Un miler de persones s’ha manifestat a Perpinyà amb motiu de la Diada de la Catalunya Nord, que commemora la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659. La mobilització, convocada per entitats culturals i partits independentistes, ha reivindicat la unitat i llibertat dels Països Catalans i ha posat un èmfasi especial en la defensa de la llengua. Representants com David Minoves del CIEMEN han denunciat els atacs que pateix el català a la Catalunya Nord, el País Valencià i les Illes Balears, demanant una “resposta col·lectiva”. Altres veus, com Non Casadevall de la CUP, han criticat el centralisme de l’estat francès, mentre que Berta Navarrete d’Arran ha alertat sobre l’ascens de l’extrema dreta. Xavier Antich, d’Òmnium Cultural, ha fet una crida a la “construcció nacional”, i Oriol López d’ERC ha celebrat el suport a projectes educatius com La Bressola.

El rector de la Universitat Ramon Llull (URL), Josep Antoni Rom, ha mort sobtadament als 62 anys a causa d’un infart. Rom havia assumit el càrrec el setembre de 2022, succeint Josep Maria Garrell, amb l’objectiu de reforçar “la cohesió, els valors i la innovació” dins la institució. Doctor en Publicitat i Relacions Públiques, la seva trajectòria va estar estretament lligada a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, de la qual va ser cofundador i on va exercir diversos càrrecs de gestió, com a vicedegà i vicerector de Recerca i Innovació. A més de la seva tasca acadèmica i de gestió, va ser autor de nombroses publicacions científiques. Figures polítiques com Salvador Illa han lamentat la seva pèrdua, destacant el seu compromís amb la creativitat en l’àmbit universitari.

Segons dades dels Mossos d’Esquadra, el 80% de les denúncies per ocupació a Catalunya corresponen a pisos buits propietat de grans tenidors i fons d’inversió, una situació que complica l’actuació policial per la dificultat de localitzar els propietaris i aconseguir que denunciïn. Tot i que les ocupacions consumades han disminuït un 18,1% durant el 2025, els intents frustrats han augmentat, un fet que la sotscap Alícia Moriana atribueix a la millora de l’acció policial i la col·laboració veïnal. Per combatre la inactivitat dels propietaris, s’ha creat un cercador intern d’immobles i s’aplica la llei 1/2023, que permet actuar a ajuntaments i comunitats. Aquest fenomen ha crescut especialment en municipis com Sabadell i Girona, on s’han arribat a ocupar blocs sencers, evidenciant una problemàtica enquistada.

Els Mossos d’Esquadra han desarticulat tres grups criminals i han detingut vuit persones acusades de cometre un total de 19 robatoris amb força a domicilis d’arreu de Catalunya entre finals d’agost i finals d’octubre. Tot i que operaven de manera independent, les tres bandes compartien un modus operandi similar: se centraven en cases aïllades, actuaven amb gran rapidesa i mobilitat, i utilitzaven vehicles de lloguer a nom de tercers per dificultar la seva identificació. Els assalts es van produir en nombroses comarques, com la Cerdanya, el Bages i el Baix Llobregat. Les detencions es van efectuar en diversos municipis, incloent-hi Tordera, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat, i van permetre recuperar objectes sostrets com joies i rellotges en un dels registres.

Una operació conjunta entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil ha culminat amb la detenció de cinc persones per un cas de tràfic d’éssers humans i matrimoni forçat. La víctima és una menor de 14 anys, desapareguda de Corella (Navarra), que va ser localitzada a l’octubre a les Borges Blanques (Lleida) mentre demanava almoina. La investigació va destapar que els seus pares l’havien venut per 5.000 euros i cinc ampolles de whisky per casar-la amb un jove de 21 anys de Mollerussa. Els arrestats són els pares de la nena, el nuvi i els pares d’aquest, acusats també de mendicitat infantil. La menor, que no estava escolaritzada, ha quedat sota la protecció de la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA).

L’ofensiva aèria dels Estats Units contra presumptes narcollanxes al Carib i al Pacífic, impulsada per l’administració de Donald Trump, ha provocat la mort d’almenys 65 persones des del setembre, amb un últim atac que va causar tres víctimes mortals. Washington justifica aquestes accions com una estratègia per frenar el narcotràfic, qualificant els sospitosos de “narcoterroristes”, fet que ha generat tensions diplomàtiques amb Veneçuela i Colòmbia. No obstant això, l’ONU, a través de Volker Türk, ha condemnat les operacions com a “execucions extrajudicials”. En aquest context de lluita contra el crim organitzat, la Policia Nacional ha desarticulat a Espanya la primera cèl·lula del perillós càrtel veneçolà Tren de Aragua, considerat una organització terrorista pels EUA. L’operació es va saldar amb tretze detinguts a ciutats com Barcelona i Madrid, desmantellant els seus laboratoris de drogues.

Després del debat generat per la darrera alerta de pluges, Protecció Civil ha anunciat que el sistema ES-Alert incorporarà avisos menys invasius per a situacions sense risc imminent. Segons la directora de l’organisme, Imma Solé, s’està treballant amb el Ministeri de l’Interior per desenvolupar “prealertes” amb un so menys insistent i que l’usuari podria regular, pensant especialment en col·lectius vulnerables. Aquesta mesura busca diferenciar els avisos preventius de les alertes per perill mortal. Malgrat les crítiques, el Departament d’Interior justifica l’últim enviament, que va provocar una reducció de 22.000 vehicles a l’àrea de Barcelona. L’episodi de pluges va activar el pla Inuncat i va causar inundacions al Vallès i la Selva, generant prop de 900 trucades al 112 sense provocar danys personals greus.

La Unió Europea ha assolit un acord per reduir les seves emissions en un 90% per a l’any 2040, en comparació amb els nivells de 1990. Aquest compromís, fruit d’una negociació maratoniana de més de 18 hores entre els ministres de Medi Ambient, s’ha tancat just abans de la COP30 que se celebrarà a Belém (Brasil) per presentar un full de ruta comú. L’acord, basat en una proposta de la Comissió Europea però amb importants concessions, estableix un objectiu intermedi per al 2035 i introdueix una notable flexibilitat per assolir la meta final. Països com França i Itàlia van pressionar per aquestes mesures, que inclouen la possibilitat d’externalitzar fins a un 5% de la reducció mitjançant la compra de drets d’emissió i la implementació de revisions cada dos anys. Aquestes revisions permetran ajustar l’objectiu segons l’evolució científica i tecnològica, buscant un equilibri amb la competitivitat.

L’Audiència de Girona ha condemnat Alberto Pinto a presó permanent revisable, en una sentència pionera a la demarcació, per l’assassinat de la seva parella a Campdevànol el setembre de 2022. La decisió ratifica el veredicte unànime d’un jurat popular, que el va declarar culpable d’assassinat amb acarnissament i traïdoria, agressió sexual i maltractament habitual. El tribunal va considerar provat que Pinto va actuar amb la intenció d’augmentar el patiment de la víctima i va aplicar els agreujants de gènere i parentiu. A més, el jurat va desestimar tots els atenuants sol·licitats per la defensa, concloent que l’acusat tenia les seves facultats mentals plenament preservades. La condemna inclou 15 anys addicionals per l’agressió sexual, 2 pel maltractament i una indemnització de 620.000 euros per als familiars. La sentència no és ferma i pot ser recorreguda.

La Generalitat de Catalunya, a través de la consellera de Territori Sílvia Paneque, ha presentat la proposta inicial del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER). Aquest pla, que arriba amb anys de retard, busca planificar la ubicació de parcs eòlics i fotovoltaics per assolir els objectius energètics del 2050, estimats en uns 62.000 MW. Com que les instal·lacions en teulades i zones ja intervingudes resulten insuficients, el PLATER preveu destinar un 1,2% del territori català a aquestes infraestructures. El document estableix quotes per a cada municipi i defineix zones aptes basant-se en criteris ambientals, agrícoles i paisatgístics. Els ajuntaments podran negociar la ubicació final, però hauran d’acceptar de manera obligatòria una de cada deu zones considerades prioritàries. Després d’un període d’exposició pública el 2026, es preveu que el pla s’aprovi definitivament a principis del 2027.