El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, té previst aprovar un reial decret llei amb mesures urgents per a l’habitatge. La iniciativa principal consisteix en una bonificació fiscal del 100% de l’IRPF per als propietaris que decideixin no apujar el preu del lloguer en la renovació dels contractes, una mesura que arriba davant la previsió de renovació de més de 600.000 contractes el 2026. El pla també inclou una regulació més estricta dels lloguers de temporada i per habitacions per evitar abusos i fraus. No obstant això, la proposta ha generat una forta oposició dins del mateix govern de coalició, ja que Sumar, amb la vicepresidenta Yolanda Díaz al capdavant, la rebutja per considerar-la un “regal fiscal” als rendistes. L’aprovació definitiva del decret dependrà de la seva convalidació al Congrés, on el suport de partits com Junts podria ser clau.

L’organització d’ultradreta Núcleo Nacional va inaugurar la seva primera seu a Catalunya en un polígon industrial de Sentmenat, després de canviar la ubicació des de Barcelona a última hora. L’esdeveniment va provocar una protesta antifeixista convocada per diverses entitats com Alerta Solidària, la CUP i els CDR, que va aplegar uns 300 manifestants. La situació va escalar quan els manifestants van intentar apropar-se al local, moment en què els Mossos d’Esquadra van efectuar càrregues policials per dispersar-los. Núcleo Nacional, un grup neonazi conegut pel seu discurs obertament xenòfob i per reivindicar dictadures com la de Franco o Hitler, va guanyar notorietat durant les protestes contra l’amnistia a la seu del PSOE a Madrid i actualment està sent investigat pel Ministeri de l’Interior per un possible delicte d’odi.

L’aval de la Unió Europea a l’acord comercial amb Mercosur ha desfermat una onada de protestes dels pagesos catalans, que se senten “venuts” pels governs i mantenen una forta mobilització. Organitzats sota plataformes com Revolta Pagesa, sostenen importants talls de carreteres que afecten vies clau com l’AP-7 a Pontós, la C-16 i l’accés al port de Tarragona. Tot i que s’ha aixecat el bloqueig de l’A-2 a Fondarella, la protesta s’ha intensificat a l’Alt Empordà amb el tall total de l’N-II. Aquesta escalada respon a la decepció amb el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, a qui figures com Mar Ariza del Gremi de la Pagesia Catalana acusen de no defensar amb fermesa el rebuig al pacte. L’objectiu final del sector, segons Pere Roqué d’ASAJA, és impedir la ratificació de l’acord al Parlament Europeu.

Un nou focus de grip aviària a l’Urgell, detectat a tres quilòmetres del brot inicial de Bellpuig, ha obligat a ordenar el sacrifici immediat de 9.000 gallines. Aquesta detecció ha portat el Departament d’Agricultura a ampliar el radi de vigilància a 10 quilòmetres, afectant nous municipis i reforçant les mesures de bioseguretat. Aquesta crisi sanitària se suma a altres fronts oberts a Catalunya, com la detecció d’un nou focus de dermatosi nodular contagiosa a l’Alt Empordà en una explotació que no havia completat la vacunació obligatòria, fet que ha motivat l’obertura d’un expedient sancionador al propietari. Paral·lelament, es manté l’alerta per l’augment de casos de pesta porcina africana en senglars. Les autoritats sanitàries realitzen un seguiment preventiu dels treballadors de les granges i reiteren que el consum de carn d’au i ous no suposa cap risc per a la salut humana.

Una ciclista de 61 anys ha mort aquest divendres a la tarda en un accident de trànsit al districte de l’Eixample de Barcelona. El sinistre, en el qual es va veure implicat un turisme, va tenir lloc a la cruïlla dels carrers Vilamarí amb Diputació. Aquest succés representa la primera víctima mortal per trànsit a la ciutat aquest any. La Guàrdia Urbana s’ha fet càrrec de la investigació per determinar les causes de la col·lisió, mentre que l’Ajuntament de Barcelona ha activat els serveis d’atenció psicològica del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) per donar suport als familiars. Aquesta fatalitat es produeix en un context de descens de la sinistralitat, ja que durant els anys 2024 i 2025 es van registrar onze morts anuals, les xifres més baixes des del 1990.

L’elefanta Susi, una de les més longeves d’Europa, ha mort al Zoo de Barcelona per causes naturals a una edat estimada de més de 55 anys, superant àmpliament l’esperança de vida de la seva espècie. La Susi vivia a la capital catalana des de l’any 2002, després d’haver estat capturada a la natura i exhibida en un circ. La seva mort deixa a l’elefanta Bully com l’únic exemplar que queda al recinte. El director del zoo, Antoni Alarcon, ha reconegut la tasca dels cuidadors que la van acompanyar. La història de la Susi va generar un moviment que demanava el seu alliberament i va ser objecte d’un documental del programa Sense Ficció. Després de la seva mort, s’aplicarà el protocol corresponent amb la UAB i l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA).

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat la retirada del país de 66 organitzacions i tractats internacionals relacionats amb el medi ambient, la biodiversitat i les energies renovables, argumentant que ja no responen als interessos nacionals. La decisió, emmarcada en la seva política “Primer, els Estats Units” i el seu discurs negacionista, afecta 31 entitats vinculades a les Nacions Unides i 35 d’independents. Entre les sortides més significatives hi ha la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA), a més de reafirmar el rebuig al Pacte de París. Aquesta mesura, que aparta el segon emissor mundial de gasos de la cooperació global, ha estat durament criticada per líders com el comissari europeu Wopke Hoekstra, que la considera un cop a l’acció climàtica coordinada.

El Govern espanyol i la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) han signat un acord històric per a la reparació de les víctimes d’abusos sexuals a l’Església. El pacte, formalitzat pel ministre Fèlix Bolaños i els líders de la CEE, Luis Argüello, i de la Conferència de Religiosos, Jesús Díaz Sariego, estableix que l’Església assumirà les indemnitzacions econòmiques. Es crearà una nova via a través del Defensor del Poble per atendre els casos que no han tingut recorregut judicial, oferint una alternativa a la comissió interna de l’Església. Tot i que activistes com Manuel Barbero i Miguel Hurtado qualifiquen el fet de “històric”, reben la notícia amb cautela. Valoren positivament que sigui un òrgan estatal qui gestioni els casos i que l’Església pagui, però critiquen la manca d’un barem clar per a les compensacions i el termini d’un any, considerat insuficient.

El final del període nadalenc a Catalunya ha estat marcat per una successió de fenòmens meteorològics adversos. L’arribada de la borrasca Francis i una massa d’aire àrtic va provocar nevades generalitzades i una dràstica caiguda de les temperatures, que van assolir mínimes rècord el dia de Reis amb -12,7 °C a Das i -12,5 °C a Prades. Aquesta onada de fred va portar Protecció Civil a activar el pla Procicat. Posteriorment, l’alerta meteorològica es va desplaçar cap a les fortes ventades, fet que va obligar a activar el Pla Ventcat. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va emetre avisos de perill per vent a 30 comarques, amb ràfegues superiors als 72 km/h i el risc associat del fenomen del torb al Pirineu, mantenint el territori en alerta.

El Govern espanyol, la Conferència Episcopal Espanyola i la Conferència Espanyola de Religiosos han signat un acord per crear una nova via de reparació per a les víctimes d’abusos sexuals en l’àmbit de l’Església, especialment per a aquells casos on la via judicial ja no és possible. El pacte, formalitzat pel ministre Félix Bolaños i els presidents Luis Argüello i Jesús Díaz Sariego, estableix un sistema mixt Estat-Església supervisat pel Defensor del Poble. Aquest organisme avaluarà els casos i proposarà una reparació, que pot ser econòmica, simbòlica o restaurativa. Un punt clau de l’entesa és que les indemnitzacions aniran íntegrament a càrrec de l’Església i estaran exemptes d’impostos. En cas de desacord entre les parts, la decisió final correspondrà al Defensor del Poble. Aquest mecanisme ofereix una alternativa al pla intern de l’Església (Priva), que havia generat desconfiança entre moltes víctimes.