La votació per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea ha estat ajornada de nou pel Consell d’Afers Generals de la UE. Malgrat la petició del govern espanyol per incloure-ho a l’agenda de la reunió del 27 de maig, les reticències d’una desena d’estats membres, com Alemanya, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Croàcia, França, Bulgària, Àustria, Txèquia i Lituània, han impedit l’acord. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha afirmat que vint països donen suport a la iniciativa o no hi veuen impediments, i ha anunciat que contactarà amb els set països dubtosos. Espanya s’ha compromès a assumir els costos derivats de la traducció, estimats en 130 milions d’euros anuals, i ha presentat un memoràndum per abordar les preocupacions legals i financeres. Albares ha insistit en el caràcter “irreversible” i “irrenunciable” de la proposta, destacant la importància del plurilingüisme de la identitat espanyola. El PP, però, ha qualificat l’ajornament com una “derrota” per al president Pedro Sánchez. La qüestió ja havia estat ajornada en reunions anteriors, i la manca d’unanimitat continua bloquejant el procés.