Helena Jubany l’any 2001 ha fet un pas decisiu després que la Unitat Central d’Anàlisis Científiques de la Policia Nacional hagi confirmat que el perfil genètic femení trobat al jersei de la víctima no correspon a l’ADN d’Ana Echaguibel. Aquesta troballa descarta definitivament la participació d’Echaguibel, qui ja va ser empresonada preventivament l’any 2002 abans que la causa contra ella fos arxivada per falta de proves. Amb aquesta nova evidència, el focus de la investigació es tanca exclusivament sobre els dos únics investigats actuals: Santi Laiglesia, de qui sí que es va trobar ADN a la roba de Jubany, i Xavi Jiménez. La declaració de Laiglesia, prevista per al 28 de novembre, esdevé un tràmit clau abans que la jutgessa decideixi si obre judici oral contra ells.

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han desplegat un macrodispositiu conjunt amb uns 200 agents contra el tràfic de drogues a Barcelona, principalment al districte de Ciutat Vella, però també a Sants-Montjuïc i l’Eixample. L’operació, que culmina una investigació iniciada al gener gràcies a la col·laboració ciutadana, ha resultat en la detenció d’una desena de persones i el desmantellament de deu narcopisos, set dels quals han estat retornats als seus propietaris. Segons han informat responsables policials com Patricia Duran i Carlos Alcaraz, l’actuació busca combatre els greus problemes de convivència i seguretat associats a aquests punts de venda. El tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ha destacat que l’operatiu envia un missatge de tranquil·litat a la ciutadania i adverteix als criminals que les seves activitats no quedaran impunes. La investigació continua sota secret de les actuacions.

Un camió cisterna bolcat a l’autopista AP-7, entre l’Ampolla i l’Ametlla de Mar, va provocar cues quilomètriques i el tall de la via durant 33 hores entre dissabte al migdia i diumenge a la nit. La complexitat i la durada de l’operació de retirada es van deure principalment al descobriment que la documentació de la càrrega era falsa. El vehicle no transportava oli industrial, com s’indicava, sinó 29.000 litres de gasoil. Aquesta troballa va obligar a activar un protocol de seguretat específic i la intervenció d’unitats especialitzades dels Bombers de la Generalitat, inclòs el Grup d’Intervencions en Riscos Tecnològics (GRIT), per realitzar el transvasament del combustible de manera segura. La situació es va complicar encara més perquè el conductor va patir un traumatisme cranioencefàlic i no va poder ser interrogat.

Una operació conjunta entre la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra va culminar amb la detenció de cinc persones per la seva presumpta implicació en el matrimoni forçat d’una menor de 14 anys. La jove, originària de Corella (Navarra), hauria estat venuda als seus sogres per 5.000 euros, cinc ampolles de whisky i aliments. Després de desaparèixer al gener, va ser localitzada a l’octubre a les Borges Blanques mentre demanava almoina. Tot i que inicialment va ser posada sota la protecció de la DGPPIA i es van imputar delictes de tràfic d’éssers humans, el cas va fer un gir inesperat. El Jutjat de Tudela va arxivar provisionalment la causa i va alliberar els detinguts després que la menor declarés que no era víctima de cap delicte, negués el matrimoni forçat i demanés tornar amb els seus pares.

Un miler de persones s’ha manifestat a Perpinyà amb motiu de la Diada de la Catalunya Nord, que commemora la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659. La mobilització, convocada per entitats culturals i partits independentistes, ha reivindicat la unitat i llibertat dels Països Catalans i ha posat un èmfasi especial en la defensa de la llengua. Representants com David Minoves del CIEMEN han denunciat els atacs que pateix el català a la Catalunya Nord, el País Valencià i les Illes Balears, demanant una “resposta col·lectiva”. Altres veus, com Non Casadevall de la CUP, han criticat el centralisme de l’estat francès, mentre que Berta Navarrete d’Arran ha alertat sobre l’ascens de l’extrema dreta. Xavier Antich, d’Òmnium Cultural, ha fet una crida a la “construcció nacional”, i Oriol López d’ERC ha celebrat el suport a projectes educatius com La Bressola.

El rector de la Universitat Ramon Llull (URL), Josep Antoni Rom, ha mort sobtadament als 62 anys a causa d’un infart. Rom havia assumit el càrrec el setembre de 2022, succeint Josep Maria Garrell, amb l’objectiu de reforçar “la cohesió, els valors i la innovació” dins la institució. Doctor en Publicitat i Relacions Públiques, la seva trajectòria va estar estretament lligada a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, de la qual va ser cofundador i on va exercir diversos càrrecs de gestió, com a vicedegà i vicerector de Recerca i Innovació. A més de la seva tasca acadèmica i de gestió, va ser autor de nombroses publicacions científiques. Figures polítiques com Salvador Illa han lamentat la seva pèrdua, destacant el seu compromís amb la creativitat en l’àmbit universitari.

Segons dades dels Mossos d’Esquadra, el 80% de les denúncies per ocupació a Catalunya corresponen a pisos buits propietat de grans tenidors i fons d’inversió, una situació que complica l’actuació policial per la dificultat de localitzar els propietaris i aconseguir que denunciïn. Tot i que les ocupacions consumades han disminuït un 18,1% durant el 2025, els intents frustrats han augmentat, un fet que la sotscap Alícia Moriana atribueix a la millora de l’acció policial i la col·laboració veïnal. Per combatre la inactivitat dels propietaris, s’ha creat un cercador intern d’immobles i s’aplica la llei 1/2023, que permet actuar a ajuntaments i comunitats. Aquest fenomen ha crescut especialment en municipis com Sabadell i Girona, on s’han arribat a ocupar blocs sencers, evidenciant una problemàtica enquistada.

Els Mossos d’Esquadra han desarticulat tres grups criminals i han detingut vuit persones acusades de cometre un total de 19 robatoris amb força a domicilis d’arreu de Catalunya entre finals d’agost i finals d’octubre. Tot i que operaven de manera independent, les tres bandes compartien un modus operandi similar: se centraven en cases aïllades, actuaven amb gran rapidesa i mobilitat, i utilitzaven vehicles de lloguer a nom de tercers per dificultar la seva identificació. Els assalts es van produir en nombroses comarques, com la Cerdanya, el Bages i el Baix Llobregat. Les detencions es van efectuar en diversos municipis, incloent-hi Tordera, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat, i van permetre recuperar objectes sostrets com joies i rellotges en un dels registres.