La Generalitat de Catalunya ha activat una alerta sanitària arran de la detecció d’un focus de grip aviària (H5N1) en una granja de gallines ponedores a la comarca de l’Urgell (Lleida). Com a mesura de contenció, s’ha ordenat el sacrifici de les prop de 230.000 aus de l’explotació afectada i s’ha decretat el confinament de totes les granges en un radi de 10 quilòmetres. La principal hipòtesi sobre l’origen del contagi apunta a una au migratòria. Tant el conseller Óscar Ordeig com experts com Joan Mesià, president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, han subratllat que el risc de transmissió a humans és extremadament baix i que el consum de carn i ous és segur. No obstant això, es preveu un possible encariment dels preus dels ous. Mesià també ha vinculat l’increment d’aquests brots amb el canvi climàtic.
L’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha presentat una denúncia contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, per la gestió del desallotjament de l’antic institut B9. La denúncia l’acusa de quatre possibles delictes: prevaricació administrativa, desobediència a l’autoritat judicial, denegació de servei públic per motius discriminatoris i delicte d’odi. El nucli de l’acusació és l’incompliment de la resolució judicial que obligava l’Ajuntament a garantir una alternativa habitacional a les persones desallotjades, un requisit que no s’hauria satisfet. A més, s’atribueix a Albiol una “tolerància institucional” davant d’expressions xenòfobes en una reunió veïnal, on va dir “si no, feu el que considereu”. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, també ha criticat la “inacció” del consistori badaloní en aquesta situació d’emergència.
La comarca de l’Anoia ha estat l’escenari de dos successos greus que estan sent investigats per la policia. A Vilanova del Camí, s’investiga la mort d’una dona de 85 anys a la residència Amavir. La seva família ha denunciat que va morir a conseqüència de les cremades de segon i tercer grau que va patir durant un bany amb aigua massa calenta, fet que la va portar a ser ingressada a l’Hospital Vall d’Hebron. Per la seva banda, el centre residencial sosté que, tot i que l’incident va ocórrer, la dona va morir dies després a causa d’una infecció respiratòria. D’altra banda, a Igualada, una baralla multitudinària a la zona del Parc Central ha deixat dos menors ferits, un d’ells de gravetat amb ferides per objecte punxant i una fractura nasal. Els Mossos d’Esquadra busquen els agressors, que podrien haver utilitzat una arma blanca, i de moment no s’han produït detencions.
Els Mossos d’Esquadra han detingut 11 persones, de les quals deu són menors d’edat, acusades de formar un grup criminal dedicat a agredir i robar homes homosexuals. El grup operava a Santa Coloma de Gramenet i Badalona, utilitzant una aplicació de cites per contactar amb les víctimes i concertar trobades nocturnes en llocs aïllats. Un cop allà, els assaltaven en grup per sostreure’ls els telèfons mòbils i les targetes bancàries, amenaçant-los per obtenir les claus d’accés i fer-ne un ús fraudulent. La investigació, iniciada al març amb l’autorització de la Fiscalia de Menors, ha confirmat la seva implicació en almenys nou agressions. A tots els detinguts se’ls imputen delictes com robatori amb violència i extorsió, amb l’agreujant d’odi i discriminació per la selecció específica de les seves víctimes.
El Govern de la Generalitat ha atorgat el Premi Internacional Catalunya 2025 a les activistes Yael Admi, israeliana, i Reem Alhajajra, palestina, pel seu compromís amb la pau i la reconciliació. Ambdues lideren l’organització transfronterera Mother’s Call, una iniciativa que uneix dones israelianes de Women Wage Peace i dones palestines de Women of the Sun. El moviment utilitza la maternitat com a llenguatge comú per superar les divisions i interpel·lar els líders polítics, reclamant la fi de la violència i la represa de les negociacions. La seva tasca conjunta, que els ha valgut la nominació al Premi Nobel de la Pau, ha estat reconeguda com un referent internacional per construir ponts entre comunitats. El guardó serà lliurat pel president Salvador Illa el pròxim 15 de gener al Palau de la Generalitat.
La Universitat de Barcelona (UB) ha decidit portar a la Fiscalia el cas del grup d’investigació CREA i el seu exdirector, el catedràtic Ramón Flecha, arran de les denúncies de setze dones per presumptes conductes de coerció sexual i psicològica, maltractament i abús de poder durant dècades. Aquesta decisió es basa en un informe preliminar d’una comissió d’investigació interna, que qualifica el grup com un possible “grup coercitiu d’alt control”. La UB s’ha compromès a personar-se com a acusació particular si s’obre un procés penal i ha pres mesures disciplinàries, com la suspensió de dues investigadores. Com a reacció a l’anunci de la universitat, el grup CREA ha comunicat la seva dissolució per evitar més perjudicis professionals als seus membres, tot i que continua negant les acusacions.
Agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) s’han personat a la seu del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) a Madrid per ordre de la Fiscalia Anticorrupció. L’actuació policial té com a objectiu requerir documentació en el marc d’una investigació oberta fa un mes contra dos ex alts càrrecs de l’àrea econòmica del centre. La investigació es va iniciar arran d’una denúncia presentada al juny per un altre exdirectiu, qui acusa els investigats d’haver desviat 25 milions d’euros al llarg de 18 anys. Segons la denúncia, les presumptes irregularitats es van cometre mitjançant el fraccionament i la inflació de contractes públics, així com la creació de contractes ficticis, durant la gestió de l’exgerent Juan Arroyo. El CNIO va facilitar la informació sol·licitada, que la policia es va endur en un únic disc dur.
El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha publicat un atles climàtic detallat que analitza els extrems meteorològics dels darrers 30 anys a Catalunya, una eina clau per a la gestió de riscos i l’adaptació climàtica. Aquest estudi, elaborat amb la contribució d’experts com Javier Martín-Vide, revela que el Massís del Ports és la zona més plujosa, mentre que Ponent i les Terres de l’Ebre són les més seques, amb ratxes de més de 50 dies sense precipitacions. Pel que fa a la calor, el Segrià destaca com la comarca amb més dies tòrrids, amb rècords a Alcarràs i Figueres. En paral·lel a aquesta anàlisi a llarg termini, el Meteocat preveu una pertorbació mediterrània per als dies de Nadal, amb pluges generalitzades, fred i nevades a cotes baixes del Pirineu, com les registrades recentment a Puigcerdà i Sort.
La Generalitat de Catalunya i la Fundació la Caixa, representades pels seus presidents Salvador Illa i Isidre Fainé, han signat un acord de col·laboració per al 2025 que eleva la inversió social a 250 milions d’euros, un 10% més que l’any anterior. Aquesta aliança estratègica destinarà 99 milions a programes per a col·lectius vulnerables, amb l’objectiu de combatre la pobresa infantil i fomentar la inclusió. Una de les prioritats clau de l’acord és l’impuls del CaixaResearch Institute, un nou centre d’investigació en ciències de la vida que s’inaugurarà el 2026 i que aspira a convertir-se en un referent europeu. Aquesta col·laboració publicoprivada també preveu accions en els àmbits cultural i de beques, reforçant el compromís de les dues institucions amb el progrés social i científic de Catalunya.
L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha imposat la seva primera sanció per represàlies contra una persona informant, multant l’empresa pública de residus Nora SA amb 600.000 euros. El cas es va originar quan una treballadora va denunciar possibles irregularitats internes en contractacions, plusos i control horari dins de la companyia, que depèn del Consell Comarcal de la Selva. Com a resposta, l’empresa li va aplicar una sanció disciplinària. Aquesta mesura va ser posteriorment anul·lada per la justícia, primer per un jutjat social i després confirmada pel TSJC, que va determinar que es tractava d’un “càstig empresarial” per la seva denúncia. Basant-se en aquestes sentències fermes, l’OAC va qualificar els fets com una infracció molt greu. Nora SA ha anunciat que recorrerà la multa, considerant-la “improcedent i desproporcionada” i argumentant que el conflicte laboral era anterior a la denúncia a Antifrau.