Barcelona s’enfronta a una crisi d’habitatge persistent, amb el preu mitjà del lloguer el 2024 duplicant el del 2014. Davant d’aquesta situació, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han adquirit 7.389 immobles en l’última dècada, convertint pisos privats en públics per mitigar la pressió del mercat. El 2024 va ser l’any amb més adquisicions per part de la Generalitat, sota els governs d’Aragonès (ERC) i Illa (PSC), amb 1.162 pisos. A Barcelona, el pic es va registrar el 2021, durant el mandat d’Ada Colau (BComú), amb 377 habitatges. Malgrat aquests esforços, la compra d’habitatges existents queda eclipsada per la construcció de nous habitatges, amb un pla del Govern per construir 50.000 llars fins al 2030. Paral·lelament, la renda per càpita dels barcelonins va experimentar un descens del 2,6% el 2022 a causa de la inflació, situant-se en 22.994 euros. Les Tres Torres registra la renda més alta (41.430 euros), mentre que Ciutat Meridiana presenta la més baixa (11.789 euros). Les dades mostren una clara disparitat entre barris, agreujada per la inflació i la crisi d’habitatge.